Celebrades les 28 especials cronometrades establertes en el programa, amb un recorregut de 380,18 km sobre terra, el dimecres 25 de març de 1998 es posava punt i final a la ciutat costanera de Matosinhos al 32è Ral·li de Portugal, quarta cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, la qual era puntuable per als campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L. El ral·li es va iniciar el diumenge 22 de març amb els 116 equips inscrits presents a la rampa de sortida, mentre que a la ceremònia de clausura de l’esdeveniment hi havien presents 47.
L’edició del ral·li arrancava amb una superespecial espectacle dominical al circuit de Lousada, que lluny de ser representativa, almenys va satisfer al numerós públic que s’hi donava cita. Els francesos de Toyota, Didier Auriol i Denis Giraudet, en van sortir com els primers líders del ral·li per 2 dècimes de segon de marge vers el cotxe homòleg dels suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman. Colin McRae i Nicky Grist tancaven el podi fictici a 8 dècimes de segon dels francesos i per 1 dècima de segon de marge vers els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.
En sortir del parc tancat de Matosinhos el dilluns al matí, el trams genuins entraven en escena en el recorregut. En total s’hi programaven 9 trams de 130,78 km de distància, els quals en combinació amb els 3,88 km cronometrats de l’especial espectacle de Lousada, permetia als organitzadors assolir els 134,66 km de la primera etapa. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb el millor temps en el primer tram disputat, el que permetia als finlandesos fer-se momentaneament amb el lideratge de la prova per davant de Colin McRae i Nicky Grist i de Didier Auriol i Denis Giraudet que empataven a 4,1 segons per darrera seu.
El seu lideratge seria efímer però, doncs els 13,1 segons que cedien amb Colin McRae i Nicky Grist a Fafe, segona especial de la jornada, facilitava el relleu dels britànics pels finlandesos al capdavant de la classificació. Per la seva banda, Didier Auriol es quedava amb el dispositiu que activava el canvi de marxes a la mà, el que obligava a la parella de Toyota a aturar-se per activar el mode manual, l’operació els feia perdre 47,4 segons en els 15,18 km cronometrats de l’especial, caient fins la quinzena posició provisional. Per la seva banda, Juha Kankkunen i Juha Repo marcaven el segon millor temps en aquesta segona prova especial vera, amb el que els pilots de Ford passaven a ocupar el forat que deixaven els pilots de la marca nipona per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, que seguien queixant-se de no trobar el punt a les seves suspensions.
Un cop fets amb el lideratge de la provisional, Colin McRae i Nicky Grist confirmaven la seva posició amb 4 escratxs consecutius, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen perdien 80 posicions en la taula provisional en deixar-se 8 minuts i 45,6 segons en la tercera prova especial del dia arran d’un cop. En el transcurs d’aquestes 4 proves cronometrades, Carlos Sainz i Luis Moya s’immiscien en una lluita molt tancada per la tercera posició amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb alternances per ambdues formacions, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo conservaven per estret marge la segona plaça.
Precisament la parella finlandesa de Ford era l’encarregada de trencar la ratxa dels líders a manca de tres proves especials per a completar la jornada, mentre que els pilots de Subaru completaven la jornada amb dos segons millors temps i un altre escratx.
Així doncs quan passaven 4 minuts d’1 quart de 9 del vespre, els 90 equips que restaven en actiu començaven a fer entrada al parc tancat de Matosinhos amb Colin McRae i Nicky Grist com els indiscutibles líders per 44,2 segons de marge vers Juha Kankkuen i Juha Repo, però els pilots de Subaru no podien descansar com desitjarien, doncs a les assistències de final d’etapa, es trobava oli en el cricuit refrigerant. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi provisional a 5,4 segons dels seus predecessors, gaudint a la seva vegada de 6,7 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
Freddy Loix i Sven Smeets, autors del millor temps en la penúltima prova especial de la jornada, es classificaven en cinquena posició a 15,3 segons dels finlandesos de Mitsubishi, mentre que els companys d’equip d’aquests, els britànics Richard Burns i Robert Reid, entraven al parc tancat a 1,9 segons del registre dels belgues.
