El diumenge 9 de març de 1980 acabava a Estoril la tercera cita del calendari mundial de ral·lis, el 14è Ral·li de Portugal. La prova, que s’havia iniciat el dimecres 5 de març des de la mateixa ciutat propera a la capital, comptava amb 121 equips inscrits, dels que 101 es varen presentar a la rampa de sortida per fer front als 673,50 km del recorregut cronometrat repartits al llarg de 47 especials. D’aquests només 16 van conseguir acabar la tan dura prova que era puntuable per als campionats de marques i pilots.
Quan eren les 9 en punt del matí, es donava sortida als participants des del parc tancat d’Estoril per a que aquests afrontessin les primeres 15 proves especials del programa, de les que 6 eren asfaltes i 9 sobre terra, i que suposaven el viatge cap al nord de la nació portuguesa i un total de 170 km cronometrats.
Les 4 primeres proves especials, celebrades a la Serra de Sintra, eren asfaltades i permetien veure a Bernard Darniche i Alain Mahé esprémer al màxim el seu Lancia Stratos HF; els francesos s’imposaven consecutivament en totes 4 cronometrades i aconseguien un marge proper a la vintena de segons vers els alemanys d’Opel Jochi Kleint i Gunter Wagner, els seus primers perseguidors, mentre que els dos FIAT 131 Abarth oficials en mans de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, es trobaven a poca distància del segon lloc.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la primera prova especial celebrada sobre terra, Montejunto, i assolien la segona posició a 15 segons del lideratge. Bernard Darniche i Alain Mahé tornaven a marcar la refrència en la sisena prova cronometrada de l’etapa per tal d’entrar al reagrupament de Figueira da Foz amb 23 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Jochi Kleint i Gunther Wagner eren tercers a 4 segons dels finlandesos de FIAT, mentre que en quart lloc s’hi trobava el Ford Escort RS1800 d’Ari Vatanen i David Richards a 40 segons del lideratge i precedint en 5 l’empat entre els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Al capvespre els pilots sortien del reagrupament de Figueira da Foz per tal d’afrontar les restants 9 proves especials de l’etapa amb caràcter de nocturnitat. Bernard Darniche i Alain Mahé aprofitaven que el terreny sobre el que es desenvolupava la setena prova especial continuava sent l’asfalt per tal de sumar un escratx més en el seu haver. Però la reacció de Markku Alén i Ilkka Kivimäki era immediata, i els pilots amb el registre més baix de la vuitena prova especial, començaven a retallar distàncies amb els francesos líders per situar-les per sota dels 20 segons.
Ari Vatanen i David Richards passaven a l’atac a continuació amb 6 escratxs consecutius, mentre que els pilots finlandesos oficials de FIAT rellevaven en el lideratge a Bernard Darniche i Alain Mahé al terme de la desena prova especial, especial en la que també es registrava la baixa de Jochi Kleint i Gunter Wagner per accident. El lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki seria efímer però, un problema d’il·luminació feia perdre 2 minuts als pilots de FIAT, que cedien la primera plaça a Ari Vatanen i David Richards. Posteriorment, els mecànics van haver de canviar l’alternador del seu 131 Abarth, el que endarreria encara en 3 minuts més als pilots en forma de penalització.
Molt pitjor els va anar la segona passada per Lousa, onzena prova especial del programa, a Bernard Darniche i Alain Mahé, els pilots havien d’abandonar la competició amb el seu Stratos HF fumejant per una averia en la junta de culata, mentre que Anders Kulläng i Bruno Berglund es retiraven per accident, amb el que l’equip oficial Opel es quedava sense integrants.
Enmig de tot aquest enrenou, facilitat per la pluja i la boira que hi feien acte de presència, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer ascendien fins a la segona posició, mentre que els seus companys d’equip, els italians Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini, es situaven en l’última plaça de podi, malaraudament pels interessos dels transalpins, una sortida de carretera en l’enllaç vers la darrera cronometrada de l’etapa, els deixava fora de competició. Timo Salonen i Seppo Harjanne també se sortirien de la via en el mateix indret que els pilots de FIAT, si bé el finlandès de Datsun havia de passar unes hores per l’Hospital.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la darrera prova especial de l’etapa per superar en la provisional el Toyota Celica 2000 GT dels francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial, mentre que Ari Vatanen i David Richards patien una sortida de pista caient en una rasa profunda; si bé la parella aconseguia retornar a la pista al cap d’uns instants, el seu Ford Escort RS1800 tenia la direcció oberta, el que comportava una llarga assistència mecànica que els va suposar una penalització de 13 minuts i caure fins la dotzena posició provisional.
