Amb 42 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el 67è Ral·li dels 1000 Llacs, oficialment de Finlàndia, tancava edició el diumenge 30 juliol de 2017 a Jyväskylä, al cor de la nació. La cita, que atorgava punts en els certàmens reservats a pilots, constructors, WRC-2, WRC-3 i campionat junior, tenia un programa format per 25 proves especials cronometrades de 314,20 km de distància, les quals eren iniciades per 61 equips dels 65 que prèviament hi havia oficialitzat la seva inscripció, el dijous 27 de juliol des de la pertinent rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat.
Una especial espectacle dibuixada pels carrers de Jyväskylä, anomenada Harju, obria un any més l’edició i formava per si sola la primera jornada del ral·li. En ella els estonians d’M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien aturar abans que ningú el cronòmetre amb un temps d’1 minut i 44,1 segons, és a dir 1,1 segons per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i 1,5 segons menys que els seus companys de formació, els campions del món en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Amb l’arribada de la segona jornada era quan els trams forestals entraven en escena i amb ells quan el ral·li arrencava en realitat. En total s’hi programaven 11 proves especials més una segona passada per l’especial espectacle de Harju per tancar la competició del dia, assolint així una distància total de 145,72 km.
De fet l’activitat matinal estava focalitzada sobre un bucle de 3 trams pels que s’hi competia en dues ocasions i sense assistències intermèdies. En quan Teemu Suninen i Mikko Markkula marcaven el millor temps en la primera especial del divendres, els pilots esdevenien en els primers locals en guanyar una cronometrada de la cita finlandesa, mentre que els seus compatriotes de Toyota Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien el mateix a continuació per tal de restar a només 3 dècimes de segon del liderat, que provisionalment encara mantenien els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
La resta del bucle matinal va ser un domini d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals, malgrat la seva joventut i que era la primera vegada que hi competien amb un cotxe de la màxima categoria, hi encadenaven 4 escratxs de forma consecutiva per tal de pujar fins la segona posició. Un altre canvi de posició rellevant es va produir en el transcurs de la tercera cronometrada de la jornada, quarta en el programa global, quan Ott Tänak i Martin Järveoja malmetien una roda i cedien de cop un minut i mig per caure força lluny de les posicions capdavanteres.
Pitjor els hi anava en aquesta tercera especial a Hayden Paddon i Sebastian Marshall i a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, doncs totes dues formacions es veien obligades a abandonar la prova per respectius accidents, trencant els primers la suspensió i anant a parar els segons contra uns arbres.
De cara a la tarda els organitzadors programaven un total de 6 proves especials, sent 5 d’elles forestals i l’última d’elles una segona passada per l’especial espectacle de Harju. Com al matí, Teemu Suninen i Mikko Markkula tornaven a aturar el cronòmetre abans que ningú en la primera especial del bucle, i aconseguien així introduir-se en les posicions de podi provisionals, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm tornaven a mostrar el seu sisu en imposar-se en les 4 especials següents i prendre així la primera posició als seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per una mica més de 4 segons.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul acabaven amb el domini nòrdic en imposar-se en la segona passada per Harju, amb el que els participants retornaven al parc tancat de Jyväskylä amb Esapekka Lappi i Janne Ferm al capdavant de la general per 4,4 segons d’avantatge vers els seus companys Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila i 19,0 segons en relació als seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula. Craig Breen i Scott Martin i Juho Hänninen i Kaj Lindström, que fins a l’arribada a les assistències intermèdies formaven un grup compacte amb Teemu Suninen i Mikko Markkula per la lluita de la darrera plaça de podi, a la finalització de la jornada es trobaven a 33,0 i 39,1 segons dels líders respectivament.
La jornada sabatina veia reduïda la seva distància cronometrada en relació a l’anterior, doncs al llarg de tot el dia es programava un bucle de 4 trams pels que s’hi competia al matí i a la tarda, assolint així una distància cronometrada de 132,34 km. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en les 4 especials matinals, per amb el segon escratx del dia, aconseguir desplaçar de la primera posició als seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm i llaurar-se després un coixí de seguretat de 7,8 segons a la neutralització de mitja etapa. D’altra banda a la mítica especial d’Ouninpohja Teemu Suninen i Mikko Markkula es saltaven una xicana ubicada per tal d’aminorar les velocitats màximes que s’hi poguessin assolir, i en haver de retornar a la posició d’origen, els finlandesos s’hi deixaven una vintena de segons, el que permetia a Juho Hänninen i Kaj Lindström entrar a les places de podi i quallar un triplet provisional i fantàstic pels homes de Tommi Mäkinen.