De cara a la segona jornada de l’esdeveniment, l’activitat es desplaçava més cap al centre del país, en concret als voltants d’Arganil, amb el que les cronometrades canviaven radicalment de format. Al llarg de tot el dimarts es programaven 10 proves especials de 144,94 km de distància, amb el que aquesta etapa esdevenia la més llarga de l’edició.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’imposaven en la primera prova especial del dia i retallaven substancialment les distàncies amb la parella espanyola de Toyota, però els dels tres diamants vermells patien un accident en la següent prova especial i es veien obligats a abandonar la competició en colisionar contra un arbre, envirollar-se i colisionar contra un segon arbre per acabar arrancant les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo IV, cotxe que tanmateix hi feia el seu últim servei en vistes de la immediata estrena de l’Evo V al proper Ral·li Catalunya – Costa Brava.
Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la tercera prova especial, mentre que Colin McRae i Nicky Grist patien una punxada amb la que la meitat del seu gap vers Juha Kankkunen i Juha Repo es volatilitzava. Els britànics de Mitsubishi s’endinsaven en les posicions de podi en coincidir el seu escratx amb el trencament d’una conducció del líquid de frens per part de Carlos Sainz i Luis Moya; els espanyols es deixaven 28,8 segons en l’inicident, el que facilitava que Freddy Loix i Sven Smeets els superessin també amb el seu Corolla WRC privat. Britànics i belgues aprofitaven la seva bona posició de sortida a pista per confirmar les posicions guanyades en aturar el cronòmetre en primera i segona posició respectivament en la quarta prova especial de la jornada, catorzena en el comput global del ral·li.
En l’equador de l’etapa, Colin McRae i Nicky Grist marcaven el seu segon escratx del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que es començaven a trobar més a gust amb les reaccions del seu cotxe, aconseguien superar a Richard Burns i Robert Reid gràcies al seu segon millor temps, mentre que els de Mitsubishi hi perdien dues posicions a Arganil, deixant el seu lloc al podi a Freddy Loix i Sven Smeets. Bona prova de la sintonia que existia entre pilots espanyols i el cotxe japonès era l’escratx que els pilots aconseguien a continuació, el primer de tot l’esdeveniment, amb el que la parella oficial de la marca superava a Freddy Loix i Sven Smeets en la tercera posició.
Juha Kankkunen i Juha Repo patien una averia de transmissió en la setena prova especial del dia, i en pilotar amb només dues rodes motrius, els finlandesos van començar a perdre de l’ordre d’1 minut en cadascuna de les quatre proves especials que li restaven a la jornada, mentre que els dos Toyota Corolla WRC es movien a posicions de podi. Però els pilots espanyols de la marca japonesa afrontaven l’especial just per darrera dels finlandesos de Ford, pel que aquests es trobaven molta pols en suspensió a la pista, impedint-los tenir una bona visibilitat, el que habilitava a Freddy Loix i Sven Smeets a marcar els darrers 4 escratxs de l’etapa i superar als espanyols a la taula de temps.
L’entrada al parc tancat de Matosinhos es produïa a 3 quarts menys 5 de 10 de la nit amb Colin McRae i Nicky Grist conservant la primera posició, si bé el seu marge vers els segons classificats era de tan sols 11,3 segons amb Freddy Loix i Sven Smeets i de 27,8 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya. Richard Burns i Robert Reid es quedaven a les portes del podi a 35,0 segons dels seus compatriotes, mentre que per darrera hi existia un gran buit, doncs Ari Vatanen i Fred Gallagher, amb el segon Ford Escort WRC oficial, es trobaven a 2 minuts i 29,6 segons dels primers classificats.
Per tal de tancar la 32ena edició, els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 8 proves especials cronometrades de 100,58 km de distància, la meitat de les quals ja s’havien celebrat el dilluns. Fins a 53 formacions abandonaven el parc tancat a 3 quarts de 7 del matí del dimecres 25 de març, però les 3 que conformaven el podi provisional destacarien per sobre dels restants. Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el millor temps en la primera i la tercera prova especial del dia, mentre que Colin McRae i Nicky Grist ho feien en la segona i Freddy Loix i Sven Smeets en la quarta. Així doncs, arribats a la neutralització de Vieira do Minho, en l’equador de l’etapa, les distàncies entre els 3 equips pràcticament no havia fet més que eixamplar-se en uns pocs segons.
A la represa, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a esdevenir la referència en la taula de temps, mentre que Freddy Loix i Sven Smeets van patir problemes amb el seu canvi de marxes, la cinquena i la sisena velocitat saltaven, i aquests es veien superats pel Toyota oficial a la classificació. Amb el segon millor temps de la sisena prova especial de la jornada, els espanyols aconseguien retallar una desena de segons als líders britànics, amb el que a manca de disputar-se 18,66 km cronometrats, 12,9 segons separaven als dos aspirants a victòria. Carlos Sainz i Luis Moya ho donaven tot i aconseguien imposar-se en les dues últimes proves especials del programa, però els de Toyota es quedaven curts en aconseguir retallar 10,8 segons als de Subaru.
