Ral·li Acròpolis 1986

Figurant com a sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de tretze, el 33è Ral·li Acròpolis finalitzava el dimecres 4 de juny de 1986 a Atenes, ciutat en la que també s’hi ubicava la rampa el dilluns 2 de juny que donava el tret de sortida als 102 equips inscrits. La prova, puntuable per als campionats de pilots, marques i pilots de turismes Grup A era la primera que es celebrava després de la mort de Henri Toivonen i Sergio Cresto i per tant la primera en patir les normes suavitzadores de la FISA, passant a tenir 38 de les 46 especials programades sent totes diurnes de 572,13 km i que 34 participants aconseguirien completar.

Des d’Atenes els pilots es disposaven a celebrar 7 especials cronometrades, 3 d’elles de mixtes, que els conduirien fins a Lagonissi a última hora de la tarda. Els suecs Kalle Grundel i Benny Melander, en el que suposava el retorn dels Ford RS200 al mundial, marcaven el primer escratx del ral·li el que els ubicava com a líders provisionals de la prova. Els campions del món Timo Salonen i Seppo Harjanne aturaven el crono abans que ningú en la segona especial cronometrada i passaven a liderar el ral·li a partir de la quarta cronometrada, si bé en aquells instants els homes més ràpids en pista estaven sent Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb els millors temps de la tercera i quarta cronometrada.

No caldria esperar gaire per veure a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdamunt de la taula de temps, a Aghia Sotira, penúltima especial de la jornada i després de marcar el seu tercer escratx del dia, els pilots de Lancia rellevaven els seus compatriotes de Peugeot en la primera posició, posició que ratificarien amb l’escratx en la última cronometrada programada del dilluns.

A Lagonissi Markku Alén i Ilkka Kivimäki arribarien amb 26 segons de marge vers Kalle Grundel i Benny Melander i 27 en relació a Timo Salonen i Seppo Harjanne. Stig Blomqvist i Bruno Berglund, autors del millor temps en la cinquena cronometrada, restaven en quarta posició a 33 segons dels líders, demostrant així que els Ford havien treballat intensament des de Portugal. Qui no podia fer gala del mateix era l’equip Citroën, absent des de Suècia, la marca dels dos galons retornava al mundial amb 3 unitats del BX 4TC per veure com dos dels seus cotxes es retiraven en la primera especial cronometrada, Philippe Wambergue i Jean-Bernard Vieu així com Maurice Chomat i Didier Breton, i el tercer confiat en mans de Jean-Claude Andruet i Annick Peuvergne ho feia en la segona per averies en les suspensions en el que a posteriori acabaria sent la última aparició dels vetusts cotxes francesos al campionat.

Dimarts a les 8 del matí els 75 participants que restaven en actiu reprenien l’acció des de Lagonissi per tal d’afrontar la segona etapa, composada per 14 especials cronometrades, 4 d’elles mixtes, que totalitzaven 178,07 km i que conduiria a la caravana del ral·li fins a Kamena Vourla, al nord del país. Markku Alén i Ilkka Kivimäki van iniciar l’etapa patint problemes de transmissió, el que els feia cedir temps i la primera posició provisional del ral·li en favor de Kalle Grundel i Benny Melander. Qui també patia problemes en aquesta primera prova cronometrada era Timo Salonen i Seppo Harjanne, els campions mundials punxaven una roda i un cop canviada, en reempendre la marxa, veien com el seu Peugeot 205 T16 Evo2 es negava a engegar durant uns quants minuts, costant als finlandesos uns vuit minuts.

Kalle Grundel i Benny Melander lideraven llavors la prova seguits d’aprop pels seus companys i compatriotes suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne feien un gran esforç per intentar recuperar la gran quantitat de temps perdut a base de marcar escratxs, 11 al llarg de la segona jornada i 8 d’ells de forma consecutiva. El liderat dels pilots suecs de Ford va arribar al seu final quan després d’unes assistències, en el fervor de l’acció, els mecànics descuidaven collar correctament una roda, el que suposava que aquesta es desprengués i la boixa resultés malmesa havent-se de canviar totalment. Aquesta operació no era intervenció breu, pel que el liderat passava a estar en mans dels seus companys d’equip Stig Blomqvist i Bruno Berglund.

