Ronda inaugural del campionat del món de ral·lis, el 84è Ral·li de Monte-Carlo tancava edició el diumenge 24 de gener de 2016 amb 64 equips participants presents al port de la ciutat que li donava nom. El ral·li, que donava punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com els campionats WRC-2 i WRC-3, lluïa una llista d’inscrits formada per 90 equips, dels que 88 es personaren a la rampa de sortida ubicada a les portes del Casino monegasc per a partir del dijous 21 de gener afrontar un recorregut format per 16 cronometrades de 377,59 km de distància.
El Ral·li Monte-Carlo, en la seva cerca d’un fet diferencial de la resta de proves del campionat, iniciava edició el dijous a la tarda amb la disputa de dues proves cronometrades, les quals suposaven els primers 41,63 km competitius. Els campions mundials, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, s’imposaven en la primera prova especial i esdevenien els primers líders del ral·li, si bé acte seguit els veïns irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle demostraven que les prestacions del tram de proves eren quelcom més que un reclam mediàtic i en aconseguir el millor temps en la segona cronometrada, els de Citroën rellevaven de la primera posició a la parella local de Volkswagen.
Amb aquesta breu activitat als trams s’arribava al parc tancat de Gap, població que havia vist néixer Sébastien Ogier 32 anys abans, amb el Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle comandant la taula provisional per 6,9 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Tancant les posicions amb dret a podi s’hi trobaven els noruecs de Volkswagen Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, autors del tercer millor registre en els dos trams celebrats, classificant-se provisionalment en aquesta posició a 20 segons dels líders.
La segona jornada de competició tenia un format més convencional per l’època, amb un bucle de tres trams que es celebrava en dues ocasions generant així un total de 6 proves especials de 116,50 km cronometrats. Líders i locals iniciaven l’etapa més o menys com l’anterior, primer Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’anotaven el primer millor temps de la jornada per retallar 9 dècimes de segon als seus rivals de Citroën, que en la següent cronometrada aconseguien re-establir-ne 7. En la tercera i última cronometrada del bucle, un nou escratx dels campions mundials, permetia situar el Polo R WRC de la parella local en la primera posició per un estret marge.
Andreas Mikkelsen i Anders Jæger perdien cert terreny amb els dos equips capdavanters, però la seva posició no semblava córrer perill mentre darrera seu s’hi establia un altre estira i arronsa per la quarta posició entre els seus companys d’equip finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que al Monte-Carlo hi feien debutar nou cotxe.
Per la tarda, en tornar a passar per les cronometrades, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i Kris Meeke i Paul Nagle s’anotaven els millor temps en els mateixos trams del matí, és a dir el primer i tercer del bucle, quart i sisè en el còmput de l’etapa, eren pels francesos de Volkswagen, mentre que el segon, cinquè en l’etapa, era obra de la parella de Citroën, que fins i tot aconseguia recuperar momentàniament el liderat amb el seu escratx per perdre’l a continuació.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no eren els únics a perdre plaça en la cinquena prova cronometrada del dia, doncs els seus companys noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger s’hi envirollaven perdent mig minut i el tercer calaix del podi, que anava a parar a mans dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Amb la confiança baixa, els noruecs sortien cautelosos a la darrera cronometrada del divendres, cedint encara uns segons més vers els seus companys.
Així doncs es feia entrada al parc tancat de Gap amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la primera posició per només 9,5 segons de marge vers el britànic Kris Meeke i l’irlandès Paul Nagle, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, últims classificats amb dret a pujar al podi, eren ja a 1 minut i 8,1 segons dels líders. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es trobaven 25,7 segons per darrera dels seus companys finlandesos i amb 14 segons de marge vers els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, pronosticant-s’hi un altre punt calent de la classificació.
Entre les baixes destacaven les dels polonesos Robert Kubica i Maciej Szczepaniak i la dels francesos de Ford Eric Camilli i Nicolas Klinger, els quals patien respectives sortides de pista en un tram glaçat de la primera especial, si bé la parella privada ho feien en la primera passada per la cronometrada i mentre que els oficials de M-Sport en la segona.
