Ral·li Sardenya 2022

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 19è Ral·li de Sardenya tancava edició el diumenge 5 de juny a la vila catalana de l’Alguer. L’esdeveniment comptava amb 21 proves especials cronometrades de 307,91 km competitius en el seu programa, a les que els 58 equips participants, dels 60 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, començarien a afrontar el dijous 2 de juny. La prova, que entregava punts en els habituals certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, era completada per 46 formacions participants.

Després d’haver estat disputant el tram de proves el dijous al matí per la banda més occidental de l’illa, en les immediacions de l’Alguer, dins la mateixa jornada els participants se n’anaven fins l’altre extrem de l’illa per tal de disputar una especial espectacle de superfície mixta i de 3,53 km cronometrats pels carrers d’Olbia en passar 8 minuts de les 6 de la tarda.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe cobrien la distància cronometrada abans que ningú i els belgues esdevenien els primers líders de la prova per 5 i 7 dècimes de segon de marge vers els Toyota Yaris Rally1 de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i d’Elfyn Evans i Scott Martin. A 1 segon dels pilots belgues de Hyundai s’hi trobaven els dos altres cotxes de la firma japonesa, els pilotats pels finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm i Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

A manca de 5 minuts per a les 6 del matí del divendres 3 de juny, 2 minuts després de que el sol comencés a mostrar els seus primers raigs a Olbia, s’iniciava la competició vera amb un bucle matinal de 2 trams a doble passada, més un bucle post meridional de també 2 trams a doble passada. En total 8 proves especials competitives que suposaven 133,56 km d’activitat cronometrada, la qual començaria a donar-se per finalitzada a manca de 4 minuts per a les 9 del vespre, hora en la que la primera parella participant podia procedir amb l’entrada al parc tancat de l’Alguer.

Elfyn Evans i Scott Martin accedien al lideratge de la prova en imposar-se en la primera especial campestre de l’itinerari, mentre que per darrera seu s’hi situaven el Hyundai i20 Rally1 d’Ott Tänak i Martin Järveoja i el Ford Puma Rally1 de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais.

Malauradament el recorregut dels britànics al capdavant de la classificació seria breu, doncs en la següent especial matinal, els de Toyota feien una mala recepció d’un salt i trencaven el radiador del seu cotxe. Els líders només s’hi deixaven 11,1 segons vers els seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui hi prenien el lideratge per davant dels bàltics de Hyundai, emperò sense opcions a reparar l’avaria, els britànics havien d’abandonar en l’enllaç vers la segona passada pel tram que havien guanyat al matí.

Amb la pols escampant molt més ràpid que no pas al llarg de l’escull de primera hora del matí, Dani Sordo i Cándido Carrera s’imposaven en la segona passada per Terranova, si bé el càntabre i el gallec encara es trobaven lluny de les posicions capdavanteres. Ott Tänak i Martin Järveoja, hi aterraven de morro i danyaven el seu paracops anterior, però aquests aturaven el cronòmetre rere els seus companys espanyols i la parella es feia amb el lideratge provisional en detriment d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. La de calç per a l’equip coreà que dirigia de manera interina Julien Moncet, venia de la mà de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui es lamentaven d’un problema de transmissió.

A la conclusió del bucle matinal, Dani Sordo i Cándido Carrera repetien victòria de tram i la parella aconseguia immiscir-se en la pinça dels 5 primers classificats, concretament en la cinquena posició, mentre que una punxada d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, permetia a Ott Tänak i Martin Järveoja aferrar-se a la primera posició per 3,7 segons en el moment d’entrar a les assistències de l’Alguer, on els dos Ford Puma Rally1 de Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i de Craig Breen i Paul Nagle eren tercers i quarts a 8,9 i 10,1 segons dels líders respectivament.

A la represa de la competició per un nou bucle, Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien el seu primer escratx en l’esdeveniment i els pilots perllongaven el seu lideratge, mentre que els dos Ford Puma Rally1 s’intercanviaven posicions per tal de deixar als irlandesos en tercera posició per 6 dècimes de segon d’avantatge vers els seus companys francesos.

