RAC Rally 1988

Tretzena cita en el calendari del campionat de ral·lis d’un total de tretze, és a dir la última, el 44è RAC Rally finalitzava el dijous 24 de novembre de 1988 a Harrogate, ciutat anglesa des d’on partien el diumenge 20 de novembre de 1988 cap a un recorregut format per 52 especials de 604,43 km de distància cronometrada. El ral·li que era puntuable per als certamens reservats a pilots, marques i mundial de producció aplegava fins a 192 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 178 van realitzar la protocolària sortida des de la rampa i 87 aconseguien superar les especials programades per la organització.

La primera etapa, celebrada el diumenge 20 de novembre, estava composada per tan sols 8 proves especials cronometrades que totalitzaven 36,60 km de distància majoritàriament en parcs i finques privades, pel que aquesta es podia considerar com pràcticament una presa de contacte amb el cotxe sobre el terreny. El principal handicap d’aquesta etapa residia en la nevada que havia caigut en les hores prèvies a la disputa de les cronometrades, pel que tot i ser proves bàsicament celebrades sobre asfalt o una superficie mixta, els cotxes de 2 rodes motrius com els Ford Sierra RS Cosworth poc van poder demostrar.

Els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i els seus compatriotes de Mazda Timo Salonen i Voitto Silander marcaven l’escratx ex-aequo en la primera especial cronometrada del ral·li, mentre que la parella de Toyota aconseguia en solitari els dos següents.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki presentaven les seves credencials en imposar-se en la quarta cronometrada, trencant així la ratxa de Juha Kankkunen i Juha Piironen que a continuació tornaven a marcar tres millors registres de forma consecutiva. En la última cronometrada de la jornada, Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a trencar la ratxa de la parella de Toyota en guanyar l’especial empatant a temps amb els també pilots de Toyota Björn Waldegård i Fred Gallagher.

Així doncs, a l’arribada a Teldford el mateix diumenge a dos quarts de set del vespre, ciutat on es neutralitzava la primera etapa, Juha Kankkunen i Juha Piironen lideraven la prova britànica amb 27 segons de marge vers el Lancia Delta Integrale de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Björn Waldegård i Fred Gallagher tancaven el podi provisional a 43 segons dels líders amb 1 segon d’avantatge vers el Lancia Delta Integrale oficial de Mikael Ericsson i Claes Billstam. Mentre que els Mazda 323 4WD oficials de Timo Salonen i Voitto Silander i Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer es trobaven una mica més despenjats fent un sandvitx a l’Audi 200 Quattro dels campions alemanys de ral·lis Armin Schwarz i Arne Hertz.

Tot i la poca distància celebrada fins al moment, es produiren ja les primeres baixes ilustres en aquesta primera etapa quan al Toyota Celica GT-4 de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, se li trencava l’arbre de lleves en la primera especial cronometrada del ral·li. D’altra banda el cotxe homòleg de l’importador britànic confiat en mans de Jimmy McRae i Rob Arthur, trencava el seu motor en la quarta prova cronometrada.

Dilluns a les set del matí es donava la sortida als 157 equips que restaven en competició cap a un bucle que la organització havia format amb 13 cronometrades de 155,73 km les quals bàsicament discorrien per Gales. La primera d’elles, una superespecial com les viscudes en la jornada anterior en un parc era guanyada per Björn Waldegård i Fred Gallagher, mentre que en la segona, d’un format més tradicional, el millor temps era per a Mikael Ericsson i Claes Billstam.

Tanmateix aquesta segona prova cronometrada va suposar un canvi en el liderat quan Juha Kankkunen i Juha Piironen punxaven una roda del seu Celica GT-4 i perdien 1 minut vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki que eren a partir de llavors els nous inquilins de la part més alta de la taula general de temps. Amb la parella finlandesa de Lancia al capdavant de la general, aquests es van permetre el luxe d’encadenar 7 temps escratx mentre que els seus companys d’equip, Mikael Ericsson i Claes Billstam eren rescatats en fins dues ocasions dels vorals de les pistes pels aficionats, sent la tercera vegada la definitiva i que deixava la parella sueca de Lancia fora de concurs.

Juha Kankkunen i Juha Piironen, trencaven la ratxa dels seus ex-companys d’equip en imposar-se en la primera prova especial del bucle de Clocaenog, deixant la distància entre els dos principals contrictants en els voltants del mig minut, però en la segona prova del bucle, un conat d’incendi en el seu turbo enfonsava la parella finlandesa de Toyota fins la sisena plaça a gairebé 6 minuts dels líders.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki tornaven a demostrar la seva supremacia en guanyar dues de les tres cronometrades que restaven per completar la jornada, la segona i la quarta especial de Clocaenog, mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund, amb el seu Mitsubishi Galant VR-4 de 4 rodes directrius era qui s’imposava en la tercera.

