Iniciat el dimarts 22 de juny a la capital marroquina, Casablanca, el diumenge 27 de juny de 1976 finalitzava a la mateixa ciutat el 19è Ral·li del Marroc, sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de 10 proves que el composaven. A la cita africana, fins a un total de 102 equips hi formalitzaven la seva inscripció oficial, dels que 95 baixarien per la pertinent rampa de sortida per tal de fer rumb cap a un itinerari de 9 proves especials maratonianes de 1661 km cronometrats de distància, una corda competitiva que només van aconseguir superar 19 formacions participants.
El ral·li del Marroc tenia un concepte més proper al que posteriorment acabarien sent els raids que no pas els ral·lis a l’esprint, doncs en el seu programa hi figuraven un bon nombre de proves especials cronometrades de distàncies properes als 100 km, arribant al summum dels 776 km cronometrats de la penúltima prova especial programada. En les que la resistència mecànica dels cotxes era una factor molt més important que no pas la seva potència, i on la tenacitat del pilot era clau per tal de no defallir en trobar-se enmig d’un ambient tòrrid en els primers dies d’estiu.
A les 9 en punt del matí del dimarts 22 de juny s’iniciava la primera jornada del ral·li, la qual era un viatge des de Casablanca fins a Rabat. Un desplaçament que es duia terme al llarg d’una sola prova especial cronometrada de 95 km, un pedregar en el que Markku Alén i Ilkka Kivimäki sorprenien a molts en marcar-hi el millor registre a bord del debutant FIAT 131 Abarth i per davant dels seus companys d’equip, els italians Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti i Maurizio Verini i Ninni Russo.
Els finlandesos feien ingrés al parc tancat de Rabat amb 1 minut i 58 segons de marge i 1 minut i 59 segons de coixí vers els seus companys de formació, mentre que Hannu Mikkola i Jean Todt eren quarts a bord de l’únic Peugeot 504 V6 Coupé desplaçat a l’esdeveniment africà a 7 segons dels darrers inquilins de les posicions de podi, tot precedint en 10 segons als seus companys d’equip Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, qui competien al volant d’un Peugeot 504 berlina.
L’altra cara de la competició eren els italians Sandro Munari i Silvio Maiga, els pilots de Lancia s’endarrerien amb problemes elèctrics i completaven la cronometrada en setena posició a 7 minuts i 35 segons del registre dels líders.
Dimecres al matí s’iniciava la segona etapa del ral·li, la qual després de creuar el massís de l’Atles, trobaria el seu punt final a Marrakech l’endemà dijous, amb 5 proves especials cronometrades de 757 km del seu programa. Emperò, les pluges que es precipitaven de manera torrencial en les jornades prèvies a la formació muntanyosa marroquina, obligava als organitzadors a retallar la segona prova especial de mutu acord amb els participants, passant dels 238 km previstos fins a 61 km, una escapçada que deixava el segon escull en uns respectables 557 km cronometrats.
Hannu Mikkola i Jean Todt s’imposaven en la primera prova especial cronometrada del dia i els de Peugeot, que pilotaven el muleto després de que la unitat destinada a la competició quedés molt malmesa arran d’un accident amb un camió, es feien amb el lideratge de la prova per tan sols 2 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
La següent prova especial, l’escurçada, incloïa el pas per un uadi que estava especialment enfangat després de les pluges que havien obligat, precisament, a retallar l’especial. Els primers equips participants en creuar-lo, Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, hi aconseguien passar sense major problema, però a partir dels seus companys d’equip, Maurizio Verini i Ninni Russo, els problemes es començaven a acumular. Els italians de FIAT s’hi deixaven una vintena de minuts, mentre que els recentment ascendits al lideratge, el finlandès Hannu Mikkola i el francès Jean Todt, s’hi deixaven una mitja hora i baixaven fins l’onzena posició provisional.
Molt pitjor era el cas dels britànics de Ford Roger Clark i Jim Porter, llurs esforços per travessar l’uadi, els suposava abandonar la competició en quedar-se sense aigua en el sistema de refrigeració, com a conseqüència d’haver-se deformat la junta de culata del seu Ford Escort RS1800.
Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti establien el millor temps en aquesta selectiva tercera prova especial i els italians grimpaven fins a la primera posició per davant dels seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki i del Ford Escort RS1800 de Timo Mäkinen i Henry Liddon, mentre que Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet restaven a les portes del podi en la quarta posició precedint el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga.
Els FIAT de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti tornaven a marcar els dos millors temps en la tercera prova especial del dia, quarta en el còmput global de l’esdeveniment, un èxit personal que els permetia escapar encara una mica més dels seus perseguidors. L’altra cara de la moneda per a la formació transalpina eren els seus companys Maurizio Verini i Ninni Russo, qui es veien obligats a renunciar a seguir competint en sobre escalfar-se el motor del seu 131 Abarth.
Després d’aquesta prova especial, els participants es prenien un merescut descans de 3 hores en el reagrupament de Fès, en el que els transalpins Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti hi feien cap amb 1 minut i 2 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de 9 minuts i 30 segons en relació a Timo Mäkinen i Henry Liddon, aquests últims aprofitaven el reagrupament per bescanviar la caixa de velocitats sense incórrer en sancions.
