Figurant com la sisena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 3 de juny de 2001 finalitzava a Limassol el 29è Ral·li de Xipre, cita que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial de producció, aconseguia copçar l’interés de fins a 79 equips per a formalitzar la seva inscripció. D’aquests 77 van ser presents el dijous 31 de maig a la cerimónia de sortida celebrada des de la pertinent rampa ubicada a Limassol per tal de fer camí cap a un recorregut format per 22 proves especials de 341,38 km cronometrats, els quals van ser completats per 30 equips participants.
Les hostilitats s’iniciaven el divendres 1 de juny amb les primeres 6 proves especials de 137,98 km de distància, que si bé diverses d’elles s’havien revisat o fins i tot modificat atenent les queixes de diversos pilots en l’anterior edició de la ronda xipriota, aquestes seguien mantenint el seu caràcter revirat, lent i trenca-cotxes que les havia generat.
L’ordre de sortida cobrava un gran protagonisme a Xipre degut a la gran quantitat de grava i pedres presents a les pistes, així doncs Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, líders provisionals del mundial, així com Carlos Sainz i Luis Moya, segons classificats en la provisional del campionat, eren els més perjudicats en haver d’anar obrint pista. Tanmateix aquesta situació permetia petites sorpreses, com l’escratx, i per tant liderat, del jove norueg Petter Solberg i el seu copilot britànicPhil Mills en la primera especial del programa, seguit del poc competitiu Hyundai Accent WRC Evo2 dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, a qui Peugeot els hi havia posat a la seva disposició per primera vegada en el mundial una nova evolució del 206 WRC, s’imposaven en la segona cronometrada i passaven a ocupar el liderat, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es mantenien darrera seu en tornar a marcar el segon millor temps.
La tercera prova especial cronometrada cobrava especial importància en tractar-se de l’especial més llarga de la jornada així com de tot el programa. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen repetien en l’autoria del millor registre, peró malgrat els 35,57 km cronometrats de l’especial, el bagatge de segons aconseguit era més aviat curt, 2,1 sobre els britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid i 6 sobre els suecs de Hyundai Kenneth Eriksson i Staffan Parmander; tanmateix aquests últims veien com els de l’Impreza WRC S7 començaven a pressionar-los en reduir les distàncies.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van deixar d’obrir pista en la quarta especial cronometrada en veure’s fora de la competició per accident, on Richard Burns i Robert Reid aconseguien superar el Hyundai Accent WRC Evo2 que els precedia, i situar-se en segona posició provisional per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els britànics de la constelació de les Plèiades pressionaven fortament als líders en la penúltima especial cronometrada del primer dia en aconseguir-hi el segon millor registre, per darrera dels francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup, i deixar les distàncies entre els dos equips en 4 dècimes de segon. Alhora una altra parella britànica, la de Ford formada per Colin McRae i Nicky Grist, aconseguien situar-se en la darrera plaça de podi en superar als suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien el seu segon temps escratx consecutiu en l’última prova especial cronometrada del divendres, gràcies al qual els francesos es situaven en places de podi desplaçant-hi als seus companys d’equip britànics, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, gràcies a marcar-hi el segon millor temps, situava uns pocs segons més entre ells i Richard Burns i Robert Reid. Així mateix una inoportuna averia en el turbo del Hyundai Accent WRC Evo2 de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, feia perdre prop d’un minut a la parella sueca que queia fins la vuitena posició provisional, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya perdien un temps suplementari al que havien anat perdent en haver d’obrir pista, en quan una pedra es quedava situada entre un esmortidor i la direcció i malmetia la bomba d’oli, peró força pitjor era el cas de Petter Solberg i Phil Mills, els quals contemplaven impotents com el seu Subaru Impreza S7 WRC hi quedava reduit a cendres.
Així doncs l’entrada al parc tancat de Limassol es feia amb els campions mundials en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, al capdavant de la taula provisional de temps amb 5,7 segons de marge vers els britànics Richard Burns i Robert Reid. El Ford Focus RS WRC de François Delecour i Daniel Grataloup tancava les places de podi a 11,4 segons dels líders, mentre que els seus companys d’equip, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, aspiraven tornar-hi a entrar en classificar-se a només 3,3 segons dels francesos. Els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, amb el segon dels Mitsubishi oficials, era cinquè a 1 minut i 12,7 segons de la primera plaça, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya fitxaven en la sisena posició provisional a 1 minut i 25,7 segons.