Malhauradament, una especial després de trobar-se líders del ral·li, Stig Bloqmvist i Bruno Berglund patien una sortida de pista amb diverses voltes de campana incloses que deixava el seu Ford RS200 per la ferralla si bé no havia de lamentar-se danys físics entre els dos pilots suecs. L’accident deixava a Juha Kankkunen i Juha Piironen en primera posició seguits pels Lancia Delta S4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Massimo Biasion i Tiziano Siviero, amb el tercer Peugeot 205 T16 Evo2 de Bruno Saby i Jean-François Fauchille darrera seu.

Qui també abandonava en la mateixa especial en la que s’accidentaven els pilots de Ford, eren els seus compatriotes a Lancia Mikael Ericsson i Claes Billstam els quals després d’anar acumulant diverses averies mecàniques en el seu Delta S4, finalment les suspensions els impedien seguir en competició. Dues especials més tard, en l’equador de l’etapa, Kalle Grundel i Benny Melander també emprenien el camí del parc tancat abans d’hora posant fi a les bones sensacions que havien deixat els Ford RS200.

En la darrera especial cronometrada de la segona etapa, just abans d’arribar a Kamena Vourla, Timo Salonen i Seppo Harjanne recepcionaven molt violentament un salt deformant completament el seu Peugeot. Malgrat que els mecànics van revisar a fons en quan van poder del cotxe en les assistències, els campions mundials havien d’empendre el camí de l’abandonament en la primera especial cronometrada de la tercera etapa en fallar les suspensions.

Al llarg de les 17 especials cronometrades de la tercera etapa que portaven de nou els participants fins a la capital, Atenes, els líders provisionals, Juha Kankkunen i Juha Piironen, van administrar l’avantatge que els separava dels Lancia Delta S4 perseguidors, mantenint en tot moment la calma. Especialment quan els seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki es llençaren a l’atac de la primera posició en aquesta última jornada aconseguint fins a un total 9 temps escratxs, sabedors que en cas de fiasco, tenen les esquenes ben cobertes per Massimo Biasion i Tiziano Siviero que ocuparien la seva plaça.

Fins i tot, en vistes de donar caça al Peugeot 205 T16 Evo2 líder, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van decidir pujar la pressió del turbo del seu Delta S4, el que a les alçades de la prova en les que es trobaven, acabaria costant la vida del seu propulsor abans de creuar la línia d’arribada i per tant l’abandonament dels finlandesos. Aquest abandonament unit al de Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixava en una tranquila posició de podi als francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille que superaven en més de 40 minuts al Porsche 911 SC RS del qatarí Saed Al-Hajri i el britànic John Spiller.

Dues especials després de l’abandonament de Markku Alén i Ilkka Kivimäki la 33ena edició del Ral·li Acròpolis es donava per finalitzada, en la que Juha Kankkunen i Juha Piironen s’adjudicaven la victòria en invertir un total de 7 hores 20 minuts i 1 segon en cobrir les 38 especials celebrades. Massimo Biasion i Tiziano Siviero ho feien amb 1 minut i 37 segons més de temps que els guanyadors, el que els valia acabar la prova en segona posició. Els francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille tancaven el podi a 9 minuts i 54 segons dels seus companys d’equip.

Entre els turismes de Grup A, el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann va mantenir en tot moment el control de la categoria, arribant a gaudir de més de 3 minuts de diferència a la neutralització de Kamena Vourla vers l’Audi Coupé Quattro dels austríacs Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann. Malhauradament en el retorn cap a Atenes, uns inoportuns problemes mecànics retrassaven el Golf líder cedint la victòria a l’Audi de Rudi Stohl i Reinhard Kaufmann. Rudolf Stohl marcava la seva primera victòria de la temporada el que li permetia assolir 18 punts restant a 6 punts del seu compatriota Franz Wittmann, pero força lluny encara dels 38 que acumulava el líder indiscutible Kenneth Eriksson.

En el campionat de pilots, Juha Kankkunen feia una galopada important de cara a la consecució de la corona, ja que la seva segona victòria de la temporada es combinava amb un zero del seu màxim rival en la provisional, el seu compatriota Markku Alén. D’altra banda el pilot alpí Bruno Saby, gràcies al seu segon podi consecutiu es situava en segona posició provisional superant al cap de files de l’equip Lancia.

Pel que fa a constructors Peugeot aconseguia la seva tercera victòria de la temporada, el que permetia als del lleó elevar la seva puntuació fins als 87 punts, 19 més que Lancia que romanien en segona posició. Volkswagen, líders indiscutibles entre els turismes de Grup A, tancaven el podi provisional amb 39 punts.