La ciutat de Jyväskylä era escenari un any més escenari de la conclusió del Ral·li de Finlàndia. En concret, el 31 de juliol de 2016 s’hi finalitzava el 66è Ral·li dels 1000 Llacs, vuitena ronda en el campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com els campionats WRC-2, WRC-3 i la copa privada de promoció de joves talents coneguda com Drive DMack Cup, aplegava fins a 82 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 76 pendrien la sortida des de la pertinent rampa el dijous 28 juliol. El recorregut, format per 24 proves especials cronometrades d’una distància total de 333,60 km, era superat per 54 dels equips participants.
La 66ena edició del mític ral·li finlandès s’iniciava el dijous al vespre amb la celebració d’una superespecial espectale de 2,31 km de distància pels carrers de Jyväksylä, en la que els noruegs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Anders Jæger hi aconseguien el millor temps ex-aequo amb els estonis del Ford Fiesta RS WRC del proveïdor de pneumàtics DMack, Ott Tänak i Raigo Mõlder. Tots dos equips aconseguien reduir en 1 dècima de segon el temps que hi marcaven els campions mundials, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que d’aquesta manera feien entrada al parc tancat en la tercera posició provisional.
El ral·li propiament dit, amb les seves tradicionals proves especials forestals de velocitats d’infart i constants canvis de rasant, no començava doncs el divendres al matí, amb un total d’11 proves especials de 144, 54 km de distància que venien a suposar la primera etapa alhora que la completaven. L’ordre de sortida era clau en unes especials com les finlandeses i els pilots de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle en treien partida de la seva tan endarrerida. Els veïns de les dues irlandes s’emportaven la primera especial del divendres i gràcies al seu escratx esdevenien en els nous líders de la general, mentre que en les dues següents cronometrades, els pilots aconseguien els respectius segons millors temps, mentre que en el tercer dels trams del dia, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que semblaven ser els principals opositors al liderat, perdien uns preciosos 16 segons en punxar una roda després de colpejar contra un voral.
Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a marcar el millor registre en la quarta prova especial del divendres, on Ott Tänak i Raigo Mõlder s’envirollaven després de perdre el control sobre l’eix posterior i cedien de cop 32,9 segons, el que els suposava baixar de cop vuit posicions en la general; mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien un viatge a la inversa i arribaven fins la segona posició provisional, posant-se mans a la feina immediatament en marcar l’escratx en la cinquena especial i última del bucle matinal.
Per la tarda el ral·li va tenir tres equips protagonistes, d’una banda Ott Tänak i Raigo Mõlder semblaven recuperar-se de l’ensurt patit al matí en aconseguir dos escratxs i un segon temps escratx en els tres primers trams cronometrats del bucle, peró una punxada en la quarta especial de la tarda, novena en el comput global de la jornada i desena de l’etapa i del ral·li, tornava a suposar un contra-temps pels pilots estonis. Els líders Kris Meeke i Paul Nagle amb dos escratxs i un segon temps escratx foren uns dels altres protagonistes, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila només aconseguien 1 escratx i dos segons millors registres, amb el que les distàncies entre els finlandesos i els veins irlandesos restaven pràcticament igual en comparació de quan havien sortit de les assistències intermedies.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que tot i haver d’obrir pista eren els tercers classificats en el reagrupament del migdia, perdien tota opció a les places de podi quan a manca de dues especials per completar la primera etapa, els provençals patien una sortida de pista en una corva lenta i cedien de cop 16 minuts en quedar-se encallats al voral. El seu lloc a les places de podi el prenien llavors de manera provisional els seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, si bé el marge que els noruegs tenien vers el Hyundai NG i20 WRC dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul era de tan sols 6 dècimes de segon.
Amb un marge tan ínfim i amb ganes de convèncer als directius de la marca coreana, els belgues prenien la plaça als noruegs en la penúltima especial del dia i la conservaven fins a l’entrada del parc tancat, on hi fitxaven amb 44,3 segons de retard vers Kris Meeke i Paul Nagle i amb 1,1 segons d’avantatge vers el Polo R WRC de la parella noruega. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila eren doncs els segons classificats a 18,1 segons dels líders.
Les 8 proves especials cronometrades de la jornada sabatina van ser pràcticament una extensió de la jornada anterior, doncs amb l’ordre de sortida inalterat, Kris Meeke i Paul Nagle seguien gaudint d’una pista més neta de grava, mentre que les tres tripulacions de Volkswagen seguien fent d’escombra. L’etapa arrancava amb el mític tram d’Ouninpohja, que a més a més era el més llarg de tot el recorregut, i aquí l’escratx de la parella britànico-irlandesa de Citroën deixava el ral·li mig sentenciat. Per darrera, els noruegs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger aconseguien introduir-se en les places de podi en superar el Hyundai NG i20 WRC dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals es lamentaven d’un comportament un tan nerviós del seu cotxe.