La segona jornada de competició suposava un repte de 8 proves especials al llarg de 4 trams diferents, que es celebraven en fins a dues ocasions cadascun, i que afegien 105,96 km cronometrats al recorregut del ral·li xipriota. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pagaven car el fet d’anar obrint pista, i ja en el primer tram del dissabte els finlandesos de Peugeot perdien el liderat en mans dels britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid. Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda hi aconseguien el seu primer escratx a la prova i superaven en la cinquena posició al Mitsubishi Carisma GT Evo VI de Feddy Loix i Sven Smeets, mentre que Colin McRae i Nicky Grist feien un joc similar amb François Delecour i Daniel Grataloup i tornaven a places de podi.
Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a imposar-se en el segon dels trams cronometrats sabatins, mentre que Colin McRae i Nicky Grist hi superaven a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la segona plaça. Els francesos de Peugeot Didier Auriol i Denis Giraudet, trencaven la ratxa dels espanyols en superar-los per 6 dècimes de segon en el tercer tram del dia, mentre que en el quart i últim del bucle matinal, la parella espanyola recuperava l’autoria del millor temps, alhora que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen hi perdien una nova posició, en aquest cas la tercera que anava a parar en mans de François Delecour i Daniel Garatloup.
Per la tarda, en tornar a passar per les especials cronometrades, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a imposar-se en tres dels quatre trams cronometrats del bucle, sent en aquesta ocasió els seus companys d’equip Colin McRae i Nicky Grist els qui trencaven la ratxa dels espanyols en la sisena especial de la jornada sabatina, segona del bucle. Precisament gràcies a aquest escratx, la parella de Ford superava als seus compatriotes al capdavant de la taula de temps, peró una altra parella de Ford, la formada pels francesos François Delecour i Daniel Grataloup, es veia obligava a abandonar per un problema de sobreescalfament del seu motor.
Abans d’afrontar l’última cronometrada del dia peró, el marge que separava a les dues parelles britàniques en la lluita per liderar el ral·li era de tan sols 1,2 segons, motiu pel qual Colin McRae i Nicky Grist, que sortien a l’especial per darrera del Subaru Impreza S7 WRC dels seus rivals, aixecaven el peu de l’accelerador el just i necessari per tal que Richard Burns i Robert Reid completessin la jornada en primera posició per davant seu i per tant fossin els encarregats de netejar pista diumenge.
Aixi doncs a la neutralització de la segona etapa s’hi arribava amb Richard Burns i Robert Reid com a enganyats líders de la prova xipriota per 3,0 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven les places de podi a 18,6 segons dels primers classificats en veure millorades les seves prestacions en el bucle de la tarda, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es situaven a 6 segons de la parella finlandesa de Peugeot en la quarta posició provisional, esperant que al llarg del diumenge poder escurçar encara més distàncies amb els seus precessors en seguir gaudint d’una bona posició de sortida.
La tercera i última etapa de la ronda tornava a tenir 8 proves especials en el seu programa, que es repartien al llarg de 4 trams que es celebraven per duplicat cadascun, tanmateix la jornada dominical seguia la dinàmica de les dues etapes anteriors i el seu quilometratge cronometrat era menor al de la jornada anterior amb 97,44 km.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen donaven la primera envestida en escurçar les distàncies amb els seus companys provisionals de podi gràcies a l’escratx en el primer dels trams dominicals, mentre que el segon cop el donaven Colin McRae i Nicky Grist, els quals amb el seu millor temps accedien al liderat de la cita tal i com havien planificat la tarda anterior en detriment de Richard Burns i Robert Reid. Els britànics que havien acabat d’adquirir el rol de líders, confirmaven la seva posició en marcar el millor registre en la tercera especial de l’etapa, mentre que en la quarta, els britànics destronats miraven de recuperar alló perdut en aconseguir aturar el cronometre amb el temps més baix.