A les 5 en punt de la tarda, els 47 participants que aconseguien superar el recorregut programat començaven a fer entrada al parc tancat de Matosinhos, on Colin McRae i Nicky Grist podien celebrar la seva victòria al 32è Ral·li de Portugal per tan sols 2,1 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, la distància més curta entre un primer i un segon classificat en els primers 25 anys d’història del mundial de ral·lis. Els britànics cobrien els 380,18 km competitius en un temps de 4 hores 20 minuts i 58,1 segons, i veien com els belgues Freddy Loix i Sven Smeets aconseguien mantenir a ratlla els seus compatriotes de Mitsubishi per tancar el podi portuguès completant l’esdeveniment a 45,8 segons del seu registre.
En l’apartat de produció, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Martin Christie esdevenien els primers líders de la categoria en imposar-se en el xou dominical. Emplaçats a la Serra de Fafe el dilluns al matí, els locals Miguel Campos i Carlos Magalhães marcaven el primer escratx en el primer tram forestal del programa i els pilots es convertien en els nous líders de la categoria, una posició que van conservar gràcies a imposar-se en 2 de les 5 següents proves especials.
A les acaballes de la primera etapa, l’ordre de sortida perjudicava enormement als líders, doncs en haver d’afrontar les 2 últimes cronometrades del programa després de l’ocàs, la seva visibilitat es veia enormement reduida vers altres pilots prioritaris, amb el que aquests acabaven cedint de l’ordre de 2 minuts i la primera posició a Manfred Stohl i Peter Müller, els quals entraven al parc tancat de Matosinhos amb 25,4 segons de marge vers Luis Climent i Àlex Romaní, autors de 2 temps escratx en les últimes 3 proves especials, i 46,2 segons amb Gustavo Trelles i Martin Christie.
Ja en la segona jornada, els líders es refermaven en la seva condició imposant-se en la cronometrada inaugural de l’etapa, mentre que el valencià Luis Climent i el català Àlex Romaní es queien de la lluita en deixar-s’hi més de 3 minuts arran d’una punxada, però acte seguit Gustavo Trelles i Martin Christie llançaven el seu atac, per amb 3 escratxs i un segon millor temps rellevar als austríacs a l’equador de l’escull, on Luis Climent i Àlex Romaní tornaven a punxar. Els nous líders seguien amb la seva bona ratxa i anaven obrint forat al capdavant de la classificació, fins que Manfred Stohl i Peter Müller invertien la tendència en les dues últimes proves especials amb dos millors registres. Per desgràcia de l’espectacle, els austríacs rebien una penalització de 40 segons i l’entrada al parc tancat es produia a 59,6 segons de la seva posició perduda.
En les dues primeres especials del dimecres, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien elevar el seu marge de confiança fins a fregar els 3 minuts amb Manfred Stohl i Peter Müller, tot beneficiant-se dels problemes que els centre-europeus tenien en el seu Mitsubishi Lancer Evo III, amb el què els campions del món es van dedicar a pilotar amb cautela en el que restava de jornada alhora que seguien obrint distàncies al capdavant de la classificació. D’altra banda Luis Climent i Àlex Romaní esdevenien la referència en la categoria en imposar-se en 6 de les 8 proves especials programades, però els pilots només aconseguien retallar 40 segons a Miguel Campos i Carlos Magalhães i per tant es quedaven fora del podi per 1 minut i 56,3 segons.
Completades les 28 proves especials del programa, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien finalment la victòria amb el seu Mitsubishi Lancer Evo IV per 4 minuts i 30,2 segons de marge vers Manfred Stohl i Peter Müller, mentre que els locals Miguel Campos i Carlos Magalhães tancaven el podi a 5 minuts i 22 segons de la parella sudamericana, que aconseguia així la seva primera victòria de la temporada alhora que els seus primers punts al campionat, un certamen que es trobava dominat per l’austríac Manfred Stohl amb 29 punts, seguit del valencià Luís Climent amb 24.
En l’apartat de la Copa FIA 2-L, SEAT arrancava la cita portuguesa amb mal peu. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen accidentaven el seu Ibiza KitCar Evo2 en el tram de proves del dissabte i obligava als seus mecànics a reconstruir el cotxe en unes desenfrenades 15 hores, fins i tot un soldador era fletat des de Barcelona en avió per tal de col·laborar en la tasca.
