Ral·li Catalunya 1991

El 27è Ral·li Catalunya-Costa Brava era la primera edició de la prova catalana que gaudia de puntuabilitat mundial. Amb la ciutat gironina de Lloret de Mar com a centre d’operacions, el ral·li s’iniciava el diumenge 10 de novembre de 1991 i posava punt i final el dimecres 13 de novembre. La prova era puntuable per als calendaris dels campionats de pilots i producció, el que atreia fins a 83 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 76 eren presents a la rampa de sortida, transcorregudes les 4 etapes de competició i 35 especials cronometrades de superficie mixta terra-asfalt i 594,01 km de distància, 33 equips van ser a la cerimònia de clausura.

La primera etapa es disputava integrament sobre asfalt, amb 7 especials cronometrades de 90,43 km de distància, en les que els pilots de Toyota Armin Schwarz i Arne Hertz, lliures de tota pressió van aconseguir marcar tres escratxs per esdevenir des del segon tram cronometrat els líders de la prova. D’altra banda François Delecour i Daniel Grataloup aconseguien els altres tres escratxs restants del dia, tenint en compte que el tram d’Ossor es va haver de cancelar per excès de públic, però una averia en el seu turbo, una vàlvula va quedar tancada i la pressió en l’admissió va quedar anulada, va fer perdre de l’ordre de minut i mig als pilots francesos de Ford.

L’averia del Sierra Cosworth 4×4 de François Delecour i Daniel Grataloup deixava en segona posició als espanyols, també de Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya a 35 segons dels seus companys d’equip, els quals sabedors que es jugaven pràcticament el campionat, van optar per una tàctica força més conservadora en els trams, superant per només 1 segon al pilot de Vic Mia Bardolet i el seu copilot Antonio Rodriguez, els quals encara estaven en procés d’adaptació del Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficial.

Juha Kankkunen i Juha Piironen per la seva banda es lamentaven d’haver arribat amb el temps molt just per preparar la ronda catalana, i amb només 3 passades pels trams els hi resultava dificil recordar les corbes, justificant així haver caigut fins la sisena posició a 1 minut i 35 segons dels líders provisionals, mentre que els seus companys d’equip Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, tot i no gaudir de molta experiència a la prova es trobaven en quarta posició provisional a 40 segons de la primera posició.

El dilluns al matí s’iniciava la segona jornada, amb 13 especials d’asfalt i 216,12 km cronometrats per davant, però abans de disputar-se el primer quilòmetre es va produir la primera baixa important quan el Toyota Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya es negava a arrancar, sense dubtar-ho els espanyols van empènyer el seu cotxe per tal de sortir del parc tancat i poder arribar a les assistències, on malgrat intentar-ho tot el que estava en les seves mans, tot esforç va ser inútil i el cotxe no va arrancar pel que els grans favorits havien d’abandonar la prova.

En quan al que passava en els trams, François Delecour i Daniel Grataloup es varen llençar a l’atac marcant tots els escratxs del dia tret de la passada al Coll de Santigosa, on el millor registre va ser pels líders de la provisional Armin Schwarz i Arne Hertz. Els francesos retallaven així 1 minut i 10 segons als líders, recuperant bona part del temps perdut per l’averia del turbo en la primera jornada, mentrestant Mia Bardolet i Antonio Rodriguez, que en una ocasió van empatar el millor temps amb els seus caps de files, van arrossegar problemes amb el seu diferencial davanter que perjudicaven l’estabilitat del seu Sierra RS Cosworth 4×4 durant una bona quantitat de trams, ja que no hi havia temps material per poder realitzar la corresponent reparació.

Fins i tot en un cert moment de l’etapa Andrea Aghini i Sauro Farnocchia estaven en posició de prendre’ls-hi la posició, però afortunadament els pilots de Ford mantingueren la tercera posició gràcies a la reparació del diferencial i a una virolla dels italians, que els va permetre superar-los en 40 segons al terme de la jornada, això si a 1 minut i 42 segons ja dels primers classificats.

Dimarts arribava el torn de la terra i amb ella Juha Kankkunen i Juha Piironen van llençar el seu atac. Guanyant amb solvència 6 dels 9 trams que composaven l’etapa, els de Lancia escurçaven 37 segons vers els líders provisionals, Armin Schwarz i Arne Hertz, però el que era més important per a la parella finlandesa de cara a la lluita de la corona mundial, és que retallaven més de 3 minuts als altres pilots que tenien per davant en la taula i es situaven en tercera posició a només 25 segons del Ford Sierra RS Cosworth 4×4 de François Delecour i Daniel Grataloup.

