Després de gairebé dues decades d’absència en el calendari del campionat del món de ral·lis i després d’un parell d’intents fallits de retorn, finalment el diumenge 27 de juny de 2021 es celebrava en territori kenyà una cerimònia de clausura del Safari Rally com a cita de la màxima competició global, concretament a Naivasha. Si bé el seu recorregut s’havia suavitzat moltíssim vers les edicions més mítiques, per tal d’adaptar-se a les normes vigents de seguretat, així com els minuts televisius del certamen, un total de 315,26 km cronometrats es plantejaven en l’itinerari al llarg de 18 proves especials, una distància que 26 equips participants aconseguirien completar. La prova, que corria la seva 68ena edició, s’iniciava des de la mateixa capital nacional, Nairobi, el dijous 24 de juny amb 38 equips participants dels 59 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, una baixa taxa de participació degut a que diversos d’ells tenien mancances a nivells de seguretat o d’homologació FIA. Tanmateix el ral·li entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
El mateix dijous 24 a primera hora de la tarda, es celebrava a les afores de Nairobi una especial espectacle de tan sols 4,84 km cronometrats i en la que els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en sortien com els primers líders de la classificació provisional, per 3 dècimes de segon de marge vers els seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Els tercers integrants de la formació nipona, els britànics Elfyn Evans i Scott Martin, tancaven les posicions de podi a 7 dècimes de segon dels seus companys d’equip i per 1,8 segons de coixí amb Ott Tänak i Martin Järveoja.
El ral·li pròpiament dit no començava fins a l’endemà divendres, amb l’entrada en escena de les proves especials cronometrades autèntiques als volts del Llac Naivasha, centre neuràlgic de la prova. Amb sortida del parc tancat a les 7 del matí, els organitzadors disposaven sobre el recorregut de l’etapa, un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, matí i primera hora de la tarda, el que suposava un total de 6 proves especials competitives de 129,78 km cronometrats de corda, les quals es començarien a donar per finalitzades a partir de quan passessin 4 minuts de 3 quarts de 6 de la tarda.
Els belgues Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera prova especial matinal i els pilots de Hyundai grimpaven des del cinquè lloc fins al primer, mentre que els seus companys de formació estonis, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’immiscien en la darrera de les posicions de podi en completar l’especial just per darrere d’ells.
La següent prova en el programa, Kedong, era la més llarga de tot el programa amb 32,68 km de lluita contra el cronòmetre, una distància més que suficient com per poder veure ja els primers problemes seriosos. Thierry Neuville i Martijn Wyadeghe, així com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es saltaven un encreuament, si bé als pilots belgues el contratemps no els hi impedia establir novament el registre de referència per a la resta del parc tancat. Molt pitjor els hi anava aquesta prova especial a Elfyn Evans i Scott Martin, així com a Dani Sordo i Borja Rozada, doncs ambdues formacions es veien obligades a abandonar en trencar les suspensions els primers i per accident els segons.
Oliver Solberg i Aaron Johnston, que tornaven a la màxima categoria de la que havien estat absents des del passat Ral·li Àrtic, hi patien un cop que deixava el seu i20 Coupé WRC força tocat; d’entrada la parella hi concedia una onzena de minuts vers els seus col·legues belgues, mentre que en fer gairebé mitja hora tard en el següent control horari, aquests rebien una penalització que fregava els 5 minuts. De fet, aquests mateixos danys els portarien posteriorment a haver-se de retirar en l’entrada a les assistències de mitja jornada, en poguer-s’hi comprovar que l’incident havia afectat la gàbia de seguretat.
El bucle matinal es tancava també amb força activitat, per una banda els líders provisionals hi patien una doble punxada, el que permetia a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen anotar-se la seva primera victòria de tram, alhora que aquests estrenyien el cèrcol sobre la parella belga de Hyundai. Mentre que per una altra banda, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien amb les seves suspensions posteriors i els francesos s’hi endarrerien en minut i mig per tal de caure fins a la setena posició a més de 2 minuts del lideratge.
En tornar sobre les especials, un cop posades a punt les mecàniques en el parc de Naivasha, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen assaltaven el lideratge en imposar-se en la primera prova especial del bucle; si bé la preuada primera plaça la recuperaven d’immediat Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, en tornar-se a erigir com els homes més ràpids sobre la segona passada per la cronometrada reina de l’edició, tot i portar la roda posterior dreta punxada.
