Wellington era el punt en el què els organitzadors del 12è Ral·li de Nova Zelanda, escollien per celebrar-hi la seva cerimònia de clausura el dimarts 29 de juny de 1982. El ral·li, que s’iniciava el dissabte 26 de juny a Auckland, era la setena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el que suposava superar la meitat del mateix. Entregant punts en els certàmens de pilots i constructors, fins a 71 equips oficialitzaven la seva inscripció al ral·li, dels que 66 baixarien per la rampa de sortida ubicada a la capital de l’illa nord i des d’on farien cap vers les 38 proves cronometrades de 1014,26 km de distància total competitiva que es disposaven a l’itinerari, una distància que només seria completada per 31 formacions participants.
Dissabte a 1 quart de 10 del matí, les primeres parelles participants començaven a sortir d’Auckland per tal d’afrontar la primera etapa del ral·li, un bucle de 9 proves especials de 227,28 km cronometrats que conduïen als participants fins a Taupo, previ reagrupament a Hamilton.
Les dues primeres proves especials cronometrades de la jornada eren curtes, de poc més de 3 km, en les que les distàncies que s’assolien eren poc significants. Les pilots d’Audi Michèle Mouton i Fabrizia Pons, aconseguien marcar el millor registre en totes dues proves especials, si bé en ambdós casos la gesta era ex-aequo. En la primera cronometrada les pilots empataven a temps, i per tant compartien el lideratge, amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, principals rivals en la lluita pel títol mundial, mentre que en la segona prova especial, la francesa i la italiana empataven a temps amb els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz, deixant a les fèmines d’Audi al capdavant de la provisional i en solitari per 1 sol segon d’avantatge amb els seus companys nòrdics i 3 segons en relació als alemanys d’Opel.
La tercera prova especial cronometrada tenia força més entitat, amb 44,95 km de lluita contra el cronòmetre, en els que els pilots d’Audi Hannu Mikkola i Arne Hertz hi aconseguien marcar el millor temps i situar-se com a líders del ral·li. La parella, aprofitant la similitud de les pistes per les quals es celebraven les cronometrades amb les del Ral·li 1000 Llacs domèstic, es feien amb dues victòries de tram més consecutives que els hi otorgaven un marge proper a la quarantena de segons vers les seves companyes de formació.
Björn Waldegård i Hans Thorszelius trencaven la ratxa dels líders, alhora que donaven al nou Toyota Celica, que debutava en competició a la cita oceànica, el seu primer escratx mundial en imposar-se en la sisena cronometrada.
La setena prova especial del programa era la més llarga de tota l’etapa i la segona més longeva de tot l’esdeveniment, amb una distància cronometrada de 71,68 km. En ells Hannu Mikkola i Arne Hertz es lamentaven d’un problema d’injecció que els hi feia concedir una dotzena de segons vers les seves companyes, tanmateix les més ràpides en aquest sector cronometrat, si bé el coixí del que en gaudien, evitava qualsevol relleu al capdavant de la classificació.
Sense espai poder solucionar el problema amb el sensor de la injecció, els líders s’endarrerien en més de 6 minuts en la penúltima prova especial del dia, doncs aquest limitava la velocitat màxima del seu Audi Quattro a 80 km/h, i això en un tram en el que el promig de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, els guanyadors de l’especial, va ser de 110,61 km/h. Així doncs, l’enèsim problema de fiabilitat dels Audi, condemanava una vegada més a Hannu Mikkola i Arne Hertz, els quals baixaven fins la vuitena posició. Mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons passaven a liderar la classificació provisional seguides del Toyota de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, qui després d’aquesta segona victòria de tram, aconseguien superar a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Un cop solventat el problema d’injecció del Quattro , Hannu Mikkola i Arne Hertz s’imposaven en la novena i última prova especial cronometrada del dissabte, el que permetia als nòrdics recuperar una plaça i entrar al parc tancat de Taupo com setens provisionals a 4 minuts i 55 segons de les seves companyes d’equip.
