Ral·li Monte-Carlo 2005

El diumenge 23 de gener de 2005 finalitzava a Mónaco el 73è Ral·li Monte-Carlo, primera cita en el calendari del Campionat del Món de ral·lis. La prova era puntuable per als campionats de pilots, constructors i mundial júnior el que només aconseguia atreure fins a 34 equips a formalitzar la seva inscripció, estan tots ells presents a la rampa de sortida ubicada als peus del Casino de Monte-Carlo el dijous 20 de gener, per tal d’afrontar un recorregut composat per 15 especials cronometrades de 353,07 km de distància total i que 24 d’ells van aconseguir completar.

L’acció propiament dita arrancava el divendres 21 de gener pel matí en la zona més propera al Principat donades les limitacions imposades per la FIA en quan als enllaços, obligant a la organització a no programar especials que formaven part de la llegenda del ral·li com Burzet, Saint Bonnet le Froid o Sisteron.

Col de Sinne acollia la primera especial cronometrada del ral·li, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena s’adjudicaven el primer escratx alhora que començaven a marcar les diferències amb la resta dels equips del parc tancat, en especial en una secció d’uns 700 metres amb molta presència de glaç. En la segona especial cronometrada, la neu que uns espectadors van tirar a la traçada va fer que els pilots de Citroën se sortissin rectes en un encreuament perdent de l’ordre d’uns 7 segons; el que va impedir a la parella franco-monegasca adjudicar-se el seu segon escratx consecutiu, que recalava en els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Recomposats de l’ensurt, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien els dos escratxs que restaven per adjudicar en la jornada, el que permetia als campions del món arribar a la neutralització de la primera etapa amb un avantatge de 32,7 segons vers els seus companys d’equip, els belgues François Duval i Stéphane Prévot i de 1 minut i 1,5 segons vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

La segona etapa del ral·li va estar protagonitzada per dos accidents que van obligar a la organització a neutralitzar dues de les cinc especials cronometrades que constaven en el programa del dia. En el primer accident els protagonistes van ser els pilots de Citroën François Duval i Stéphane Prévot, els quals en una secció molt ràpida de la segona cronometrada a la que s’hi arribava en sisena a fons, havien de reduir fins a quarta, en la frenada peró una prominència de l’asfalt va tocar el protector del càrter del Xsara WRC fent-lo lliscar alhora que li elevava les dues rodes anteriors, allargant la frenada uns 10 metres, els suficients com per enviar als belgues contra un pal telefónic i a continuació colisionar contra un mur de pedres. Com a mesura de precaució, un helicópter va evacuar a Stéphane Prévot a l’hospital de Niça per tal de fer un xequeig exhastiu en el que només es va trobar un hematoma a la seva cama.

En el segon dels accidents importants els afectats van ser els alemanys d’Škoda Armin Schwarz i Klaus Wicha, els quals en la tercera especial programada del dia, patien una forta sortida de pista havent de ser evacuat el pilot per una lesió a l’espatalla. Aixó reduia els trams cronometrats a només tres en els que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien imposar-se en el primer i últim del dia deixant l’altre escratx que restava per uns especialistes d’asfalt com eren els francesos Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, tot i que els francesos pilotaven un Mitsubishi Lancer WRC, cotxe que en principi no entrava en les travesses.

A més a més de les baixes abans esmentades cal afegir la dels francesos Stéphane Sarrazin i Patrick Pivato en trencar la direcció del seu Subaru Impreza WRC S10 WRC en una sortida de pista, si bé els de la constelació de les Plèiades optaven per la fórmula del superally. D’altra banda Didier Auriol i Denis Giraudet, que estaven tenint un paper discret fins al moment amb un Peugeot 206 WRC de Bozian, abandonaven la prova amb el motor trencat.

Tot plegat permetia a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen pujar fins la segona posició provisional, peró ja a gairebé dos minuts dels líders de la prova, Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que Petter Solberg i Phil Mills ho feien fins la tercera i en el seu punt de mira la segona posició, ja que només 9,5 segons separaven els de Peugeot del de Subaru, tanmateix els campions mundials del 2003 no podien distreure’s doncs una altra parella finlandesa, Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, aguardaven en quarta posició a només 4,1 segons de l’Impreza S10 WRC número 5.

