Tour de Corse 1992

Cinquena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 36è Tour de Corse finalitzava el dimecres 6 de maig de 1992 a Ajaccio, ciutat des d’on es donava la sortida als 107 equips participants el diumenge 3 de maig. La prova, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots, constructors i producció, comptava amb un recorregut composat per 27 especials cronometrades de 618,37 km de distància, que la tragedia en l’estadi de futbol de Bastia va obligar a reduir a 23 i 509,64 km cronometrats. 47 dels equips participants van poder finalitzar la prova corsa.

La primera etapa del ral·li, celebrada en diumenge, es podria definir pràcticament com un pròleg, ja que només comptava amb quatre especials programades de 64,68 km de distància. Tot i aixó en aquests primers trams ja es va poder veure on es centraria l’atenció per a la resta de la prova quan Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien impsar el seu Lancia Delta HF Integrale en tots els trams, empatant a temps en el segon amb el seus compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup.

De fet tan Didier Auriol i Bernard Occelli com François Delecour i Daniel Grataloup van punxar en la tercera especial del dia, peró gràcies al sistema ATS de les seves Michelin, aquest contra-temps no va ser suficient per impedir el millor registre pels pilots de Lancia i el segon temps escratx a 2 segons dels guanyadors de l’especial per a la dupla de Ford.

Per darrera d’ells es començaven a viure els primers problemes, especialment per a Carlos Sainz i Luis Moya, quan un problema amb el seu canvi que en posar segona saltava a quarta, els feia perdre molt temps en la segona cronometrada i deixava als guanyadors de l’anterior edició a 59 segons dels primers classificats a la neutralització de la primera jornada. Tanmateix, els seus companys d’equip a Toyota, els sempre ràpids sobre asfalt Armin Schwarz i Arne Hertz, eren incapaços de superar als Lancia i restaven en cinquena posició provisional a 43 segons dels líders provisionals.

La segona etapa, que unia les ciutats d’Ajaccio amb Bastia a través de 9 especials cronometrades de 206,68 km de distància total, va servir per deixar palesa la superiorietat dels Lancia vers la competència quan Didier Auriol i Bernard Occelli s’imposaven en 8 d’elles i els italians Andrea Aghini i Sauro Farnocchia ho feien en la restant, el que va permetre als primers classificats clavar 1 minut a François Delecour i Daniel Grataloup, els quals es lamentaven d’uns problemes de frens en el seu Ford Sierra RS Cosworth 4×4. Tot i aixó els de l’oval aconseguien mantenir a ratlla els Lancia Martini oficials de Philippe Bugalski i Denis Giraudet, tercers, i el d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, quarts, a 43 segons i 1 minut i 4 segons d’ells respectivament a l’arribada a Bastia.

Solucionat el problema amb el canvi, Carlos Sainz i Luis Moya superaven als seus companys d’equip així com al segon Ford, pilotat pels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, el que situava a la parella espanyola en cinquena posició provisional a poc més de dos minuts i mig de Didier Auriol i Bernard Occelli. I es que si bé els pilots de Toyota havien solucionat el problema del canvi, se’ls hi apareixia un altre nou. No exisitia una comunió entre els pneumàtics Pirelli i el nou Toyota Celica Turbo 4WD, el que suposava que en les especials superiors als 20 km, les gomes acabessin sobre les lones i els pilots de Toyota perdent força temps vers els pilots capdavanters.

Dimarts es celebrava la tercera etapa que unia les ciutats de Bastia amb Calvi, en la que Didier Auriol i Bernard Occelli van proseguir amb el seu recital adjudicant-se cinc de les set especials cronometrades celebrades, sent els altres dos millors temps per als seus màxims oponents, François Delecour i Daniel Grataloup. Tot i marcar dos temps escratx, François Delecour i Daniel Grataloup patien uns problemes de transmissió en el tren davanter alhora que es mostraven resignats en declarar que no podien correr més, i es que Didier Auriol i Bernard Occelli, tot i la nova brida del turbo més restrictiva pels cotxes de Grup A, es trobaven pulveritzant récords d’edicions anteriors amb velocitats promig fins i tot superiors als 100 km/h.