A les acaballes de la sisena prova especial però, una avaria en la transmissió, molt notable en les acceleracions i frenades fortes, feia anar en 3 rodes motrius als líders, qui en concedir-hi 7,1 segons als guanyadors del tram, Esapekka Lappi i Janne Ferm, els estonians també els hi entregaven la primera posició per tan sols 7 dècimes de segon. Pierre-Louis Lobet i Vincent Landais recuperaven la posició perduda, mentre que Dani Sordo i Cándido Carrera, amb el segon millor temps en el seu haver, s’unien a la festa per la lluita per la tercera posició en acumular un temps 1,0 segon més lent que els francesos d’M-Sport.

L’incendi del Hyundai i20 R5 dels francesos Laurent Battut i Eric Gressens en la primera prova del bucle de la tarda, obligava als organitzadors a cancelar la seva segona passada, mentre que la dificultat per desplaçar als participants des del reagrupament de Castelsardo fins a la darrera prova de la jornada, generava idèntic desenllaç.

Així doncs, amb un final precipitat, els participants es desplaçaven fins al parc tancat de l’Alguer, on Esapekka Lappi i janne Ferm hi feien entrada en primera posició per 7 dècimes de segon de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais eren tercers a 15,1 segons dels líders, avantatjant respectivament en 4 i 10 dècimes de segon a Craig Breen i Paul Nagle i a Dani Sordo i Cándido Carrera.

La jornada sabatina seguia un format com el de l’etapa anterior, és a dir un bucle matinal de 2 trams que es disputava en dues ocasions i un bucle post meridional de també 2 trams que es tornava a celebrar a doble passada; en total en el programa de l’etapa hi constaven 8 proves especials de 131,82 km de corda cronometrada, les quals tenien el handicap afegit d’haver-se de disputar sense assistències mecàniques. Una activitat que la primera parella participant iniciava en abandonar el parc tancat de l’Alguer a manca de 5 minuts per a 2 quarts de 6 i que començaria a donar-se per finalitzada a 1 quart de 9 del vespre, havent d’estar tots els cotxes que prosseguien en competició de tornada al parc tancat abans de 2 quarts de 12 del mateix dissabte 4 de juny.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en les dues proves especials del primer bucle matinal, alhora que Esapekka Lappi i Janne Ferm s’havien de retirar per accident en la primera d’elles, obligant a més a més a cancel·lar l’especial als seu pas. Mèrits d’uns i demèrits dels altres, deixaven en primera posició a la parella estoniana de Hyundai, qui tanmateix engruixaven el seu feix de segons al capdavant de la taula amb la segona victòria consecutiva. 

Alhora, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais s’endarrerien en la primera cronometrada de la jornada per una punxada lenta, amb el què Craig Breen i Paul Nagle i Dani Sordo i Cándido Carrera passaven a ocupar places de podi i en aquest mateix ordre; qui després d’un estira i arronsa de segons, conservaven posicions per 1,5 segons favorables als pilots d’M-Sport en el moment de concloure la primera passada per l’escull.

A la repetició del bucle matinal, Craig Breen i Paul Nagle es distanciaven dels seus pretendents amb una victòria de tram en la primera prova especial del mateix, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’havien de retirar de la competició en fer la croqueta amb el seu i20 Rally1, si bé el públic tornava a posar sobre les 4 rodes el cotxe dels belgues.

Dani Sordo i Cándido Carrera es veien afligits en el transcurs de la quarta prova especial sabatina, quan el capó, que havia quedat mal fixat després de que la parella espanyola hi hagués estat treballant en el tram d’enllaç, s’obria i restava visibilitat al pilot càntabre, el qual en no poder atacar els revolts amb convicció, s’havia de conformar amb el segon millor temps a 8 dècimes de segon dels líders Ott Tänak i Martin Järveoja. Així doncs, en el moment de concloure el bucle matinal, el punt més calent de la taula es refredava i 10,3 segons separaven a irlandesos d’espanyols.

Per la tarda Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven una jornada rodona amb 4 victòries de tram en les 4 proves especials que conformaven la segona meitat de l’etapa, si bé en la quarta el temps era assignat. Mentre que entre els dos pretendents a la segona posició es produïa un cert joc dels disbarats, per una banda Dani Sordo i Cándido Carrera decidien muntar pneumàtics durs al darrera, i els de Hyundai van estar batallant amb l’adherència del seu cotxe al llarg de tot el primer bucle de la tarda, actuació que finalitzaria amb una arribada a meta fora d’ho convencional al tram de Monte Lerno di Pattada, en la que de ben poc no acaben fora de pista. D’altra banda un problema tècnic afligia a Craig Breen i Paul Nagle en l’especial inaugural de l’escull, una contrarietat que en poder ser solucionada pels mitjans dels propis pilots, els irlandesos afrontarien la segona passada pel bucle amb 12,0 segons de marge.