Les segones passades semblaven tenir un signe similar a les matinals en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila sumaven el seu cinquè escratx consecutiu del dia en la primera ocasió que tenien, però en l’enllaç cap a Ouninpohja, sisena especial sabatina, un defecte de la centraleta electrònica deixava el seu Toyota Yaris WRC totalment mut i obligava als pilots a retirar-se.
Amb aquesta dosi de drama, les joves perles finlandeses Esapekka Lappi i Janne Ferm recuperaven la primera posició provisional mentre que els altres joves talents nacionals, Teemu Suninen i Mikko Markkula, tornaven a ocupar posicions de podi amb els veterans Juho Hänninen i Kaj Lindström al mig. Un escratx de Teemu Suninen i Mikko Markkula en l’avant-penúltima cronometrada del dia, els donava pas a la segona posició, mentre que l’activitat de la jornada als trams es completava amb un millor registre d’Elfyn Evans i Daniel Barritt que situava els britànics a només 1,3 segons de la darrera plaça de podi.
Per davant l’entrada al parc tancat es feia amb Esapekka Lappi i Janne Ferm gaudint d’un marge de 49,1 segons vers els seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula, un coixí de segons més que suficient de cara la jornada dominical, la qual tenia en el seu programa només 4 proves especials cronometrades de 33,84 km de distància. D’altra banda Juho Hänninen i Kaj Lindström tancaven el podi provisional a 53,4 segons dels seus companys d’equip, amb el que entre la segona i quarta posició provisional, es generava un punt calent de cara al diumenge.
Els pronòstics del punt calent es complien en quan Juho Hänninen i Kaj Lindström començaven el dia amb un segon millor registre per darrera dels seus companys re-enganxats Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el que els primers finlandesos de Toyota aconseguien empatar en la segona posició provisional amb Teemu Suninen i Mikko Markkula.
La reacció d’aquests no es feia esperar gens ni mica, i en anotar-se un segon millor temps per darrera, altre cop, de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en la següent prova especial, els d’M-Sport es tornaven a situar com a segons classificats en solitari. Aquest no era l’únic moviment que es produïa, doncs Elfyn Evans i Daniel Barritt aconseguien entrar en les posicions de podi gràcies a aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps, deixant així fora del podi provisional a Juho Hänninen i Kaj Lindström.
Amb unes distàncies tan curtes entre els 3 equips que optaven a les dues últimes posicions de podi, l’errada estava per venir, i aquesta es produïa en la penúltima especial del programa, quan Teemu Suninen i Mikko Markkula s’envirollaven en una zona ràpida, i malgrat salvar l’accident, l’incident els suposava perdre una vintena de segons i dues posicions a la general. Per la seva banda Juho Hänninen i Kaj Lindström que marcaven l’escratx ex-aequo amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en aquesta tercera especial dominical, i pujaven fins la segona posició, si bé el seu marge vers Elfyn Evans i Daniel Barritt era de tan sols 9 dècimes de segon.
Al Power Stage doncs tots hi sortien amb les espases en alt, Ott Tänak i Martin Järveoja s’hi anotaven el millor temps per treure’s el lleuger mal gust de boca deixat des de divendres al matí, seguits dels seus companys Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals superaven així en el darrer instant a Juho Hänninen i Kaj Lindström i trencaven el doblet de Toyota a casa.
Completades les 25 proves especials programades i amb 314,20 km a les seves esquenes, Esapekka Lappi i Janne Ferm podien celebrar així la seva primera victòria al mundial de ral·lis, que per a més jubileu dels pilots finlandesos i els aficionats, es produïa a la cita de casa. Els joves pilots de Toyota invertien un temps total de 2 hores 29 minuts i 26,9 segons en cobrir la distància programada per l’organització, 36 segons menys que Elfyn Evans i Daniel Barritt i 36,3 segons menys que els seus companys i compatriotes Juho Hänninen i Kaj Lindström que s’haurien de conformar amb tancar les posicions de podi.
En categoria WRC-2 els locals Jari Huttunen i Antti Linnaketo es guanyaven la primera posició en imposar-se en les cinc últimes cronometrades de les sis que formaven el bucle matinal del divendres, si bé el seu marge vers els seus rivals, encapçalats pels britànics Gus Greensmith i Craig Parry que guanyaven la primera especial del matí, no era ni de bon tros ampli.