En un final d’etapa dantesc, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer accedien a liderar la classificació provisional del ral·li per un marge de 3 minuts i 51 segons amb els seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 30 segons dels líders. 1 segon per darrera dels francesos de Toyota, s’hi trobaven els francesos de Talbot Guy Fréquelin i Jean Todt, qui malgrat no trobar-se a gust amb el tarat de les seves suspensions, lideraven amb comoditat el Grup 2. Hannu Mikkola i Arne Hertz, afligits per les nombroses punxades, eren cinquens a 5 minuts i 51 segons.
Des de Povoa de Varzim arrancava la segona etapa del ral·li el dijous a les 4 de la tarda, un escull que suposava 137 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 4 trams pels que s’hi passava en dues ocasions, última hora de la tarda i nit, i en els que el vent i la pluja acompanyarien als 47 equips participants que restaven en actiu. Markku Alén i Ilkka Kivimäki continuaven progressant favorablement a l’esdeveniment i malgrat patir un cert retard per un problema amb el diferencial en la darrera prova especial del bucle, els finlandesos retallaven distàncies amb els seus companys d’equip en imposar-se en 5 de les 8 proves especials.
Jean-Luc Thérier i Michel Vial veien com els problemes de frens en el seu Toyota Celica 2000 GT s’agreujaven, i els pilots no podien aturar el progrès de Guy Fréquelin i Jean Todt, que els rellevaven de la darrera posició de podi, tanmateix la parella de la formació nipona no podia completar l’etapa, doncs la transmissió del seu cotxe es trencava mentre aquests afrontaven l’última prova especial de l’etapa.
30 formacions retornaven al parc tancat de Povoa de Varzim quan eren 2 quarts i 5 d’1 de la matinada del divendres, mantenint-se la classificació general provisional comandada per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els alemanys veien reduit el seu coixí de segons amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki fins als 2 minuts i 17 segons, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt eren els tercers classificats a 7 minuts i 33 segons del lideratge. Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven a 13 segons dels francesos de Talbot, mentre que Ari Vatanen i David Richards aconseguien remuntar fins la cinquena posició provisional aprofitant els problemes de carburació del Truipmh TR7 V8 de Per Eklund i Hans Sylvan, la manca de maniobrabilitat del Mercedes-Benz 450 SLC de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, així com de la penalització que s’imposava a Henri Toivonen i Antero Lindqvist arran del canvi de la caixa de velocitats.
La tercera etapa del ral·li era la de més pes de totes, doncs aquesta tenia en el seu programa 300,50 km cronometrats, és a dir, gairebé la meitat de tota la distància competitiva de l’edició, al llarg de 15 proves especials; de les que 2 eren asfaltades, 1 era mixta i les 12 restants de terra. Amb sortida celebrada a Povoa de Varzim a 2 quarts de 10 del matí, l’arribada es programva per a 2 quarts de 12 de l’endemà dissabte a Estoril.
I ja en la primera prova especial de l’etapa, vint-i-quatrena en el còmput global de la cita, es donava fe del seu protagonisme en l’esdevenir del ral·li, doncs a Fafe, Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien la tercera plaça provisional a Guy Fréquelin i Jean Todt, però una prova especial més tard, Cabreira, els nòrdics patien una sortida de pista en una corba llarga que en el seu final es tancava. Instants posteriors vindria el drama quan literalment els hi queia a sobre el Ford Escort RS1800 dels seus companys d’equip, Ari Vatanen i David Richards, amb el que la formació es quedava de sobte en blanc. Una altra baixa d’entitat a Cabreira era la d’Henri Toivonen i Antero Lindqvist, els finlandesos es veien obligats a abandonar el ral·li amb el motor del seu Talbot Sunbeam Lotus trencat.
Així Per Eklund i Hans Sylvan heredaven la quarta plaça, però a gairebé 10 minuts de Guy Fréquelin i Jean Todt, que de nou eren els tercers classificats. Però dues cronometrades més enllà, la bomba de carburant del seu Triumph TR7 V8 els obligava a abandonar el ral·li. Els britànics Andy Dawson i Kevin Gormley es trobaven amb el seu Datsun 160J Grup 2 ocupant la quarta poisció, però com si una maledicció hagués caigut en aquest lloc, una prova especial més tard s’accidentaven i passaven a engruixar la llista d’abandonaments.
Tot aquest seguit d’abandonaments no feia més que deixar a Guy Fréquelin i Jean Todt en una cómoda tercera plaça, doncs a l’entrada al reagrupament de Viseu el seu marge sobre el Mercedes-Benz 450 SLC 5.0 de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que al llarg de tot el ral·li venia arrossegant problemes de frens donat el gran pes del cotxe alemany, era de 15 minuts i 18 segons.
