Figurant el calendari europeu des de 2013, si bé sota la denominació de Liepaja, i en les seves primeres edicions continentals com una ronda hivernal, és a dir disputada sobre la neu, finalmet Letònia gaudia l’honor de poder tributar, perdó acollir, una ronda del mundial de ral·lis. Entregant punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, 40 formacions hi oficialitzaven la seva inscripció, de les que 38 baixarien per la protocolària rampa de sortida el dijous 18 de juliol de 2024, des d’on aquests afrontarien les 20 proves especials de 300,13 km cronometrats que els organitzadors feien constar en l’itinerari programat, distància que 32 equips participants aconseguirien completar.
Poc abans de que passessin 3 hores des de que els participants haguessin baixat per la rampa de sortida a la capital letona, Riga, els participants afrontaven una especial espectacle celebrada a les afores de la ciutat, en la que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú i anar-se’n vers el parc tancat de Riga en primera posició per 2,4 segons de marge amb els seus companys d’equip Sébastien Ogier i Vincent Landais, així com els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, segons ex-aequo. Els locals, i fill del per llavors alcalde de Liepaja, Martin Sesks i Renars Francis esdevenien els quarts classificats a bord del Ford Puma Rally1 Hibrid a 2,9 segons dels finlandesos de Toyota i per 1,0 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin.
Amb només dos bescanvis remots de pneumàtics a Tukums en el seu programa, un a primera hora del matí i un altre a mitja etapa, la primera jornada tenia lloc a mig camí entre Riga i Liepaja, amb un bucle de 2 trams que es disputava matí i tarda, al que se l’hi afegien 3 trams a una sola passada, 1 en el matinal i els 2 restants després d’haver-se reagrupat i renovat les gomes. En conseqüència l’etapa del divendres 19 de juliol totalitzava 7 proves especials de 120,92 km, una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Riga a partir de les 8 del matí i que finalitzava amb l’ingrés en el de Liepaja en passar 7 minuts de les 9 del vespre.
Tot i la poca entitat quilometrada de la primera prova especial campestre, 4,99 km, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tornaven a esdevenir els més veloços en la lluita contra el temps, per tal d’eixamplar en segon i escaig les distàncies al capdavant de la classificació provisional. D’altra banda, amb unes notes molt conservadores en els seus quilòmetres inicials, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe esdevenien els novens a final de tram i els belgues baixaven fins a la sisena posició provisional, deixant a Martin Sesks i Renars Francis tancant les posicions de podi.
Després d’aquest primer tast amb la ràpida grava letona, els organitzadors programaven a continuació l’especial més llarga de tot l’itinerari, en la que els locals d’M-Sport hi establien el millor temps, el seu primer temps escratx en el mundial de ral·lis, per tal d’arrabassar la segona posició a Sébastien Ogier i Vincent Landais. Tanmateix tan Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe com Elfyn Evans i Scott Martin pagaven el peatge d’haver d’obrir pista i ambdues formacions progressaven negativament en la taula provisional.
Abans d’ingressar el parc remot de Tukums, Martin Sesks i Renars Francis tornaven a esdevenir els pilots més ràpids del parc tancat, si bé els letons només aconseguien llevar 1 dècima de segon als líders finlandesos, qui arribaven al reagrupament de mitja etapa en l’anhelada primera posició per 3,2 segons de marge amb els locals d’M-Sport. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ho feien en tercera posició a 7,5 segons del registre dels seus companys d’equip i per 6,2 segons de marge amb els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja.
En tornar sobre les 2 cronometradores matinals, els francesos Sébastien Ogier i Vincent Landais s’imposaven en la primera, si bé la brevetat de la cronometrada només els hi permetia retallar en 7 dècimes de segon les distàncies en vers el Ford Puma Rally1 Hibrid que els precedia, mentre que els líders Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ho feien en la següent, tothora que amb el segon millor temps en el seu poder, la parella local recuperava la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon, el temps que els seus principals perseguidors de Toyota els hi havien aconseguit llevar anteriorment.
Uns resultats que, el dels 3 primers classificats aturant el cronòmetre amb els 3 millors temps, es repetien en la següent prova especial per tal de ratificar posicions en la part més alta de la taula, mentre que l’activitat cronometrada de la primera etapa es concloïa amb una altra victòria parcial de tram de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Entretant, Ott Tänak i Martin Järveoja perdien frenada en el transcurs de la penúltima prova especial de la jornada, i malgrat que estonians intentaven arranjar el problema en el tram d’enllaç cap a la darrera cronometrada del dia, aquests es veien superats en la classificació per Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, els segons més ràpids en la darrera prova especial del dia.
