Ral·li Suècia 1982

Karlstad esdevenia un any més el centre de totes les mirades del mundial de ral·lis en celebrar-s’hi el diumenge 14 de febrer de 1982 la cerimònia de clausura del 32è Ral·li de Suècia. La prova, que era la cinquena en el calendari europeu de ral·lis i la segona en el campionat mundial, si bé només era puntuable pel certamen de pilots, tenia un total de 25 proves especials en el seu programa, establint-se la seva distància cronometrada en 366,51 km de corda. A la sortida, celebrada el divendres 12 de febrer a la mateixa ciutat, s’hi donaren cita tots els 116 equips que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, dels que 68 van poder completar el recorregut.

Les 7 proves especials de 105,34 km cronometrats de la primera etapa, suposaven el primer escull a superar per als equips que hi participaven. Amb sortida de Karlstad el divendres a les 14 hores en punt, l’arribada era a la mateixa ciutat 10 hores més tard, és a dir a la mitjanit del dissabte, després de viatjar cap a Hagfors i Torsby.

Sobre el paper l’edició pintava molt interessant, doncs el pilot que havia guanyat en cinc edicions prèvies de la prova sueca, el local Stig Blomqvist, enguany passava a pilotar un Audi Quattro, cotxe amb el que ja havia participat prèviament en dos esdeveniments hivernals del campionat nacional suec amb bons resultats. Però res més lluny de la realitat, doncs uns problemes elèctrics en l’alimentació del motor en el tram incial, feien perdre de l’ordre de tres minuts a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que l’altra cara de la moneda eren els seus companys d’equip, el finlandés Hannu Mikkola qui l’any anterior s’havia proclamat com el primer pilot no suec en guanyar el ral·li, i el seu copilot suec Arne Hertz, els quals esdevenien els primers líders de la prova en marcar el primer escratx de la prova.

No era l’únic incident que es registrava en aquesta primera prova especial, doncs el campió del món en vigència, el finlandès Ari Vatanen, i el seu nou copilot britànic Terry Harryman, hi patien una sortida de pista a bord del seu Ford Escort RS1800, el que els feia endarrerir-se també en la taula provisional de temps.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg iniciaven llavors la seva remuntada particular i s’imposaven en totes i cadascuna de les sis proves especials que li restaven a l’etapa per tal de fer entrada al parc tancat de la capital del Värmland en la quarta posició provisional, malgrat rebre una penalització adicional per haver-se saltat la sortida en un tram; i es que els pilots suecs havien aconseguit retallar sobre els trams 1 minut a Hannu Mikkola i Arne Hertz. Tanmateix uns altres pilots cridats a ser protagonistes de l’esdeveniment, els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, patien també problemes mecànics d’encès en la tercera especial i es veien endarrerits en uns 3 minuts en el que era la seva primera participació a la ronda sueca.

A l’entrada al parc tancat de Karlstad a partir de la mitjanit del dissabte, per davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i per tant ocupant posicions de podi, s’hi trobaven classificats Hannu Mikkola i Arne Hertz, Ari Vatanen i Terry Harryman, i els campions nacionals Björn Johansson i Sven-Erik Andersson que pilotaven un Opel Ascona 400 de l’importador local de la marca germànica, en definitiva tres respectables formacions.

La sortida de la segona etapa del ral·li es celebrava el mateix dissabte dia 13 de febrer a partir de les 7 en punt del matí, i si bé sobre el programa hi constaven 12 proves especials cronometrades de 155,95 km de distància, dues d’elles eren cancelades d’avantmà pels organitzadors en no haver prou capa de gel com per competir sobre un riu o un llac. Aquestes dues cancelacions suposaven escurçar en 14 km de distància l’etapa i el ral·li, pel que aquesta jornada sabatina es mantenia com la més llarga de tot el programa, dibuixant també sobre el mapa un bucle en direcció a Hagfors i Torsby per retornar de nou a la capital de la regió.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’imposaven en la primera prova especial per tal de compartir la tercera posició de podi amb el seus compatriotes Björn Johansson i Sven-Erik Andersson, mentre que en la següent prova especial i sota l’escratx ex-aequo de Hannu Mikkola i Arne Hertz i de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, els locals d’Audi ocupaven ja el tercer lloc en solitari. No seria l’únic avanç sonat matiner de la parella, doncs en imposar-se novament en la tercera prova especial sabatina, aquests superaven ja a Ari Vatanen i Terry Harryman i passaven a ocupar la segona posició provisional.