La jornada de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tindria un final anticipat en la darrera prova especial del dia, quan els finlandesos es quedaven atrapats en una secció del temut feix-feix, una pols tan fina que els autos literalment s’hi ensorraven, mentre que els dos Hyundai i20 Coupé WRC que restaven en actiu, completaven l’especial amb pèrdues de pressió en els seus pneumàtics, una roda punxada per a Ott Tänak i Martin Järveoja, i una doble punxada per a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia compartien la victòria de tram amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt en aquesta darrera prova especial programada, i enmig de tot el rebombori descrit, les dues parelles en sortien molt afavorides en guanyar respectivament dues posicions.
Així doncs en el moment de tornar al parc tancat de Naivasha, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe es mantenien al capdavant de la classificació per 18,8 segons de marge vers Takamoto Katsuta i Daniel Barritt i per 55,8 segons de coixí amb els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia restaven a les portes del podi a 1 minut i 49,4 segons dels líders, precedint en 6,7 segons i 29,7 segons els Ford Fiesta WRC de Gus Greensmith i Chris Patterson i d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul respectivament.
La segona etapa del ral·li era lleugerament més llarga que l’anterior, i per tant aquesta esdevenia la més longeva de tot el programa amb 132,08 km competitius. Una activitat cronometrada que es deplaçava cap al nord del llac per tal de reduir la seva duresa i que novament es repartia al llarg de 6 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, llur inici es produïa amb la sortida del parc tancat a manca de 5 minuts per a les 7 del matí.
Els líders es refermaven en la primera posició en imposar-se en l’especial inaugural sabatina, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’acostaven a les posicions de podi en sumar dues victòries de tram consecutives en les dues especials següents.
Per la tarda, un escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i un altre d’Ott Tänak i Martin Järveoja deixava la lluita per la tercera plaça en pràcticament taules, fins que la pluja va fer acte de presència, i en molta intensitat, en la darrera prova especial sabatina. La pista esdevenia molt lliscant i tots els pilots hi prenien precaucions, molt més marcades en el cas de la parella estonia, que havia d’anar netejant el seu parabrises entelat. Esl bàltics de Hyundai hi perdien més de 2 minuts vers el registre de referència de Dani Sordo i Borja Rozada i aquests servien en safata la seva posició de podi als campions del món en vigència, qui tanmateix acostaven registres amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt.
Completada doncs l’etapa, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe lideraven per 57,4 segons de marge amb Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, un increment del gap aconseguit en bona part en aquesta darrera prova especial sabatina, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven les posicions de podi a quarts de 7 de la tarda, a 1 minut i 15,5 segons de la parella belga de Hyundai. Precisament Ott Tänak i Martin Järveoja es veien fora de les places que donaven dret a una dutxa d’escumós l’endemà, a 2 minuts i 21,2 segons del registre dels seus companys d’equip i per una vintena i una trentena de segons de marge vers els Ford de Gus Greensmith i Chris Patterson i d’Adrien Fourmaux i Renaud Jamoul respectivament.
Seguint la dogma de l’època, la jornada dominical es disputava sense assistències. Amb sortida de Navaisha a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 7 del matí, l’etapa comptava amb 5 proves especials cronometrades de 48,56 km de distància al llarg de 3 trams, si bé el segon d’ells, Hell’s Gate, era escurçat en la seva primera disputa per alló de posar-hi una mica més de pebre, si calia, al Power Stage.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien pressionant i els francesos aconseguien el millor temps en la primera especial dominical per tal de situar-se a menys de 5 segons de Takamoto Katsuta i Daniel Barritt, cas contrari era el de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, els belgues danyaven la suspensió posterior del seu Hyundai i aquests hi entregaven 1 minut als pilots de Toyota a final de tram.
Sense poder reparar l’avaria en l’enllaç cap a la versió reduïda de Hell’s Gate, els líders havien de retirar-se abans de prendre-hi part, amb el què Takamoto Katsuta i Daniel Barritt heretaven la primera posició, si bé el seu temps a Hell’s Gate era 3,8 segons pitjor que no pas el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el seu marge es reduïa a tan sols 8 dècimes de segon, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja recuperaven posició de podi.
Precisament el pilot japonès i el copilot britànic concedien 8 dècimes de segon als campions provençals en la tercera especial matinal i per tant es produïa un lideratge ex-aequo entre les dues formacions sobre l’equador de l’etapa.
A la represa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es quedaven sols al capdavant de la classificació en aconseguir l’escratx en la penúltima prova especial, mentre que al Power Stage el millor temps i els 5 punts extra recalaven en mans d’Ott Tänak i Martin Järveoja.