Alhora, en aquesta quarta prova especial cronometrada, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, que havien aconseguit reduir el gap fins a 1 segon vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en les tres cronometrades anteriors, accedien finalment a les places de podi en recollir-se l’abandonament de la parella finlandesa de Peugeot, que veia com el seu nou 206 WRC Evo2 es quedava sense pressió de carburant.
A primera hora de la tarda, i en tornar a passar per les cronometrades del matí, les dues parelles de Ford es van anar rotant en l’autoria del millor temps així com del segon millor registre en les tres primeres especials del bucle, és a dir de la cinquena fins la setena especial cronometrada del diumenge, amb el que per una banda Colin McRae i Nicky Grist es distanciaven de Richard Burns i Robert Reid, i per una altra Carlos Sainz i Luis Moya s’hi acostaven. Finalment peró, la parella britànica de Subaru posava final a les especulacions guanyant l’última cronometrada del ral·li, confirmant així la seva segona posició.
Així doncs, un cop s’havien completat les 22 proves especials cronometrades del programa i amb l’entrada de nou al parc tancat de Limassol, Colin McRae i Nicky Grist certificaven la seva victòria al ral·li en aturar el cronòmetre en 5 hores 7 minuts i 32,7 segons, 16,4 segons menys que els seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi xipriota a 26,5 segons del temps enregistrat pels seus companys d’equip britànics.
En el campionat mundial de producció, les condicions tan dures que es varen registrar en les primeres especials cronometrades, van facilitar tot un seguit de problemes mecànics que generaven alternatives en les primeres places, bullici en el que uns homes experimentats com l’uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono, van saber mantenir l’equilibri entre velocitat i conservació mecànica per tal de fer-se amb el liderat al terme de la tercera especial cronometrada. Liderat que es va anar afermant a mesura que les errades es seguien succeint per darrera i els líders marcaven bons temps.
Amb més de 4 minuts d’avantatge al terme de la primera etapa, i amb els principals rivals força lluny per les incidències, els líders van anar fent mentre que Manfred Stohl i Peter Müller així com Gabriel Pozzo i Daniel Stillo anaven recuperant posicions fins arribar a completar el podi provisional al regarupament del dissabte a 3 minuts i tres quarts per part de la parella austríaca i un poc més de 10 minuts de retard per part dels argentins. Diumenge es va seguir un guió similar al de la jornada anterior, més quan en la primera especial de l’etapa Manfred Stohl i Peter Müller s’havien d’aturar a canviar una roda punxada i perdien prop de 3 minuts, facilitant encara més la labor conservadora a Gustavo Trelles i Jorge del Buono, els quals completaven el recorregut com a guanyadors de la dura cita mediterrània.
Cara al campionat, la victòria que aconseguia Gustavo Trelles a Xipre era la primera de la temporada per part del pilot uruguaià, la qual en combinació amb el tercer lloc que hi aconseguia el líder de la provisional, l’argentí Gabriel Pozzo, permetia que les distàncies entre els dos pretendents al títol es reduissin fins als 7 punts.
En el campionat de pilots la classificació en la taula general s’estrenyia després de la cita xipriota, per una banda el líder provisional, el finlandès Tommi Mäkinen, s’emportava un 0 de la seva visita a la pedregosa illa; ocasió que aprofitava Carlos Sainz, ja que amb el podi que hi aconseguia, es situava a només 1 punt del quatre vegades campió mundial. D’altra banda, Colin McRae aconseguia puntuar per segona vegada en la temporada, sent totes dues ocasions saldades amb victòria, amb el que el pilot escocès es situava en tercera posició provisional a 7 punts del liderat.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen |
27 |
|
Carlos Sainz |
26 |
|
Colin McRae |
20 |
En l’apartat de marques, Ford repetia l’1-3 d’Argentina, amb el que els de l’oval aconseguien superar a Mitsubishi i passar a liderar la taula general provisional per 3 punts de marge vers els dels tres diamants vermells. Peugeot, malgrat fer-hi debutar la nova evolució del 206 WRC, veia com cap dels seus 3 cotxes oficials arribava al parc tancat de Limassol el diumenge a la tarda, amb el que els dels lleó es veien superats per Subaru per dos punts en la lluita per la tercera posició provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
50 |
|
Mitsubishi |
47 |
|
Subaru |
22 |