En sortir del parc tancat, els britànics tornaven a guanyar la primera prova cronometrada que es celebrava, però una errada en les seves notes els feia anar massa llargs en un revolt i etzibaven un cop a la part posterior del seu Ford Fiesta R5 que els obligaven a abandonar la prova. L’altra cara de la moneda eren els líders, Jari Huttunen i Antti Linnaketo, qui guanyaven totes les especials forestals que restaven a la jornada per obrir un marge proper al minut vers els segons classificats.
La jornada sabatina va generar uns resultats similars als de la jornada anterior però sobre uns trams diferents, sis escratxs sobre vuit possibles per a la parella líder, amb el que Jari Huttunen i Antti Linnaketo aconseguien retornar al parc tancat de Jyväskylä amb un marge de gairebé 2 minuts sobre Quentin Gilbert i Renaud Jamoul, els segons classificats des de l’incident de Gus Greensmith i Craig Parry.
La brevetat de la jornada dominical no va aportar pràcticament res, i només va servir per al lluïment d’aquells equips que s’havien vist obligats a abandonar en el transcurs de les jornades anteriors del ral·li, amb el que la victòria de Jari Huttunen i Antti Linnaketo s’acabava quallant i el jove pilot finlandès entrava en la cartera de diversos directors d’equip del mundial. Una victòria que tanmateix un cop portada a la taula del campionat era totalment anecdòtica, doncs aquesta no era la comesa de Jari Huttunen i aquells que ocupaven les primeres posicions del certamen, no es trobaven presents a Finlàndia.
Entre els vehicles de dues rodes motrius, categoria que enrolava a tots els participants del certamen junior, les primeres proves especials cronometrades del ral·li van estar protagonitzades per les alternances, sent els francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye els qui tenien més encert en forma de dos millors temps per entrar al re-agrupament del migdia amb la primera posició per uns 15 segons de marge vers els seus compatriotes Terry Folb i Christopher Guieu. El bucle de la tarda va ser pràcticament un estira i arronsa de francesos, els quals retornaven a Jyväskylä separats en 22,6 segons i amb Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye en la primera posició.
El duel tocava final en la primera de les vuit proves especials programades pel dissabte, quan Terry Folb i Christopher Guieu es veien obligats a abandonar el ral·li per un problema de motor; més de cara es posava el ral·li per a Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye quan en la següent cronometrada els hereus de la segona posició, els suecs Denis Rådström i Johan Johansson, patien una sortida de pista i en deixar-s’hi prop de 3 minuts, aquests passaven a gaudir d’1 minut i 46 segons de coixí vers els seus més immediats perseguidors.
Lluny d’alçar el peu de l’accelerador i passar a controlar els temps, Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye s’anotarien tot seguit quatre millors registres de forma consecutiva, el que permetia als francesos elevar el gap lleugerament per sobre dels 2 minuts. Un avantatge que en la penúltima cronometrada del dia es reduïa fins a la meitat quan aquests patien una punxada per després, amb un altre escratx, situar les distàncies en minut i mig.
Amb unes distàncies prou àmplies, les cronometrades dominicals esdevenien un mer tràmit per tal de que Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye s’anotessin la seva primera victòria de la temporada per davant dels catalans Nil Solans i Miquel Ibañez, qui gràcies a una jornada final rodona, aconseguien arribar fins a la segona posició final. Un resultat que en la cursa pel campionat, tan WRC-3 com junior, minvava les opcions del pilot francès, doncs amb una cita menys per disputar-se, Nicolas Ciamin només aconseguia retallar 7 i 13 punts sobre el de Matadepera per tal de situar-se a 34 i 26 punts respectivament.
En el campionat de pilots, el zero que Sébastien Ogier recollia a la ronda finlandesa, units als 11 punts que s’emportava el belga Thierry Neuville, propiciava un empat a punts entre tots dos pilots al capdavant de la taula provisional, mentre que Ott Tänak aconseguia superar a Jari-Matti Latvala per 5 punts en la provisional i situar-se a 41 punts dels dos co-líders.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier Thierry Neuville |
160 160 |
|
Ott Tänak |
119 |
|
Jari-Matti Latvala |
114 |
En la taula del campionat de constructors, M-Sport seguia ocupant el lloc més alt gràcies sobretot a la presència dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt en el podi final, amb el que el preparador de Cumbria aconseguia incrementar en 12 punts el gap que tenien vers Hyundai. D’altra banda, Toyota situava per primera vegada en la temporada dos dels seus Yaris WRC al podi, amb el que els cotxes nipons preparats a Finlàndia tiraven terra per mig vers els cuers de Citroën.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
M-Sport |
285 |
|
Hyundai |
251 |
|
Toyota |
193 |