Ral·li Suècia 1986

El diumenge 16 de febrer de 1986 finalitzava a Karlstad el 36è Ral·li de Suècia, segona cita en el calendari del mundial de ral·lis, la qual era puntuable per als campionats de pilots, constructors i pilots de cotxes amb categoria de Grup A. El ral·li es donava inici amb els 104 equips inscrits presents a la rampa de sortida el divendres 14 de febrer a la mateixa ciutat sueca, per tal de fer front a un recorregut programat de 556,79 km cronometrats al llarg de 30 proves especials que 62 equips aconseguirien superar.

Divendres a les 9 del matí, es donava la sortida als equips participants des del parc tancat de Karlstad per tal d’afrontar la primera etapa, un conjunt d’11 proves especials llur corda cronometrada es programava en 217,20 km de distància i que portaria als pilots a viatjar cap al nord per retornar a la capital del Värmland el mateix dia a partir de les 11 de la nit.

Timo Salonen i Seppo Harjanne van iniciar el ral·li de Suècia atacant fort, marcant els sis primers escratxs en els sis primers trams de la cita, una pràctica gens habitual en la parella finlandesa i que tanmateix els hi servia per a dissipar les crítiques rebudes en l’anterior esdeveniment mundial, el Monte-Carlo. Però en la setena cronometrada el filtre de l’oli del Peugeot 205 Turbo 16 es va despenjar del cotxe, quedant-se el motor sense oli i obligant-lo a abandonar amb conat d’incendi inclòs.

La parella de Lancia formada per Henri Toivonen i Sergio Cresto heretava llavors la primera plaça, si bé les distàncies amb els seus immediats perseguidors era molt curta, Juha Kankkunen i Juha Piironen es trobaven només a 14 segons del cotxe torinés, i els locals Stig Blomqvist i Bruno Berglund, que hi feien debutar el Ford RS200 en la seva configuració més bàsica, a 20 segons; moment en el que Henri Toivonen i Sergio Cresto van començar a imprimir un ritme fort imposant-se en 4 de les 5 especials que li restaven al bucle per tal d’ampliar distàncies amb els seus perseguidors, permetent a la parella finlandeso-estatunidenca fitxar a l’entrada del parc tancat de Karlstad amb un marge d’1 minut i 4 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen.

També en aquesta primera jornada, Per Eklund i David Whittock es veien obligats a abandonar la competició en explotar el motor del seu MG Metro 6R4 en la tercera prova especial del programa, mentre que uns altres cridats a ser protagonistes, els finlandesos de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki, es veien endarrerits per problemes amb el compressor. Stig Blomqvist i Bruno Berglund, que estaven compensant la manca de potència del nou Ford RS200 amb un pilotatge excel·lent, veien com una penalització rebuda de 2 minuts i 10 segons arran d’haver de canviar la bomba de l’aigua, els feia baixar fins la quarta posició provisional al terme del primer dia de competició, amb el que el seu escratx de la novena prova especial del dia, quedava en va.

La jornada sabatina era lleugerament més llarga que l’anterior, pel que amb els seus 227,69 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 12 proves especials, era l’etapa de més pes en el programa. 88 equips participants hi prenien la sortida el dissabte a les 7 del matí per dirigir-se de nou cap al nord i retornar a Karlstad la nit del mateix dia.

Ben d’hora van començar-se a produir incidents i en la primera prova especial de la jornada, un problema de motor en el Ford RS200 d’Stig Blomqvist i Bruno Berglund, deixava a la parella sueca fora de cursa, no seria l’únic equip amb problemes, doncs els líders Henri Toivonen i Sergio Cresto hi cedien 44 segons per un problema, també, de motor. Ja en la segona especial, i quan el marge vers Juha Kankkunen i Juha Piironen era de 20 segons, una vàlvula del seu Delta S4 es trencava i deixava a la parella de la formació italiana fora de cursa; mentre que els finlandesos de Peugeot passaven a liderar el ral·li, seguits dels seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Malcolm Wilson i Nigel Harris que havien aconseguit portar el seu MG Metro 6R4 fins la tercera plaça, veien com el motor del seu petit cotxe es trencava mentre es disputava la quarta prova especial cronometrada sabatina, quinzena en el còmput global del ral·li, i el seu lloc en el podi anava a parar a mans dels suecs Kalle Grundel i Benny Melander, a bord del segon Ford RS200.

