La porta negra de Trier era escenari el diumenge 27 de juliol de 2003 de la conclusió del 22è Ral·li d’Alemanya, vuitena prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors i producció, portava a 81 equips a formalitzar la seva inscripció oficial. D’aquests, 79 inciaren els 388,23 km cronometrats del recorregut programats al llarg de 22 proves especials, el divendres 25 de juliol, dels que 44 les aconseguirien completar.
La primera jornada de la cita germànica, programada pel divendres 25, comptava amb quatre trams cronometrats, dels quals dos es celebraven en dues ocasions, més una passada per una superespecial espectacle a la conclusió de l’etapa, totalitzant així 7 proves especials d’una distància total cronometrada de 117,31 km. Els líders del mundial, els britànics Richard Burns i Robert Reid, gràcies a trobar-se una pista més neta que els seus rivals, doncs eren els qui la obrien i per tant que hi anaven tirant grava en tallar els revolts, aconseguien el millor registre en els dos primers trams de la jornada, construint-se així un liderat de tan sols 2,5 segons vers els seus compatriotes de Citroën Colin McRae i Derek Ringer.
El pilot estoni Markko Märtin i el seu copilot britànic Michael Park, posaven de manifest les seves aptituts de pilotatge, així com les del seu Ford Focus RS WRC’03 en guanyar la tercera especial del dia, enfilant-se així fins la segona posició provisional d’on hi desplaçaven als escocesos Colin McRae i Derek Ringer. Així mateix, en aquesta tercera especial cronometrada, Carlos Sainz i Marc Martí feien un recte en un encreuament, perdent encara més segons dels que ja havien cedit en les dues anteriors especials i enfonsant-se encara una mica més en la general d’una prova que no era gens del gust del pilot madrileny.
Una especial més tard, la quarta, Markko Märtin i Michael Park accedien al liderat provisional en marcar el seu segon millor registre consecutiu, mentre que els seus companys d’equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot, punxaven prop de la línia de final de tram i cedien més de mig minut, el que els portava a allunyar-se de la plaça de podi que ostentaven abans de la seva disputa.
Peró en tornar a passar per les dues primeres especials de la jornada, el liderat tornaria a canviar de mans en aparèixer una averia de la selectora que impedia a Markko Märtin i Michael Park emprar les dues velocitats més altes del seu Ford Focus RS WRC’03, aquesta incidència els suposava cedir 50 segons en el cinquè tram del dia i 41 en el sisè, amb el que la parella de l’oval baixava fins la desena posició provisional. Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la cinquena especial del dia per davant dels guanyadors de la darrera edició de la prova, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, el que permetia als de Peugeot recuperar el liderat del ral·li, mentre que els de Citroën s’enfilaven fins la segona posició provisional.
Precisament Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven el seu primer escratx del ral·li en el darrer tram del dia i escurçaven distàncies vers els líders, peró en l’especial espectacle de St Wendel els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen els rellevaven de la segona plaça en marcar-hi el millor temps, fent així entrada al parc tancat de Bostalsee a 9,4 segons dels seus companys d’equip i líders provisionals, Richard Burns i Robert Reid. A 9 dècimes de segon del segon Peugeot classificat, i per tant a 10,3 segons del primer, s’hi trobava Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys a Citroën Colin McRae i Derek Ringer eren quarts a 29 segons. El domini del grup PSA el completaven els germans Panizzi en la cinquena plaça i Carlos Sainz i Marc Martí en la sisena, si bé el seu marge vers François Duval i Stéphane Prévot era estret.
En el parc tancat no s’hi trobaven ja Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, els quals es veien forçats a abandonar la prova en patir una averia en l’alternador del seu Subaru Impreza S9 WRC al terme de la sisena especial cronometrada, ni Didier Auriol i Denis Giraudet, un dels pilots encarregats del debut del nou Škoda Fabia WRC llur motor deia prou en el darrer esforç de la jornada.
