Si l’edició anterior finalitzava a Tucuman, el 13è Ral·li d’Argentina s’iniciava el dimecres 14 de juliol de 1993 a la mateixa ciutat, si bé, per grat dels 86 equips inscrits i participants en la setena ronda del calendari del campionat del món de ral·lis, el seu recorregut i respectius parcs tancats es centraven a Córdoba, estalviant així els feixucs trams d’enllaç de la temporada anterior. El ral·li comptava amb 25 proves especials en el seu programa de 507,13 km cronometrats, una distància que només 30 equips participants van aconseguir completar per la seva pròpia roda. L’esdeveniment, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors i Grup N, finalitzava el dissabte 17 de juliol de 1993 a Córdoba.
Just després de baixar per la rampa de sortida, els 86 equips participants afrontaven una especial espectacle de 4,07 km de corda cronometrada a l’hipòdrom de Tucuman el mateix dimecres 13 de juliol. Sent aquest l’únic tram que es disputava a l’àrea, així com al llarg de la jornada, dificultant encara més la justificació de l’enllaç entre el punt de sortida i la zona de la competició.
En aquesta prova especial, amb molta pols en suspensió, Juha Kankkunen i Nicky Grist, qui substituïa a corre-cuita la baixa de Juha Piironen, convalescent d’una hemorràgia cerebral, es mostraven com l’equip més ràpid, fent-se lògicament amb el lideratge de la prova. A 3 segons del seu registre s’hi classficaven els seus companys d’equip Didier Auriol i Bernard Occelli, així com els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, en el que suposava la primera sortida de l’equip Ford del continent europeu des de 1987.
Carlos Sainz i Luis Moya completaven l’especial a 4 segons del registre de la parella de Toyota, aconseguint el mateix temps que els seus companys de formació al Jolly Club Gustavo Trelles i Jorge del Buono, emperò el pilot madrileny i el copilot gallec creuaven la línia de meta de la cronometrada amb el seu Lancia Delta HF Integrale envoltat d’un núvol de fum blanc. Incapaços de tornar a posar en marxa el motor, per una avaria de la centraleta electrònica que l’havia fet esclatar, els per llavors campions del món no tenien cap altre remei que abandonar.
L’endemà dijous començava el ral·li pròpiament dit amb la sortida del parc tancat de Tucuman a primera hora del matí. Els organitzadors programaven 7 proves especials cronometrades de 171,04 km de corda, les quals es disputaven a l’àrea més septentrional de la provincia i que acostaven als participants a Córdoba. Uns trams que en ajuntar-se amb l’especial espectacle de l’hipòdrom del dimecres, conformaven la primera etapa de 175,11 km competitius.
Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien marcar el millor temps en la primera prova especial vera del ral·li, de només 6,25 km cronometrats, si bé el marge que els francesos aconseguien escapçar als seus companys Juha Kankkunen i Nicky Grist, era insuficient com per arrabassar-lis la primera posició provisional.
Primers en pista i per tant lliures de la gran quantitat de pols que restava en suspensió al pas de cada equip participant, Juha Kankkunen i Nicky Grist partien amb cert avantatge a cada tram que es disputava, i el finlandès i el gal·lès que encara no estaven del tot compenetrats després d’haver format equip en 10 dies, així ho constataven en adjudicar-se de forma consecutiva en les 4 següents proves especials programades.
Entretant, els seus companys d’equip Didier Auriol i Bernard Occelli es quedaven sense la primera i la tercera marxa sobre la cinquena prova especial del ral·li per una avaria en la seva caixa de canvis, sent la primera essencial per a poder realitzar una sortida fulgurant i la tercera una de les relacions més emprades en els trams per la serra nord, amb el què el degoteig de segons vers aquells que pilotaven en plenes facultats, era una constant.
Una altra conseqüència del rodar lent dels pilots francesos de Toyota, era el perjudici del Ford Escort RS Cosworth de Miki Biasion i Tiziano Siviero, qui en sortir a pista per darrera seu, es trobaven una gran estela de pols. A més a més, com si no n’hi hagués prou, els italians eren inscrits a la cita argentina a última hora, de fet aquesta es realitzava arran de la seva victòria grega, amb el què els transalpins amb prou feines havien pogut entrenar per les pistes de la serra cordobesa i per tant la manca de visibilitat sovint els portava a alçar el peu de l’accelerador.
Afavorits per l’avaria del Toyota de Didier Auriol i Bernard Occelli, l’urugaià Gustavo Trelles i el local Jorge del Buono es feien amb la darrera posició de podi, si bé la parella havia de comptar amb una penalització de 4 minuts, que al seu parer era injusta i que per tant havia estat recorreguda, alhora que havien d’anar ajustant el seu Lancia Delta HF Integrale a mesura que s’anaven acostant al parc tancat de Córdoba, doncs el cotxe havia estat posat a punt seguint les indicacions del seu company Carlos Sainz, i per tant els seus registres mai arribaven a comprometre als dos ex campions del món que els precedien a la taula.