Els d’M-Sport donaven bona fe que el seu cotxe estava treballant correctament en marcar el segon millor temps per darrera dels líders, mentre que els de Hyundai afrontaven massa poc a poc un pas d’aigua del tram i en entrar aigua al motor, aquest començava a ratejar, deixant-s’hi 8,8 segons en la seva cursa per la segona posició.

La vuitena i última prova especial sabatina era cancel·lada al pas d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui en accidentar-s’hi, obligaven a mostrar la bandera vermella als comissaris i assignar així registres a bona part dels participants que restaven en actiu.

Així doncs, sense opcions de poder discutir els seus cronos, Craig Breen i Paul Nagle entraven al parc tancat de l’Alguer a quarts de 9 del vespre amb 20,8 segons de marge vers Dani Sordo i Cándido Carrera i a 46,0 segons del registre dels líders Ott Tänak i Martin Järveoja. 25,0 segons per darrera dels espanyols, s’hi trobaven Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, mentre que la baixa dels companys i compatriotes d’aquests últims en la darrera prova especial de la jornada, obria pas a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen a tancar la pinça dels 5 primers classificats, si bé a 2 minuts i 23,2 segons dels pilots estonians.

4 proves especials tancaven l’edició del ral·li el diumenge 5 de juny de 2022 a la banda més occidental de l’illa, les tradicionals Cala Flumini i Argentiera es disputaven en dues ocasions, aconseguint així els 39,30 km cronometrats del programa, una activitat breu que s’iniciava a les 7 en punt del matí i que finalitzaria amb la cerimònia del podi 8 hores més tard.

Els 5 primers classificats completaven el primer bucle de la jornada dominical en el mateix ordre que duien a la general, amb el què la taula no feia altra cosa que refredar-se, si es que encara quedava algun punt calent. Pel que davant un presumpte estalvi de pneumàtics de cara al Power Stage en la penúltima prova cronometrada de l’etapa, pràcticament l’únic interessant per a l’espectador i per a l’aficionat era conèixer qui s’emportava els 5 punts extra. 

Ott Tänak i Martin Järveoja encara serien a temps de sumar 2 noves victòries de tram en les dues passades per Cala Flumini, assolint així un total de 9 victòries parcials, mentre que en el Power Stage el millor temps corresponia a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i per davant dels 4 Toyota Yaris Rally1, també força necessitats de punts.

A 1 quart de 2 del migdia, els primers participants començaven a enfilar el camí cap al parc tancat de l’Alguer, on a les 3 en punt del migdia s’hi celebrava la cerimònia del podi. En ella, els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja pujaven al graó amb el número 1 a sota en completar els 263,01 km cronometrats disputats del programa del 19è Ral·li de Sardenya en un temps de 3 hores 10 minuts i 59,1 segons, un registre que rebaixava en 1 minut i 3,2 segons l’acumulat pels irlandesos Craig Breen i Paul Nagle i en 1 minut i 33,0 segons el dels seus companys espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera.

Els carrers d’Olbia donaven com a primers líders de la categoria WRC2 al bolivià Marco Bulacia i a l’argentí Marcelo der Ohanessian, qui en tan bon punt posaven les rodes del seu Fabia Rall2 Evo sobre la grava sarda, perdien la primera posició en favor dels seus companys de carpa Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, si bé els noruecs no havien aconseguit vèncer en cap de les 2 primeres proves especials del programa.

Un mèrit que si aconseguien Yohan Rossel i Valentin Sarreaud en la segona cronometrada del divendres, per tal de desplaçar de la segona posició a Chris Ingram i Craig Drew, vencedors de l’especial inaugural de la jornada.

En la segona passada pel primer bucle de l’etapa, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien forts al capdavant de la taula en aturar el cronòmetre abans que ningú en la primera cronometrada de l’escull, mentre que la quarta prova especial era cancel·lada després del pas dels vehicles amb homologació Rally1, al·legant raons de seguretat. 

