Ral·li Acròpolis 1987

El dimecres 3 de juny de 1987 finalitzava a Atenes el 34è Ral·li Acròpolis, sisena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques i producció, comptava amb fins a 95 equips en la seva llista d’inscrits. Tots ells iniciaven un dur recorregut format per 36 especials cronometrades de 553,00 km de distància el diumenge 31 de maig i que només 35 d’ells aconseguirien completar.

La jornada dominical estava composada per una única especial cronometrada de 5,80 km de distància al sud de Lagonissi, la qual presentava la novetat de ser televisada. Aquesta especial espectacle era guanyada pels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb un temps de 3 minuts i 40 segons, 3 segons menys que els seus companys i compatriotes Juha Kankkunen i Juha Piironen. Els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam amb el Lancia Delta HF 4WD semi-oficial del Jolly Club eren tercers a 4 segons mentre que els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero tancaven un quadriplet de Lancia al capdavant de la taula provisional, a 5 segons dels seus companys d’equip.

La primera jornada de facto es celebrava en dilluns, però aquesta tampoc cumplia amb el estàndars que l’Acròpolis havia establert en passades edicions, ja que només 6 trams de 84,70 km de distància total la formaven. Juha Kankkunen i Juha Piironen marcaven el millor temps en la primera prova cronometrada de la jornada, aconseguint d’aquesta manera la condició de líders provisionals, però aquesta posició la perdrien ràpidament en favor dels seus companys d’equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero a causa de dues punxades sofertes pels finlandesos que obrien pista i de dos escratxs per part dels italians.

Arribats a la penúltima especial cronometrada de l’etapa, Aghia-Sotira, una pluja torrencial agafava amb el peu canviat als primers participants, els quals sense temps per canviar de pneumàtics, van haver d’afrontar l’especial amb el que tenien. Aquesta incidència meteorològica va permetre que pilots més modestos hi poguessin brillar, com és el cas del relativament poc potent Audi Coupé de només 190 CV, pilotat pels argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono marquès el millor temps i fes un salt important en la general provisional.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero encara van ser a temps per a marcar el seu tercer escratx de la jornada, elevant les diferències que tenien al capdavant de la general provisional vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki fins als 32 segons en arribar de nou a Lagonissi. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, amb el poc adequat per pes i dimensions Audi 200 Quattro, eren tercers a 48 segons dels líders, superant a la seva vegada en 10 segons el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, primers entre els cotxes de dues rodes motrius.

Des de Lagonissi, el dimarts a primera hora del matí, els 75 equips que restaven en competició es dirigien cap al nord per arribar fins a Kamena Vourla, ciutat en la que estava prevista la neutralització de la tercera etapa després de celebrar-se 16 cronometrades sobre terra i una mixta. A les condicions de per si ja dures en els trams del Ral·li Acropolis, calia afegir a més a més les destrosses que les tempestes de la nit anterior havien ocasionat, deixant les pistes com autèntiques trenca-cotxes, tal era el cas de la segona prova cronometrada, que els organitzadors del ral·li es van veure obligats a cancelar la seva celebració abans que passés cap participant.

Jorge Recalde i Jorge del Buono sorprenien a tots amb el millor temps en l’especial inaugural, però Miki Biasion i Tiziano Siviero en la tercera i la cinquena, així com Mikael Ericsson i Claes Billstam en la quarta especial, tornaven les aigües a la seva llera, és a dir el domini dels potents i àgils Lancia Delta HF 4WD. A partir de llavors es va establir el domini de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que disposats a recuperar el temps perdut per les punxades en la jornada anterior, encadenaven sis escratxs consecutius que permetia als finlandesos remontar ni més ni menys que 42 segons vers els líders italians de la prova i classificar els 4 Lancia Delta HF 4WD en les quatre primeres posicions.

La cara amarga de la competició se la trobaven els cotxes de dues rodes motrius, que en aquestes condicions tan dolentes, tenien moltes més dificultats per progressar pels trams i es retardaven irremeiablement vers els de tracció integral. A més a més les tres primeres baixes d’entitat que es registraven en la present edició del ral·li, afectaven a cotxes de dues rodes motrius. Els primers en abandonar eren Kenneth Eriksson i Peter Diekmann en trencar la transmissió del seu Volkswagen Golf GTI quan disputaven la primera cronometrada. Shekhar Mehta i Yvonne Mehta, llur Nissan 200SX de propulsió en cap moment es va mostrar com un cotxe competitiu, abandonaven la prova en penalitzar 1 més del permès canviant el seu eix posterior, mentre que poc després els seus companys d’equip Andrea Zanussi i Mike Doughty ho feien amb la caixa de canvis trencada.

En arribar el vespre, la bona ratxa de Juha Kankkunen i Juha Piironen va semblar tocar final, i tres escratxs dels líders Miki Biasion i Tiziano Siviero i dos més dels segons classificats Markku Alén i Ilkka Kivimäki, deixaven lleugerament més despenjats als campions mundials en vigència, que després de la baixa enregistrada per una averia en la transmissió dels escandinaus Mikael Ericsson i Claes Billstam, pujaven fins la tercera posició provisional en arribar a Kamena Vourla a 3 minuts i 51 segons dels seus companys italians, mentre que els seus comatriotes ho feien a 2 minuts i 26 segons dels per llavors líders.

