Ral·li Costa d’Ivori 1991

Dotzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 23è Ral·li Costa d’Ivori finalitzava el dijous 31 d’octubre de 1991 a Abidjan, la capital nacional. La prova, que només era puntuable per al campionat de pilots, veia com els principals protagonistes del mundial li giraven l’esquena tot i que la lluita pel títol mundial estava molt calenta. Així només 37 equips s’hi inscribien oficialment dels que només 9 equips van aconseguir superar els 3272,82 km de recorregut repartits al llarg de 4 etapes i diferents controls horaris.

La cita, que també era puntuable per al campionat africà de ral·lis, s’iniciava amb una superespecial el diumenge 27 d’octubre que alhora serviria per dictaminar l’ordre de sortida al ral·li. Aquesta prova a més a més, era la única que es cronometrava en segons, passant la resta del ral·li a controlar els passos dels participants en minuts. Els pilots austríacs Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann esdevenien els homes més ràpids en aquesta especial a bord del seu Audi 90 Quattro, seguits d’aprop dels francesos residents a Costa d’Ivori i darrers guanyadors del ral·li, Patrick Tauziac i Claude Papin, en tercer lloc hi figurava el fill del líder, el lògicament també austríac Manfred Stohl i el seu copilot alemany Kay Gerlach els quals bàsicament s’ hi inscribien per poder exercir de cotxe d’assistència ràpida al seu pare.

En quan el ral·li va recuperar el seu tarannà de prova maratoniana i el pas dels participants pels punts de control es mesurava en minuts i no en segons, la parella austríaca líder va començar a perdre terreny vers el Mitsubishi Galant VR-4 de l’importador local de Patrick Tauziac i Claude Papin així com la versió més moderna i oficial del cotxe dels tres diamants vermells en mans del japonès Kenjiro Shinozuka i el seu copilot britànic John Meadows, els quals passaven a ocupar la primera i segona posició respectivament.

En l’equador de la primera jornada peró, en el camí cap al regarupament d’Abengourou, un problema de sobre-escalfament a causa del malfuncionament del ventilador del Mitsubishi Galant VR-4 de Patrick Tauziac i Claude Papin, enviava a la parella francesa a la 13ena posició provisional, afiançant al capdavant de la provisional a Kenjiro Shinozuka i John Meadows, llur Mitsubsihi oficial seguia funcionant com un rellotge.

En el retorn cap a Abidjan, els pilots francesos de l’importador local de Mitsubishi van fer una segona meitat d’etapa impecable, el que els permetia escalar fins la quarta posició provisional, mentre que altres pilots estrangers peró residents a la nació ivoriana es veien obligats a abandonar la prova abans d’arribar a la capital. Els primers en abandonar el ral·li van ser els francesos Patrick Copetti i Christophe Servant quan el motor del seu Audi 90 Quattro deia prou en el camí cap al novè punt de control. Mentre que una altra baixa destacable era la del pilot libanès amb nacionalitat francesa i resident a Costa d’Ivori Samir Assef i el seu copilot local Clement Konan, quan el seu Toyota Celica GT-4 es veia envoltat en un núvol de fum indicatiu de la ruptura del motor just abans d’arribar a l’últim control horari.

A l’arribada d’Abidjan, Kenjiro Shinozuka i John Meadows lideraven per un marge proper als 20 minuts vers els segons classificats, els francesos Patrice Servant i Thierry Pansolin, els quals pilotaven un Audi 90 Quattro com el que situava a Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann en la tercera posició a 2 minuts i mig d’ells. Tanmateix el fill del pilot austríac, Manfred Stohl, i el seu copilot Kay Gerlach havien d’abandonar la competició quan en intentar esquivar una vaca trencaven la direcció en colpejar contra una soca d’un arbre, el que permetia a a Patrick Tauziac i Claude Papin pujar fins la quarta posició provisional a 10 minuts per darrera del seu pare.

El dilluns a les 8 del matí, els 25 participants que restaven en actiu al ral·li es disposaven a sortir altre cop des d’Abidjan per fer camí cap a Yamoussoukro. Al poc temps de prendre la sortida els belgues Jean-Pierre van de Wauver i Daniel Nanson, que a punt van estar de guanyar l’edició anterior, veien com el seu Toyota Corolla sortia catapultat d’un forat i queia en un riu. Sense lamentar lesions, la parella belga es veia obligada a abandonar.

Més eentrada la segona etapa, Patrice Servant i Thierry Pansolin cedien força temps en intentar trobar la causa d’un problema elèctric en el seu cotxe, mentre que Patrick Tauziac i Claude Papin perdien pràcticament la mateixa quantitat de temps que els seus compatriotes en quedar-se encallats en un fangar. Per últim, Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann veien com l’embragatge del seu Audi 90 Quattro començava a patinar, probablement a causa de l’aigua i el fang acumulat, al que la parella austríaca va trobar en el vell remei d’injectar-hi Coca-Cola com una solució ideal per a que el seu cotxe treballés a la normalitat.