Així doncs, en les assistències de mitja etapa, 4,8 segons separaven a francesos de noruecs, mentre que els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov restaven en tercera posició a 10,8 segons dels líders, en quan aquests havien estat els segons més ràpids per darrera dels escandinaus en la darrera cronometrada celebrada.

Per la tarda, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen aconseguien respectives victòries de tram en les 2 especials que s’acabaven disputant, mentre que Yohan Rossel i Valentin Sarreaud, així com Teemu Suninen i Mikko Markkula cursaven baixa en la segona d’elles. 

Sense més activitat cronometrada des del reagrupament de mitja tarda de Castelsardo fins a l’Alguer, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen completaven l’etapa amb 15,8 segons de marge amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que en relació matadeperenc Jan Solans i al madrileny Rodrigo Sanjuan aquest s’eixamplava fins als 38,3 segons, qui tancaven les posicions de podi per només 2,1 i 4,3 segons amb els Škoda Fabia Rally2 Evo de Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian i de Chris Ingram i Craig Drew respectivament. 

Dissabte al matí els líders es mostraven com els més ràpids entre els capdavanters amb l’excepció dels finlandesos d’M-Sport Jari Huttunen i Mikko Lukka, qui amb un segon i un tercer millor temps, feien fora del podi al pilot català i al copilot madrileny per només 2 dècimes de segon, un guany de posicions que els nòrdics ratificaven amb una victòria de tram en la tercera especial sabatina i després de 2 temps escratx consecutius dels seus compatriotes Teemu Suninen i Mikko Markkula.

La quarta i última prova especial matinal tot ho canviaria, d’una banda els líders Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’havien de retirar per problemes de motor en el seu Fabia Rally2 Evo, mentre que les dues parelles finlandeses que estaven marcant el compàs al llarg del matí, d’una banda els de Hyundai Teemu Suninen i Mikko Markkula i d’una altra Jari Huttunen i Mikko Lukka, patien respectives punxades que els endarrerien en diferent grau, molt més notable entre els pilots de la marca coreana, qui després de l’especial, tornarien a ser baixa també. 

Davant aquesta desolació, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov marcaven el millor temps en la cronometrada que tancava l’escull matinal i es feien amb el lideratge de la classe per davant de Jan Solans i Rodrigo Sanjuan i de Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian.

Després del reagrupament de Buddusò, els pilots afrontaven les 4 especials del bucle post meridional, en el que Jari Huttunen i Mikko Lukka es recuperaven del temps concedit al llarg del matí amb dues victòries de tram en les dues primeres passades per l’escull i quedar així a les portes de les posicions de podi, mentre que els líders establien el registre de referència en la seva segona disputa, 2 resultats als que caldria afegir un segon millor temps en la primera especial del bucle, que reafirmaven als russos al capdavant de la classificació.

D’altra banda, i quan ja havien perdut la posició de podi, Marco Bulacia i Marcelo der Ohannesian eren baixa per avaria en la darrera especial de la jornada sabatina, amb el què Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov feien accés al parc tancat de l’Alguer amb 44,9 segons de marge vers el català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuan i amb 1 minut i 2 dècimes de segon en relació als britànics Chris Ingram i Craig Drew. Jari Huttunen i Mikko Lukka restaven a 2,3 segons de la darrera de les places que donarien peu a una dutxa d’escumós l’endemà diumenge al port de l’Alguer.

Els finlandesos d’M-Sport s’imposaven en la primera prova especial dominical i es feien amb la tercera posició, mentre que Jan Solans i Rodrigo Sanjuan marcaven 2 segons millors temps al llarg del primer bucle del dia per tal de retallar en una quinzena de segons les distàncies en relació als líders.

A les portes del Power Stage, Chris Ingram i Craig Drew intentaven recuperar la plaça perduda amb la seva segona victòria de tram al llarg de l’edició, però els britànics no assolien el seu objectiu particular, menys encara quan Jari Huttunen i Mikko Lukka es tornaven a imposar en la cronometrada que tancava l’edició, mentre que entre primers i segons classificats s’establia un estira i arronsa de segons de que deixava el gap pràcticament tal i com estava abans d’iniciar-se el segon bucle dominical.

