Ral·li Olympus 1986

Tretzena i última cita del mundial de ral·lis, el 21è Ral·li Olympus nord-americà servia tanmateix per acomiadar-se dels cotxes amb reglamentació Grup B, prohibits per la FISA de cara a la següent temporada. La prova que era puntuable per als campionats de pilots i pilots de cotxes Grup A, atreia l’interés de fins a 50 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que 25 aconseguirien completar els 525,89 km de recorregut dividt en 40 especials cronometrades el diumenge 7 de desembre de 1986 a la ciutat de l’estat de Washington de Tumwater.

La prova arrancava el dijous 4 de desembre a Tacoma, on un primer tram urbà, celebrat sobre asfalt, va servir per a que els pilots comencessin a posar les espases en alt. En ell, de només 3,5 km de distància, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van aconseguir fer l’especial amb el seu Lancia Delta S4 6 segons més ràpid que els seus màxims rivals en el campionat, els seus compatriotes de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen.

Però ja en la següent cronometrada, disputada sobre la superficie pròpia del ral·li, és a dir, terra, i amb una boira reinant l’ambient de les tres següents especials cronometrades, els de Peugeot van inclinar la balança del seu favor, adjudicant-se totes tres especials i esdevenint els líders de la prova nord-americana ja en el primer dels trams disputats. Marku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda marcaven l’escratx en el cinquè tram, que després de la cancelació del sisè per una esllavissada suposava l’últim tram abans de la neutralització de mig matí.

Precisament en el cinquè tram es produia una de les primeres baixes de cert nivell, quan el pilot local de Peugeot John Woodner, acompanyat del neozelandès Tony Sircombe, havia d’abandonar la prova quan marxava en tercera posició, cedint la plaça a l’Audi Sport Quattro del seu compatriota John Buffum i el britànic Neil Wilson, els quals es trobaven ja a 1 minut i 50 segons dels líders del ral·li, just per davant dels Toyota de propulsió que eren encapçalats pels suecs Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius.

La cancelació de la sisena especial cronometrada va deixar als pilots més temps lliure, ocasió que Juha Kankkunen i Juha Piironen van aprofitar per dirigir-se cap a les assistències i canviar una bateria del seu Peugeot 205 T16 Evo2. De tornada cap a la sortida de l’especial número set del ral·li però, els pilots es trobaren atrapats enmig d’un embús monumental ocasionat pels cotxes dels espectadors que es dirigien a veure precisament l’evolució dels pilots. En un intent desesperat, Juha Piironen va saltar del cotxe per dirigir-se corrent al control de sortida, on es van negar a fitxar la targeta de ruta fins que el cotxe no hi fos present. Tal va ser la demora, que als de Peugeot els hi va caure una penalització d’un minut, deixant com a líders als seus compatriotes de Lancia amb 51 segons d’avantatge.

A partir d’aquell moment Juha Kankkunen i Juha Piironen van llençar-se a l’atac, arriscant al màxim, aconseguint retallar 25 segons als seus màxims rivals a la corona mundial, a l’espera que la FISA resolgués la reclamació del Sanremo, al terme de la primera etapa el divendres al vespre. Mentre que per darrera d’ells el local John Buffum acompanyat del britànic Neil Wilson es trobava tancant el podi a més de 5 minuts dels líders ja i amb la comoditat de tenir els Toyota oficials a gairebé 3 minuts d’ells.

El dissabte pel matí arrancava la segona etapa del ral·li amb els 31 equips supervivents i 11 especials cronometrades per davant, en les que Markku Alén i Ilkka Kivimäki pràcticament aconseguien sentenciar el ral·li. D’entrada per que els de Lancia aconseguien imposar-se en 9 especials, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen ho feien en 3, en el tercer tram del dia tots dos equips calcaven el millor crono d’aquí que la suma sigui 12.

I després perque en l’avant-penúltima cronometrada de l’etapa, els Juha van haver de completar l’especial amb una roda punxada, el que els va fer perdre uns 43 segons alhora que malmetia el pont de la roda. Tots dos factors permetien als pilots finlandesos de Lancia incrementar les distàncies vers els seus rivals de Peugeot, elevant els 26 segons amb els que s’iniciaven la segona etapa, fins a 1 minut i 32 segons a la neutralització del dissabte. Mentrestant la distància que tenien amb el tercer classificat, l’Audi Sport Quattro superava ja la barrera dels 10 minuts mentre que els Toyota, encapçalats pels suecs Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius es trobaven ja a més de 15 minuts.

Ja en la tercera i última etapa, celebrada el diumenge 7 de desembre des de les 6h del matí fins a quarts de nou al vespre, la lluita entre els dos aspirants a corona va proseguir, sobretot quan en la primera especial cronometrada del dia els de Peugeot aconseguien retallar de cop 26 segons als de Lancia, i poc després els de l’escuderia italiana es deixaven 12 segons per culpa d’una punxada, això deixava als dos equips separats per 56 segons i amb pràcticament tota l’etapa per davant.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van exprimir al màxim a partir d’aquell moment, elevant de mica en mica les distàncies vers els seus compatriotes fins arribar als definitius 3 minuts i 26 segons que es van registrar en concloure el ral·li, no sense abans emportar-se un ensurt en la penúltima especial cronometrada, quan els pilots van senitr un fort impacte en la part posterior del seu Delta S4. El primer que va pensar Markku es que havia atropellat un nen, però afortunadament, dins la desgràcia es tractave d’una ovella.

Amb un crono de 5 hores 26 minuts i 10 segons doncs, Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyaven l’última ral·li de l’era del Grup B, superant en 3 minuts i 26 segons els seus compatriotes de Peugeot Juha Kankkunen i Juha Piironen en 3 minuts i 26 segons. El podi el tancava el nord-americà John Buffum i el britànic Neil Wilson a 24 minuts i 14 segons dels guanyadors de la prova.

En la categoria reservada als cotxes de Grup A, el domini del neozelandès resident als Estats Units Rod Millen i el seu copilot canadenc John Bellefleur, va ser aclaparador. MIllen-Benefleur van liderar la categoria des del primer fins a l’últim tram amb el seu Mazda Familia 4WD, si bé a les acaballes de la prova el cable del velocímetre va donar certs problemes a la transmissió, el Mazda homòleg dels compatriotes de Rod Millen, Neil Allport i Roger Freeth, es trobava força endarrerit per una série d’accidents, mentre que uns altres neozelandesos, els de Subaru Possum Bourne i Jim Scott, havien perdut 8 minuts en quedar-se sense carburant en el seu RX Turbo el primer vespre de competició.

A la prova nord-americana, Markku Alén i Juha Kankkunen arribaven separats per un sol punt, per tant qui es classifiqués davant de l’altre guanyava el mundial, a l’espera que en 10 dies, el 18 de desembre, la FISA resolgués la reclamació interposada per Peugeot davant l’escàndol del Ral·li Sanremo. Pel moment Markku Alén guanyava el ral·li nord-americà el que donava temporalment el títol de campió al pilot de Lancia que superava en 6 punts a Juha Kankkunen. Timo Salonen, absent a la prova, tancava un podi mundial ple de pilots finlandesos.

Donat que la prova no era puntuable per al campionat de constructors, la taula no es movia en relació al RAC britànic, on la corona ja havia estat adjudicada a Peugeot per 9 punts vers els seus màxims rivals de Lancia, passés el que passés en la resolució posterior de la FISA sobre el polèmic Sanremo.