Cara la jornada sabatina, l’organització del ral·li havia programat un total de 9 proves especials repartides al llarg de 4 trams a doble passada, més una altra passada per la superespecial espectacle de St Wendel que de nou tancava la jornada; generant així l’etapa més llarga del ral·li amb 169,38 km de lluita contra el cronòmetre. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en el primer dels trams del dia, situant-se així a només 7 dècimes de segon dels seus companys d’equip, un marge que seria eixugat pels finlandesos en la següent especial cronometrada i que per tant els situava com a líders sota l’escratx de Markko Märtin i Michael Park, els quals miraven així de remontar posicions.
L’estoni i l’anglès de Ford, s’imposaven també en el tercer i quart tram del dia, el que els permetia arribar fins la cinquena posició provisional, mentre que Richard Burns i Robert Reid seguien mostrant un rendiment molt menor al de la jornada anterior i eren superats per Sébastien Loeb i Daniel Elena al terme del quart tram del dia, onzè en el comput global del ral·li.
En sortir de les assistències, Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien escurçant distàncies vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb el seu primer escratx del dia, mentre que en la sisena especial cronometrada, Markko Märtin i Michael Park, prenien l’honor a la parella dels dos galons per 2 dècimes de segon, si bé aquests finalment aconseguien arribar a la primera posició provisional del ral·li. Els finlandesos de Peugeot recentment destronats, reaccionaven imposant-se en la setena especial cronometrada de la segona etapa, situant-se a 1,3 segons del Xsara WRC líder, mentre que per darrera, en una lluita molt tancada pel tercer calaix, els britànics Colin McRae i Derek Ringer aconseguien superar als seus compatriotes de Peugeot i fer-se un lloc al podi.
Un privilegi que els va durar molt poc als escocesos, doncs Markko Märtin i Michael Park tornaven a ser els homes més ràpids de l’especial en la vuitena i de cop aconseguien superar als britànics de Peugeot i de Citroën que els precedien i situar-se així en la tercera plaça provisional, unes posicions que ja no es mourien doncs la pluja que acompanyava als participants des de mitja tarda, va facilitar que l’especial espectacle de St Wendel servís pel lluiment dels pilots de segona fila amb l’escratx dels txecs Roman Kresta i Jan Tománek precedint als locals de Hyundai Armin Schwarz i Manfred Hiemer.
Amb una gran remuntada de Markko Märtin i Michael Park, els quals aconseguien retallar més de 40 segons als primers classificats, s’arribava a la conclusió de la segona etapa amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en la primera posició per 5,5 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i 34,8 vers els herois de Ford. Colin McRae i Derek Ringer conservaven la quarta plaça amb la que s’havien llevat després d’uns altibaixos, mentre que Richard Burns i Robert Reid, en una clara regressió, tancaven el grup de 5 equips que aspiraven a fer quelcom en la cita alemanya.
Donades unes distàncies tan curtes entre els dos primers classificats així com entre els aspirants a entrar en el podi, l’expectació per una lluita emocionant al llarg dels 101,54 km cronometrats de la tercera i última etapa era molt gran. Colin McRae i Derek Ringer imposant-se en la primera de les sis proves cronometrades dominicals afegien una mica més d’emoció, peró d’altra banda Marcus Grönholm i Timo Rautiainen colpejaven amb una pedra i cedien prop de 8 segons vers els líders.
La parella escocesa de Citroën repetia en l’autoria del millor registre en la següent especial, el que els situava en la tercera posició provisional en detriment de Markko Märtin i Michael Park, els quals en la tercera i última especial del bucle matinal, tenien un devenir fatídic en quan una averia de transmissió els deixava amb dues rodes motrius i els feia cedir prop de 40 segons. D’altra banda Colin McRae i Derek Ringer veien truncada la seva progressió en aparèixer els primers xàfecs del dia. La parella escocesa havia optat per sortir del parc tancat amb pneumàtics llisos, unes gomes que havien funcionat a la perfecció en les dues primeres cronometrades dominicals, peró que en aparèixer la pluja en aquesta tercera especial, els va obligar a minorar el ritme i cedir el seu lloc al podi als britànics de Peugeot Richard Burns i Robert Reid.