A la represa, 2 proves especials conduïen fins a Marrakech, Missour de 195 km cronometrats, així com una primera passada per Rich amb 145 km de lluita contra el cronòmetre. En la primera d’elles, Missour, els dos FIAT capdavanters es trobaven amb problemes. Per una banda Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti s’hi endarrerien en uns 12 minuts en trencar una llanda del seu cotxe, uns minuts als que s’hi afegiria un altre més de penalització per retard en l’enllaç. D’altra banda, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’hi deixaven uns 14 minuts en patir greus problemes d’amortidors i el retard els feia baixar fins a la tercera posició per darrera de Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, segons també a final de tram per darrera dels seus companys Hannu Mikkola i Jean Todt, qui tanmateix grimpaven fins a la cinquena posició, un cop que Sandro Munari i Silvio Maiga es tornaven a endarrerir en uns 30 minuts després de que se’ls hi trenqués el volant del seu Stratos HF en aquest primer tram de la represa.
L’etapa finalitzava amb una nova victòria de tram per a Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, qui aconseguien endosar de l’ordre d’1 minut als seus perseguidors Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet i fer així entrada al reagrupament de Marrakech amb 2 minuts i 21 segons de marge amb els francesos de Peugeot. Un reagrupament en el que no hi arribaven Timo Mäkinen i Henry Liddon per incendi en el seu Ford, ni Hannu Mikkola i Jean Todt per avaria en la transmissió del seu 504 V6 Coupé, amb el què Markku Alén i Ilkka Kivimäki quedaven en una còmode tercera posició a 3 minuts i 45 segons dels seus companys d’equip i amb un marge de més de 27 minuts vers el Peugeot 504 dels seus compatriotes Simo Lampinen i Atso Aho i gairebé 35 minuts amb el Lancia Stratos HF de Sandro Munari i Silvio Maiga.
La tercera i última etapa arrancava el divendres 25 de juny a Marrakech, des d’on mitjançant 3 proves especials de 1009 km cronometrats, entre les que destacava la “Transmarocaine” de 776 km competitius, i un reagrupament a Agadir, arribar a Casablanca l’endemà dissabte.
La primera de les 3 proves especials de l’escull contenia diversos sectors asfaltats, una característica que afavoria als lleugers cotxes italians, per contra dels pesats Peugeot 504. Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi aconseguien el millor temps i els finlandesos en llevar més de 3 minuts a Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet, les dues parelles de FIAT tornaven a rubricar de manera provisional un doblet per a la marca torinesa.
Havent caigut la nit, es donava inici a la «Transmarocaine» una cronometrada que no només era dura per la seva elevadissima corda cronometrada, mai més vista en la història del mundial de ral·lis, sinó també pel seu terreny abrupte que resseguia els límits del desert del Sàhara. En aquestes condicions Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet podien esprémer al màxim les virtuts del seu Peugeot 504 i ja en el primer punt de control de pas intermedi, amb menys de 200 km competitius sobre les seves esquenes, els de Peugeot superaven en 15 minuts els registres dels autos italians i per tant virtualment els pilots se situaven líders.
Finalment, al terme de l’especial, el gir en la classificació s’acabava produint en quan les suspensions dels FIAT 131 Abarth no podien resistir les exigències del recorregut. Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti completaven la cronometrada fora del plaç permès pels organitzadors i els italians es veien obligats a engruixar la gran llista de baixes, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi entregaven més de 3 hores i mitja, tot caient molt avall en la classificació.
L’altra cara de la competició, la dolça, era pels responsables esportius de Peugeot, qui veien com els seus cotxes aconseguien, de manera provisional, les dues primeres posicions amb Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet al capdavant de la classificació per més de 20 minuts de marge vers els seus companys Simo Lampinen i Atso Aho, tanmateix els més ràpids en aquest tram.
Per a major drama entre els italians, Sandro Munari i Silvio Maiga es veien superats en la taula pels líders del Grup 2, els marroquins d’origen francès Jean Deschazeaux i Jean Plassard, qui prenien una drecera d’uns 40 quilòmetres per tal d’immiscir-se per 1 minut de marge en la darrera de les posicions de podi a bord del seu Citroën CX.
Sense massa marge per a la reacció, Sandro Munari i Silvio Maiga s’imposaven en la darrera prova especial del programa, en la que hi llevaven uns 7 minuts als líders del Grup 2, una victòria de tram que servia als transalpins per completar el recorregut en posició de podi.
Si bé el ral·li es completava el dissabte 26 de juny amb l’entrada dels 19 equips participants que aconseguien superar el recorregut al parc tancat de Casablanca, no va ser fins l’endemà diumenge que no es va celebrar la cerimònia de clausura i de podi, en la que Jean-Pierre Nicolas i Michel Gamet hi pujaven en el seu graó més alt com a guanyadors del 19è Ral·li de Marroc. Els francesos completaven els 1661 km cronometrats de l’itinerari en un temps de 20 hores 20 minuts i 15 segons, un registre que rebaixava en 22 minuts i 37 segons l’acumulat pels seus companys Simo Lampinen i Atso Aho. Sandro Munari i Silvio Maiga, qui prenien part a l’esdeveniment africà per tal d’aconseguir punts després dels fiascos del Safari i de l’Acròpolis, aconseguien l’objectiu en tancar el podi a 1 hora 18 minuts i 23 segons del temps dels guanyadors.
La victòria que Peugeot aconseguia en terres africanes, permetia als de la marca del lleó empatar en la tercera posició del certamen de constructors amb Datsun, després que els nipons haguessin fet el mateix a l’Acròpolis grec previ. Per la seva banda, Lancia feia bo el podi de Sandro Munari i Silvio Maiga, i després de dos ral·lis en blanc, els torinesos sumaven uns importants 12 punts que els refermaven al capdavant de la taula, més quan els seus rivals d’Opel sortien de la seva visita al Marroc sense sumar cap punt, arran de la baixa dels britànics Tony Fall i Paul Hadley amb problemes a la caixa de canvis.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
62 |
|
Opel |
42 |
|
Datsun Peugeot |
30 30 |