El diumenge 18 de febrer de 2007 finalitzava a Hamar el 2n Ral·li de Noruega, tercera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris junior, de pilots i constructors aplegava fins a 81 equips en la seva llista d’inscrits en el que era la primera vegada que la prova gaudia de puntuabilitat mundial. Finalment 74 van ser presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el divendres 16 de febrer per tal d’afrontar un recoregut composat per 18 especials cronometrades de 355,99 km de distància que 63 equips aconseguirien completar.
La primera jornada, composada per vuit especials cronometrades de 143,10 km era la més llarga de totes jornades programades en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen esdevenien la sorpresa en marcar l’escratx en la primera i la tercera cronometrada del dia, dues especials que suposaven pràcticament el 50 % del recorregut del dia el que permetia als finlandesos liderar la prova en la primera ocasió i certificar la seva posició de prestigi en la segona.
Si bé Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els autors de 5 escratxs en les altres 6 especials celebrades, el temps que escurçaven en la general era poc i a més a més els de Citroën perdien força temps en aquelles especials en les que no eren els més ràpids el que situava als campions del món en tercera posició provisional per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que si bé no guanyaven cap especial, gràcies a la seva regularitat es situaven en segona posició a 15,5 segons per darrera dels seus companys d’equip i 1,8 segons per davant dels de Citroën.
Ja situats en l’etapa de dissabte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van incrementar lleugerament les distàncies en la primera i tercera cronometrada en marcar el millor temps per deixar pas després a que els seus companys d’equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encadenessin els tres últims escratxs de la jornada i deixar així les posicions pràcticament iguals a com havien quedat el divendres.
Mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena s’enfonsaven en la general després de patir dues sortides de pista consecutives en la quarta i cinquena especial cronometrada i deixar-s’hi uns 18 minuts. En la primera d’elles, una especial curta feta a base de bulldozer sobre la neu, els pilots dels dos galons veien que anaven llarg en un revolt i per tal d’impedir colisionar de cara i poder malmetre el radiadro, l’alsacià va tirar de fre de mà i així colisionar lateralment. La maniobra va resultar un desastre doncs el cotxe s’hi va quedar clavat uns 8 minuts.
L’incident era aprofitat pels germans locals Solberg, que si bé es trobaven a gairebé 4 minuts dels dos equips oficials Ford, entre ells només 10 segons separaven el Subaru Impreza WRC del germà petit i excampió del món l’any 2003 vers el Ford Focus RS WRC del gran, Henning.
Amb les dues primeres posicions força decidides a favor dels pilots oficials de Ford, aquests es varen limitar a anar marcant registres similars en tres de les quatre especials que composaven l’etapa dominical, per ja en la última especial del ral·li veure l’intent d’assalt de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a la primera posició marcant l’escratx i escurçant en gairebé 9 segons les distàncies vers els seus companys d’equip, insuficients com per superar-los.
L’altra batalla que copçava el major interés de la jornada era la que mantenien Petter Solberg i Phil Mills amb Henning Solberg i Cato Menkerud. Si bé en iniciar l’etapa els de Subaru portaven avantatge, ja en la primera especial cronometrada la parella de Ford superava en 20 segons a la de la constelació de les Plèiades, permetent que Henning i Cato passessin a ocupar la darrera posició de podi. Ja en la segona especial, un escratx de la parella privada de Ford incrementava en 7 segons més les diferencies entre els dos equips que ja en les dues últimes especials del ral·li es mantindria pràcticament neutres.
Així doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la seva segona victória al mundial, la primera per mérits propis, en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 28 minuts i 17 segons, 9,5 segons per davant dels seus companys d’equip i compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Henning Solberg i Cato Menkerud a 3 minuts i 44,8 segons dels guanyadors de la prova, tancaven un triplet històric per a Ford, quelcom que no es veia des de 1979.
En la categoria júnior, el Ral·li de Noruega donava el tret de sortida al campionat. Dos dels equips oficials de Suzuki, els composats per Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i Urmo Aava i Kuldar Sikk van estar protagonitzant una intensa lluita per la primera posició distanciant-se de la resta de competidors, fins que la parella estonia trencava un braç de suspensió en colisionar contra un arbre i es veien obligats a acollir-se al superally. Aixó deixava als suecs amb un cómode avantatge al capdavant de la provisional al terme ja de la primera jornada. Tot i aixó Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson lluny d’adoptar una actitud conservadora, va seguir incrementant distàncies vers el Renault Clio R3 dels seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson que acabarien la prova a 7 minuts i 33,7 segons del Suzuki Swift S1600 guanyador. Lògicament, tractant-se de la primera prova del campionat, Per-Gunnar Andersson passava a liderar la general del campionat amb els primers 10 punts.
En el campionat de pilots Marcus Grönholm passava a liderar la taula provisional gràcies al 3r podi consecutiu en les tres proves inaugurals mentre que el seu company d’equip Mikko Hirvonen arrel de la victòria noruega i el zero que s’emportava el francès Sébastien Loeb, passava a ocupar la segona posició provisional, enviant al campió del món de la primera a la tercera plaça.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Marcus Grönholm |
24 |
|
Mikko Hirvonen |
20 |
|
Sébastien Loeb |
18 |
En la taula de constructors Ford feia la prova perfecta amb el doblet dels seus pilots oficials, sumant el màxim permés, 18 punts, mentre que Citroën, que naufragava a la prova, només sumava 1 punt gràcies a la vuitena plaça en constructors, que no en la general absoluta, de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que provocava que els de l’oval passessin a encapçalar la general amb 16 punts d’avantatge vers els dels dos galons. Stobart per la seva banda quallava una bona actuació a Noruega amb el tercer lloc de Henning Solberg i Cato Menkerud i el cinquè de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que permetia sumar 10 punts i superar a Subaru en la darrera plaça de podi provisional.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Ford |
44 |
|
Citroën
|
28 |
|
Stobart |
16 |
