Tour de Corse 1983

Dissabte 7 de maig de 1983, finalitzava a Ajaccio el 27è Tour de Corse, cinquena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots i constructors portava fins a 178 equips a formalitzar la seva inscripció a la prova. Tots ells van prendre la sortida des de la pertinent rampa ubicada a Ajaccio el dijous 5 de maig, per tal de fer front a un recorregut composat per 32 especials cronometrades de 1066,10 km de distància que només 57 equips aconseguirien completar.

La primera etapa s’iniciava el dijous el matí per conduir als participants del ral·li a través de 12 especials cronometrades des d’Ajaccio fins a Bastia, on els primers equips hi arribarien a gairebé mitjanit del mateix dia. Tot i que Audi havia desplaçat fins a la illa una nova versió del seu Quattro, anomenada A2, amb un diàmetre dels seus cilindres menor que desencadenava en un motor més lleuger sent capaç de rendir 360 CV potència, des d’un primer moment va quedar palés que la victòria seria un afer Lancia.

Immersos en una lluita fraticida, tres dels quatre pilots oficials de Lancia van anar alternant-se en la condició de líder del ral·li al llarg de la primera jornada. Els primers en fer-ho van ser els pilots Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, autors del primer temps escratx del ral·li, peró ràpidament els alemanys cedirien el relleu als seus companys francesos Jean-Claude Andruet i Michèle Petit que a la vegada, una especial més tard, cedirien el seu rol de líders provisionals als finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, autors de dos escratxs consecutius al que hi seguiria un tercer.

Completada la cinquena especial cronometrada Walter Röhrl i Christian Geistdörfer recuperaven el liderat de la prova per només un segon de marge vers Jean-Claude Andruet i Michèle Petit i dotze en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La suspensió de la sisena cronometrada i l’escratx en la setena per part dels alemanys, va perllongar el liderat dels campions del món, moment en que es va produir una punxada en el vuitè tram, deixant el 037 dels fins llavors líders en quarta posició provisional a 2 minuts i mig de la tercera plaça per llavors ocupada pel Lancia 037 del Jolly Club dels italians Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo.

Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, popularment coneguda com Biche, aconseguien mantenir la condició de líders a l’arribada a Bastia, en el que suposava la neutralització de la primera etapa. Encapçalant així una magnifica arrancada de Lancia, només alterada per la presència en cinquena posició de l’Audi Quattro A2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, que superaven per ben poc al retrovat al món dels ral·lis Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, pilots que un any abans en aquesta mateixa prova patiren un fort accident.

A Bastia no hi arribaven dos dels cotxes debutants al mundial en trencar-se el seu motor en la sisena especial cronometrada, parlem del BMW M1 de Bernard Beguin i Jean-Jacques Lenne i de l’Opel Manta 400 de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille. Mentre que una altra baixa destacada de la jornada era el Renault 5 Turbo que Jean-Luc Thérier i Michel Vial veient impotents com era consumit per les flames.

Els 109 equips que havien arribat a Bastia la nit anterior, el divendres a primera hora del matí es van dirigir de nou cap Ajaccio a través d’11 especials cronometrades que en total sumaven 356,90 km més. Jean-Claude Andruet i Michele Petit patien una punxada en la tercera especial cronometrada el que baixava als francesos fins la quarta posició provisional, deixant en condició de líder el Lancia 037 dels seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer assolien la segona plaça.

Cesare Fiorio, patró de Lancia, veient que els seus rivals estaven lluny i que el duel que estaven mantenint els seus pilots podien posar en perill l’objectiu de l’equip, és a dir sumar una victòria i que Audi sumés quants menys punts millor, va decidir llavors ordenar que es respectessin les posicions assolides en aquell instant. Probablement aquesta decisió va facilitar que en l’equador de la segona jornada Hannu Mikkola i Arn Hertz aconseguissin marcar un escratx, trencant així amb el domini aclaparador que estaven tenint els petits cotxes volumètrics italians fins aquell moment.

Poc després Lancia rebria un important revés, quan en unes assistències realitzades a les acaballes de la segona jornada queia aigua del circuit refirgerant del compressor dins un cilindre del 037 que pilotaven Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, aquest incident va provocar que el motor es trenqués i els pilots haguessin d’abandonar la prova, registrant així el primer abandonament d’un cotxe turinés al llarg de la temporada. Per precacució, Lancia va decidir desactivar el sistema de refrigeració del compressor volumètric en els restants cotxes que quedaven en competició, el que comportava una reducció de la potència dels cotxes italians, peró un increment notable de la tranquilitat dels membres de l’equip.

