Ral·li Costa d’Ivori 1984

La capital nacional, Abidjan, era escenari el diumenge 4 de novembre de 1984, de l’esperpèntic final del 16è Ral·li Costa d’Ivori, en el que només 6 equips aconseguien completar el recorregut del mateix. La cita africana, que només era puntuable pel campionat de pilots, complia amb el mínim exigit per la FISA per a conservar la categoria mundial, 50 equips, si bé molts d’aquests eren taxis que als pocs metres d’iniciar la prova acabarien abandonant. Els ral·lis africans, a diferència de tots els altres del calendari, es trobaven organitzats per sectors, una mena de controls horaris de regularitat que s’havien de fer a unes velocitats promig molt altes, amb els que els organitzadors ja en tenien prou per establir la classificació, en total el programa constava de 46 sectors selectius d’una distància de 4012 km.

El ral·li arrancava a Abdijan el dimecres 31 d’octubre a les cinc de la tarda, per mitjançant un bucle de 14 sectors de 1089 km de distància que acostava als participants a la frontera amb Ghana, arribar a Yamoussoukro el dijous dia 1 poc després de les 10 del matí amb un reagrupament intermedi a Bondukou, on només hi arribaven 14 dels 50 participants, el que en certa manera deixava palès fins a quin nivell es maquillava la llista d’inscrits amb cotxes de particulars sota les regulacions de Grup N.

Els suecs d’Audi Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que mai abans havien competit a la cita ivoriana i només acumulaven dues experiències similars al Safari, tot i haver estat entrenant en les jornades prèvies amb un Quattro A2, cotxe que després pilotarien els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz mentre aquests havien estat practicant golf; no tenien del tot clar fins a quin nivell calia rendir. Els seus companys d’equip deixaven palès en els primers sectors que el seu rol al ral·li era el de fer d’assistència ràpida en pista als suecs, que s’hi jugaven el títol mundial, cedint-hi un marge de 5 minuts, mentre que un altre dels favorits, els kenyans Shekhar Mehta i Rob Combes, tenien un problema amb la corretja del ventilador del seu Nissan 240RS, que no només els apartava dels dos Audi que els precedien, sino que a més a més els deixava per darrera de l’Opel Manta 400 dels locals Alain Ambrosino i Daniel Le Saux, amb el greuge en forma de pols en suspensió que aixó els hi suposava donat el clima tan sec en el que es disputava el ral·li.

Shekhar Mehta i Rob Combes entraven en disputa directa amb Alain Ambrosino i Daniel Le Saux per la tercera plaça, canviant-se la posició en diferents ocasions, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz exercien de perfectes escuders, el que tot i que el ral·li es celebrava per zones força més abruptes que en edicions anteriors, aquest resultava plàcid per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

En una aturada per a les assistències, els mecànics d’Alain Ambrosino i Daniel Le Saux invertien força més temps per adequar l’Opel Manta 400 que no pas els de Nissan pel cotxe de Shekhar Mehta i Rob Combes, el que donava una magnifica oportunitat als de l’est del continent africà per a sortir a pista per davant dels de l’oest i no empassar-se la pols que aquests aixecaven al seu pas, peró per desgràcia dels kenyans, el seu 240RS es negava a arrancar i havia de ser emputjat per a inciar la marxa, moment en que els locals ja sortien de nou a pista i per tant per davant dels seus rivals.

Amb unes 14 hores de descans, els 14 equips que havien fet arribada a Yamoussoukro inciaven el divendres a la mitjanit a disputar la segona etapa del ral·li, un bucle de 13 sectors per la regió central ivoriana que suposaven afegir al recorregut 1188 km de lluita contra els temps que la organització hi havia establert prèviament per a completar-los. Els pilots d’Audi avançaven per les pistes sense haver-se d’esforçar al 100 %, i aquests només tenien un contra-temps quan a Hannu Mikkola i Arne Hertz se’ls hi trencava l’esmortidor frontal esquerre a uns 60 km del regarupament de Divo, obligant-los a pilotar amb cautela aquesta distància i haver de passar pels mecànics, sense que aixó els hi suposès perdre posició malgrat deixar-s’hi una mitja hora.

Per darrera Alain Ambrosino i Daniel Le Saux seguien amb el seu estira i arronsa particular amb Shekhar Mehta i Rob Combes per la tercera plaça, fins que a l’arribada d’un revolt molt tancat, els ivorians lliscaven en excès i patien una sortida de pista. En el temps que aquests maniobraven el seu Opel Manta 400 per tornar a pista, els kenyans arribaven al punt de l’incident i avançaven als seus rivals, que molt esportivament els hi deixaven pas.