Per la seva banda els pilots de Ford veien com el seu cotxe queia en picat el seu rendiment sobre la grava per unes suspensions massa toves i que en el cas d’endurir-les, perdien motricitat; explicant-se així la devallada de François Delecour i Daniel Grataloup o perque Mia Bardolet i Antonio Rodriguez, dominadors del Nacional d’Espanya de Terra amb un cotxe de la marca de l’oval, ara no podien controlar el Lancia Delta dels uruguaians Gustavo Trelles i Raul Ivetich.

La quarta i última jornada, de només 93,32 km cronometrats sobre terra dividits en 5 trams, començava amb cert nerviosisme quan Armin Schwarz i Arne Hertz havien de treure empenyent el seu cotxe del parc tancat fins arribar a les assistències on els seus mecànics només disposaven de 15 minuts per canviar la caixa de canvi, afortunadament els técnics ho feren en 9 minuts per a partir de llavors seguir intentant contenir l’assalt de Juha Kankkunen i Juha Piironen.

A l’equador de la jornada, en el tram d’El Subirà, tot va estar a punt d’anar-se en orris per a la parella de Toyota quan volcaven el seu Celica GT-4 en una paella lenta, de primera velocitat, si bé l’ajut d’un expectador no va fer necessari que Arne Hertz hagués de baixar del seu seient, el copilot suec va perdre les notes i els pilots van haver de fer el que restava de tram a ull, perdent 1 minut vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, que seguien encadenant escratxs i tenien a l’abast la segona plaça.

Si bé el Celica mostrava danys en la carrosseria per la seva revolcada, mecànicament el cotxe estava perfecte i afortunadament els «ouvreurs» del parella germanico-escandinava tenien còpies de les seves notes, pel que els líders van poder competir els dos trams que restaven en plenes facultats, permetent-se fins i tot acabar el ral·li amb un millor crono gràcies en part a que Juha Kankkunen i Juha Piironen patien una virolla que ben a punt els va estar de perdre la segona posició que en la penúltima cronometrada havien près a François Delecour i Daniel Grataloup.

Per la seva banda Mia Bardolet i Antonio Rodriguez es beneficiaven de l’averia en la transmissió en la primera cronometrada del dia i d’embragatge en la segona que obligava als uruguaians Gustavo Trelles i Raul Ivetich abandonar el ral·li quan quedaven tres trams per completar-lo, permetent que els de Ford finalitzessin en una meritòria quarta posició.

Sense més lloc als girs inesperats de guió, Armin Schwarz i Arne Hertz guanyaven per primera vegada un ral·li del mundial amb un temps total de 6 hores 44 minuts i 42 segons, 1 minut i 33 segons per davant dels pilots de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen. François Delecour i Daniel Grataloup, tot i poder ressistir bona part del quart dia l’atac dels finlandesos, gràcies a emprar els mateix tipus de pneumàtic que els Toyota, finalment queien fins la tercera plaça per només 5 segons de diferencia és a dir a 1 minut i 38 segons dels guanyadors.

En l’apartat de producció els pilots canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez, juntament amb els argentins Carlos Menem i Victor Zucchini van estar mantenint una bonica lluita a bord dels seus Ford Sierra RS Cosworth 4×4 al llarg de tota la prova, portant els argentins la davantera en les especials d’asfalt. Arribada la terra, els espanyols van escurçar distàncies fins arribar a contactar amb els seus rivals, però en trencar-se un suport del motor, aquests van tornar-se a endarrerir. En la quarta i última etapa, Carlos Menem i Victor Zucchini obrien la direcció en impactar contra un arbre, el que va provocar als pilots argentins que patissin un accident en l’enllaç al següent tram contra un autobús havent d’abandonar lógicament la prova i cedint la victòria als canaris Fernando Capdevila i Alfredo Rodriguez que d’aquesta manera pujaven fins la segona posició de la general però a tot un món dels campions mundials, els belgues Grégoire de Mévius i Hervé Sauvage.

El debut en el calaix més alt del podi permetia al pilot alemany Armin Schwarz pujar forces graons en la general provisional arribant fins al cinquè lloc, si bé el pilot ja no podia comptar de cara al títol mundial. Juha Kankkunen per la seva banda, els 15 punts que li donaven la segona posició, li permetia superar en 7 punts a Carlos Sainz en la general provisional del campionat i per tant passar a liderar la taula; si bé el finlandès hauria de restar un resultat en el RAC britànic i per tant hauria de fer un bon paper en la cita que tancava el campionat per tal de proclamar-se campió. Didier Auriol, que tancava el podi a 30 punts dels dos primers classificats, tampoc entrava en les travesses.

En el campionat de constructors, la victòria aconseguida per Armin Schwarz i Armin Hertz no era útil per a Toyota ja que la cita catalana que debutava amb nota al mundial, no era puntuable per al campionat i per tant la taula restava congelada des del Ral·li Sanremo.