Completat el bucle de Clocaenog, s’arribava de nou a Harrogate a quarts de deu de la nit del mateix dilluns, ciutat on es produia la neutralització de la segona etapa i on Markku Alén i Ilkka Kivimäki reflexaven un domini de la taula amb 3 minuts i mig d’avantatge vers el Celica GT-4 de Björn Waldegård i Fred Gallagher. Tercer i quart eren els dos Mazda 323 4WD oficials de Timo Salonen i Voitto Silander i de Hannu Mikkola i Christan Geistdörfer respectivament, separats per tan sols 5 segons entre ells i a mig minut de la segona plaça provisional. Ambdos equips, tot i fer mèrits amb el seu pilotatge en les condicions lliscants en les que es celebraven les cronometrades, la manca de potència dels seus propulsors es deixava notar en els cronos a final de tram.

La tercera etapa del ral·li arrancava el dimarts a dos quarts de set del matí, i aquesta es celebrava bàsicament en terreny escocès amb les tradicionals especials de Grizedale o dels boscos de Kielder. En total 10 proves especials cronometrades amb una corda de 149,37 km de distància que els 131 equips que seguien en actiu havien de fer front per arribar a Carlisle.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van anar alternant l’autoria dels millors temps amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, o fins i tot empatant a l’escratx, en els 5 primers trams del dia, el que per una banda mantenia neutres les distàncies entre les dues parelles finlandeses i per una altra permetia als de Toyota anar pujant posicions llurs Pirelli s’adaptaven millor a les especials gelades que no pas les Michelin dels Lancia o Mazda.

Timo Salonen i Voitto Silander posaven final al binomi Lancia-Toyota de la tercera jornada en vèncer en la sisena especial del dimarts, el que deixava als dos Mazda i al Toyota de Juha Kankkunen i Juha Piironen pràcticament emptats a temps. A continuació la prova va viure un primer gir quan en la setena especial, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van començar a patir uns problemes en el seu canvi de marxes que van desencadenar en un canvi de la caixa en les assistències posteriors, si bé per fortuna dels líders gairebé no es deixaven temps ni tampoc penalitzaven en la reparació. L’altra cara de la moneda eren Timo Salonen i Voitto Silander, els quals patien una sortida de pista en aquesta mateixa setena especial perdent uns 4 minuts i el tren de les primeres posicions.

Juha Kankkunen i Juha Piironen s’imposaven en la primera especial dels boscos de Kielder, mentre que Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer ho feien en les dues restants celebrades en tan mítics boscos i que tancaven la jornada. Tanmateix en la primera especial de Kielder es coneixia una sortida de pista per part de Markku Alén i Ilkka Kivimäki que tenia com a punt culminant una punxada soferta en la última especial de la jornada, facilitant tots dos incidents que els 4 minuts i mig d’avantatge aconseguits fins l’equador de la jornada es volatilitzessin i que tan Juha Kankkunen i Juha Piironen com Hannu Mikkola i Chrisitian Geistdörfer passessin a liderar el ral·li ex-aequo a l’entrada al parc tancat de Carlisle amb 15 segons de marge vers els anteriors líders.

Dimecres a primera hora del matí, amb l’inici de la quarta etapa, Markku Alén i Ilkka Kivimäki sortien disposats a recuperar el liderat, i si bé el primer escratx l’aconseguien Ari Vatanen i Bruno Berglund amb el seu Mitsubishi Galant VR-4 i el liderat passava a estar en solitari en mans de Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, la parella finlandesa de Lancia s’imposava en les dues cronometrades següents i passaven a liderar de nou la prova un cop finalitzada la tercera especial del dia.

El seu liderat peró en aquesta segona ocasió era efímer, doncs una sortida de pista soferta pels líders en la cinquena cronometrada deixava el liderat en mans novament del Mazda 323 4WD de Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer en perdre-hi prop de 5 minuts tot i comptar amb l’ajuda del públic. Alhora el ral·li patia una altra baixa quan Ari Vatanen i Bruno Berglund es veien forçats a abandonar el ral·li per una averia en el ventilador del seu Mitsubishi que provocava un sobreescalfament del motor que acabava fumejant.

Aquest nou contra-temps va animar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki a seguir atacant en cada revolt de les especials dels boscos de Kielder que venien a continuació, fent les delicies al públic que s’hi aplegava i aconseguint-hi guanyar tots tres trams, mentre que Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer perdien el liderat en haver d’anar marcant la traçada sobre la neu fresca, el que va facilitar que Juha Kankkunen i Juha Piironen tornessin a liderar la prova en la recta final de la jornada.

A Harwood, especial que seguia a les de Kielder, un problema en l’embragatge del Lancia Delta Integrale dels finlandesos suposava un nou contra-temps en les seves aspiracions, si bé en la última cronometrada de la jornada, Markku Alén i Ilkka Kivimäki retallaven 1 minut a Juha Kankkunen i Juha Piironen en els prop de 26 km del tram.

Tot plegat deixava en el retorn a Harrogate el dimecres al vespre a Juha Kankkunen i Juha Piironen com a líders provisionals de la general amb 1 minut i 6 segons de marge vers Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien compensat parcialment el seu esforç en assolir la tercera posició a 3 minuts i 25 minuts dels seus compatriotes de Toyota i tanmateix amb 38 segons de marge vers els quarts classificats, Björn Waldegård i Fred Gallagher.