En la següent especial, els estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder impedien el segon escratx consecutiu dels líders per 4 dècimes de segon, mentre que una lleugera sortida de pista d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger els suposava perdre una vintena de segons i quatre posicions en la general, deixant el seu lloc al podi a l’irlandès de Citroën Craig Breen i el seu navegant britànic Scott Martin.
Kris Meeke i Paul Nagle tornaven a imposar-se en la tercera cronometrada del dia, si bé en aquesta ocasió el botí de segons era més aviat curt, almenys els líders seguien distanciant-se dels seus més immediats rivals, mentre que els seus companys d’equip i recentment adquiridors de la darrera plaça de podi, només eren superats pels dos Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. El bucle matinal finalitzava amb una especial més aviat curta, en la que els pilots francesos de Volkswagen aconseguien el seu primer escratx al ral·li.
En la represa, Kris Meeke i Paul Nagle es tornaven a imposar en la segona passada per Ouninpohja, si bé en aquesta ocasió el temps que aconseguia treure a la resta del parc tancat era menor que a primera hora del matí, mentre que ara si la parella líder aconseguia el millor registre en la segona especial del bucle, sisena en el comput de l’etapa. Amb la pista una mica més neta per l’anterior passada, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la segona jornada amb dos escratxs consecutius, gràcies als quals la parella campiona mundial arribava fins la 32ena posició provisional.
Per davant, al llarg de la tarda, Ott Tänak i Raigo Mõlder aconseguien pujar des de la vuitena posició provisional fins la quarta, superant pel camí i per aquest ordre a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger al terme de la cinquena especial, i a Mads Østberg i Ola Fløene, Hayden Paddon i John Kennard i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en la sisena cronometrada sabatina. Si bé els pilots del Ford Fiesta RS WRC de la marca de pneumàtics DMack no aconseguia introduir-se en les places de podi, si que es posava en situació de lliutar per la plaça de podi que ocupaven Craig Breen i Scott Martin.
Així doncs amb tota aquesta activitat en les posicions contigues a les del podi, s’arribava a la neutralització de la segona etapa, on Kris Meeke i Paul Nagle seguien ocupant la primera posició amb 41,0 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Craig Breen i Scott Martin eren tercers a 1 minut i 45,4 segons dels seus companys d’equip.
Amb 297,33 km sobre les seves espatlles, és a dir el 89 % del recorregut, les 4 proves especials cronometrades de l’etapa dominical resultaven pràcticament un tràmit per a la majoria dels participants que restaven en actiu, tret d’aquells que volien disputar la darrera plaça de podi a Craig Breen i Scott Martin. Ott Tänak i Raigo Mõlder aconseguien el primer escratx del dia, amb el que els estonis afegien una mica més emoció a la lluita, mentre que en la següent prova cronometrada, els pilots del Ford Fiesta RS WRC dels pneumàtics DMack se n’anaven fora de la pista en un dels múltiples canvis de rasant i es veien forçats a l’abandonament.
Tanmateix en aquesta segona prova cronometrada de la tercera jornada, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi marcaven el millor temps i esdevenien llavors en la principal amenaça per a Craig Breen i Scott Martin. Sense passar per les assistències, els pilots es disposaven a tornar a passar per les dues proves cronometrades matinals, i en la tercera especial, repetició de la primera, Craig Breen i Scott Martin posaven final a les especulacions en marcar-hi el millor registre, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tornaven a marcar el millor temps en la segona passada de Oittila, emportant-se així també els 3 punts extra del Power Stage.
Per la seva part, Kris Meeke i Paul Nagle decidien passar a controlar el ral·li de cara a l’etapa dominical, amb el que la parella de Citroën es deixava pràcticament 12 segons vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, insuficients com per a que els locals impedissin al pilot britànic i al seu copilot irlandès adjudicar-se la seva primera victòria a l’exclusiva prova finlandesa, sent tanmateix el primer britànic en aconseguir-ho.
Kris Meeke i Paul Nagle invertien un temps total de 2 hores 38 minuts i 5,8 segons en recòrrer els 333,60 km cronometrats programats, el que equivalia a una velocitat promig de 126,6 km/h, la més alta registrada fins llavors. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda precisaven de 29,1 segons més que els guanyadors i es classificaven en segona posició mentre Craig Breen i Scott Martin tancaven el podi finlandès a 1 minut i 41,3 segons del temps acumulat pels seus companys d’equip, sent a més a més aquesta la primera vegada que el pilot irlandès i el seu copilot britànic pujaven per primera vegada a un podi del mundial.
En el campionat WRC-2 els locals d’koda Esapekka Lappi i Janne Ferm no deixaven lloc als dubtes en quan els pilots aconseguien el millor temps en 10 de les 12 proves especials cronometrades de la primera etapa, el que els permitia anar-se’n a dormir amb 42,5 segons de marge vers els seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula i 43,8 segons en relació als seus companys d’equip, els suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson. Els líders optaven per passar a controlar el ral·li al llarg del dissabte, fent gala d’una gran regularitat i atacant només en la segona passada pel mític tram d’Ouninpohja, la parella finlandesa incrementava lleugerament el seu marge amb els seus rivals més directes.