Així doncs, al parc tancat de Liepaja Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi entraven ocupant la primera posició per 15,7 segons de marge amb els literalment locals Martin Sesks i Renars Francis i 21,6 segons en relació als seus companys de carpa Sébastien Ogier i Vincent Landais. Tant Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, com Adrien Fourmaux i Alex Coria, treien renda dels problemes de frenada dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja i ambdues formacions aconseguien tancar la pinça dels 5 primers classificats a 33,2 segons i 38,5 segons del temps dels líders respectivament.
La segona etapa s’iniciava a manca de 5 minuts per a les 7 del matí i aquesta tenia un format molt línial, a l’estil d’èpoques molt anteriors, doncs només 1 cronometrada es disputava en 2 ocasions, un model que perjudicava enormement aquells que s’encarregaven d’obrir pista. Amb 8 proves especials en el seu recorregut, l’etapa sabatina afegia 104,00 km a l’itinerari de l’edició, una activitat que finalitzava en mancar 3 minuts per a 3 quarts de 10 del vespre.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen perllongaven la seva ratxa victoriosa de l’etapa amb 2 temps escratx més en les 2 proves especials cronometrades del primer bucle del programa sabatí i en bona lògica els finlandesos seguien eixamplant distàncies al capdavant de la taula. Alhora, en esdevenir els tercers més ràpids per darrera de Sébastien Ogier i Vincent Landais, Ott Tänak i Martin Järveoja llevaven la cinquena posició a Adrien Fourmaux i Alex Coria, per amb el segon millor temps de la prova següent, restar a 5 dècimes de segon de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston.
Després d’un reagrupament remot a Kuldiga, la competició es reprenia amb la segona cronometrada més llarga del programa, en la que Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien la seva primera victòria parcial de tram per, malgrat que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston hi aconseguien el segon millor temps, prendre la quarta plaça d’aquests a la classificació provisional. Tot i patir una sortida de pista, Sébastien Ogier i Vincent Landais aconseguien un registre prou bo com per a superar a Martin Sesks i Renars Francis en la classificació provisional per 2 dècimes de segon de marge.
Ambdues formacions de Toyota, la finlandesa i la francesa, es feien amb els dos millors temps en la cronometrada prèvia al reagrupament per a les assistències de Liepaja i en el mateix ordre que duien a la general, amb el què aquests ingressaven en el repòs equatorial amb 34,8 segons de distància entre els seus temps acumulats. Martin Sesks i Renars Francis ho feien en tercera posició a 6 dècimes de segon dels segons classificats i per 9,6 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja, qui a la seva vegada es desempellegaven de la pressió de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, després de que aquests s’empassessin una xicana i es quedessin sense direcció assistida pel que restava d’especial. Amb el què Adrien Fourmaux i Alex Coria es feien amb la cinquena posició a 21,3 segons dels bàltics de Hyundai.
Els dos primers classificats repetien resultat en la cronometrada de la represa, si bé aquests obtenien poca renda al seu esforç, doncs Martin Sesks i Renars Francis hi esdevenien els tercers a 2 dècimes de segon de la parella que els precedia a la general.
La següent prova especial, sisena de l’etapa sabatina, s’havia d’interrompre durant uns minuts després de que Elfyn Evans i Scott Martin colpegessin amb un arc publicitari inflable i aquest quedés enmig de la traçada, amb el què Ott Tänak i Martin Järveoja, que venien per darrera, se l’empassaven i aquest quedava enganxat en el seu para-brises impedint-lis la visió de la pista. Sense una bandera vermella que alertés a Adrien Fourmaux i Alex Coria que venien per darrera, aquests arribaven al punt en el que s’havien aturat els pilots de Hyundai a tota velocitat, afortunadament la bona visibilitat de la zona feia que l’incident no passés d’anècdota.
Esportivament parlant, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen elevaven per sobre de la quarantena de segons el seu marge en vers els seus més immediats perseguidors, els seus companys d’equip francesos, en aconseguir una nova victòria de tram, un resultat que aquests repetien en l’especial espectacle de la ciutat de Liepaja amb la que es tancava l’etapa sabatina, però que els nòrdics no podien perllongar en la cronometrada més ràpida de l’itinerari, 137,06 km/h de promig, per 3 dècimes de segon.