Tot aquest cúmul de contra-temps acumulats en les immediates posicions dels líders, va permetre a Kenjiro Shinozuka i John Meadows fer un canvi de diferencial i caixa de canvis preventiu abans de l’entrada a Yamoussoukro, perdent només 8 minuts vers els seus perseguidors, els quals passaven a estar capitanejats per Patrick Tauziac i Claude Papin després de que Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann es saltessin un encreuament a les portes de Yamoussoukro i els problemes elèctrics de Patrice Servant i Thierry Pansolin prosseguissin i no fossin solventats fins a la neutralització de l’etapa quan en un niu de cables hi trobaven un de trencat.

La tercera etapa del ral·li unia Yamoussoukro i Grand Berebi amb sortida de la ciutat central a les 12 del migdia del dimarts i arribada a la costanera el dimecres a les 2 de la matinada, amb un primer regarupament a Seguela i un altre a Gagnoa. Aquesta etapa era la més llarga de totes quatre que es celebraven, amb 29 punts de control de pas i 1087,62 km de distància a cobrir. Tanmateix aquesta etapa es va revelar com la més dura de totes, i si bé només s’havia de lamentar una baixa a l’arribada a Seguela, a Gagnoa només hi arribaven la meitat dels participants, és a dir, 9. Entre les baixes, les més destacables eren les que afectaven al Volkswgaen Golf GTi dels italians Piergiorgio Bedini i Luca Bonivicini així com al Nissan Pulsar GTi-R dels japonesos Hiroshi Nishiyama i Hiroki Sugiura, els quals es trobaven fent un fantàstic ral·li, immiscint-se en les primeres posicions tot i pilotar cotxes de Grup N.

Kenjiro Shinozuka i John Meadows feien una etapa sense lamentar cap contra-temps, el que els hi permetia superar en mitja hora més als segons classificats, els francesos Patrick Tauziac i Claude Papin, mentre que Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann cedien dues hores quan al poc de sortir de Seguela colpejaven amb un parapet i malmetien un braç de suspensió, tot plegat permetia als líders gaudir d’un marge de gairebé 2 hores vers els segons classificats i de 3 hores i mitja en relació als tercers de cara a la quarta i última etapa.

Amb gairebé 1 dia de descans, el dijous a la 1 i mitja de la matinada, els 9 equips que restaven en actiu en el ral·li prenien la sortida des de Gran Berebi per arribar a Abidjan a les 10 del matí del mateix dia resseguint pràcticament la costa ivoriana. Amb 10 controls de pas i 550,28 km de distància, aquesta etapa es podia pràcticament considerar un tràmit donades les característiques de la cita africana. Tot i aixó, els austríacs Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann patien un nou contra-temps en aquesta quarta etapa quan el seu diferencial posterior fallava; per sort seva, qui podia treure benefici de la seva averia, els francesos Patrice Servant i Thierry Servant, veien com l’embragatge del seu Audi 90 Quattro començava a patinar, tan que els hi va ser impossible pujar la rampa del podi final.

Sense lamentar baixes, finalitzava la 23ena edició del ral·li amb la victòria de Kenjiro Shinozuka i John Meadows, la qual suposava la primera dels pilots en el mundial, alhora de ser la primera d’un pilot japonès en la història del mundial. Els oficials de Mitsubishi acumulaven 3 hores 30 minuts i 16 segons de penalització, 2 hores 8 minuts i 48 segons menys que Patrick Tauziac i Claude Papin, els quals pilotaven la versió anterior del Galant VR-4 propietat de l’importador ivorià de la marca nipona. Finalment Rudolf Stohl i Reinhard Kaufmann aconseguien tancar el podi a 4 hores 37 minuts i 45 segons dels guanyadors.

En la categoria reservada als cotxes de Grup N, els japonesos Hiroshi Nishiyama i Hiroki Sugiura, famosos per haver competit en el Tour de Corse de 1990 amb un Nissan Skyline GT-R R32, prenien les regnes de la classe al volant del seu Nissan Pulsar GTi-R en els primers compassos de la cita ivoriana. Peró l’abandonament d’aquests en la tercera etapa, així com dels italians Piergiorgio Bedini i Luca Bonvicini, deixava pràcticament en solitari al Renault Clio 16S desenvolupat per Simon Racing dels francesos Philippe Doué i Laurent Urlique, doncs la única oposició amb la que comptaven era la dels belgues Nicolas Min i Joseph Lambert de menys nivell que el seu.

La victòria del pilot francés era anecdótica a efectes de campionat, mentre que l’absent Grégoire de Mevius es proclamava campió en tan bon punt es certificava l’abandonament d’Hiroshi Nishiyama tot i restar encara dues cites per a la conclusió del campionat.

En el campionat de pilots, únic certamen pel qual el ral·li hi donava punts, les absències dels principals animadors del mundial a la cita africana, així com el fet que sumessin punts pilots que pràcticament no n’acumulaven, va provocar que la general no patís canvis en la seva part alta, pel que el pilot madrileny Carlos Sainz seguia liderant la taula provisional per 8 punts de marge vers el finlandès Juha Kankkunen. Didier Auriol mantenia les seves remotes opcions amb 101 punts.

Donat que la prova ivoriana no donava punts en el campionat de constructors, la victòria que aconseguia Mitsubishi a la ronda africana no suposava cap pas endavant per la marca dels tres diamants vermells, restant encara a les portes del podi del certamen.