Així doncs, i després d’haver-se dedicat a administrar les distàncies al llarg del diumenge per tal d’assegurar la victòria, Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov assolien la fita per 28,0 segons de marge vers Jan Solans i Rodrigo Sanjuan i per 33,0 segons en relació a Jari Huttunen i Mikko Lukka.

Per a Nikolay Gryazin aquesta tot just era la seva primera victòria de la temporada, la qual li donava pas a la segona posició en la classificació provisional del certamen 1 punt per sobre d’Andreas Mikkelsen, qui acumulava ja 2 zeros consecutius, i a 11 punts del lideratge de Yohan Rossel.

Nikolay Gryazin complia amb els requisits de la categoria WRC2 Junior i el rus aconseguia així una victòria doble, mentre que entre els majors de 50 anys, el WRC2 Masters, el guardó era per als belgues Freddy Loix i Pieter Tsjoen.

En la categoria WRC3 només 4 formacions es trobaven en el parc tancat d’Olbia el dijous a la tarda, entre els que els txecs Jan Cerný i TomᚠStreska esdevenien els més ràpids en els carrers de la ciutat, per embutxacar-se la primera posició al terme de l’especial espectacle que allà s’hi celebrava.

Contrarietats de diferent índole, seguretat, incendis de participants, impossibilitat d’establir un tram d’enllaç alternatiu… Van acabar provocant que els participants d’aquesta categoria només disputessin 3 de les 8 especials programades, amb el resultat de 2 victòries de tram per als líders txecs i 1 per al paraguaià Diego Dominguez i el canari Rogelio Peñate, qui entraven al parc tancat de l’Alguer a 18,5 segons de la primera plaça i per 2,3 segons de marge en relació als italians Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli.

Dissabte Diego Dominguez i Rogelio Peñate s’imposaven en 4 de les 5 proves especials que els pilots podien afrontar i la parella de parla hispana es feia amb la primera posició al terme de l’etapa per 4 minuts i 34,6 segons de marge, un cop que Jan Cerný i TomᚠStreska s’havien endarrerit en uns 5 minuts en la penúltima prova especial per una avaria elèctrica. Els hongaresos Zoltán László i Tamás Kurti eren tercers a 8 minuts i 16,4 segons dels líders, en quan Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli s’havien hagut d’acollir al superally, al llarg de la jornada.

A un centenar de metres d’abandonar el parc tancat de l’Alguer el diumenge al matí, la centraleta electrònica del Ford Fiesta Rally3 dels líders fallava i aquests es veien obligats a abandonar la competició, deixant en primera posició als txecs Jan Cerný i TomᚠStreska, qui sense més esforç que el de completar les 4 especials sardes que tenien per endavant, els centre europeus s’acabaven imposant per un marge de 4 minuts i 24,1 segons vers els hongaresos Zoltán László i Tamás Kurti, els dos únics equips participants que acabaven el ral·li.

Zoltán László, que havia aconseguit la victòria a Croàcia, afegia 18 punts més en el seu comptador i l’hongarès saltava fins a la segona posició del certamen a 19 punts de Sami Pajari, mentre que Jan Cerný tot just hi inaugurava el seu.

La victòria que Ott Tänak aconseguia a Sardenya, era especialment motivadora per al pilot estonià, doncs aquest es situava a només 3 punts de la segona posició que ocupava el seu company d’equip belga Thierry Neuville. Kalle Rovanperä, cinquè a final de ral·li i segon al Power Stage, controlava l’embestida dels seus pretendents i fins i tot eixamplava en 9 punts les distàncies amb el seu més immediat perseguidor.

Pilot	Punts
Kalle Rovanperä	120
Thierry Neuville	65
Ott Tänak	62

Per primera vegada en molt temps, no només Toyota no esdevenia la marca en sumar més punts a la conclusió del ral·li, sinó que a més a més era la que menys punts n’obtenia, el que combinat amb els dos Hyundai i20 Rally1 dalt del podi sard, els coreans escapçaven en 20 punts les distàncies amb els líders. Per a M-Sport, aquest era el segon millor resultat en el que es portava de temporada, si bé al preparador britànic ja se li estaven veient massa costures.

Constructor	Punts
Toyota	200
Hyundai	161
M-Sport	119