Els primers afectats per la mesura eren els italians Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, els quals just en la darrera cronometrada abans d’arribar a la neutralització d’Ajaccio perdien la quarta posició provisional en favor de l’Audi Quattro A2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz per només 15 segons, si bé pels pilots d’Audi aspirar a posicions més capdavanteres semblava impossible, doncs la tercera plaça ocupada llavors per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo, estava a 8 minuts d’ells. Markku Alén i Ilkka Kivimäki mantenien la seva primera posició amb 1 minut i 15 segons d’avantatge vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer que semblaven estar disposats a seguir escurçant distàncies tot i les ordres de Fiorio.

Una altra víctima destacada de la segona jornada van ser els francesos Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, guanyadors de la darrera edició del ral·li, si bé en aquesta ocasió la seva actuació estava sent força discreta. Els pilots de Renault van colisionar amb una vaca en la darrera especial cronometrada de la jornada, el que va causar uns importants danys que acabarien desencadenant en el trencament del motor del seu 5 Turbo.

Dissabte es portava a terme la tercera i última jornada, un bucle amb arribada i sortida d’Ajaccio que els 73 equips que seguien en actiu havien d’afrontar. El bucle estava composat per 10 especials cronometrades de 291 km de distància, entre les que destacava la segona en el programa, Liamone-Suaricchio de 82,80 km de distància. Precisament en aquesta especial es produiria un primer cop de teatre, quan Hannu Mikkola i Arne Hertz patien una sortida de pista i danyaven la suspensió posterior del seu cotxe. A empemptes i rodolons els escandinaus van arribar a un punt d’assistència, peró per a la parella el seu concurs a la prova va tocar a fi quan allà no hi havia cap mecànic per reparar el seu Quattro A2.

Aixó deixava de nou als 4 Lancia 037 en les quatre primeres posicions, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons, amb el segon dels Audi Quattro A2 intentava forçar el ritme per almenys assolir la quarta posició. Malharaudament la parella franco-italiana seria protagonista del segon cop de teatre quan el seu ral·li va tocar final abans d’hora, en la sisena especial de l’etapa, a causa d’una fuita d’oli que va provocar que el seu cotxe es veiès envoltat de flames.

Al capdavant Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van seguir escurçant distàncies al llarg de la tercera jornada vers els seus companys d’equip finlandesos, el que va fer tèmer el pitjor a Cesare Fiorio que va amenaçar a la parella alemanya que de no complir les seves ordres, aparcaria l’helicòpter davant seu enmig de l’especial. Finalment els germànics van deixar escapar tot el temps retallat al llarg de la jornada en l’especial que tancava el ral·li, reestablint-se pràcticament les diferències que hi havia entre els dos equips en iniciar l’etapa.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki sumaven així la seva desena victòria en el mundial de ral·lis, sent a més a més la primera aconseguida sobre asfalt, una superficie en la que a priori els finlandesos no comptaven entre els favorits, aturant el cronòmetre en un temps total de 12 hores 43 minuts i 38 segons, 1 minut i 49 segons menys que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. El podi el tancava el Lancia 037 del Jolly Club pilotat per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo a 6 minuts i 30 segons del temps guanyador, en el que era el primer podi en el mundial per a la parella italiana que alhora superava en 7 minuts i 19 segons als seus compatriotes i oficials de Lancia Attilio Bettega i Maurizio Perissinot en un resultat perfecte per a la marca de Turí.

Tot i el zero que s’emportava Hannu Mikkola de la seva visita a Còrsega, el finlandès seguia liderant la provisional del campionat de pilots gràcies a les bones actuacions prèvies, si bé a partir d’aquell moment el seu liderat passava a ser de 18 punts de marge vers Walter Röhrl. L’alemany així com el seu company d’equip Markku Alén treien un molt bon rendiment de la seva actuació al ral·li, ja que gràcies al seu segon i primer lloc respectivament, tots dos superaven a la francesa Michèle Mouton que per culpa del zero aconseguit baixava del segon al quart lloc provisional.

En la taula provisional del campionat de constructors, la classificació quedava molt apretada després dels resultats obtinguts a la prova. Lancia sumava els 18 punts corresponents a la victòria, el que permetia als italians liderar la taula provisional del campionat, mentre que Opel, que sumava 12 punts per la victòria en Grup A de Jean-Sébastien Couloumies i Claudine Causse, restava a 1 punt per sota dels italians i a 1 punt per sobre d’Audi, que perdia així la seva condició de líder del campionat.