Ral·li Sardenya 2019

El diumenge 16 de juny de 2019, el 16è Ral·li de Sardenya tancava edició amb 49 equips participants presents a l’Alguer en la seva cerimònia de clausura. L’esdeveniment sard entregava punts en tots els certàmens de l’època, això era pilots, constructors, WRC2 i WRC3, així com el campionat junior, el que suposava una llista d’inscrits amb 94 equips. D’aquests, 88 estarien a la línia de sortida del primer tram programat el dijous 13 de juny a la tarda d’un total de 19 proves especials de 310,52 km cronometrats.

L’especial espectacle d’Ittiri, a les afores de l’Alguer, donava el tret de sortida a l’edició el dijous a les 5 en punt de la tarda. Una cronometrada que llurs 2,0 km competitius donava com a guanyadors als francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per un marge d’1 dècima de segon vers els seus companys d’equip Esapekka Lappi i Janne Ferm, 3 dècimes de segon amb Ott Tänak i Martin Järveoja i 4 dècimes de segon amb els companys d’aquests, Kris Meeke i Sebastian Marshall. Unes distàncies amb les que s’entrava al parc tancat a partir de les 6 en punt de la tarda davant l’absència de més proves especials en el programa.

Divendres a les 6 del matí s’iniciava l’activitat competitiva vera que hom espera d’un ral·li del mundial, amb un bucle de 4 trams per les pistes sardes que en celebrar-se en dues ocasions, matí i tarda, generava el total de 8 proves especials del dia amb 124,20 km cronometrats.

En la primera d’elles, els Ford Fiesta RS WRC de Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen i d’Elfyn Evans i Scott Martin prenien la iniciativa, i els pilots en aturar el cronòmetre amb els dos millors temps, aquests passaven a copar la taula classificatòria provisional per davant dels Toyota Yaris WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Kris Meeke i Sebastian Marshall.

Amb un segon escratx consecutiu, Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen perllongaven el seu lideratge, una ratxa que en envirollar-se en la tercera prova especial matinal, es trencava, passant a ser l’honor de la victòria de tram per a Ott Tänak i Martin Järveoja. L’errada facilitava que els companys dels estonis a Toyota, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i després de marcar un segon segon millor temps consecutiu, els rellevessin  al capdavant de la taula de temps.

Esapekka Lappi i Janne Ferm esdevenien els autors del millor temps en la darrera prova especial del matí i després d’haver punxat en la prova anterior, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja, Dani Sordo i Carlos del Barrio i Elfyn Evans i Scott Martin es posicionaven en segon, tercer i quart lloc tant a final de tram com en la general provisional a 2,8 segons, 3,5 segons i 5,9 segons dels líders respectivament. Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, després de ser un quelcom massa conservadors en aquesta darrera prova especial, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 1,8 segons dels seus companys d’equip britànics.

Paral·lelament, en el transcurs d’aquesta cinquena prova especial i última del bucle matinal, es coneixia l’abandonament de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; els provençals després d’haver estat netejant pista al llarg de tot el matí, trencaven la suspensió frontal esquerra després de picar una roca, rebent els pertinents 7 minuts de penalització per cada tram d’absència.

A la represa de l’activitat cronometrada, Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen hi tornaven a ser, i en marcar el millor temps en la primera especial del bucle de la tarda, aquests superaven als seus companys d’equip en la classificació, un guany de posició que era doble un cop es coneixia que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien la croqueta amb el seu Yaris WRC, amb el que Ott Tänak i Martin Järveoja passaven a liderar la taula.

L’evacuació d’un espectador lesionat en la següent especial, suposava un alt en el camí de les hostilitats dels pilots, així com un menor desgast en les seves gomes tret de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i dels Ford d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, els únics pilots en celebrar-la, amb el que els restants equips participants sortirien a donar-ho tot en les dues proves especials que quedaven. 

Amb una excel·lent posició de sortida als trams, desens, Dani Sordo i Carlos del Barrio s’imposaven en la penúltima prova especial del dia i així els càntabres passaven a liderar la taula, un honor que aquests estiraven fins a l’entrada del parc tancat de l’Alguer, després d’aturar el cronòmetre amb el tercer millor temps en la darrera prova especial.