Per darrera dels 3 Lancia oficials, es classificaven els 2 Audi 200 Quattro oficials, amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer per davant de Hannu Mikkola i Arne Hertz, seguits de l’Audi Coupé de Jorge Recalde i Jorge del Buono, però aquests ho feien a una distància bastant important. A continuació, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, amb el Renault 11 Turbo es classificava com el primer Grup A de dues rodes motrius.

Novament a primera hora del matí es posava en marxa la següent etapa, des de Kamena Vourla els 43 equips arribats el dimarts el vespre es disposaven a afrontar 13 especials cronometrades programades que conduirien de nou als participants fins Atenes, on estava prevista la seva arribada a quarts de nou del vespre del mateix dimecres. La primera i vuitena especial cronometrada eren cancelades a causa del mal estat de la pista, pel que de fet el recorregut quedava escurçat a 11 trams.

La parella finlandesa de Lancia formada per Juha Kankkunen i Juha Piironen sortien amb el ganivet entre les dents aconseguint marcar l’escratx en les cinc primeres cronometrades del dia de manera consecutiva, tanmateix en el moment que aconseguien el seu cinquè escratx, Miki Biasion i Tiziano Siviero havien de lamentar una fuita d’oli que causava un sobreescalfament del seu motor. Si bé els italians aconseguien continuar en competició, els 6 minuts que es deixaven en l’incident més els 3 adicionals per fer una reparació d’emergència, deixava com a líders a Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

En la següent cronometrada, la setena en el programa sisena de facto, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien l’escratx, primer pels pilots d’Audi en tot el ral·li mentre que el liderat passava a estar en mans de Juha Kankkunen i Juha Piironen, però per un marge de tan sols 2 segons, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero perdien uns 7 minuts més i s’enfonsaven entre mig dels cotxes de dues rodes motrius. Sense que Cesare Fiorio dongués instruccions als seus pilots, Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van llençar a l’atac en les darreres cronometrades del ral·li, recuperant la condició de líder quan mancaven 4 especials per celebrar-se i elevant les distàncies vers els seus companys així com la resta de competidors de forma notable.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van haver d’abandonar el ral·li grec en la última prova cronometrada, quan trencaven el motor del seu 200 Quattro, habilitant als seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz a pujar en el darrer calaix del podi.

Sense més incidents per destacar entre els pilots favorits, el ral·li finalitzava amb victòria per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals invertien un total de 7 hores 25 minuts i 57 segons per a cobrir els 538,56 km que finalment s’acabaven celebrant. Amb 48 segons de demora aturaven el cronòmetre els seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen a qui la primera victòria amb Lancia semblava seguint-lis ser esquiva. Hannu Mikkola i Arne Hertz tancaven el podi a 5 minuts i 24 segons dels guanyadors de la prova gràcies a l’abandonament dels seus companys d’equip.

Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, cinquens absoluts a 8 minuts i 30 segons dels guanyadors de la prova, es classificaven amb el seu Renault 11 Turbo com els primers en dues rodes motrius superant en minut i mig el Volkswagen Golf GTi d’Erwin Weber i Mathias Feltz.

En l’apartat reservat als cotxes de producció, l’abandonament del Lancia Delta HF 4WD del Jolly Club pilotat per Vittorio Caneva i Loris Roggia en la tercera etapa amb la suspensió frontal trencada, habilitava als locals Evangelos Gallo i Ioannis Vassiliadis a liderar i guanyar la prova, ja que Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, màxims favorits de la categoria, van optar per una posició molt conservadora pensant en clau de campionat. En la general, el domini d’Alessandro Fiorio era aclaparador, amb 44 punts en total per 13 dels altres 4 vencedors d’events al llarg de la temporada.

Tot i no haver guanyat encara cap cita, Juha Kankkunen seguia encapçalant la general provisional del campionat de pilots gràcies als 3 podis i al 4t lloc de Portugal que acumulava. Markku Alén per la seva banda, amb només 3 concursos al llarg de la temporada, tenia ja en el seu haver dues victòries i es situava en segona posició provisional superant al seu company Massimo Biasion que a Grècia s’havia de conformar amb els 4 punts que li donava la setena posició final. Jean Ragnotti, cinquè a Atenes, sumava 8 punts i empatava en la tercera posició amb el pilot vicentí.

En el campionat de constructors l’evolució de Lancia era molt envejable amb 3 victòries i 2 segons llocs, el que situava a la marca de Torí al capdavant de la provisional amb 94 punts en total, força lluny dels 62 que acumulava Audi. Renault, que sumava 10 punts més en el seu compte al ral·li grec, es quedava a tan sols 2 punts de la tercera posició provisional del campionat que llavors ocupava el seu rival en dues rodes motrius, Volkswagen.