Stig Bloqmvist i Björn Cederberg aconseguirien llavors sumar 5 millors temps més en les 7 proves especials que restaven al bucle, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz n’hi aconseguien 3, neutralitzant així l’avanç de la parella local, mentre que per darrera dels dos Audi Quattro s’establia un bonic duel entre Ari Vatanen i Terry Harryman i Björn Johansson i Svan-Erik Andersson per la tercera posició de podi, un duel que finalitzaria sobre l’equador de la jornada quan els campions nacionals en vigència començaren a tenir problemes de temperatura en el motor. No seria l’únic incident remarcable de l’etapa, doncs Ari Vatanen i Terry Harryman perdien una roda a manca de dues cronometrades per entrar al parc tancat, i el pilot finlandès i el seu navegant britànic cedien el seu tercer lloc a Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Així doncs, després de la disputa de 17 proves especials cronometrades i quan restaven 78 equips participants en el parc tancat de Karlstad, la marca d’Ingolstadt podia fer gala de marcar un triplet en la taula general provisional de l’esdeveniment.

L’edició es concloïa amb 6 proves especials cronometrades de 105,22 km de distància, sent les 4 primeres nocturnes i les 2 restants diurnes en donar-se la sortida del parc tancat el diumenge a la 1 de la matinada. Stig Blomqvist i Björn Cederberg marcaven el millor temps ex-aequo amb Björn Johansson i Svan-Erik Andersson en la primera cronometrada del bucle, amb el que els campions nacionals suecs aconseguien així trencar el domini que Audi havia estat exercint fins llavors de victòries parcials.

La segona especia dominical era la més llarga de tot el programa, amb 47 km cronometrats de distància, i en la que es viurien uns girs inesperats en l’esdevenir del ral·li. Hannu Mikkola i Arne Hertz erraven en la munta de pneumàtics i veien com Stig Blomqvist i Björn Cederberg els atrapaven en l’especial. Els suecs que havien rebut la consigna de no atacar més posicions, alçaven una mica el peu de l’accelerador per tal de no pressionar als caps de files d’Audi, facilitant que les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons també arribessin a contactar amb els nòrdics. En un revolt lent de dretes, Hannu Mikkola perdia la concentració i patia una sortida de pista just davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg, si bé els locals podien esquivar l’Audi Quattro del pilot finlandès i el seu copilot suec, les seves companyes no, i aquestes impactaven amb la part posterior del primer cotxe accidentat, fent-lis perdre uns 5 minuts en l’incident, mentre que els guanyadors de la darrera edició s’hi deixaven mitja hora i tota opció a puntuar.

Tot plegat desencadenava en el primer escratx al ral·li d’Ari Vatanen i Terry Harryman, qui assolien la segona posició provisional en unes circumstàncies molt peculiars, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, molt més fets al ral·li i a la posada a punt del seu Opel Ascona 400, es classificaven en la tercera posició provisional. Mentre que l’altre Opel Ascona 400 present a la prova, el de Björn Johansson i Svan-Erik Andersson, causava baixa de l’esdeveniment per averia en la junta de culata.

Després d’aquesta tempesta, la calma va imperar en les quatre proves especials restants, d’apenes una quarentena de quilòmetres en total, i així Stig Blomqvist es feia amb la seva sisena victòria a la cita mundialista local, tercera pel seu copilot Björn Cederberg, en completar els 352,51 km cronometrats disputats en un temps de 3 hores 40 minuts i 15 segons. Ari Vatanen i Terry Harryman, que es mantenien al volant d’un Ford Escort RS1800 de Sutton Cars, però sense el seu codiciat esponsor principal, ho feien amb una demora de 2 minuts i 36 segons, el que els donava dret a pujar al segon graó del podi, mentre que els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, tancaven el podi de Karlstad a 4 minuts i 14 segons dels guanyadors.

Amb la tercera plaça que sumava a la ronda sueca, l’alemany federal Walter Röhrl se seguia mantenint líder de la general en combinar-la amb la victòria que el pilot aconseguia al Ral·li Monte-Carlo uns dies abans. Per la seva banda, Stig Blomqvist, gràcies a la victòria de casa, pujava fins la segona posició del campionat per a pilots a 12 punts de Röhrl, mentre que Ari Vatanen, segon a Suècia, empatava a 15 punts amb Hannu Mikkola, que venia d’haver marcat idéntic resultat a Mònaco.

Donat que el ral·li no era puntuable per al campionat de constructors, la general provisional d’aquest campionat romanía tal i com s’havia quedat després de la celebració del Monte-Carlo, amb tres marques germàniques ocupant les tres primeres posicions provisionals.