A manca de 5 minuts per a 2 quarts de 8 de la tarda, les primeres formacions que havien passat per les assistències de final etapa, estaven autoritzades a entrar al parc tancat, una maniobra que s’havia de realitzar abans de quan passessin 10 minuts de les 10 de la nit, moment en el que la primera etapa del ral·li, perquè l’especial espectacle d’Ittiri costa d’entendre-la com a tal, es donava per conclosa.

En aquells moments, Dani Sordo i Carlos del Barrio eren primers amb 10,8 segons de marge amb Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen i 11,2 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que els seus companys d’equip noruecs, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, després de marcar el millor temps en la darrera prova del dia, superaven a Elfyn Evans i Scott Martin per 1 dècima de segon i restaven a les portes del podi a 20,2 segons dels espanyols.

La classificació era molt compacta entre els 6 primers classificats, doncs Kris Meeke i Sebastian Marshall estaven a 29,5 segons dels seus amics líders, amb el que a priori els 142,24 km cronometrats de la jornada sabatina es plantejaven com a fascinants. Una distància que es distruibuïa al llarg d’un bucle de 3 trams, que oh sorpresa, es celebrava matí i tarda.

Ott Tänak i Martin Järveoja afrontaven el primer bucle amb 2 rodes mitjanes i 3 dures, mentre que tan Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen com Dani Sordo i Carlos del Barrio ho feien amb 5 dures. Gràcies a aquesta monta més arriscada, i al bon tractament que aquests els hi destinaven, els estonis s’imposaven en totes i cadascuna de les 3 especials del matí. En conseqüència en la primera de les 3 proves els de Toyota superaven al Ford de Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen, mente que els líders càntabres cedien en la tercera i última del matí per 6,4 segons de marge. 

Per darrera del trio capdavanter, el ball de segons i la titularitat de la quarta posició era constant entre Elfyn Evans i Scott Martin amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, sent els britànics de M-Sport els qui entraven a les assistències de mitja jornada amb aquesta plaça.

Per la tarda, la munta de pneumàtics era més homogènia, 5 durs per a tots els pilots prioritaris, però tot i així el resultat seguia sent el mateix, 3 escratxs consecutius per a Ott Tänak i Martin Järveoja que eixamplaven distàncies amb els seus rivals per tal de fer entrada al parc tancat de l’Alguer a partir de quan passaven 5 minuts d’1 quart de 10 de la nit amb 25,9 segons de marge amb Dani Sordo i Carlos del Barrio i 42,9 segons en relació a Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen.

Per darrera Elfyn Evans i Scott Martin s’afermaven en la quarta posició després d’haver aconseguit batre a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger en 2 de les 3 proves especials del bucle, amb el què el pilot gal·lès i el copilot anglès entraven al parc tancat a 1 minut i 18,4 segons dels líders i amb 14,9 segons de coixí amb els seus rivals noruecs.

Amb les 3 primeres posicions prou ben definides i amb el dubte de qui acabaria ocupant la quarta posició, la jornada dominical arrancava a 1 quart de 8 del matí amb la sortida de l’Alguer, des d’on afrontarien un bucle de 2 trams i sense assistències que es celebrava en dues ocasions en l’extrem nord-oest de l’illa i que en conjunt suposaven els últims 41,90 km cronometrats.

Andreas Mikkelsen i Anders Jæger sortien desbocats i els noruecs s’imposaven en les 2 proves especials del bucle matinal per tal d’arribar a l’equador de l’etapa a 9,2 segons del seu objectiu particular, mentre que per davant les distàncies sofrien canvis subtils.

En les segones passades per les especials els noruecs de Hyundai aconseguien repetir les victòries de tram i els pilots assolien el seu objectiu particular i per 9 dècimes de segon en la darrera prova especial del programa, a part d’aconseguir els 5 punts extra del “Power Stage”.

Però molt més dramàtic resultava el devenir dels fets en la part més alta de la taula, doncs en els 6,89 km cronometrats de la darrera prova especial, un problema amb la direcció deixava a Ott Tänak i Martin Järveoja encallats en un revolt tancat durant 2 minuts, provocant la pèrdua de 4 posicions als estonis i brindant així la primera plaça, i per tant victòria, a Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Un cop celebrades les 19 proves especials cronometrades del programa a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 2, els 49 equips participants que aconseguien superar els 310,52 km cronometrats del programa començaven a enfilar camí per última vegada al parc tancat de l’Alguer, per hora i mitja més tard, concretament a les 3 de la tarda celebrar-s’hi la cerimònia del podi. En ella, i per segona vegada en la seva carrera esportiva, els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio estaven presents en el graó més alt del podi amb un temps de 3 hores 27 minuts i 27,2 segons, 13,7 segons menys que Teemu Suninen i Jarmo Lehtinen i 32,6 segons per davant dels seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.

