Ral·li Finlàndia 1974

El diumenge 4 d’agost de 1974 finalitzava a Jyväskylä el 24è Ral·li dels 1000 Llacs, tercera ronda en el calendari del campionat del món de l’especialitat. El programa de la cita constava de 36 proves especials cronometrades de 363,60 km competitius, una distància anormalment curta pels estàndards de l’època, i a la que els 117 equips participants, dels 120 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a fer front a partir del divendres 2 d’agost al vespre i des de la mateixa ciutat universitària del cor de Finlàndia en la que es tancava edició. 87 formacions participants van ser capaces de superar el recorregut i ser presents a la cerimònia de clausura.

A primera hora de la tarda del divendres 2 d’agost arrancava la primera etapa del ral·li, la qual comptava amb 16 proves especials cronometrades de 155,80 km competitius, una lluita vers el temps que finalitzaria l’endemà dissabte 3 d’agost a primera hora del matí i després d’haver estat competint al llarg de tota la curta nit finlandesa.

Els vencedors de la darrera edició de la ronda finlandesa, el local Timo Mäkinen i el britànic Henry Liddon, sol·licitaven als responsables de l’equip oficial Ford que els hi muntessin llandes de 15 polzades en el seu Escort RS1600 per tal de traccionar millor, una demanda que va ser acollida favorablement i que va permetre a la parella imprimir un ritme fort des d’un primer instant, aconseguint 4 victòries de tram al llarg de les 5 primeres proves especials del programa.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven un dels 5 FIAT 124 Abarth Spider oficials, però sense la culata de 16 vàlvules com la que duien els seus companys d’equip Leo Kinnunen i Atso Aho, la qual entregava 30 CV extra, eren els qui marcaven el registre de referència en la segona prova especial del programa i qui trencava així amb la ratxa dels líders al llarg de les 5 proves especials debutants, si bé una punxada soferta en la quarta prova especial, els despenjava del capdavant de la classificació provisional en deixar-s’hi de l’ordre d’1 minut.

Abans d’arribar a mitjanit, en les 3 últimes especials del divendres, els companys de formació dels líders, Hannu Mikkola i John Davenport, deien la seva amb dues victòries de tram que els acostaven a la posició líder, mentre que la penúltima especial de la jornada era cancel·lada.

Ja en la matinada del dissabte, el ral·li prosseguia amb la mateixa inèrcia que s’havia vist en els primers trams del divendres al vespre, si bé  els suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan trencaven puntualment el domini local en la cita finlandesa, per amb dos millors registres aconseguits en la tretzena i quinzena prova especial, immiscir-se en les posicions de podi al terme de la primera etapa del ral·li i per davant de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els pilots que millors resultats estaven obtenint entre el quintet de FIAT.

Una conclusió que vindria acompanyada d’una sorpresa, quan Timo Mäkinen i Henry Liddon eren caçats per un radar de la policia a 63 km/h en un tram d’enllaç, on el màxim permés era de 60 km/h, una infracció que, segons el codi intern de la prova, suposava rebre una penalització de 50 segons, temps més que suficient com per a que el finlandès i el britànic perdessin la primera posició provisional en favor dels seus companys d’equip Hannu Mikkola i John Davenport.

Després d’haver descansat al llarg de tot el matí, a primera hora de la tarda del dissabte 3 d’agost arrancava la segona i última etapa del ral·li, la qual tenia en el seu programa un total de 20 proves especials d’una corda de 207,80 km cronometrats, una activitat que finalitzaria l’endemà diumenge a primera hora del matí i després d’haver estat al llarg de tota la clara nit competint pels boscos finlandesos.

Les dues parelles de Ford seguien comandant la lluita vers el cronòmetre, fins i tot amb major intensitat que no pas en la jornada inaugural, doncs ambdues parelles s’imposaven en 15 de les 19 proves especials celebrades, 3 de les quals s’aconseguien ex-aequo, amb 8 victòries parcials per a Timo Mäkinen i Henry Liddon i 9 per a Hannu Mikkola i John Davenport, qui contenien així l’envestida dels seus companys de formació. 

En les 4 proves especials en les que cap dels pilots de Ford hi aconseguien inscriure el seu nom com un dels més ràpids, l’honor era per Markku Alén i Ilkka Kivimäki per partida triple, si bé els finlandesos de FIAT aconseguien aquestes victòries de tram en cronometrades de poca distància i per tant de poc impacte en la classificació general. Tres victòries a les que caldria afegir-ne 2 més, aconseguies ex-aequo amb els homes de Ford.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan s’imposaven en solitari en la segona prova especial de la tarda del dissabte, on tanmateix el degoteig de baixes entre els pilots d’entitat s’iniciava amb l’accident a molt alta velocitat dels seus companys d’equip Per Eklund i Björn Cederberg. Afortunadament, la parella sueca se’n sortia pel seu propi peu i sense lamentar danys físics, si bé el seu Saab 96 V4 oficial quedava totalment destrossat. 

En el quart tram de la segona etapa, una altra parella sueca, la del Swedish Opel Team composada per Bror Danielsson i Bo Sundberg, també havien d’abandonar després de recepcionar un salt de manera molt violenta, el que deixava absolutament impracticables les suspensions del seu Ascona.

En la matinada del diumenge, i a falta de sis trams per completar la prova, el jove finlandès Ari Vatanen i Alf Krogell, que estaven realitzant un molt bon ral·li a bord d’un Opel Ascona privat, i sobre els quals planava una possible desqualificació per haver superat el límit de velocitat en un dels trams d’enllaç, es veien obligats a abandonar la competició en quan arrancaven una roda del seu cotxe i trencaven la transmissió del mateix.

A manca de 3 cronometrades per completar el programa de l’edició, Stig Blomqvist i Hans Sylvan danyaven les suspensions anteriors del seu Saab 96 V4, i si bé els suecs van poder prosseguir amb la competició, la contrarietat els endarreria suficientment com per a que Markku Alén i Ilkka Kivimäki els hi arrabassessin la tercera posició de podi per tan sols 10 segons de marge.

Retornats a Jyväskylä a mig matí del diumenge 4 d’agost de 1974, Hannu Mikkola i John Davenport rubricaven la seva victòria en el 24è Ral·li dels 1000 Llacs amb un temps final de 3 hores 11 minuts i 42 segons, un registre que els donava un marge final de 31 segons vers els seus companys d’equip Timo Mäkinen i Henry Liddon. Markku Alén i Ilkka Kivimäki completaven el podi finlandès a 2 minuts i 10 segons dels guanyadors.

Tot i el doblet de Ford, el pobre bagatge aconseguit en les dues primeres i anteriors cites del calendari, així com el fet que només es retinguès el millor dels resultats, els de l’òval blau només afegien al seu comptador de punts els 20 que els hi otorgava la victòria. Un resultat que si bé acostava l’equip afincat al Regne Unit al per llavors seu màxim rival, l’equip FIAT que afegia 12 punts en el seu haver, aquest encara es trobava a 9 punts de l’anhelada primera posició. Mitsubishi, guanyador al Safari, perdia la seva posició en favor de Ford, constructor molt més implicat en el campionat mundial.