Sense més proves especials en el programa, els 26 equips participants que aconseguien completar els 315,26 km cronometrats del programa, començaven a enfilar camí cap al parc tancat de Naivasha quan passaven 7 minuts de les 2 de la tarda per tal de procedir amb la cerimònia del podi a les 3 en punt. Un acte en el què Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi pujaven en el seu graó més alt, aturant el cronòmetre en un temps de 3 hores 18 minuts i 11,3 segons, registre 21,8 segons inferior al de la parella debutant en el podi formada per Takamoto Katsuta i Daniel Barritt. Ott Tänak i Martin Järveoja s’havien de conformar amb el graó més baix amb un temps que era 1 minut i 9,5 segons més lent que el dels guanyadors.
En categoria WRC2, els txecs Martin Prokop i Zdenek Jurka eren els únics integrants de la classe, però el seu avenir per les cronometrades kenyanes va diferir molt de ser plàcid. Ja divendres al matí la parella va tenir problemes per posar el seu Ford Fiesta R5 Mk II en marxa i aquests rebien una penalització de 50 segons.
Més avançada la jornada, en la segona passada per la cronometrada reina de Kedong, els pilots patien un accident en una secció molt ràpida de l’especial i la parella es veia obligada a abandonar el ral·li, deixant la classe totalment órfena.
Així doncs, sense ningú puntuant, la classificació quedava tal i com estava a la sortida de Sardenya, és a dir amb Andreas Mikkelsen al capdavant de la taula per 2 punts de marge vers el seu compatriota Mads Østberg i 9 punts per davant d’Esapekka Lappi.
En la classe WRC3 la llista d’inscrits es nodria principalment de parelles locals, entre les que, en quan aquests van posar les rodes dels seus cotxes a la periferia del llac Naivasha, Onkar Rai i Drew Sturrock es desmarcaven ràpidament de la resta en marcar 3 victòries de tram en les 4 proves especials que aquests hi arribaven a celebrar, aconseguint un segon millor temps en la restant i per darrera de Carl Tundo i Timothy Jessop.
Donat aquest rendiment, Onkar Rai i Drew Sturrock ingresaven el divendres al vespre en el parc tancat de Navaisha amb 1 minut i 53,3 segons de marge vers els seus compatriotes Karan Patel i Tauseef Khan, mentre que en relació als polonesos Daniel Chwist i Kamil Heller, els únics forasters de la categoria, aquest marge s’incrimentava fins als 2 minuts i 24,7 segons, trobant ja a Carl Tundo i Timothy Jessop a més de 7 minuts dels líders després de que aquests patissin problemes en la darrera especial matinal.
Al llarg de la jornada sabatina Onkar Rai i Drew Sturrock no es mostraven tan incisius com havia passat al llarg de l’etapa anterior, i amb dues victòries de tram i dos segons millors temps més al llarg de les 6 cronometrades disputades, els kenyans retornaven al parc tancat amb més de 2 minuts i mig de marge vers Karan Patel i Tauseef Khan, mentre que Daniel Chwist i Kamil Heller cedien el seu lloc de podi a Carl Tundo i Timothy Jessop en haver-se d’acollir al superally.
El marge era comfortable de cara a la brevetat de l’escull dominical i els líders passaven a controlar les taules de temps per tal d’assegurar-se la victòria per més de 4 minuts de marge davant els problemes dels seus més immediats rivals.
A efectes de campionat, el resultat de la ronda africana era totalment anecdòtic i Onkar Rai restava en la quarta posició a 48 punts del líder, el francès Yohan Rossel.
Sébastien Ogier aconseguia la seva quarta victòria de la temporada en la sisena ronda de la temporada, amb el què el provençal es desmarcava encara més al capdavant de la classificació provisional del campionat per a pilots, davant el zero de Thierry Neuville o els 4 punts aconseguits per Elfyn Evans. Per la seva banda, Ott Tänak acostava la seva puntuació a la del seu company d’equip gràcies al podi i a la victòria en el Power Stage.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
133 |
|
Elfyn Evans |
99 |
|
Thierry Neuville |
77 |
En el campionat de constructors, a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, calia afegir el sisè lloc dels reenganxats Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, cinquè en aquest certamen, amb el què novament, i per cinquena vegada al llarg de la temporada, Toyota obtenia més punts que no pas Hyundai, permetent-los desmarcar-se al capdavant de la taula. M-Sport obtenia el millor resultat de la temporada i davant el zero de Hyundai 2C per la trencadissa d’Oliver Solberg i Aaron Johnston, el preparador britànic s’afiançava en la tercera plaça.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota |
273 |
|
Hyundai |
214 |
|
M-Sport |
109 |