Ral·li Portugal 1985

Tercera cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 19è Ral·li de Portugal finalitzava a Estoril el dissabte 9 de març de 1985. Amb puntuabilitat en els certamens per a pilots, marques i pilots de cotxes de Grup A, tots els 94 equips inscrits van empendre la competició des de la rampa de sortida, ubicada també a Estoril, el dimecres 6 de març, cap a un recorregut endurit vers anteriors edicions amb 47 proves especials de 730,50 km cronometrats, una distància que només van ser coberta per 28 equips participants.

Abans d’iniciar-se la prova, aquesta ja tenia baixes ilustres quan l’equip Lancia decidia no anar-hi en vistes de seguir treballant i accelerant el debut del Lancia Delta S4, cotxe de tracció integral que serviria a la marca italiana fer front a la dura competència. D’altra banda Audi va reduir a la meitat els seus efectius, deixant incomprensiblement a casa Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l’edició de 1982 i a Hannu Mikkola i Arne Hertz guanyadors de les dues anteriors edicions.

La Serra de Sintra era fidel a la seva cita amb la prova i acollia les primeres especials cronometrades del ral·li amb els tradicionals tres trams que es disputaven per triplicat, generant 9 especials en total. Cap al vespre, els pilots es dirigien mitjançant 8 especials cronometrades i d’asfalt, cap al nord del país, concretament a Povoa de Varzim, on els primers equips hi arribarien quan faltessin 5 minuts per les 6 del matí del dijous després d’haver iniciat l’etapa el dimecres a les 9 del matí; amb el que el primer escull del programa suposava un total de 17 proves cronometrades asfaltades de 186 km competitius.

Els alemanys d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van ser els autors materials del primer escratx de la prova, esdevenint en bona lógica els primers líders de la prova, peró a continuació, dos escratxs consecutius dels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, enrolats dins l’estructura semi-oficial del Jolly Club, els hi suposava el relleu al capdavant de la classificació. Malgrat que els italians aprofitaven les bondats del seu Lancia 037 sobre asfalt guanyant la cinquena i sisena prova especial del bucle de Sintra, el seu lideratge mai va ser ampli, amb distàncies inferiors als 5 segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, el que va permetre als pilots d’Audi que recuperar la primera posició en quan els transalpins patien una punxada en la setena especial del ral·li.

Ja de nit, en abandonar la Serra de Sintra i dirigir-se cap a Povoa de Varzim, Miki Biasion i Tiziano Siviero van seguir exprimint al màxim les qualitats del seu Lancia 037 sobre l’asfalt per tal de recuperar el liderat i marcar distàncies vers els seus rivals, deixant a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en segona posició a 58 segons i Ari Vatanen i Terry Harryman a continuació amb una diferència d’1 minut i 11 segons a la neutralització de la primera etapa.

Dijous a 2 quarts de 3 del migdia s’iniciava la segona etapa, amb 10 especials cronometrades de 166 km de distància, ja de terra per al que restava de ral·li, les quals tindrien el seu punt final a les 12 en punt de la nit del divendres a la mateixa localitat de Povoa de Varzim. En elles Ari Vatanen i Terry Harryman van sortir a per totes i en la primera prova cronometrada que es celebrava els pilots de Peugeot patien una punxada, lluny d’aturar-se a canviar la roda, la parella finlandeso-britànica va decidir continuar sobre la llanda cedint aproximadament mig minut després de pilotar uns 8 km en aquestes condicions. Acte seguit les assistències van reparar els desperfectes ocasionats pel seu pilotatge sota aquestes condicions, peró la suspensió del seu 205 T16 havia patit.

Més endavant, en la quarta especial del dia, una ròtula cedia, provocant que el cotxe anés pràcticament sobre tres rodes, però malgrat això Ari Vatanen i Terry Harryman van seguir imprimint un ritme dur fins que un sensor del electrónic va fallar i la parella que havia guanyat els últims 5 esdeveniments del mundial de ral·lis es veia obligada a abandonar.

Entretant, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien superar a Miki Biasion i Tiziano Siviero aprofitant la tracció integral del seu Audi Sport Quattro al terme de la tercera especial cronometrada de la jornada, i després d’haver aconseguit marcar els millors registres en la primera i tercera prova especial de l’etapa. Posteriorment Timo Salonen i Seppo Harjanne, els pilots que en principi estaven cridats a ser els escuders de Peugeot, es començaven a reivindicar com a protagonistes de la prova marcant l’escratx en la quarta i cinquena prova de la jornada, dues de les cronometrades més llargues de l’etapa, els quals permetien als finlandesos escurçar les distàncies vers els alemanys d’Audi per sota del mig minut, alhora que superaven el Lancia del Jolly Club que no podia fer gaire més que no intentar perdre massa temps.