Al parc tancat de Taupo, els primers equips participants començaven a fer entrada a manca de 2 minuts per 1 quart de 12 de la nit del mateix dissabte, amb Michèle Mouton i Fabrizia Pons en primera posició per tan sols 4 segons de marge amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 1 minut i 7 segons del registre de les pilots d’Audi, qui semblaven tenir una actitud conformista en busca de sumar punts i no arriscar el més mínim en pos de la victòria, doncs segons deien els entesos, el seu Ascona 400 no sonava com si estigués treballant a ple rendiment. A 41 i 44 segons del temps del alemanys federals, s’hi trobaven respectivament els guanyadors de la darrera edició mundialista, Timo Salonen i Seppo Harjanne, i els companys d’equip dels segons classificats, els també suecs Per Eklund i Ragnar Spjuth
Els 56 equips que aconseguien superar la primera etapa del ral·li, el diumenge a partir de les 8 en punt del matí començaven a disputar l’etapa següent, un bucle amb sortida i arribada a Taupo de 13 proves especials de 444,60 km de distància cronometrada. Una activitat que es començaria a donar per conclosa a 3 quarts de 5 de la matinada amb el retorn al parc tancat dels primers participants.
En la primera prova especial de la jornada dominical, un problema amb les pinces de fre posteriors en l’Audi Quattro de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, feia concedir 11 segons a la parella de la firma de les 4 anelles vers el registre de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, i per tant els suecs de Toyota s’enfilaven fins a la primera posició provisional per 7 segons. Les distàncies eren curtes entre els dos aspirants al lideratge i després de la tercera prova especial, Michèle Mouton i Fabrizia Pons recuperaven l’anhelada primera posició, per tornar-la a perdre al terme de la cinquena especial dominical.
La lluita tancada entre els suecs de Toyota i les pilots d’Audi trobava el seu punt final en el transcurs de la sisena prova especial, quan una conducció d’oli es trencava en el Quattro de les segones classificades. Aquestes en veure que es quedaven sense pressió del lubricant en el seu propulsor, es veien obligades a aturar el seu cotxe d’immediat per tal d’intentar preservar la mecànica. En l’inspecció ocular posterior, les pilots van poder comprovar que una conducció de l’oli s’havia perdut i per tant el seu abandonament era obligat.
En aquesta sisena prova cronometrada abandonava també el Nissan Violet GTS dels britànics Tony Pond i Rob Arthur, un cotxe que estava basat en el nou Silvia i dotat d’un motor de 2 litres que resultava ser massa pesat i difícil de conduir, el que obligava als pilots a assumir riscos per a que els temps sortissin i que finalment s’acabava cobrant l’accident de l’equip dorsal número 10.
Entretant, Hannu Mikkola i Arne Hertz, s’avessaven a les victòries de tram tot buscant desesperadament recuperar els temps perdut en la penúltima cronometrada del dia anterior, i els nòrdics encadenaven 8 victòries de tram en les 8 primeres proves especials programades, sent especialment destacables els escratxs del primer tram del dia, en el que hi recuperaven 1 minut vers els seus rivals, i el del sisè, de 79,49 km de distància i en el que els pilots superaven d’una tacada en la classificació a Timo Salonen i Seppo Harjanne, a Per Eklund i Ragnar Spjuth, així com a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i assolir la segona posició provisional.
Després d’aquesta ratxa de 8 victòries parcials consecutives, Hannu Mikkola i Arne Hertz es situaven a només 15 segons del lideratge de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, el que provocava la reacció d’aquests per tal d’estabilitzar la sangria de segons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer eren els qui trencaven la ratxa dels llebrers d’Audi amb el millor registre en la novena prova especial, mentre que en les quatre proves especials restants, els d’Audi i els de Toyota s’anaven alternant en l’autoria dels millors temps, sent especialment destacable l’escratx dels líders en la darrera cronometrada, on hi recuperaven de cop una vintena de segons vers els pretendents a la seva posició.