Andrea Aghini i Sauro Farnocchia punxaven en impactar contra una pedra en l’especial llarga del ral·li, Linguizzetta de 44,81 km, el que feia perdre de l’ordre de 4 minuts a la parella italiana que arribava a la línia de meta sobre la llanda i enviava el tercer cotxe oficial de l’equip Martini Racing a la setena posició provisonal. Carlos Sainz i Luis Moya, tot i seguir patint el seu via crucis particular amb les Pirelli, passaven a ocupar a partir de llavors la quarta posició provisional, arribant a Calvi amb 1 minut i 20 segons més vers Didier Auriol i Bernard Occelli de com havien començat l’etapa, és a dir 3 minuts i 55 segons de distància.

La quarta i última etapa, havia d’unir Calvi amb Ajaccio a través de set especials cronometrades de 178,17 km de distància, peró aquesta es va veure interrompuda al terme de la tercera especial quan es va conèixer que una graderia plena d’espectadors a l’estadi de fútbol de Bastia es va esfondrar causant una vintena de morts i més de 700 ferits, el que va obligar a tots els serveis d’emergències disponibles desplaçar-se fins allà i per tant aturar i donar per finalitzava la prova.

Les tres especials celebrades pocs canvis van aportar a la general, ja que amb un escratx per a Didier Auriol i Bernard Occelli en el primer tram, un altre per a François Delecour i Daniel Grataloup en el segon, i un altre per a Andrea Aghini i Sauro Farnocchia en el tercer, ex-aequo amb els altres dos mencionats anteriorment, mantenien el status-quo del podi si bé Carlos Sainz i Luis Moya es mostraven contrariats en haver trobat en un altre compost de Pirelli una solució parcial al seu principal mal de cap i poder aspirar així a una plaça de podi.

Finalitzada la prova prematurament després de la 23ena especial cronometrada, Dider Auriol i Bernard Occelli aconseguien la seva quarta victòria a la illa i vuitena en el mundial en completar el recorregut en 5 hores 34 minuts i 49 segons, per darrera d’ells es classificaven François Delecour i Daniel Grataloup a 1 minut i 26 segons del seu registre, mentre que el podi el tancaven uns debutants en els calaixos mundials, Philippe Bugalski i Denis Giraudet a 3 minuts i 15 segons dels seus companys d’equip.

Entre els cotxes de producció, la victòria va ser pels locals Jean-Marie Santoni i Pierre Cesarini, els quals van saber conservar la seva mecànica per acabar-se imposant després dels abandonaments registrats de Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez, primers líders de la categoria, o de Carlos Menem i Victor Zucchini, principals favorits a victòria després de l’aconseguida a Portugal. Amb aquesta victòria de Jean-Marie Santoni eren ja cinc els pilots que havien aconseguit guanyar una prova en el mundial de producció, i per tant cinc els pilots que lideraven la categoria empatats a 13 punts.

Tot i no estar satisfet amb el paper fet a Còrsega, Carlos Sainz treia renda dels 10 punts obtinguts al ral·li per passar a liderar en solitari la provisional del campionat, desfent així l’empat que tenia amb Juha Kankkunen, absent a la cita corsa. Didier Auriol per la seva banda, amb la segona victòria de la temporada, es ficava de ple en la lluita pel títol recuperant-se així de l’ensopegada soferta a Portugal.

En el campionat de constructors, Lancia seguia obrint forat al capdavant de la provisional amb la tercera victòria de la temporada de quatre possibles, mentre que Toyota perdia la inercia aconseguida a Kenya deixant-s’hi vuit punts més vers els seus màxims rivals en el campionat. Ford feia bo el segon lloc per mantenir-se en tercera posició amb un bon marge de tranquilitat vers Mitsubishi, quarts a 26 punts dels de l’oval.