Amb la ciutat d’Ajaccio com escenari, el dissabte 9 de maig de 1987 finalitzava el 31è Tour de Corse, cinquena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, i l’única disputada integrament sobre asfalt donat el caràcter hivernal del Monte-Carlo. Complint amb les mesures establertes per la FISA per tal d’incrementar la seguretat de la prova, desencadenades arran de l’accident mortal de Henri Toivonen i Sergio Cresto un any abans a Còrsega, el recorregut del ral·li es va veure reduit a 24 trams de 618,20 km totals cronometrats, conservant això si les 3 etapes que rodejaven tota l’illa mediterrània. El ral·li, que entregava punts en els campionats de pilots, constructors i producció, comptava en la seva llista d’inscrits amb 103 equips, dels que 95 prendrien la sortida el dijous 7 de maig a la mateixa capital insular. 35 dels equips participants aconseguirien completar el recorregut.
D’Ajaccio els participants en sortien a les 8 en punt del matí del dijous per mitjançant 232,25 km competitius al llarg de 9 trams cronometrats, arribar fins a Bastia 12 hores més tard, en el camí els organitzadors disposaven de tres neutralitzacions breus, d’uns 20 minuts cadascuna, a Porto-Vecchio, Zonza i Corte respectivament que amb prou feines deixaven marge als mecànics com per poder treballar i reparar les averies que es poguessin produir en unes carreteres molt exigents per als turismes.
Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne van dominar els primers compassos de l’etapa, treien profit de la major potència del seu BMW M3, els francesos marcaven tres escratxs en les quatre primeres especials cronometrades del ral·li que conduïen fins al regarupament de Porto-Vecchio, sent l’escratx de la tercera cronometrada per al Renault 11 Turbo dels seus compatriotes Jean Ragnotti i Pierre Thimonier, els quals després del bon paper ofert a Portugal, estaven disposats a presentar candidatura a la victòria. Els del rombe entraven a la neutralització fitxant a 20 segons del lideratge, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli eren tercers a 33 segons de la parella del BMW. Els dos Lancia oficials els seguien a 50 segons i 1 minut i 20 segons amb Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu per davant de Bruno Saby i Jean-François Fauchille.
Però a la sortida de Zonza, una tempesta, amb pedra inclosa, en la disputa de la cinquena especial cronometrada va agafar a molts dels pilots d’improvist amb les rodes de sec muntades, el que deixava especialment inoperants als cotxes de dues rodes motrius, mentre que els Lancia Delta HF 4WD, advertits pel seu helicòpter que el temps estava canviant, sortien més airosos del contra temps en disposar de tracció integral i muntar pneumàtics retallats o de pluja en el cas de Massimo Biasion i Tiziano Siviero. Sorprenentment el millor temps al tram l’aconseguia un Renault 5 GT Turbo de Grup N, el pilotat per Claude Balesi i Jean-Paul Cirindini, amb la millora de les condicions, però més enllà de l’anecdota, la tempesta va propiciar un canvi de líder a la prova, deixant la primera posició per al Lancia Delta HF 4WD del pilot local Yves Loubet i el seu copilot Jean-Bernard Vieu, mentre que els pilots de Renault Jean Ragnotti i Pierre Thimonier s’acomiadaven de bona part de les seves opcions a victòria en patir una sortida de pista que els provocava una punxada i els portava a completar l’especial a molt baixa velocitat.
Amb la millora de les condicions meteorològiques i per tant amb el ferm sec, Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne aconseguien sumar dos escratxs més en el seu haver en les quatre últimes especials cronometrades de l’etapa, mentre que els altres dos millors registres eren per al Lancia Delta HF 4WD oficial de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, darrers guanyadors de la prova amb Peugeot. Aquests dos darrers escratxs aconseguits pels pilots del BMW, permetien establir un gap de 12 segons a la neutralització de Bastia entre ells, segons per llavors, i els líders provisionals de la prova, que seguien sent Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu. Mentre que Bruno Saby i Jean-François Fauchille rebien una penalització de 2 minuts per retard en el control horari a causa d’una averia en el seu diferencial central, amb el què els bons registres dels francesos quedaven en no res.
Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, no van entrar en cap moment en el duel que estaven protagonitzant els seus col·legues francesos, tot i això la parella oficial de Lancia completava la primera jornada en tercera posició a 1 minut i 36 segons dels seus companys d’equip, en el que era una zona tranquila de la taula, doncs el quart classificat a Bastia era el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, el qual es trobava a 3 minuts i 40 segons després de concedir més de 3 minuts en la novena i última prova especial de l’etapa a causa d’una averia en el turbo. Per darrera seu s’hi trobaven Bruno Saby i Jean-François Fauchille i Carlos Sainz i Antonio Boto a només 5 i 13 segons del seu temps acumulat.