Així doncs en la jornada final el més interessant estava en la lluita per saber qui acompanyaria a Sébastien Loeb i Daniel Elena en el podi monegasc. Petter Solberg i Phil Mills s’adjudicaven el primer i segon tram del dia, el que permetia als de Subaru superar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la lluita de la segona posició, peró acte seguit en el Coll del Turini, la neu evocada a l’asfalt per uns inconscients va provocar que els de Subaru patissin una sortida de pista i haguessin d’abandonar la prova. En la mateixa cronometrada i en plena baixada del coll, estant el ferm sec, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es trobaven una clapa de neu en un revolt molt tancat que uns brètols havien llençat a la traçada, provocant-lis una lleugera sortida de pista i que els finlandesos arranquessin una roda del seu 307 WRC, perdent una gran quantitat de temps en l’especial si bé podien continuar en competició.

Aquests incidents patits pel Subaru i pel Peugeot situaven al Ford Focus RS WRC de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen en segona posició provisional, seguits del Mitsubishi Lancer WRC de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi a poc més de 25 segons. En les tres cronometrades que restaven, un escratx de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i dos de Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el ral·li en el que els de Citroën aconseguien la seva quarta victòria consecutiva, si bé en 2002 un error absurd del seu equip els va fer perdre alló que havien guanyat als trams.

Sébastien Loeb i Daniel Elena completaven el ral·li amb un temps total de 4 hores 13 minuts i 5,6 segons, mentre que els segons classificats, els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen ho feien amb 2 minuts i 58,3 segons de demora vers els guanyadors, tanmateix els de Ford en les tres últimes especials cronometrades aconseguien distanciar-se del Mitsubishi Lancer de Gilles i Hervé Panizzi que completaven el podi en una sorprenent tercera posició a 3 minuts i 40,1 segons dels vencedors.

En el mundial júnior els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson van dominar la primera meitat del ral·li, fins que un accident en la darrera especial cronometrada del segon dia els obligava a optar pel superally i cedir la posició de privilegi als finlandesos, també amb Suzuki Ignis S1600, Kosti Katajamäki i Timo Alanne; els quals precedien al terme de l’etapa en 13,3 segons als britànics de Citroën Kris Meeke i Chris Patterson. La lluita entre aquests dos equips es va decidir en favor dels de Citroën en la primera passada pel Col du Turini per contenir després als de Suzuki en les tres especials que restaven. Lógicament, sent la primera prova del calendari, Kris Meeke passava a liderar el campionat per davant de Katajamäki, Scorcioni i Sordo, molt afectat per uns problemes de frens en la primera jornada i que li impediren optar a posicions més d’honor.

Sébastien Loeb començava a caminar amb pas decidit cap a la revàlida de la seva corona mundial gràcies a la seva tercera victòria consecutiva al ral·li dels Alps, quarta si tenim en compte la de 2002 perduda per un error del seu equip. Toni Gardemeister per la seva banda sumava uns importants 8 punts mentre que Gilles Panizzi, pilot que només estava nominat a competir en unes determinades proves i que per tant no entrava en les travesses, obtenia 6.

En el campionat reservat a les marques, al segon lloc que obtenia Toni Gardemeister i Jakke Honkanen calia afegir el setè dels seus companys Roman Kresta i Jan Tománek, amb el que Ford obtenia 10 punts com Citroën i empataven al capdavant de la provisional. Situació similar es donava entre Mitsubishi i Peugeot, els quals sumaven 9 punts fruit de sumar el tercer lloc dels germans Panizzi amb el sisè de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, així com per part del del lleó el quart de Markko Märtin i Michael Park amb el cinquè de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Škoda, tot i haver efectuat un bon ral·li amb bons cronos per part dels francesos Alexandre Bengué i Caroline Escudero, havien de conformar-se amb un sol punt.