Així doncs, a partir de 3 quarts de 5 de la matinada del dilluns 28 de juny, els 41 equips participants que aconseguien superar l’etapa reina de l’edició, començaven a fer ingrés al parc tancat de Taupo amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la primera posició per 34 segons de marge vers Hannu Mikkola i Arne Hertz, mentre que els seus companys d’equip, Per Eklund i Ragnar Spjuth, eren tercers a 4 minuts i 11 segons del seu temps, un cop aquests havien aconseguit superar en la desena prova especial de la jornada, la més llarga de tot el programa, als conservadors Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, qui feien ingrés al parc tancat a 1 minut i 7 segons de la darrera posició de podi. Timo Salonen i Seppo Harjanne, completaven la jornada en cinquena posició, tot i haver patit una lleugera revolcada amb el seu Nissan Violet GTS, a 11 minuts i 7 segons dels líders.
Amb una mica més de 12 hores de descans entremig, concretament a 1 quart de 6 de la tarda, es donava inici a la tercera i última etapa del ral·li, la qual conduïa als equips participants des de Taupo fins a Wellington, on hi tenien prevista l’arribada l’endemà dimarts a partir de 3 quarts de 3 de la tarda i un cop s’havien celebrat les 16 proves especials cronometrades de 342,38 km.
Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien marcar el millor temps en la primera prova especial de l’etapa i els pilots reduïen en 4 segons les distàncies amb els líders, però en la segona cronometrada els problemes tornaven a aparèixer en el seu Audi. En aquesta ocasió un problema d’encès feia perdre als pilots de l’ordre de 6 minuts i dues posicions, classificant-se per darrere de l’Opel Ascona 400 de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els treballs a final de tram per tal de fixar la contrarietat, els hi suposava concedir quatre minuts suplementaris.
Sense cap opció a victòria, la mala estrugança s’encarnissava amb els pilots nòrdics en el transcurs de la tercera prova especial, en la que una avaria en la direcció obligava a Hannu Mikkola i Arne Hertz a abandonar la prova.
Amb l’Audi fora de competició, la resta del ral·li no va tenir gaire més història, amb els tres equips integrants del podi provisional repartint-se els millors temps en les cronometrades que restaven per disputar-se, amb la intromissió de Timo Salonen i Seppo Harjanne qui marcaven dos escratxs. Björn Waldegård i Hans Thorszelius afegien 2 victòries de tram més en el seu comptador i assolien un total de 6 al llarg de tota l’edició, les mateixes cronometrades que guanyaven els seus companys Per Eklund i Ragnar Spjuth en aquesta darrera etapa, per tal d’igualar en nombre als seus companys d’equip, alhora que refermaven el doblet dels cotxes debutants. Per la seva banda, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en 4 proves especials.
Björn Waldegård i Hans Thorszelius completaven els 1014,26 km de lluita contra el cronòmetre del 12è Ral·li de Nova Zelanda en primera posició amb un temps total de 10 hores 28 minuts i 8 segons, 3 minuts i 13 segons menys que els seus companys d’equip Per Eklund i Ragnar Spjuth. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer feien bona la seva actuació prudent pujant al darrer graó del podi a 5 minuts i 29 segons dels guanyadors del ral·li.
En la classificació provisional del certamen de pilots, Walter Röhrl en sortia reforçat de la seva visita a les antípodes, gràcies a pujar al darrer graó del podi, així com de l’abandonament de Michèle Mouton, la seva principal rival en la cursa per la corona mundial. El pilot Per Eklund, gràcies al seu segon podi de la temporada, escalava posicions per situar-se en tercera posició provisional, superant al kenyata Shekhar Mehta que es veia obligat a abandonar el ral·li en iniciar-se la tercera jornada per una avaria mecànica.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Walter Röhrl |
84 |
|
Michèle Mouton |
52 |
|
Per Eklund |
40 |
En el campionat de marques, el fiasco d’Audi, que per primera vegada en la temporada no sumava ni un punt, afavoria als seus compatriotes d’Opel que amb els 14 punts de la tercera posició de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, obrien forat fins als 30 punts de distància. Nissan, gràcies al quart lloc de Timo Salonen i Seppo Harjanne s’acostaven a la posició d’Audi alhora que contenia l’embestida dels Toyota que quedaven 8 punts per darrera.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Opel |
88 |
|
Audi |
58 |
|
Nissan |
42 |