Entre les baixes abundants d’aquesta primera jornada, només 59 equips l’aconseguien completar, destacaven les del Mercedes-Benz 190 de Bernard Darniche i Alain Mahé, així com la del Ford Sierra RS Cosworth de Kalle Grundel i Terry Harryman, els quals no arribaven ni a completar ni una especial cronometrada del ral·li, en perdre una roda els pilots de l’estrella i per accident els de l’oval. Guy Fréquelin i Christian Gilbert engruixaven aquesta llista en trencar el motor del seu Opel Kadett GSi en la cinquena especial cronometrada mentre que el segon dels Ford Sierra RS Cosworth, pilotat pels suecs Stig Blomqvist i Bruno Berglund, ho faria en sobrepassar el màxim permés en les assistències de final de jornada a Bastia per una averia en el turbo.
Per tercer any consecutiu, la història del Tour de Corse es veia marcada per la defunció d’un pilot, si bé en aquesta ocasió es tractava d’un equip no professional. Quan restaven 1,5 km per completar la última especial cronometrada del dia, el Peugeot 205 GTi pilotat pels locals Jean Marchini i Jean-Michel Argenti patia una sortida de pista a conseqüència de la qual el cotxe queia uns 50 metres avall, mentre el pilot era evaquat amb ferides de consideració, el copilot hi perdia la vida a l’instant.
Divendres es programava íntegrament la segona etapa del ral·li, amb sortida de Bastia a les 9 en punt del matí, els pilots tenien per davant un escull format per 8 proves especials cronometrades de 205,37 km de distància i un reagrupament a Corte, per tal d’arribar a Calvi a partir de les 6 de la tarda, punt final de la jornada.
A la sortida de Bastia, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier muntaven un nou compost per a competició de Michelin que permetia als pilots del rombe encadenar els quatre primers escratxs de manera consecutiva, però en la cinquena cronometrada novament una tempesta agafava als guanyadors de l’edició de 1985 amb les rodes equivocades, el que provocava una sortida de pista i perdre uns 40 segons. En les tres últimes especials de la jornada abans d’arribar a la neutralització de Calvi, les carreteres gaudien d’un estat del ferm força millor que les 5 anteriors i els de Renault no van poder fer res per aturar la major potència del BMW M3 de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, que s’adjudicaven el millor temps en tots tres trams per tres segons millors temps aconseguits per Jean Ragnotti i Pierre Thimonier.
Pel que fa als interessos de Lancia la jornada començava malament des d’un primer moment, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, líders provisionals del ral·li, patien problemes amb els seus pneumàtics, facilitant que al terme de la segona especial cronometrada la seva posició fos presa per Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, a més a més, la major lleugeresa del BMW i la seva major potència, van facilitar que en unes condicions de sec, els pilots s’anessin distanciant irremeiablement dels seus cronos. D’altra banda, i en aquest mateix segon tram cronometrat, Bruno Saby i Jean-François Fauchille es veien obligats a abandonar el ral·li en agreujar-se el seu problema amb la transmissió.
Tot plegat deixava a Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne a l’arribada a Calvi amb un marge d’1 minut i 54 segons vers el Lancia Delta HF 4WD d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, un marge prou comfortable en la vigilia de la tercera i última etapa, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero corrien una sort similar a la dels seus companys d’equip, cedint pràcticament dos minuts vers els homes de Prodrive i acabavant l’etapa a 3 minuts i 22 segons d’ells, si bé conservaven la tercera posició provisional a 1 minut i 53 segons i 2 minuts i 26 segons per davant dels dos Renault 11 Turbo oficials de Jean Ragnotti i Pierre Thimonier i de François Chatriot i Michel Perin, després de que tan el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli, com el de Carlos Sainz i Antonio Boto es veiessin endarrerits per problemes de suspensió en el seu respectius trens posteriors.
Dissabte a les 8 del matí es donava el tret de sortida als últims 7 trams cronometrats, els quals permetien arribar al punt de sortida de l’edició, Ajaccio, a partir de 2 quarts de 5 de la tarda. Amb una corda competitiva de 181,60 km, aquesta última etapa era la més curta de totes 3 que formaven part de l’itinerari de l’edició.
Reinant unes bones condicions climatològiques, Jean Ragnotti i Pierre Thimonier es llençaven a un atac desenfrenat en vistes de poder trepitjar podi. Els pilots de Renault es van adjudicar 6 escratxs, i en la tercera especial cronometrada de la jornada, on l’escratx va ser pels líders Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, els del rombe marcaven el segon millor temps a 3 segons dels seus compatriotes. Tot i l’enorme esforç fet pel virtuós i carismàtic pilot al llarg de la jornada, finalment es varen quedar a les portes del seu objectiu per només 13 segons, la distància que separava a la conclusió de la prova a Jean Ragnotti i Pierre Thimonier de Miki Biasion i Tiziano Siviero.
