Tercera cita en el calendari del campionat mundial de ral·lis, el 46è Tour de Corse finalitzava el diumenge 10 de març de 2002 a la ciutat d’Ajaccio amb 37 equips presents a la seva cerimònia de clausura. La ronda francesa, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots, marques i mundial de producció, comptava amb 16 proves especials cronometrades en el seu programa, d’una distància total de 357,70 km de lluita contra el temps, a les que els 61 equips participants dels 68 que oficialment s’hi havien inscrit, començarien a fer front a partir del divendres 8 de març.
Donat que l’anterior edició de la ronda francesa s’havia celebrat gairebé 5 mesos abans, aixó donava molt poc marge de millora per a la organització, que centrava els seus esforços en la seguretat, deixant el recorregut exactament igual com en l’edició de 2001. Així doncs, la primera etapa del ral·li estava formada per 5 proves especials de 95,47 km cronometrats, que es repartien en dos trams que es celebraven en dues ocasions cadascun, més un tercer tram més llarg just en l’equador de la jornada.
Peugeot comptava en les seves files amb els dos últims campions mundials, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i els britànics Richard Burns i Robert Reid, més tot uns astres sobre l’asfalt com eren els provençals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Precisament la parella francesa ocupava la primera plaça des d’un primer instant, gràcies a aconseguir ja el millor registre en la primera especial que es celebrava, amb els seus dos companys d’equip per darrera seu i amb la parella de Subaru formada per Petter Solberg i Phil Mills, intercalant-s’hi per impedir el triplet.
En la segona prova cronometrada, els germans Panizzi tornaven a repetir l’autoria de l’escratx, mentre que en aquesta ocasió el segon millor registre era obra de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que d’aquesta manera aconseguien superar l’Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, tercers al tram i a la general a partir de llavors.
Petreto, tot i ser el tram més llarg del dia així com del ral·li, no va aportar massa canvis en la general més enllà de l’escalada de vuit posicions que experimentaven els francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni en quan els pilots de Citroën, al volant d’una unitat semi-oficial de Piedrafita Sport, marcaven el segon millor registre després d’un inici caut. Per la seva banda la parella líder aconseguia el seu tercer escratx consecutiu i doblava el coixí de segons que tenia en relació als seus més immediats perseguidors.
A primera hora de la tarda es tornaven a passar pels dos trams del matí. En el primer d’ells Petter Solberg i Phil Mills patien una sortida de pista visible als ulls de molts expectadors en quan els pilots hi perdien el para-cops posterior i que els suposava perdre gairebé 1 minut vers els líders. L’inicident enviava a la parella de Subaru fins la sisena posició provisional, just per darrera dels espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, facilitant ara si el triplet de Peugeot.
En el cinqué i últim tram del dia, una pluja fina va fer acte de presència, motiu pel qual els germans Panizzi van optar per un estil de pilotatge més conservador trencant així la seva ratxa d’escratxs, mentre que els seus companys d’equip, els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, no alçaven tan el peu de l’accelerador com els líders i aconseguien el millor temps alhora que podien retallar en 13,3 segons la diferència que aquests els hi portaven.
Així doncs es tornava a entrar al parc tancat d’Ajaccio, amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi com a líders provisionals amb 3 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els britànics Richard Burns i Robert Reid tancaven el podi provisional a 25,1 segons dels seus companys d’equip francesos. Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, amb el debutant Subaru Impreza S8 WRC, eren quarts classificats a 39,3 segons de la primera plaça.
La segona jornada del ral·li s’iniciava amb una segona passada per l’especial llarga de l’etapa anterior, a la que hi seguien 3 trams cronometrats més a doble passada cadascún i que elevaven la distància competitiva fins als 150,23 km. La pluja va acompanyar als participants de manera intermitent al llarg de la jornada, el que dificultava enormement l’elecció dels pneumàtics.
Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el millor registre en la primera especial cronometrada del dia, per davant dels seus companys d’equip Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i dels germans Panizzi que optaven per gomes de sec. Richard Burns i Robert Reid per la seva banda cedien pràcticament mig minut, el que permetia a la parella finlandesa de Subaru situar-se en posicions de podi en superar la britànica de Peugeot. Tanmateix els autors de l’escratx superaven a Carlos Sainz i Luis Moya i es situaven en cinquena posició.
Gilles Panizzi i Hervé Panizzi recuperaven el fil victoriós en imposar-se en la segona i tercera especial cronometrada sabatina, mentre que Richard Burns i Robert Reid feien el propi en el quart tram cronometrat, l’últim abans de l’aturada per les assistències. Aquest escratx dels britànics restablia el triplet de Peugeot, mentre que pel que fa als interessos de Subaru, era una especial per oblidar, doncs un esmortidor trencat en el cotxe de Petter Solberg i Phil Mills, els feia perdre 35 segons i 2 posicions a la general, caient darrera del Citroën Xsara WRC de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni.
Ja per la tarda, en tornar a passar pel bucle de tres especials, Petter Solberg i Phil Mills guanyaven tres posicions gràcies a marcar el millor registre en la primera de les cronometrades i al fet que els seus companys d’equip, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, es veiessin fora de la competició en trepitjar-hi un bassalt i perdre el control del nou Impreza S8 WRC.
Els líders tancaven l’etapa adjudicant-se les dues cronometrades que restaven per adjudicar-se, sempre per davant dels britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, a qui unes muntes de pneumàtics un tan arriscades els va donar molt bon rendiment, doncs consecutivament guanyaven una plaça en cadascuna de les cronometrades permetent-lis arribar a les portes de les places de podi. Cert és que l’últim guany de posicions va ser facilitat per una punxada soferta per Petter Solberg i Phil Mills, que en perdre una mica més de mig minut queien fins la setena posició, novament per darrera de Carlos Sainz i Luis Moya.