Markko Märtin i Michael Park podien reparar el seu Ford Focus RS WRC’03 en les assistències intermèdies, de les quals en sortien dos minuts tard i per tant rebien 20 segons de penalització. La parella s’imposava en les tres especials que restaven del programa, peró malgrat tot no aconseguien guanyar cap posició, si més no havien demostrat que tenien velocitat sobre l’asfalt i que de cuidar una mica més la fiabilitat del seu cotxe, eren aspirants a la victòria en les proves sobre l’element negre que venien per davant.
Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb un tercer i un segon temps escratx en la quarta i cinquena prova cronometrada, es van relaxar en la sisena i última, on gairebé fan el passarell en deixar-se prop de 9 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que hi llençaren un atac ferotge. D’altra banda Richard Burns i Robert Reid esdevingueren més ràpids que Colin McRae i Derek Ringer en dos de les tres especials del darrer bucle dominical, amb el que la parella de Peugeot escortava als seus companys d’equip en el podi de Trier.
Completat doncs tot el recorregut del 22è Ral·li d’Alemanya doncs, Sébastien Loeb i Daniel Elena revalidaven la seva victòria de la passada temporada per 3,6 segons de marge, en aturar el cronòmetre en 3 hores 46 minuts i 50,4 segons. Al podi, els pilots eren escortats per les dues parelles de Peugeot, amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en segona posició i Richard Burns i Robert Reid en la tercera a 19,7 segons del seu temps final.
En el mundial de producció els catalans Dani Solà i Alex Romaní feien una demostració de força en imposar-se en totes les proves cronometrades del divendres tret d’una, el que deixava a la parella de Mitsubishi amb gairebé 2 minuts de marge vers els segons classificats, els britànics de Subaru Martin Rowe i Trevor Agnew. Dissabte els catalans van afluixar una mica, marcant 4 temps escratx i 4 segons millors temps, malgrat tot els problemes que van patir els seus més immediats rivals, reforçava la parella al capdavant de la general assolint un marge superior als 4 minuts i mig a la neutralització de la segona etapa.
Cara l’etapa dominical Dani Solà i Xavi Amigó van sortir a controlar el ral·li, sobretot en les cronometrades de la tarda, doncs pel matí, en el tercer tram de la jornada, la parella catalana encara va ser a temps d’anotar-se un altre escratx.Tot plegat deixava al de Vic i al de Caldes de Malavella en la primera posició final, amb 4 minuts i 32,9 segons de marge vers Martin Rowe i Trevor Agnew, els quals treien profit dels problemes d’embragatge dels argentins Marcos Ligato i Ruben Garcia que en la jornada sabatina els havien aconseguit superar.
Per a Dani Solà la victòria alemanya li suposava una empempta en el campionat, en el que només hi disposava dels 8 punts que havia obtingut a l’Argentina. D’altra banda la segona plaça que aconseguia Martin Rowe, permetia al britànic acostar-se a l’absent Toshi Arai i situar-se a 3 punts del pilot japonès.
En el mundial de pilots la classificació provisional del campionat s’estrenyia força, doncs la victòria que hi aconseguia Sébastien Loeb, afegia un nou aspirant a corona. Richard Burns per la seva banda seguia liderant la taula sense encara haver aconseguit cap victòria, mentre que Carlos Sainz encara feia bo de conservar la segona posició al certàmen gràcies al sisè lloc final en un ral·li que no li era gens del seu gust, per 1 punt de marge vers Marcus Grönholm.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Richard Burns |
43 |
|
Carlos Sainz |
39 |
|
Marcus Grönholm |
38 |
En el campionat de constructors el domini dels PSA en la cita germànica era reflex del domini que les dues marques estaven tenint en el mundial. Citroën aconseguia 1 punt més que Peugeot a Trier, i la diferencia que separava als dos equips passava a ser de tan sols 7 punts. Ford per la seva banda sumava 7 punts i superava a Subaru per un punt en la general, esdevenint així la tercera marca classificada de la provisional
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
95 |
|
Citroën |
88 |
|
Ford |
50 |