Tot i el fantàstic rendiment de 6 victòries de tram, 1 segon i 1 tercer millors temps sobre les 8 proves especials de la jornada, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen completaven l’etapa amb 42,5 segons de marge sobre Sébastien Ogier i Vincent Landais, el que suposava un increment de tan sols 20,9 segons del seu marge sobre els seus companys francesos. Martin Sesks i Renars Francis tornaven a casa a 47,2 segons dels líders finlandesos i per 20,8 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja, després de que aquests la vessessin en l’especial urbana, quan malmetien la transmissió del seu i20 Rally1 Híbrid després de la recepció violenta d’un salt. Amb el què Adrien Fourmaux i Alex Coria completaven la segona etapa a 8,4 segons dels estonians.
Després de 2 primeres etapes amb un format atípic, la tercera i última jornada sucumbia als cànons de l’època i un bucle de 2 trams es disputava en dues ocasions, generant així les 4 darreres proves especials del programa. Una activitat que era iniciada per la primera de les 35 parelles que restaven en actiu amb la seva sortida del parc tancat en passar 5 minuts de les 8 del matí i que finalitzaria amb la protocolària cerimònia del podi a 1 quart de 4 de la tarda del diumenge 20 de juliol de 2024.
Malgrat sacrificar la munta de pneumàtics de cara al que restava d’etapa amb gomes dures, Sébastien Ogier i Vincent Landais aconseguien una nova i intranscendent victòria de tram en la primera cronometrada dominical, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja ho feien en les dues següents per tal de posar setge a la darrera plaça de podi que atresoraven Martin Sesks i Renars Francis.
En la cronometrada del premi extra els estonians feien la seva labor establint el temps més baix registrat fins llavors, mentre que Martin Sesks i Renars Francis, que afrontaven l’especial a continuació, veien com una avaria en la transmissió els afligia i aquesta els feia perdre 105 segons en vers el temps dels guanyadors de l’especial, un contra-temps molt inoportú que els feia baixar fins a la setena plaça, després d’haver estat flirtejant amb el podi al llarg de tot el programa.
Els 2 Toyota que venien a continuació no aconseguien rebaixar el temps de la parella de Hyundai, que s’emportava així els 5 punts extra de la cronometrada, així com els 7 punts de l’etapa dominical per tan sols 2 dècimes de segon de marge en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais.
Campió de Letònia els anys 2016 i 2017, quan aquest encara no era ni tan sols major d’edat, el finlandès Kalle Rovanperä aconseguia amb Janne Holttunen vèncer per primera vegada a Liepaja amb un temps de 2 hores 31 minuts i 47,6 segons, registre que suposava una velocitat promig de 118,6 km/h. Els seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais els acompanyaven en el podi amb un temps 39,2 segons més lent, mentre que en el darrer graó del mateix s’hi trobaven Ott Tänak i Martin Järveoja aturant el cronòmetre a 1 minut i 4,5 segons dels vencedors.
Baixant un graó en la cadena preparativa dels autos de competició, el WRC2, el suec Oliver Solberg i el britànic Elliott Edmonson manaven amb mà de ferro els compassos inicials del ral·li, amb 7 victòries parcials de tram en les 8 primeres especials de la primera etapa. Per darrera dels líders, els finlandesos Mikko Heikkilä i Kristian Temonen, amb 3 segons millors temps en el seu haver, i Sami Pajari i Enni Mälkönen, autors del millor temps en la cronometrada que se’ls hi escapava als primers classificats i 2 segons millors registres, es postulaven com els seus màxims perseguidors, entrant en el parc tancat de Liepaja a 31,1 segons i 39,7 segons respectivament del crono del suec i del britànic.
Sobre les cronometrades matinals sabatines, els Toyota Yaris Rally2 de les dues formacions finlandeses semblaven encaixar millor que no pas l’koda Fabia RS Rally2 dels líders i aquests aconseguien rebaixar en 3 ocasions el registre dels primers classificats, qui tancaven l’escull matinal amb un altre temps escratx per tal d’ingressar al parc d’assistències equatorials amb 25,2 segons i 32,9 segons de marge.
Al llarg del bucle post-meridional, la lluita es tancava molt més, amb diferències de dècimes de segon en cadascun dels trams individuals, però sense cap ratxa clara, amb el què el retorn al parc tancat es feia en el mateix ordre amb el qual se n’havia sortit i amb 26,6 segons i 31,6 segons de marge entre els temps dels líders en vers a Mikko Heikkilä i Kristian Temonen, i Sami Pajari i Enni Mälkönen respectivament.