En la recta final de la primera etapa, Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien imposar-se en les dues últimes proves especials cronometrades que s’havien programat, si bé la poca corda d’aquestes, els permetia retallar uns pocs segons als líders Juha Kankkunen i Nicky Grist.
A manca d’1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda, els 55 equips que aconseguien completar l’etapa començaven a endinsar-se al parc tancat de l’Estadi de Córdoba amb Juha Kankkunen i Nicky Grist en primera posició per 37 segons d’avantatge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero. Gustavo Trelles i Jorge del Buono eren tercers a 3 minuts i 33 segons del registre dels pilots de Toyota, precedint en 2 minuts i 52 segons als companys d’aquests, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli. Els locals Carlos Menem i Victor Zucchini eren cinquens a un món dels equips europeus.
La segona etapa era la més llarga de quantes es programaven en l’edició, amb sortida del parc tancat de Córdoba a 2 quarts de 7 del matí del divendres 16 de juliol, els participants tenien per davant 10 proves especials cronometrades de 195,95 km competitius que es desenvolupaven cap a l’oest de la capital de província. Una activitat que trobava el seu punt final en quan manqués 1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda a la mateixa ciutat de Córdoba.
Amb una major entesa entre Juha Kankkunen i Nicky Grist, i tornant a gaudir d’una excel·lent visibilitat en no trobar-se amb la feixuga pols en suspensió, els pilots de Toyota seguien posant segons d’entremig amb la resta de participants, imposant-se consecutivament en les 5 primeres proves especials del dia.
En la baixada del Cóndor, Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien revertir dinàmiques i els pilots de Ford retallaven 11 segons a la parella líder en aconseguir-hi la seva primera victòria de tram del dia.
En les darreres 4 proves especials de l’etapa, repartiment de victòries parcials entre els líders de Toyota amb els seus més immediats perseguidors de Ford, amb una nova victòria de tram per part de Miki Biasion i Tiziano Siviero en la curta especial del Camping San Martin que tornava a tancar l’activitat cronometrada de l’escull.
Al llarg de la jornada, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli tornaven a arrossegar problemes mecànics de diversa índole, arribant fins i tot a penalitzar en 2 minuts i 40 segons en un control horari, amb el què els pilots de Toyota no només tornaven a estar desapareguts de les primeres posicions a final de cada tram, sinó que seguien concedint segons al trio que portaven per davant a la general.
Tanmateix Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien que els organitzadors els hi llevessin la penalització de 4 minuts que els hi havia estat aplicada la jornada anterior, en quedar demostrats els seus raonaments i que tot es tractava d’una errada de cronometratge, pel què els pilots del Jolly Club aconseguien ara si acomodar-se en la tercera posició provisional per dos motius.
Completat el programa de la segona etapa, a manca d’1 minut per a 3 quarts de 6 de la tarda, Juha Kankkunen i Nicky Grist retornaven al parc tancat de l’Estadi de Córdoba havent pràcticament duplicat el seu marge vers Miki Biasion i Tiziano Siviero, estant a partir de llavors separats en 1 minut i 13 segons. Gustavo Trelles i Jorge del Buono eren còmodes tercers classificats, doncs malgrat trobar-se a 7 minuts i 40 segons dels líders, el seu marge vers el Toyota de Didier Auriol i Bernard Occelli era pràcticament idèntic, concretament 6 minuts i 56 segons. Carlos Menem i Victor Zucchini seguien tancant la pinça dels 5 primers classificats a la gran distància de 19 minuts i 14 segons dels líders.
La tercera i última jornada del ral·li, comptava amb la participació de les 36 formacions que havien aconseguit superar l’escull anterior. Amb sortida del parc tancat de Córdoba a 2 quarts de 7 del matí del dissabte 17 de juliol i per a la primera parella de participants, aquesta etapa finalitzava 10 hores més tard i en el mateix punt d’inici, un cop superades les 7 proves especials de 136,07 km que els organitzadors havien programat cap al sud de la provincia, incloent-hi 3 segones passades per les cronometrades del dijous i del divendres.
La calor ambiental i la manca de vent seguien condicionant el devenir del ral·li, i en aquestes condicions, Juha Kankkunen i Nicky Grist seguien traient renda del fet d’haver d’obrir pista, per tal d’imposar-se consecutivament en les 4 primeres proves especials que es celebraven a l’àrea de Santa Rosa de Calamuchita.
Retornant a l’especial del Camping San Martin, en la que Didier Auriol i Bernard Occelli hi aconseguien trencar l’hegemonia de Miki Biasion i Tiziano Siviero amb la seva segona victòria parcial a l’edició, els líders decidien prendre un ritme més tranquil i segur per tal d’assegurar-se l’arribada al parc tancat final.