Per 3 dècimes de segon, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen se n’anaven a dormir com a líders per davant de Mads Østberg i Torstein Eriksen al terme de l’especial espectacle d’Ittiri. Divendres, en la primera especial campestre del ral·li, els noruecs colpejaven un roc i danyaven el control de tracció del seu cotxe i aquests completaven el tram entregant 11 minuts als líders.

Sense res a perdre, els noruecs volien deixar constància de la velocitat del seu Citroën C3 R5 i aquests s’imposaven en totes les especials que restaven en el programa del dia, tret de la primera de l’escull de la tarda en la que el temps de referència era per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui tanmateix entraven al parc tancat de l’Alguer amb només 6 dècimes de segon de marge amb els seus companys txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler, molt més experimentats a la ronda sarda que no pas els joves finlandesos. Gus Greensmith i Elliot Edmonson, quarts integrants de la categoria, cursaven baixa per accident en la tercera prova especial del dia.

El domini de la parella de Citroën es perllongava al llarg de la jornada sabatina, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen batien en 5 de les 6 proves especials del dia als seus companys txecs, amb el que els líders retornaven a l’Alguer ampliant el gap fins als 26,1 segons amb Jan Kopecký i Pavel Dresler, mentre que els pilots de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen fitxaven a 9 minuts i 43,2 segons dels líders.

La jornada dominical no oferia res nou vers l’anterior, tret d’un lleuger canvi de tendència entre els dos companys d’Škoda, amb el que finalment Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien la victòria per 24,6 segons de marge amb Jan Kopecký i Pavel Dresler i per 8 minuts i 58,6 segons amb Mads Østberg i Torstein Eriksen.

Amb aquesta victòria, la tercera consecutiva des de Xile, Kalle Rovanperä es distanciava al capdavant de la classificació del campionat WRC2Pro amb 13 punts de marge amb Mads Østberg i per 26 punts amb Gus Greensmith, els únics regulars del certamen.

Els francesos Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i els russos Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov oferien un interessant estira-i-arronsa de segons al llarg dels compassos inicials de l’esdeveniment sard. Un duel que els primers portaven cap al seu interès imposant-se en les 3 proves especials que es celebraven per la tarda, amb el que l’entrada al parc tancat de l’Alguer es produïa amb 22,2 segons de marge vers Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov. Takamoto Katsuta i Daniel Barritt eren tercers a la conclusió de la primera etapa a 58,4 segons de la parella francesa i per 9,4 segons de marge amb Simone Tempestini i Sergiu Itu.

Bona part de l’emoció s’esvaïa en la primera prova especial sabatina, quan Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov arrancaven una roda del seu Škoda i els russos es veien obligats a abandonar l’etapa. En conseqüència, el marge de confiança per a Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais s’incrementava per sobre del minut amb els nous segons classificats, Takamoto Katusta i Daniel Barritt, pel que els líders optaven per abaixar una mica el seu ritme i així el seu marge de confiança amb els deixebles de Tommi Mäkinen quedés pràcticament congelat al llarg de tot el dia.

Però, de la mateixa manera que l’etapa s’iniciava amb un cop de teatre, aquesta acabava amb igual sort, quan una punxada endarreria en minut i mig als líders que veien com per 18,6 segons, Takamoto Katsuta i Daniel Barritt els llevaven la primera plaça i Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak es situaven a 24,9 segons del seu registre.

Amb necessitats urgents, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais es llençaven a l’atac diumenge al matí, i els francesos amb el segon millor temps en la primera cronometrada del programa, escurçaven distàncies amb el Ford Fiesta R5 que els precedia fins als 2,3 segons. Un avançament en la taula que es facilitava en l’especial següent, quan el cotxe del japonès i del britànic era víctima de les flames i el seu abandonament deixava la classe pràcticament definida.

Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais complementaven les dues especials que els hi quedaven per davant amb calma i finalment els pilots entraven a l’Alguer el diumenge a primera hora de la tarda com a guanyadors del ral·li en categoria WRC2 per un marge de 41,7 segons amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak i de 54,6 segons amb Simone Tempestini i Sergiu Itu.

A efectes de campionat, aquesta era la segona victòria consectuiva de Pierre-Louis Loubet després de l’aconseguida a Portugal i el pilot cors grimpava fins a la segona posició provisional a 18 punts de la primera posició de Benito Guerra i per 1 punt d’avantatge amb Ole-Christian Veiby, llebrer de la classe al llarg del dissabte i del diumenge, un cop el dijous s’hagué d’acollir al superally per un problema de suspensions i el seu concurs en la primera especial campestre del divendres, es veiés truncat per una punxada lenta.

Entre els joves pilots del campionat, el català Jan Solans i el gallec Mauro Barreiro eren els homes més ràpids en l’especial espectacle d’Ittiri i els de la Reial Federació d’Automobilisme descansaven com a líders de la classe per la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon, vers els suecs Dennis Rådström i Johan Johansson i 3 dècimes de segon amb Tom Kristensson i Henrik Appelskog.

En quan la competició es va desplaçar a les pistes de terra sardes, Dennis Rådström i Johan Johansson prenien iniciativa amb dues victòries de tram que donaven relleu a la parella espanyola al capdavant de la classificació, mentre que precisament aquests últims tancaven el bucle matinal amb una victòria de tram que els acostava a les places de podi.

En la repetició del bucle, Dennis Rådström i Johan Johansson seguien obrint bretxa amb 2 victòries de tram més, mentre que Jan Solans i Mauro Barreiro aprenien de la passada anterior i amb dos segons millors temps i de nou el registre de referència en la darrera especial del bucle, els espanyols es refermaven en les posicions de podi entrant al parc tancat de l’Alguer a 19,6 segons dels líders i a 2,8 segons de Tom Kristensson i Henrik Appelskog.

Dissabte al matí Jan Solans i Mauro Barreiro encadenaven 3 escratxs sobre els 3 possibles i la parella superava ràpidament a Tom Kristensson i Henrik Appelskog i entrava al parc d’assistències de mitja jornada a 9,1 segons del lideratge.

Per la tarda, els espanyols prosseguien amb el seu ritme superior i amb 2 millors temps més consecutius, la parella es situava a només 1,2 segons de Dennis Rådström i Johan Johansson, qui s’esperonaven en la darrera cronometrada sabatina per marcar un escratx i revertir així la tendència tan favorable als seus rivals, mantenint la primera plaça al terme de l’etapa per 4,4 segons.

Jan Solans i Mauro Barreiro no defallien en la seva lluita i els pilots s’imposaven en totes i cadascuna de les quatre cronometrades dominicals, amb el què el català i el gallec es feien amb el lideratge de la classe al terme de la segona prova especial del dia, alhora que s’asseguraven la victòria per 14,9 segons de marge amb Dennis Rådström i Johan Johansson, i el més important, amb 12 victòries de tram que suposaven 12 punts extra al campionat. Tercers en discòrdia, pujaven al graó més baix del podi Tom Kristensson i Henrik Appelskog.

En clau de campionat, el pilot de Matadepera saltava fins a la segona posició a 3 punts de distància de Tom Kristensson, gràcies sobretot als 37 punts que el català sumava a la cita italiana, mentre que Dennis Rådström restava en tercer lloc a 7 punts del seu compatriota.

En el campionat de pilots, els tres inquilins de les posicions de podi a l’Alguer eren tres pilots “de segona fila”, mentre que els 3 tenors que estaven lliutant pel títol mundial obtenien un rendiment bastant fluix en la seva participació a l’illa Mediterrània, sobretot en el cas de Sébastien Ogier, que era superat per Ott Tänak al capdavant de la classificació per 4 punts, alhora que veia com Thierry Neuville se li acostava a la seva posició.

Pilot	Punts
Ott Tänak	150
Sébastien Ogier	146
Thierry Neuville	143

En quan al campionat de constructors, la festa era grossa a Hyundai, doncs els coreans situaven a dos dels seus cotxes en les places de podi i la marca sumava uns interessants 40 punts, puntuació que suposava una important passa endavant pels afincats a Alzenau, que es distanciaven dels seus principals rivals.

Constructor	Punts
Hyundai	242
Toyota	198
Citroën	170