Ja en el xou de Lousada que obria edició el diumenge al migdia, els pilots portuguesos Adruzilo Lopes i Luis Lisboa esdevenien els homes més ràpids per davant del lesionat Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Els líders es refermaven en el seu rol gràcies a imposar-se de forma consecutiva en les 5 primeres proves especials del dilluns; si bé els finlandesos de SEAT capgiraven la tendència en la recta final de l’etapa per tal d’entrar al parc tancat de Matosinhos a a 13,1 segons dels líders. José Carlos Macedo i Manuel Borges, que s’havien mostrat molt competitius al llarg de tota la jornada al volant del seu Renault Mégane Maxi, perdien 41,3 segons en la darrera prova especial i rebien a més a més 30 segons de penalització per retard sobre el programa, amb el que els portuguesos es despenjaven de la lluita per la victòria retornant al parc tancat amb la tercera posició a 1 minut i 35,3 segons dels seus compatriotes.
Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen trencaven un palier en la primera prova especial del dimarts i s’acomiadaven de qualsevol opció a victòria en cedir 24 minuts en les tres primeres proves especials de l’etapa. Paral·lelament, una averia de motor en la mateixa especial inaugural, deixava finalment a l’estacada a José Carlos Macedo i Manuel Borges. Amb el posterior abandonament del Renault Mégane Maxi dels suecs Jonas Kruse i Bruno Berglund per accident quan s’estava disputant la sisena prova especial de la jornada, els catalans Oriol Gómez i Marc Martí ascendien fins a la segona posició provisional, si bé els pilots de SEAT estaven ja a 8 minuts i 31,5 segons d’Adruzilio Lopes i Luis Lisboa, després d’haver perdut 4 minuts en aterrar de morro a Luilhas en la jornada anterior i haver malmès radiador i suspensions.
Els líders, malgrat que el gran marge de confiança del que gaudien els pogués convidar a la calma, es mostraven aliens a tots els problemes dels seus rivals i s’imposaven en les 5 últimes especials que els pilots FIA 2-L acabaven disputant, per retornar al parc tancat amb 9 minuts i 39,2 segons de marge amb els barcelonins, qui en certa manera cobrien el buit que finalment acabaven deixant Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per averia de motor.
Tancant l’edició el dimecres, Adruzilio Lopes i Luis Lisboa s’imposaven en tots i cadascun dels trams que es celebraven al llarg de la jornada, fent encara més contundent la seva victòria; els portuguesos guanyaven la cita domèstica en la seva categoria per 11 minuts i 57,8 segons de marge amb Oriol Gómez i Marc Martí, els quals van afrontar el darrer escull del programa amb la consigna de que calia assegurar els punts per a la marca en el campionat. Kris Rosenberger i Per Carlsson, amb un Volkswagen Golf KitCar tancaven el podi de Matosinhos.
En clau de campionat, els 6 punts que otorgaven la segona plaça dels catalans a l’esdeveniment, permetia a SEAT conservar el lideratge provisional per 4 punts de marge amb Peugeot, 30 contra 26. Volkswagen per la seva banda, aconseguia sumar 4 punts més en el seu haver i tancava les posicions de podi amb 17 punts.
La segona plaça obtinguda a Portugal, permetia a Carlos Sainz mantenir-se líder de la general, això si, a partir de llavors en solitari ja que Juha Kankkunen no sumava ni un punt en acabar setè. Richard Burns per la seva banda, aconseguia sumar 3 punts més en el seu compte particular, gràcies al seu quart lloc i acostar-se a la posició del pilot finlandès alhora que mantenia fora de les places de podi al seu compatriota Colin McRae per un sol punt.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz |
22 |
|
Juha Kankkunen |
16 |
|
Richard Burns |
15 |
En el campionat de marques la general provisional s’estrenyia considerablement, els 3 primers equips classificats només aconseguien portar un cotxe fins la zona de punts en completar el recorregut, mentre que els qui estaven fora n’aconseguien posar 2. Mitsubishi es mantenia líder de la general empatant a punts amb Toyota, mentre que Subaru, gràcies sobretot a la victòria de Colin McRae i Nicky Grist, es ficava dins la lluita pel títol classificant-se ara a només 4 punts de la posició d’honor. Enmig dels nipons, s’hi trobava Ford a 2 punts dels uns i dels altres.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Mitsubishi Toyota |
25 25 |
|
Ford |
23 |
|
Subaru |
21 |
Agraïments a ffphoto.es pel material cedit