| Especificacions tècniques | |
| Motor |
4 cilindres en línia de 1397 centímetres cúbics (76,00 mm diàmetre 77,00 mm carrera), amb turbo |
| Potència |
185 CV a 7000 rpm |
| Canvi |
Manual de 5 velocitats |
| Transmissió |
Propulsió a les rodes posteriors |
| Longitud |
3664 mm |
| Amplada | 1746 mm |
| Alçada | 1328 mm |
| Distància entre eixos | 2430 mm |
| Pes mínim | 925 kg |
Havent competit com a prototip en el Giro d’Italia 1979, l’homologació del Renault 5 Turbo no arribaria fins al setembre de 1980, pel que la seva estrena mundial hauria d’esperar a la primera cita francesa amb la que els responsables de Renault Sport es trobaven en el calendari, el 24è Tour de Corse. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié pilotaven l’unitat de fàbrica, veient-se obligats a abandonar la competició per una averia d’alternador, si bé el seu plantejament de cotxe «curses-client» facilitava que fins a 6 Renault 5 Turbo més fossin presents al parc tancat d’Ajaccio, destacant la quarta posició final de Bruno Saby i Christian Gilbert.
Un mes més tard, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié aconseguirien el segon lloc absolut al 23è Critérium des Cévennes, sent aquest el primer resultat rellevant pels responsables del projecte i motiu pel qual al cotxe se’l va començar a denominar «Cevennes». El disseny del Renault 5 Turbo estava molt encaminat a l’asfalt, pel que oficialment no se’l va tornar a veure en competició fins al Ral·li Monte-Carlo 1981, on una bretolada del públic facilitaria la seva primera victòria de mans de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié.
Els aficionats corsos i britànics van tenir l’ocasió de tornar a veure el petit cotxe turbo i groc aquell mateix any, per guardar-lo a Dieppe fins al Tour de Corse de 1982, on la mateixa parella francesa donaria la segona i última victòria al model. Reemplaçat per l’homologació del Grup B al gener de 1983, oficialment el Renault 5 Turbo Cevennes va estar en la rampa de sortida del mundial de ral·lis al llarg de 6 esdeveniments, en els que els seus pilots hi aconseguirien 2 victòries, generant així una relació de victòries per participacions del 33,33 %.
Jean-Ragnotti:
Monte-Carlo 1981 i Tour de Corse 1982.