Donats els nombrosos abandonaments, així com els cotxes d’homologació Grup A a tocar de les posicions de podi i unes primeres posicions molt ben establertes quan s’havien disputat dos terceres parts de les especials cronometrades del programa; la distància entre Juha Kankkunen i Juha Piironen amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki era de 2 minuts i 54 segons en aquell punt i de 6 minuts i 36 segons quan es mirava vers el Ford RS200 de Kalle Grundel i Benny Melander, l’emoció de la ronda hivernal desapareixia a la pràctica i totes tres primeres formacions passaven a pilotar en mode de control, un canvi molt menys notori en el cas de la parella de Lancia, qui s’imposava en les 5 últimes proves especials de l’etapa.

Així les 7 últimes proves especials del programa amb una distància competitiva de 111,90 km eren un mer tràmit llevat dels equips participants en Grup A, on la classificació estava roent. Juha Kankkunen i Juha Piironen començaven l’etapa dominical imposant-se en les 2 primeres especials així com a la quarta, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en tres i els pilots locals de Ford Kalle Grundel i Benny Melander en dues més, una d’elles ex-aequo amb els finlandesos de Lancia.

Amb l’arribada a Karlstad a partir de dos quarts d’onze del matí del diumenge 16 de febrer de 1986, el 36è Ral·li de Suècia es donava oficialment per conclòs , on Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien la seva primera victòria plegats, sent a més a més la primera que el pilot finlandés aconseguia en terreny europeu després de les dues aconseguides en els dos ral·lis africans l’any anterior al volant d’un Toyota Celica TCT. Els pilots de Peugeot cobrien els 556,79 km cronometrats del programa amb un temps final de 5 hores 9 minuts i 19 segons, el que suposava una distància final d’1 minut i 54 segons vers els seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Kalle Grundel i Benny Melander tancaven el podi de la cita de casa a 6 minuts i 16 segons del temps dels guanyadors, aconseguint així el primer podi del Ford RS200.

En la categoria reservada als turismes millorats, el Grup A, la competició va estar principalment animada per formacions locals, i així Ingvar Carlsson i Jan-Olof Bohlin esdevenien els primers líders de la categoria a l’arribada al re-agrupament de Malung el mateix divendres, superant fins i tot en la provisional el Citroën BX 4TC Grup B de Jean-Claude Andruet i Annick Peuvergne, per un marge de 12 segons vers l’Audi 90 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel.

Dissabte al matí però, l’electrònica del Mazda Familia 4WD que pilotaven els jugava una mala passada i aquests es veien obligats a abandonar la competició quan estaven disputant la cinquena prova especial, emplaçant la lluita per la victòria als Audi 90 Quattro i Coupé Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel i Gunnar Petterson i Arne Petterson respectivament, qui poc després de superar l’equador de la prova estaven separats en 30 segons.

Finalment la victòria corresponia al més pesant Audi 90 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel per 18 segons de marge vers l’Audi de Gunnar Petterson i Arne Petterson, mentre que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, tercers classificats en la classe a gairebé 10 minuts dels guanyadors a bord del seu Volkswagen Golf GTi, passaven a liderar la taula provisional del campionat amb 19 punts, 6 més que els dos guanyadors de les dues rondes inicials, l’alsacià Alain Oreille i el suec Mikael Ericsson.

Després de les dues primeres rondes del calendari mundial, només Juha Kankkunen aconseguia puntuar en ambdues cites, pel que el finlandès es classificava com a líder de la general de pilots per davant del seu compatriota i guanyador del Ral·li Monte-Carlo, Henri Toivonen. Per darrera d’aquest es donava un empat entre dos finlandesos Timo Salonen i Markku Alén els quals sumaven un segon lloc en els seus comptes particulars.

Els empats també es traslladaven a la general de constructors ja que tan Peugeot com Lancia sumaven un primer i un segon lloc en els dos primers ral·lis de l’any, perque campions del món i aspirants sumaven 37 punts. Audi, que no era present amb els seus Sport Quattro S1 al ral·li, sumava uns importants 15 punts gràcies al 4t lloc final i la victòria en Grup A de Mikael Ericsson i Reinhard Michel. Volkswagen, que corria pràcticament la mateixa sort que els socis d’Audi amb els cotxes de Grup A, tancava el podi provisional del campionat de constructors.