La tercera etapa del programa del ral·li, suposava 173,96 km de lluita contra el cronòmetre pels equips participants que restaven en competició, esdevenint així l’etapa més llarga de tot el programa i conduint-los des del parc tancat de Gap fins al de Mònaco. La jornada arrancava amb el tram més llarg de tota l’edició, Lardier et Valenca, amb 51,55 km de distància.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’anotaven el millor temps en l’especial reina del ral·li per ampliar en 10 segons les distàncies vers el Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que en la següent especial del programa, el millor temps era obra dels seus companys noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, escratx gràcies al qual aquests aconseguien recuperar la quarta posició que en l’especial anterior havien perdut amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. En la part més alta de la taula, la parella provençal de Volkswagen aconseguia afegir uns altres 10 segons en el coixí del liderat, amb el que aquest arribava fins al mig minut.
En sortir del re-agrupament de mitja jornada, Kris Meeke i Paul Nagle es llençaven a l’atac per mirar de revertir la situació, i en la tercera prova especial, els veïns de les dues irlandes de Citroën aconseguien el millor temps per retallar prop de 3 segons als líders, un temps però que en la prova següent aquests perdien pràcticament en la seva totalitat per deixar les distàncies entre els dos equips sense canvis rellevants.
On si que es produïen canvis d’importància era en la darrera plaça de podi, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, coneixedors de que era impossible donar caça als dos equips que els precedien i del coixí de segons que aquests havien acumulat vers els quarts classificats, pilotaven sense assumir riscs; tot i així els finlandesos malmetien les suspensions del seu Polo R WRC en la tercera especial, perdent-hi prop de 2 minuts en la carretera així com dues posicions en la general, ocupant el seu lloc en el podi Andreas Mikkelsen i Anders Jæger. Tanmateix els danys soferts, impedien a la parella finlandesa prendre la sortida en la quarta prova especial, enviant-los directament a engruixir la llista d’abandonaments.
Un darrer cop de teatre es produïa el dissabte per la tarda, Kris Meeke i Paul Nagle descobrien un problema en la caixa de velocitats del seu cotxe al terme de la quarta prova especial, una averia que els impedia afrontar la darrera prova cronometrada de la jornada i que deixava el camí molt planer a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cap a la victòria. Mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger passaven d’estar en la cinquena posició fins a la segona en tres trams consecutius.
Els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven la jornada imposant-se en les dues últimes proves especials programades, el que els permetia entrar a Mònaco en la tercera posició provisional a 12,5 segons dels noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i a 2 minuts i 12,2 segons dels companys dels escandinaus a Volkswaegen, els per llavors liders destacats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; a la seva vegada els pilots de la marca coreana gaudien del mateix marge que tenien amb els primers classificats amb els quarts, els també noruecs de M-Sport Mads Østberg i Ola Fløene, pel que pràcticament l’únic punt calent que quedava en la taula era la lluita per la segona posició.
La quarta i última etapa era un tràmit de 45,50 km cronometrats al llarg de tres proves especials per bona part del parc tancat, més quan a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els cridaven a la calma des de Hyundai per assegurar-se el primer podi de la temporada. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’assajaven de cara al Power Stage guanyant la primera especial dominical, mentre que en la segona Andreas Mikkelsen i Anders Jæger afegien uns quants segons més al coixí que tenien en la segona posició marcant-hi el millor registre i prevenint futurs mals majors.
La repetició de la primera cronometrada tancava l’edició de la cita dels Alps Marítims, sent en aquesta ocasió a més a més el Power Stage. Els líders tornaven a repetir autoria de l’escratx i els francesos de Volkswagen s’emportaven així els tres punts extra per davant dels espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí i del Citroën DS3 WRC dels seus compatriotes Stéphane Lefebvre i Gabin Moreau.