En la penúltima prova especial del programa, la segona passada per la pujada d’Ascochinga a La Cumbre arribaria el cop de teatre quan una ròtula de direcció del Lancia Delta HF Integrale de Gustavo Trelles i Jorge del Buono es trencava en una secció molt ràpida del tram i els sudamericans acabaven encallats entre la naturalesa durant una llarga estona. Si bé els del Jolly Club aconseguien completar el tram amb una roda menys i la mà dreta del pilot uruguaià lesionada, la parella hi concedia pràcticament 15 minuts i amb ells la tercera plaça a Didier Auriol i Bernard Occelli.
Carlos Menem i Victor Zucchini eren uns altres que podien treure profit de la mala ventura dels pilots del Jolly Club, emperò els argentins veien com el tren posterior del seu Ford Escort RS Cosworth es desprenia en aquesta mateixa penúltima cronometrada i per tant els locals es quedaven amb la cinquena posició que venien atresorant des dels primers compassos del ral·li.
Un altre Ford Escort RS Cosworth, l’oficial de Miki Biasion i Tiziano Siviero, era el que marcava el millor temps en la fatídica segona pujada a La Cumbre, així com en la segona baixada pel Cóndor que venia a continuació i que tancava el programa de l’edició. Amb aquests dos escratxs, els transalpins aconseguien maquillar lleugerament el resultat després d’haver estat patint al llarg de tot l’esdeveniment, no només amb la pols, sinó també amb les suspensions del seu cotxe.
A Córdoba, on Juha Piironen s’estava recuperant del vessament cerebral que havia sofert, Juha Kankkunen i Nicky Grist hi entraven com a primers classificats en passar 1 minut de 2 quarts de 5 de la tarda. Els pilots de Toyota cobrien els 507,13 km cronometrats de l’itinerari en un temps total de 5 hores 32 minuts i 31 segons, un registre que suposava un avantatge final d’1 minut i 54 segons vers el temps de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Afligits per les avaries al llarg de tot el programa, però afavorits en la recta final per la sortida de Gustavo Trelles i Jorge del Buono, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el podi argentí a 16 minuts i 58 segons dels temps dels seus companys d’equip.
Davant la impossibilitat per reglament de fer-se amb un dels cotxes de Grup A emprats en els entrenaments per tal de competir a la ronda domèstica, Jorge Recalde i Martin Christie havien de baixar un graó i afrontar el 13è Ral·li d’Argentina a bord d’un Lancia Delta HF Integrale de Grup N.
La manca d’adaptació amb les menors prestacions dels autos de producció, minvava les opcions dels herois locals, qui després de les 5 victòries de tram consecutives de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan en les 5 primeres proves especials que s’hi programaven, es classificaven a 2 minuts del pilot dels emirats i el navegant irlandès.
A Ascochinga l’agonia de Jorge Recalde i Martin Christie acabava, quan les suspensions del Lancia Delta HF Integrale que havia estat preparat en les instal·lacions de Top Run, defallien i els argentins es veien obligats a acomiadar-se de la competició.
Amb aquesta il·lustre baixa, els portuguesos António Coutinho i Paulo Brandão es feien amb la segona posició de la categoria, si bé els pilots ibèrics no semblaven estar, ni voler estar-ho, en condicions d’inquietar en cap moment el ferri lideratge de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan, qui tanmateix rodaven en sisena posició absoluta.
Amb un ritme netament superior per part dels líders, i amb la calculadora en mà, buscant un bon feix de punts en el campionat, per part dels segons classificats, es completava el ral·li sense massa rebombori amb la victòria final de Mohammed Ben Sulayem i Ronan Morgan per 21 minuts i 11 segons de marge vers António Coutinho i Paulo Brandão.
A efectes de campionat, el pilot àrab aconseguia els seus primers punts al certamen després dels 3 abandonaments enregistrats prèviament a l’Acròpolis, Portugal i Suècia. Cas contrari era el d’António Coutinho, qui amb els 10 punts que s’emportava d’Argentina, acumulava un total de 24 punts per situar-se a només 2 punts del lideratge provisional de l’italià Antonio Fassina.
En el campionat per a pilots Massimo Biasion es situava al capdavant de la general de pilots gràcies al seu segon lloc, a només 3 punts del finlandès Juha Kankkunen, guanyador de la prova americana. François Delecour, absent a la cita en la que en un principi Ford no hi tenia previst anar, va ser el gran perjudicat, ja que no va poder defensar la seva condició de líder perdent dues places en favor dels dos primers classificats del ral·li
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Massimo Biasion |
66 |
|
Juha Kankkunen |
63 |
|
François Delecour |
55 |
En el campionat de constructors el frec a frec entre Toyota i Ford continuava i la victòria dels nipons afincats a Colònia, desfeia la igualada entre les dues marques que hi havia al terme de l’Acropolis. Lancia, que sumava 12 punts gràcies al quart lloc de Gustavo Trelles, avançava a Mitsubishi per situar-se en tercer lloc.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
97 |
|
Ford |
94 |
|
Lancia |
55 |