Només 9 equips retornaven a Yamoussoukro el mateix divendres a quarts de cinc de la tarda, precisant molts d’ells d’una profunda posada a punt preventiva per afrontar la darrera etapa de competició, la qual incloia el temible bosc de Tai, en el que la majoria de participants no hi havien pogut entrenar donada la impossibilitat de circular-hi pel mal estat de les pistes després de les plujes torrencials de les jornades prèvies o els ponts trencats.

La tercera i última etapa doncs, feia un viatge cap al sud-oest del país, resseguint la costa ivoriana i acostant-se a la frontera amb Liberia. De Yamoussoukro els participants en sortien el dissabte a les 9 del matí, per mitjançant dues aturades a San Pedro aribar a Abidjan el diumenge a quarts d’onze del matí, en total els participants havien de passar per 19 controls horaris i disputar els darrers 1735 km. Només sortir de la capital financera del país, un sector conflictiu havia estat cancelat, peró als pilots no se’ls hi havia donat les instruccions adequades sobre quin camí seguir, els dos equips amb Mitsubishi Lancer, composats pels locals Eugene Salim i Clement Konan, i Samir Assef i Christian Boy, decidien fer drecera peró en el camí es saltaven un control horari el que més endavant els va suposar l’exclusió.

Acte seguit arribava el sector del bosc de Tai, en el que sense haver pogut entrenar abans, les equivocacions estaven a l’ordre del dia, doncs les primeres pluges torrencials acompanyaven als participants i amb les caigudes d’arbres, sovint els camins estaven barrats. Només Shekhar Mehta i Rob Combes així com Alain Ambrosino i Daniel Le Saux feien el pas pel camí correcte a la primera i entre els periodistes desplaçats a cobrir l’event, planava la sospita que els kenyans es van esperar a veure quin camí seguien els ivorians i seguir-los.

Mentrestant entre els Audi, tant Stig Blomqvist i Björn Cederberg com Hannu Mikkola i Arne Hertz, perdien temps donant voltes abans no trobaven el camí correcte, ja que sense l’ajuda aèria de l’avió de l’equip, que tenia problemes amb la pressió de carburant, la feina era més complexa. Per sort seva, aquest incident no els hi suposava perdre la primera i segona posició provisional, peró el marge que els hi quedava vers els seus dos rivals africans era ben estret.

El mal estat dels camins de Tai, que va propiciar que els kenyans Dave Horsey i David Williamson arribessin 3 minuts fora del màxim retard permés amb el seu Peugeot 504 Pick-Up, si bé se’ls va permetre seguir competint, així com les errades en el programa en quan a la ubicació dels controls horaris, va desencadenar una protesta formal manuscrita en francès per Shekhar Mehta i signada per Arne Hertz, pel que malgrat que els quatre primers classificats feien entrada a Abidjan en grup, les deliberacions dels comissaris van endarrerir l’entrega de premis.

Finalment l’organització decidia cancelar el sector del bosc de Tai així com aquells sectors en els que els controls de pas no estaven correctament ubicats, si bé aixó no impedia l’exclusió de Eugene Salim i Clement Konan i de Samir Assef i Christian Boy, si que inhabilitava la possible exclusió dels kenyans Dave Horsey i David Williamson que amb el cinquè lloc que al final aconseguien, es situaven com a líders del campionat africà de ral·lis. Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien la victòria al ral·li en acumular 5 hores i 24 minuts de penalització, 22 minuts menys que els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz que els escortaven així fins i tot al podi. Shkehar Mehta i Rob Combes tancaven el podi ivorià amb 1 hora i 4 minuts més de retard que els guanyadors.

A la sortida del Sanremo, només dos pilots tenien possibilitats d’esdevenir campions mundials, Markku Alén i Stig Blomqvist. L’elevat pressupost i requeriment de tot l’equip per competir a la Costa d’Ivori propiciava l’absència del finlandès, mentre que la victòria que s’hi anotava el suec, li donava ja la tan preuada corona mundial. D’altra banda, els 15 punts que hi sumava Hannu Mikkola permetia al campió mundial destronat superar al seu compatriota de Lancia i situar-se en la segona posició provisional.

En el campionat de constructors la taula no sofria cap canvi vers la cita italiana, doncs el ral·li ivorià no otorgava punts en aquest apartat, pel que Audi seguia liderant amb 8 punts de marge a l’espera del que pogués passar al RAC britànic que tancava la temporada.