Amb l’entrada de nou dels pilots al parc tancat de Mònaco, el 84è Ral·li Monte-Carlo es donava per finalitzat amb la victòria per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals precisaven de 3 hores 49 minuts i 53,1 segons per a recórrer els 377,59 km de lluita contra el cronòmetre de l’edició. Els seus companys d’equip noruecs, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els escortaven al podi a 1 minut i 54,5 segons del seu registre, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el podi a 3 minuts i 17,9 segons del temps dels guanyadors, després de que els belgues patissin problemes de transmissió en la darrera especial.
En categoria WRC-2, un dels principals favorits a victòria, els britànics Elfyn Evans i Craig Parry, iniciaven el seu concurs al ral·li amb una punxada en la primera cronometrada del recorregut, el que els suposava perdre una mica més d’1 minut. A partir d’aquell moment, la parella encadenava 7 millors temps consecutius que els permetia passar a ocupar la primera posició de la classe un cop superada la segona especial matinal del divendres i fer entrada al parc tancat de Gap al vespre amb un marge superior al minut i mig.
Dissabte al matí, de nou una punxada soferta en la primera prova especial endarreria a Elfyn Evans i Craig Parry, els quals cedien el primer lloc a la provisional als alemanys Armin Kremer i Pirmin Winklhofer. Per sort d’uns i desgràcia dels altres, els nous líders s’envirollaven en la segona especial sabatina, retornant el liderat a la parella de M-Sport, la qual a partir de llavors passaven a controlar la prova, doncs el seu marge al capdavant de la general així els hi permetia. Finalment els britànics Elfyn Evans i Craig Parry aconseguien la victòria per més de 2 minuts de marge davant els veterans Armin Kremer i Pirmin Winklhofer, el que permetia al pilot gal·lès encapçalar la taula general del certamen amb 7 punts de marge vers l’alemany.
En el campionat WRC-3, reservat a vehicles de dues rodes motrius, els italians Fabio Andolfi i Manuel Fenoli se n’anaven a dormir el dijous al vespre com els primers líders de la classe en imposar-se en la primera prova especial del programa i marcar el segon millor registre en la prova següent.
El seu liderat però es volatilitzava al terme de la primera especial del divendres, quan el noruec Ola-Christian Veiby i el suec Jonas Andersson sumaven el seu segon escratx consecutiu i superaven als transalpins en la primera posició. Els nòrdics arrodonien la seva actuació imposant-se en totes les cronometrades del dia tret d’una, mentre que en la jornada sabatina aquests mantenien el seu ritme superior en les especials del matí.
A partir de llavors la parella escandinava passava a controlar el ral·li, assolint finalment la victòria a la cita alpina per un marge de 3 minuts i tres quarts, el que els permetia sumar així els seus primers 25 punts al campionat.
En el campionat de pilots el provençal Sébastien Ogier quallava a casa seva una actuació perfecta, guanyant ral·li i Power Stage, el que permetia al campió mundial iniciar el llarg camí cap a la reconquesta amb 28 punts, 9 més que el seu company d’equip, el noruec Andreas Mikkelsen. Thierry Neuville, tercer al podi de Monte-Carlo, ocupava aquesta mateixa posició en la provisional a 4 punts del seu precursor i a 14 del líder provisional.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
28
|
|
Andreas Mikkelsen
|
19
|
|
Thierry Neuville
|
15
|
En el certamen reservat a constructors, la victòria que aconseguia Sébastien Ogier i Julien Ingrassia quedava orfana en quan a contribució dels seus companys d’equip, amb el que Volkswagen veia com Hyundai els hi aconseguia empatar a punts gràcies a unir els resultats dels seus dos equips oficials. El segon equip del contructor alemany es situava a 7 punts per darrera seu, mentre que M-Sport tancava les places de prestigi a 13 punts dels primers classificats.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen Hyundai |
25 25 |
|
Volkswagen II
|
18
|
|
M-Sport
|
12
|