Fiat 131 Abarth

FIAT portava anys veient com el seu 124 Spider no acaba de guanyar amb autoritat en el mundial de ral·lis, tot i el canvi de cilindrada dels seus motors o l’increment de vàlvules per cilindre, i es que la seva carrosseria no permetia grans recorreguts de suspensions; per això des de Turí, i amb l’estreta vinculació d’Abarth, s’iniciaren tot un seguit d’assaigs per tal de trobar-ne el substitut, que passaven des del coupé de motor central del X1/9 fins arribar a la berlina del 131, la qual fins i tot es va arribar alimentar amb un motor V6 provinent del 130. Finalment, i veient que la berlina permetia un major rang de canvis en la posada a punt i que aquesta es podia realitzar d’una manera molt més ràpida, la marca italiana es decidia per desenvolupar el FIAT 131 Abarth, el qual a diferència del model d’ús quotidià li mancaven els dos paracops i duia aletes de plàstic així com finestres posteriors de plexiglas per tal de reduir pes.

Amb l’homologació obtinguda l’1 d’abril de 1976, el seu debut en el mundial de ral·lis no arribaria fins al dimarts 22 de juny, moment en el que s’iniciava el 19è Ral·li de Marroc amb l’especial cronometrada de 95 km de distància de Khatouat. Si bé el resultat que aconseguien els cotxes italians a la ronda africana no era massa bo, dos abandonaments i un 12è lloc final per als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, si que al Ral·li dels 1000 Llacs, següent cita del calendari, els locals es feien amb la primera victòria per al model.

Ja en la temporada següent, i amb una important retallada d’ales a l’altre equip del grup i ciutat, Lancia, FIAT començava a dominar l’especialitat i aconseguia finalment el preuat títol mundial de constructors, un guardó que guanyaria en dues ocasions més, al 1978 i al 1980, i qui sap si tres de no haver-se retirat parcialment l’any 1979. L’any 1981 el concepte va començar a quedar obsolet, tot i el canvi dels injectors inicials de papallones pels Kugelfischer de guillotines realitzat a mitja vida, i que permetien als motors entregar 15 CV més, moment en que es va plantejar potenciar un nou projecte amb el nom de Lancia i basat en el Beta MonteCarlo, el 037.

Un altre canvi que es va realitzar en el transcurs de la vida útil del FIAT 131 Abarth va ser el de les òptiques posteriors l’any 1980, seguint així el rentat de cara que rebia el model de concessionari, mentre que al RAC Rally de 1978, els italians van provar de seure a Christian Geistdörfer «al seient del darrera» per tal de guanyar més tracció i intentar vèncer d’una vegada per totes als Ford Escort a la ronda britànica, l’invent no va funcionar i els de l’oval ocuparen les tres posicions del podi. Tanmateix, i a mode de curiositat que és dificilment perceptible a simple vista, FIAT va fer competir el 131 Abarth amb dues ales diferents del pas de roda. 

Com a cotxe oficial de marca, el 131 Abarth va estar present en un total de 42 esdeveniments mundials, en els que els seus diferents pilots hi van aconseguir acumular un total de 34 posicions de podi i 13 victòries, 42 i 17 respectivament si es tenen en consideració les places d’honor aconseguides per formacions no oficials, algunes d’elles imposades com en el pinotresc cas del Ral·li Sanremo 1980 i la vaga de fàbrica, amb el que la seva relació de victòries per participacions arribava al 31,0 %.

Markku Alén:

1000 Llacs 1976, Portugal 1977, Portugal 1978, 1000 Llacs 1978, 1000 Llacs 1979, 1000 Llacs 1980 i Portugal 1981.

Fulvio Bacchelli:

South Pacific 1977.

Timo Salonen:

Criterium Molson du Québec 1977.

Jean-Claude Andruet:

Sanremo 1977.

Bernard Darniche:

Tour de Corse 1977 i Tour de Corse 1978.

Walter Röhrl:

Acròpolis 1978, Criterium Molson du Québec 1978, Monte-Carlo 1980, Portugal 1980, Codasur 1980 i Sanremo 1980.