Mentrestant per davant Walter Röhrl i Christian Geistdörfer estaven lliurant un preciós estira i arronsa amb els seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, alternant-se en l’autoria dels millors temps dels trams que s’anaven cel·lebrant mentre feien camí cap al centre del país. De fet, després de l’escratx dels finlandesos a Nostra Senhora de Graça, tercera prova especial de l’etapa, la distància es situava en minut i mig entre els dos FIAT, però finalment les ordres d’equip no van ser necessaries, doncs una averia en el diferencial de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la següent cronometrada programada, Marão, suposava la pèrdua d’uns 4 minuts i una glopada d’aire per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals entraven a descansar a Viseu amb 5 minuts i 39 segons de coixí. Si bé Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien com les seves opcions a victòria es reduien dràsticament arran de l’averia, com a contrapartida gaudien d’un marge de 8 minuts i 38 segons vers els darrers inquilins de places de podi.
Amb nocturnitat, els pilots sortien de Viseu per tal d’arribar a Estoril l’endemà dissabte mig matí, la boira acompanyava als pocs equips participants que restaven en actiu i en aquestes condicions van ser quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer donaven el cop definitiu. Amb una precisió métrica en les notes, els alemanys s’imposaven en els 42 km d’Arganil, superant en un 10 % la velocitat mitjana dels seus més immediats perseguidors a l’especial, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius i els seus companys finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
De fet els líders només deixaven escapar el millor registre en les dues passades pel tram de Candosa, on el millor registre era pel Toyota Celica 2000 GT d’Ove Andersson i Henry Liddon, amb el que els alemanys entraven al parc tancat d’Estoril amb l’important marge de 13 minuts i 35 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt es trobaven a 26 minuts i 19 segons del lideratge i veient com el seu marge de seguretat s’havia reduit fins als 4 minuts i 52 segons en relació al Mercedes-Benz 450 SLC de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, si bé els homes de Talbot no haurien de patir massa per la seva posició, donada la poca adaptació del cotxe alemany en les proves especials asfaltades que tenien per davant.
La quarta i última etapa del ral·li estava composada per 9 proves especials nocturnes de 66 km cronometrats, els quals provenien d’una triple passada pel bucle de la Serra de Sintra. La sortida es celebrava amb 16 equips participants dins al parc tancat a les 9 del vespre del dissabte, mentre que l’arribada al parc tancat estava programada per diumenge a 1 quart de 3 de la matinada. L’etapa esdevingué un formalisme per a les formacions que restaven en actiu, doncs les distàncies eren massa importants pels quilòmetres que tenien per endavant, així tot, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer encara van ser a temps de sumar 6 millors temps per tal d’aconseguir la respectable xifra de 18 escratxs al llarg de tot l’esdeveniment.
Completades les 47 proves especials programades en el 14è Ral·li de Portugal, la cita es donava oficialment per conclosa amb la victòria de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els alemanys cobrien els 673,50 km cronometrats del recorregut en un temps de 8 hores 45 minuts i 35 segons i s’emportaven el guardó de guanyadors cap a casa, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi invertien 14 minuts i 19 segons més que els seus companys d’equip i s’havien de conformar amb la segona plaça. Guy Fréquelin i Jean Todt s’anotaven el seu primer escratx en la segona passada pel bucle de Sintra i tancaven el podi a 30 minuts i 29 segons dels guanyadors, guanyant tanmateix la categoria reservada als cotxes Grup 2.
En la taula general del campionat per a pilots, la segona victòria que aconseguia Walter Röhrl en la temporada, permetia al pilot alemany encapçalar la classificació provisional, mentre que el suec Björn Waldegård, gràcies a puntuar en els tres esdeveniments celebrats fins al moment, superava al seu compatriota i vencedor a Suècia Anders Kulläng.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Walter Röhrl |
40 |
|
Björn Waldegård |
34 |
|
Anders Kulläng |
30 |
En el campionat de marques, FIAT portava dues de dues victòries el que no feia més que refermar la seva condició de líder, mentre que Ford, gràcies a la victòria en Grup 1 i setè lloc final dels locals Carlos Torres i Pina de Morais, sumava uns valiosos 12 punts que els permetia pujar fins la segona posició. Per darrera d’aquests, Lancia i Talbot empataven en tercera posició amb 16 punts.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
FIAT |
36 |
|
Ford |
20 |
|
Lancia Talbot |
16 16 |
Agraïments a Carles Bosch per la cessió de material gràfic.