En la recta final de la segona etapa però, Timo Salonen i Seppo Harjanne van començar a experimentar incidents que els van fer perdre el contacte amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, una punxada primer i un palier trencat després, els suposava acabar l’etapa en la tercera posició provisional a gairebé 3 minuts i 55 segons dels líders, i 53 segons per darrera del 037 de Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Emplaçats al divendres pel matí arrencava la tercera etapa composada de 12 especials cronometrades de 203 km de distància, les quals estaven en un estat força lamentable a causa de les pluges i que desplaçaven l’activitat del ral·li cap al centre del país, concretament fins a Viseu. Timo Salonen i Seppo Harjanne no tenien un inici massa esperançador quan després de completar la tercera especial del dia, Cabreira, uns problemes de direcció els obligaven a fer una assistència d’emergència. Afortunadament l’helicòpter de l’equip va conduir ràpidament la peça de recanvi i la operació es va fer en tanta celeritat que els pilots no varen incórrer en cap penalització.

Tot i que Timo Salonen i Seppo Harjanne certificaven que el seu Peugeot 205 T16 funcionava correctament amb l’escratx en la següent especial cronometrada, els pilots d’Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, així com uns mermats pels problemes amb el canvi Stig Blomqvist i Björn Cederberg, guanyaven totes les especials que restaven per disputar-se, sent 5 escratxs pels alemanys i 4 pels suecs campions del món, el que deixava als finlandesos de Peugeot a 6 minuts i 22 segons de diferència abans d’afrontar la quarta i última etapa.

Els 56,50 km cronometrats del mític tram d’Arganil, donaven el tret de sortida a l’última jornada de competició el dissabte a trenc d’alba, jornada que portaria als 32 equips que restaven en actiu de nou fins a Estoril. En total l’etapa comptava amb 8 proves especials competitives de 176 km cronometrats, entre les que hi calia comptabilitzar dues passades per Arganil.

I Arganil va estar un any més a l’alçada de les expectatives, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer que venien manifestant un malestar amb la seva caixa de canvis, la qual s’escalfava en les cronometrades llargues i que els enginyers de la formació bavaresa havien trobat una solució d’emergència foradant el protector del càrter, van veure com finalment el seu escalfament en l’especial inuagural els feia perdre 3 minuts i 43 segons. Si bé els alemanys conservaven la primera posició, la seva substitució els va fer incòrrer en una penalització de 5 minuts, amb el que el liderat passava a estar en mans de Timo Salonen i Seppo Harjanne, autors a la seva vegada del millor temps en aquest primer tram del dia, després de que Miki Biasion i Tiziano Siviero haguessin hagut d’enlentir el seu ritme en perdre-hi cargols de les rodes.

Alemanys i finlandesos van tenir un estira i arronsa en les dues següents especials cronometrades abans d’arribar a la segona passada per Arganil, on els 56,50 km de l’especial tornarien a ser decissius. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una punxada i el temps que s’hi deixaven no només els allunyava dels homes de Peugeot sino que els situava per darrera del Lancia 037 dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Per sort seva, Stig Blomqvist i Björn Cederberg també patien una punxada, amb el que els suecs no podien comprometre la tercera posició dels seus companys de formació. Tot i que els homes d’Audi van intentar remontar posicions guanyant 3 de les 4 especials que restaven per celebrar-se, aquestes eren massa curtes com per intentar obrar cap canvi en la classificació.

Així doncs, amb l’entrada al parc tancat d’Estoril el dissabte 9 de març de 1985 a 2 quarts d’11 de la nit, el 19è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs, on Timo Salonen i Seppo Harjanne certificaven la seva primera victòria amb Peugeot en completar els 730,50 km cronometrats del recorregut en 8 hores 7 minuts i 25 segons. Massimo Biasion i Tiziano Siviero hi invertien 4 minuts i 41 segons més que els finlandesos i pujaven al segon graó del podi, mentre que Walter Röhrl i Christain Geistdörfer que havien liderat bona part del ral·li, el tancaven a 5 minuts i 58 segons dels guanyadors.

En l’apartat reservat als turismes millorats, o Grup A, els Volkswagen Golf GTi oficials de Franz Wittmann i Ferdinand Hinterleitner, així com de Jochi Kleint i Werner Hohenadel, van dominar els compassos inicials del programa, però tot aquest domini tindria un final sobtat en l’equador de la segona etapa, quan totes dues unitats havien d’abandonar la competició per respectius problemes en la caixa de canvis. Els locals Jorge Ortigão i João Batista a bord d’un Toyota Corolla GT heredaven llavors la primera posició, una plaça que aquests ja no abandonarien fins a la conclusió de l’esdeveniment.

En el campionat per a pilots, la victòria que aconseguia Timo Salonen en terres luses, permetia al pilot passar de ser l’escuder de la marca del lleó al líder del campionat de pilots amb 44 punts, 4 més que el seu company i compatriota Ari Vatanen. Stig Blomqvist, tot i no quallar un bon ral·li pels constants problemes mecànics, aconseguia acabar la prova en quarta posició i mantenir-se per davant dels seu company Walter Röhrl.

En el campionat de marques, Peugeot sumava amb aquesta tres de tres, el que permetia als francesos sumar 54 punts, 8 més que Audi, que si bé no aconseguien guanyar cap prova, en totes elles estaven en el podi. Lancia, gràcies al segon lloc de Miki Biasion i Tiziano Siviero, sumava 16 punts i es mantenia en posicions provisionals de podi.