Les distàncies no eren doncs massa àmplies i l’etapa dominical es presentava igualment captivadora per a mitjans i aficionats. Buscant desplaçar les sorpreses negatives, Oliver Solberg i Elliott Edmonson recuperaven el ritme del divendres i aquests s’imposaven en 3 de les 4 proves especials del programa, amb el què els líders obrien distàncies amb els seus perseguidors. Un balanç que Mikko Heikkilä i Kristian Temonen també aconseguien en vers Sami Pajari i Enni Mälkönen amb la victòria parcial que se’ls hi escapava als líders i 1 segon millor temps.
Retornats a Liepaja el diumenge 21 de juliol a primera hora de la tarda, Oliver Solberg i Elliott Edmonson certificaven la seva victòria amb un temps de 2 hores 40 minuts i 25,5 segons, registre que rebaixava en 37,4 segons el de Mikko Heikkilä i Kristian Temonen i en 44,8 segons el de Sami Pajari i Enni Mälkönen.
Per a Oliver Solberg aquesta era la segona victòria de l’any i l’escandinau assolia la primera posició de la classificació provisional del certamen per 3 punts de marge en vers Sami Pajari. Novament absent en el parc tancat, Yohan Rossel restava ja a 15 punts del primer classificat.
Amb dues temporades d’oficial de Hyundai sobre les seves joves esquenes, Oliver Solberg no podia obtenir punts en el certamen WRC2 Challenger, pel que la victòria en aquest apartat passava a ser per als segons classificats, els finlandesos Mikko Heikkilä i Kristian Temonen, mentre que entre aquells que ja havien gaudit de la seva segona joventut i encaraven la tercera, el WRC Masters, la victòria era inqüestionablement per a la unitat familiar formada per Armin i Ella Kremer, autors del millor temps en totes i cadascuna de les especials llevat de la cronometrada que es repetia dissabte.
Només 2 formacions cursaven la seva inscripció en l’esdeveniment en la categoria WRC3, d’una banda els estonians Joosep Ralf Nõgene i Aleks Lesk a bord d’un Renault Clio Rally3 i d’una altra banda el turc Kerem Kazaz i el francès Corentin Silvestre a bord d’un Ford Fiesta Rally3. Els primers s’imposaven en totes i cadascuna de les proves especials del programa llevat de 2, la quarta prova especial del divendres i el Power Stage, en la que el millor temps se’ls hi escapava per 1 i 7 dècimes de segon respectivament.
Un excels rendiment, al que s’unia una sanció de 40 segons als pilots del Ford per un retard de 4 minuts en el control horari, balanç que donava la victòria als estonians per 19 minuts i 18,3 segons de marge.
A efectes de campionat els resultats de la ronda letona eren del tot anecdòtics, doncs totes 2 formacions comptaven amb 0 punts en el seu taulell particular i per tant Diego Domínguez es mantenia al capdavant de la classificació amb 75 punts, 27 més que no pas Mattéo Chatillon o 28 per sobre del txec Jan Cerny.
Segon en la classificació final, Sébastien Ogier era el pilot que sortia de Liepaja amb més punts en el seu haver, 25, renda que acostava el provençal als inquilins de les 3 primeres posicions del campionat, sent Thierry Neuville el pitjor parat d’aquests amb només 9 punts. Ott Tänak, amb 11 punts més que no pas Elfyn Evans, capgirava la situació que es donava després del Ral·li de Polònia i l’estonià prenia la segona posició de la taula del campionat de pilots.
| Pilot | Punts |
|---|---|
| Thierry Neuville | 145 |
| Ott Tänak | 137 |
| Elfyn Evans | 132 |
En el certamen de constructors Toyota escurçava distàncies amb Hyundai gràcies a un nou doblet de la marca nipona i només 1 punt separava ambdues marques orientals abans de la disputa de la cita local per als del país del Sol Naixent, el Ral·li 1000 Llacs. D’altra banda M-Sport veia com se’ls hi escapava un podi en els darrers metres del programa i per enèsima vegada el preparador britànic tornava a ser la ventafocs del mundial.
| Constructor | Punts |
|---|---|
| Hyundai | 351 |
| Toyota | 350 |
| M-Sport | 177 |