La brevetat de l’etapa dominical va servir pel lluiment de Pontus Tidemand i Jonas Andersson, els quals amb els tres escratxs consecutius en els tres primers trams, els oficials d’koda començaven a posar en perill la segona plaça del Fabia R5 privat dels finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula, malhauradament pels interessos de la marca txeca, el doblet oficial no es va assolir, doncs en la darrera especial cronometrada del recorregut, els suecs patien una sortida de pista que els obligava a abandonar la prova.
Per a Esapekka Lappi aquesta era la primera victòria de la temporada, la qual permetia al pilot finlandès escalar fins la quarta posició provisional del campionat, restant a 40 punts del per llavors líder provisional el galès Elfyn Evans.
Entre els cotxes amb homolgació WRC-3, els noruegs Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmoen sortien com una exhalació a afrontar la primera etapa del ral·li, en quan els pilots acumulaven 8 temps escratx i 4 segons temps escratx al llarg de les 12 proves especials d’aquesta part de la cita. Malgrat la demostració feta per la parella, el seu coixí de segons vers els segons classificats, els italians Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini era de tan sols 15,0 segons.
Al llarg del bucle matinal, els líders noruegs aconseguien distanciar-se una mica dels seus principals rivals italians, peró per la tarda arribaria la reacció dels transalpins, que amb dos escratxs inclusiu, aconseguien recuperar el temps cedit en les primeres passades per les especials i a més a més retallar una mica les distàncies vers a com havien quedat la jornada anterior al vespre fins a deixar-les en 13,5 segons. Una distància que no era de bon troç definitva de cara l’etapa dominical, on Simone Tempestini i Giovanni Bernacchini van atacar a fons per aconseguir reduir en 7,9 segons el gap que els separava dels líders, insuficient com per sumar la victòria.
La victòria que aconseguia Ole-Christian Veiby a Finlàndia, era la primera del pilot norueg al llarg de la temporada, i que a més a més permetia al jove talent superar per 1 sol punt a Simone Tempestini en la segona posició provisional del campionat i situar-se a 6 punts del veterà pilot francès Michel Fabre que seguia liderant la taula amb 75 punts.
En la Drive DMack Cup, en quan els pilots es van endinsar en les especials cronometrades forestals, ràpidament Max Vatanen i el seu copilot Maxime Vilmot, es van dilucidar com els dominadors de la classe al llarg del bucle matinal. En arribar la tarda peró, els britànics Osian Pryce i Dale Furniss, que els seguien de ben aprop al llarg del matí, començaven a retallar distàncies vers els líders per en l’equador del segon bucle del divendres, arribar a superar-los i anar-se’n a dormir com els líders de la copa de promoció amb 1,1 segons de marge vers el fill de tan famós pilot i el seu copilot francès.
En la segona especial cronometrada de la jornada sabatina, un accident d’Osian Pryce i Dale Furniss aplanava molt el camí a Max Vatanen i Maxime Vilmot, els quals en arribar a assolir un marge proper al minut vers els segons classificats en el reagrupament de mitja jornada, els portuguesos Bernardo Sousa i Hugo Magalhães, decidien passar a controlar les distàncies i així assegurar-se una victòria de prestigi a casa. Victòria que permetia al pilot finlandès arribar fins la segona plaça provisional i situar-se a només 5 punts del líder provisional, el britànic Osian Pryce.
El programa parcial al que es veia sotmès Kris Meeke al llarg de la temporada 2016, restava importància a la segona victòria que aconseguia el pilot nord-irlandès, doncs amb els 51 punts que per llavors arribava a acumular, encara es trobava lluny de les primeres posicions. El líder inqüestionable, el provençal Sébastien Ogier, per primera vegada en molt temps sortia del ral·li amb les mans buides, tot i així, el seu principal rival i company d’equip, el norueg Andreas Mikkelsen, tenia un rendiment baix a Finlàndia i només escurçava les distàncies en 6 punts. Jari-Matti Latvala per la seva banda superava al neozelandès Hayden Paddon en tres punts a la general gràcies al seu segon lloc, amb el que el finlandès de Volkswagen tancava les places de podi provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
143 |
|
Andreas Mikkelsen |
98 |
|
Jari-Matti Latvala |
87 |
En la taula provisional del campionat de contructors, Volkswagen seguia ocupant la primera posició amb solvència, i es que malgrat el desastre del seu pilot estrella, només Hyundai aconseguia reduir en 2 punts les distàncies amb el constructor alemany. M-Sport per la seva banda, gràcies al 4t lloc en constructors de Mads Østberg i Ola Fløene, aconseguia distanciar-se en 2 punts més del segon equip de Volkswagen i establir un gap de 3 punts entre ambdues estructures.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
227 |
|
Hyundai |
168 |
|
M-Sport |
112 |