En termes generals, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi eren els homes més ràpids de la jornada, seguits a més de mig minut pels seus dos parells de companys d’equip que completaven una etapa tranquila, sense estridències. Tot plegat permetia als provençals fer entrada al parc tancat d’Ajaccio amb 41,7 segons d’avantatge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que el marge vers Richard Burns i Robert Reid era d’1 minut i 2,1 segons. El triplet de Peugeot semblava estar ja decidit, en quan Colin McRae i Nicky Grist, quarts classificats, es trobaven ja a 1 minut i 54,9 segons dels líders i el seu marge vers el Citroën Xsara WRC de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni era de només 4,6 segons.
La jornada dominical comptava amb 4 proves especials cronometrades en el seu programa, repartides al llarg de dos trams que es celebraven en dues ocasions cadascun i que suposaven els darrers 112,00 km de lluita contra el cronòmetre. Colin McRae i Nicky Grist, gràcies a l’escratx de la primera prova cronometrada, es desempallegaven de la pressió dels francesos de Citroën, si bé en la segona especial, i sota l’escratx dels seus compatriotes campions mundials de Peugeot perdien 10 segons dels 20 aconseguits en l’especial anterior, el balanç seguia sent positiu als de Ford.
En tornar a passar per les dues especials després del pertinent pas per les assistències, Colin McRae i Nicky Grist patien un fort accident en la primera d’elles, a conseqüència del qual el pilot britànic es donava un fort cop al cap amb el seu volant i es trencava un dit, motiu pel qual el concurs del pilot escocès en el próxim Ral·li Catalunya, quedava en l’aire.
L’accident permetia guanyar una plaça a tots els participants llevat del trio capdaventer, lògicament, i de Carlos Sainz i Luis Moya així com de Petter Solberg i Phil Mills. La parella noruego-britànica de Subaru guanyava dues posicions en aquesta especial en aconseguir superar a la parella espanyola de Ford, motiu pel qual els de l’òval es quedaven tal i com estaven a les assistències. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els autors del millor temps, i els seus companys d’equip francesos, que no podien sortir a disputar l’especial per l’accident dels britànics, se’ls hi atribuia el mateix millor registre, en una decisió dels comissaris incompresa per molts, peró que buscava no perjudicar als líders.
Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, en un ral·li que havien començat cautelosos donats els darrers abandonaments soferts en proves del mundial, tancaven la seva participació a la ronda corsa amb el seu primer i tanmateix únic escratx a la última prova cronometrada per davant dels seus compatriotes Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.
Sense més finalitzava el 46è Tour de Corse amb la clara victòria de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, els quals invertien un temps total de 3 hores 54 minuts i 40,3 segons en completar el recorregut de l’edició, 40,5 segons menys que els seus companys d’equip finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Richard Burns i Robert Reid completaven el podi i el triplet a 52,4 segons del millor registre.
En la categoria reservada al campionat de cotxes de producció, el pilot peruà Ramon Ferreyros i el copilot gallec Diego Vallejo van mantenir un estira i arronsa al llarg de la primera jornada amb l’omanita Hamed Al-Wahaibi i el britànic Michael Orr al llarg de la primera jornada, gràcies al qual els segons van liderar la classe al terme de la segona prova cronometrada, mentre que els primers la lideraren en les restants cronometrades de l’etapa si bé el seu liderat a l’entrada del parc tancat era de tan sols 1,1 segons.
Ja en la segona jornada, el frec a frec es va mantenir en els compassos inicials de l’etapa, peró un petit accident en la quarta prova cronometrada, feia perdre gairebé 12 minuts a Hamed Al-Wahaibi i Michael Orr, els quals es veurien obligats a abandonar acte seguit en quan patien un segon accident en la carretera d’enllaç. Aixó donava un marge ampli a Ramon Ferreyros i Diego Vallejo, el qual la parella peruano-espanyola incrementarien gràcies a dos escratxs consecutius a les acaballes de l’etapa i la manca d’adaptabilitat a les condicions variants dels seus rivals més próxims.
Al llarg de l’etapa dominical, els líders van sortir a pilotar de forma segura, sense assumir riscs, tot i així els líders ampliaren el seu marge en quan el protagonisme el va assolir un desaparescut fins llavors, Gustavo Trelles i Jorge del Buono.
En clau de campionat, la victòria que aconseguia Ramon Ferreyros, permetia al pilot peruà empatar a 10 punts al capdavant de la taula provisional del certamen amb el finlandès Kristian Sohlberg, guanyador de l’anterior ronda el ral·li de Suècia.
En el campionat reservat a pilots, el segon podi consecutiu que aconseguia Marcus Grönholm, permetia al finlandès incrementar el seu marge en la primera posició provisional de la taula del certamen, en quan Tommi Mäkinen no aconseguia completar el ral·li per segona vegada consecutiva. Tanmateix la victòria de Gilles Panizzi a Còrsega, situava al provençal empatat a 10 punts amb el finlandès de Subaru mentre que l’espanyol Carlos Sainz tancava les places d’honor a 1 punt del dos anteriors.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
18 |
|
Tommi Mäkinen Gilles Panizzi |
10 10 |
|
Carlos Sainz |
9 |
En el campionat de marques el progrés de Peugeot era envejable, i amb el segon doblet consecutiu de la temporada, els del lleó començaven a distanciar-se netament dels seus rivals, capitanejats per Ford i seguits de Subaru a 16 i 20 punts respectivament dels líders i quan només s’havien celebrat tres cites del calendari.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Peugeot |
36 |
|
Ford |
20 |
|
Subaru |
16 |