Per davant Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne es van dedicar a administrar l’avantatge aconseguit, sobretot a partir de l’equador de l’etapa, impedint així que la diferència de temps entre el seu BMW i els dos Lancia oficials que el seguien fos més abultada al final de la prova, més quan a manca de 5 km per completar el recorregut del ral·li Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu tenien un moment delicat en trencar-se un espàrrec del seu canvi de marxes quedant el seu cotxe clavat en tercera velocitat. Tot i l’ensurt, els pilots francesos conservaven per ben poc la seva segona posició enfront dels seus companys d’equip italians.
A l’arribada Ajaccio el dissabte 9 de maig a 2 quarts de 5 de la tarda, el 31è Tour de Corse es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Bernard Béguin i Jean-Jacques Lenne, la parella cobria els 618,20 km cronometrats del programa amb un temps final de 7 hores 22 minuts i 30 segons, el que suposava la primera victòria mundial del veterà pilot francès. Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu completaven el recorregut en segona posició a 2 minuts i 8 segons de diferència vers els guanyadors de la cita, mentre que Massimo Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi a 2 minuts i 28 segons del millor registre.
En la categoria reservada als cotxes de producció, Patrick Bernardini i José Bernardini van ser els primers líders de la categoria, però en la setena prova especial del primer dia, els corsos es van veure privats d’un nou èxit a la ronda i quan eren sólids líders de la classe a causa d’una averia en la caixa de canvis del seu BMW M3, la qual els obligava a abandonar el ral·li. El testimoni el prenien per llavors uns altres pilots corsos, Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini, els mateixos de l’escratx absolut en la cinquena especial cronometrada, mentre que un altre dels pesos pesants de la classe, Jean-Pierre Deriu i Joël Mariani, es veien endarrerits en la sisena prova del dia, una abans del canvi de lider, per problemes d’embragatge en el seu Renault 5 GT Turbo.
Així doncs, a l’arribada a Bastia Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini gaudien de 3 minuts i 44 segons de marge en la primera posició provisional de la classificació vers l’Alfa-Romeo 75 Turbo de Laurent Albertini i Ange Pasquali, els quals no havien pogut fer unes àmplies jornades de reconeixements, mentre Jean-Pierre Deriu i Joël Mariani eren tercers a 4 minuts i 19 segons.
Aquests últims es trobaven retallant distàncies amb els líders en els compassos inicials de la segona etapa, 1 minut i 12 segons després de disputar-se 3 proves especials, quan sobtadament un sobre escalfament del motor del seu cotxe els obligava a abandonar la competició, amb el que Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini veien instantàniament duplicat el seu marge de confiança vers el segon classificat, l’Alfa Romeo 75 Turbo de Laurent Albertini i Ange Pasquali, un coixí de segons que seguiria creixent fins a l’arribada a Calvi on s’hi establia un gap de 8 minuts i 18 segons.
En el transcurs de la tercera i última etapa, uns problemes d’alternador així com un turbo capriciós van afectar als líders, si bé el gran marge de segons del que gaudien en aquells instants, els va salvaguardar de perdre la plaça. Així doncs, en completar-se les 24 proves especials del programa, finalment Claude Balesi i Jean-Paul Cilindrini es feien amb la victòria per 4 minuts i 14 segons de marge amb Laurent Albertini i Ange Pasquali i per 8 minuts i 40 segons amb Jean-Claude Torre i Patrick de la Foata.
A efectes de campionat, el cors era el quart pilot en guanyar un esdeveniment del calendari del campionat reservat als Grup N, si bé tret d’Alessandro Fiorio, cap d’ells semblava tenir continuitat en el certamen. El pilot italià, absent a la prova, seguia liderant la taula provisional amb 33 punts acumulats en les tres primers proves del calendari que havia participat, mentre que els seus més immediats perseguidors, Bertrand Balas, Sören Nilsson i Claude Balesi, en portaven 13 en haver guanyat al Monte-Carlo, Suècia i Còrsega respectivament.
Després de la celebració del Tour de Corse, la lluita per la primera posició de la general del campionat de pilots quedava força tancada. Si bé Juha Kankkunen conservava la primera posició del campionat, el seu company d’equip Miki Biasion restava a tan sols 2 punts d’ell, mentre que Jean Ragnotti trencava el domini dels pilots de Lancia en pujar fins la tercera plaça en detriment de Markku Alén, absent també a la prova on precisament havia aconseguit la victòria els anys 1983 i 1984.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Juha Kankkunen |
37 |
|
Miki Biasion
|
35 |
|
Jean Ragnotti |
31 |
En la taula del campionat de constructors, tot i que la victòria s’escapava per segona cita consecutiva, Lancia seguia encapçalant la provisional alhora que es distanciava encara més dels seus més immediats perseguidors, Audi, els quals no eren presents a la cita corsa. Volkswagen, que només sumava 1 punt a la prova després de l’abandonament de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, seguia tancant el podi provisional alhora que seguia liderant entre els dues rodes motrius.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
74 |
|
Audi |
48 |
|
Volkswagen |
41 |