La cinquena i última etapa era un bucle amb sortida i arribada a Harrogate d’onze especials cronometrades de 133,40 km de corda. Juha Kankkunen i Juha Piironen marcaven el millor registre en la primera d’elles confirmant el seu liderat, però a continuació arribaria l’assetjament per part de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella de Lancia guanyava consecutivament les dues següents proves cronometrades, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen amb problemes amb la pressió d’oli cedien el seu liderat a Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer.

A continuació, en la quarta especial cronometrada del dijous, on Pentti Airikkala i Brian Murphy aconseguien el seu primer escratx del ral·li a bord d’un Lancia Delta Integrale privat, arribarien els cops de teatre definitius en dos actes. En el primer Juha Kankkunen i Juha Piironen s’accidentaven i es veien forçats a abandonar el ral·li amb el seu motor sense apenes pressió d’oli, mentre que al cap de dues cronometrades, Langdale, els que patien la sortida de pista eren els líders Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, els quals en impactar contra un arbre trencaven la caixa de velocitats del seu Mazda 323 4WD.

D’aquesta forma tan abrupte Markku Alén i Ilkka Kivimäki es tornaven a trobar comandant la general del ral·li amb un marge prou ampli vers Timo Salonen i Voitto Silander que en els primers compassos de la jornada havia acumulat problemes de diferent índole i que li havien fet cedir 2 minuts més vers els seus compatriotes de l’equip Lancia. Donada la situació, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van afluixar el ritme, permetent a Pentti Airikkala i Brian Murphy acumular més escratxs en el seu compte particular en les cinc proves especials cronometrades que restaven per celebrar-se.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en la última prova especial del ral·li, la 52ena, el que permetia a la parella finlandesa entrar a Harrogate com a guanyadors del 44è RAC Rally amb un temps total de 7 hores 15 minuts i 37 segons. Tanmateix aquesta victòria suposava la dinovena pels pilots en el mundial, superant així el rècord de 18 que fins llavors ostentava el seu compatriota Hannu Mikkola. Timo Salonen i Voitto Silander completaven el recorregut en segona posició a 4 minuts i 6 segons del millor registre, mentre que Björn Waldegård i Fred Gallagher tancaven el podi a 6 minuts i 39 segons dels guanyadors.

Entre els cotxes amb homolgació de Grup N, els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono, arribaven al Regne Unit disposats a lluitar per la corona mundial de producció amb els belgues Pascal Gaban i Willy Lux els quals els hi duien un avantatge de set punts a la general del campionat. Tots dos equips es van veure afectats pels contra-temps al llarg de la cita, els argentins arrossegaven problemes en la caixa de velocitats, que els obligà a canviar-la amb la pertinent penalització, mentre que Pascal Gaban i Willy Lux acumulaven dues punxades i una sortida de pista que els va suposar estar-se uns 20 minuts fora de la traçada i que els deixava en novena posició provisional a les acaballes de la prova, mentre que Jorge Recalde i Jorge del Buono marxaven en tercera posició en la categoria el que els permetia sumar suficients punts com per ser campions del món.

Per davant, una altra parella de belgues al volant d’un Mazda 323 4WD, la formada per Grégoire de Mevius i Luc Manset, lideraven el ral·li amb comoditat. En la recta final del ral·li Pascal Gaban i Willy Lux aconseguien la vuitena posició en superar els britànics Charles Payne i Hugh Edwards, mentre que una altra baixa els classificava en la setena plaça final, el que convertia a la parella belga com a campions mundials per tan sols 2 punts de marge vers la parella argentina. Tanmateix Grégoire de Mevius i Luc Manset aconseguien una victòria molt important.

Amb el títol ja decidit en favor de l’absent Miki Biasion des de l’anterior ronda al Sanremo, la dinovena victòria en el mundial per a Markku Alén servia al pilot finlandès per a superar al transalpí Alex Fiorio i finalitzar la temporada en segona posició final a 29 punts del seu company d’equip i amb 10 punts de marge vers el pilot de la filial Jolly Club.

Pilot	Punts
Massimo Biasion	115
Markku Alén	86
Alex Fiorio	76

En l’apartat de constructors, Lancia ja havia omplert el seu compte particular per victòries, només es retenien els 7 millors resultats de la temporada, pel que la seva desena victòria de la temporada no es contabilitzava. Ford per la seva banda aconseguia finalitzar la temporada com a sub-campiona gràcies al sisè lloc de Stig Blomqvist i Benny Melander que superaven per 2 minuts i escaig als seus companys d’equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals anaven calçats amb Michelin a diferencia dels seus companys suecs que diuen Pirelli. Audi, tot i no competir oficialment en el campionat, tancava el podi de la temporada per 5 punts de marge Mazda.

Constructor	Punts
Lancia	140
Ford	79
Audi	71