Tour de Corse 1980

Desena prova en el calendari del Campionat del Món de Ral·lis, el 24è Tour de Corse finalitzava el dissabte 25 d’octubre a Ajaccio i seria la última edició en molts anys en celebrar-se en la tardor. La prova constava d’un recorregut dividit en 18 especials amb una distància total de 1218 km, dels que 236 km es corresponien a trams cronometrats propiament dits, i 902 km eren trams a temps impartit, si bé la velocitat a la que s’havien d’afrontar per complir amb el temps, els convertia a la pràctica en trams contra el crono. A la sortida, celebrada també a Ajaccio hi eren presents 122 equips dels 133 equips dels que només 16 aconseguirien completar el recorregut.

A la mitjanit del divendres 24 d’octubre arrancava la prova on el Renault 5 Turbo, cotxe que debutava en el mundial de ral·lis, pilotat per Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié es mostrava com un cotxe molt efectiu en els trams estrets i revirats aconseguint marcar els dos primers escratxs que els portarien a liderar la prova. Un tercer escratx s’afegiria en el seu compte particular en la quarta especial, però els de Renault van patir una punxada en la cinquena, el que va obligar a la parella aturar-se a canviar la roda. El temps que els pilots van invertir en fer el canvi, uns dos minuts i mig, va ser suficient per a que el FIAT 131 Abarth de Jean-Claude Andruet i Michele Petit «Biche» passessin a liderar la prova per uns pocs segons vers un altre FIAT 131 Abarth, el pilotat pel quatre vegades guanyador de l’event Bernard Darniche i el seu copilot Alain Mahé i autors dels dos altres escratxs en els cinc trams celebrats fins llavors.

En la sisena especial el Datsun 160 J dels finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne se sortia de la pista i aquests es veien obligats a abandonar la prova, el que acompanyat de l’absència de l’equip Ford a la illa, suposava que FIAT esdevenia ja campió del món de constructors.

Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié recuperaven el liderat en la vuitena especial després d’encadenar tres escratxs consecutius, tram en el que Jean-Claude Andruet i «Biche» es veien obligats a abandonar en trencar-se’ls-hi la corretja de distribució, mentre que els pilots de Talbot Guy Fréquelin i Jean Todt, que havien arribat a figurar en tercera posició per darrera dels dos FIAT 131 Abarth, es veien endarrerits quan els seus mecànics muntaven una roda equivocada.

Els dos últims trams que restaven per arribar a Bastia i finalitzar així la primera etapa van ser guanyats per Jean-Luc Thérier i Michel Vial, els quals desvinculats ja de Toyota, pilotaven un Porsche 911 SC dels germans Alméras, aquests dos millors registres permetia als pilots francesos pujar fins la tercera posició provisional a només 1 segon del segon classificat, el FIAT 131 Abarth de Bernard Darniche i Alain Mahé. 2 minuts i 35 segons per davant, hi figurava el Renault 5 Turbo de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, comfirmant així el demostrat al Tour de France.

A mitjanit del dissabte, els 32 equips que havien arribat al parc tancat dels 122 que havien prés la sortida, reemprenien l’acció des de Bastia amb un cel plujós per tal de retornar a Ajaccio mitjançant vuit especials cronometrades. En la primera d’elles els italians Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini que pilotaven un FIAT 131 Abarth, se sortien de la carretera i engruixaven aixi la llista d’abandonaments.

Llista que seguiria creixent en la tretzena especial cronometrada, quan el FIAT 131 Abarth de Bernard Darniche i Alain Mahé començaria a patir problemes mecànics i seria atrapat en el tram pel Talbot Sunbeam Lotus de Guy Fréquelin i Jean Todt, els de Talbot van fer senyals per a que els deixessin passar i quan tots dos pilotaven en paral·lel van colisionar bruscament deixant tots dos cotxes fora de carretera. Però la baixa més sonada va ser la del líder indiscutible, Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, els quals en aquesta mateixa tretzena especial cronometrada, veien com la corretja de l’alternador es trencava i el seu Renault 5 Turbo es quedava sense potència per tal de poder completar l’especial.

Aquests incidents deixaven a Jean-Luc Thérier i Michel Vial al capdavant de la general provisional seguits de Michèle Mouton i Annie Arrii i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, tots dos al volant dels seus respectius FIAT 131 Abarth. Precisament les franceses serien les següents en patir un contra-temps quan el seu cotxe es quedava aturat en un gran bassal d’aigua en la quinzena especial, afortunadament Christain Dorche i Bernard Martin-Dondoz les van empenyer amb el seu Peugeot 505 per tal de que poguessin reempendre la marxa. Mentre que els alemanys, extenuats per tot l’esforç realitzat al llarg d’una temporada molt intensa, maquillaven una mica el resultat marcant els seus dos primers escratxs aconseguits de manera consecutiva que no els permetien lluitar per la victòria.

Sense gaire més espai per les sorpreses finalitzava la prova amb la cinquena victòria de Jean-Luc Thérier i Michel Vial en el campionat del món de ral·lis, que alhora suposava la segona i última de Porsche en el campionat, en completar el recorregut en un temps total de 14 hores 51 minuts i 43 segons, 10 minuts i 23 segons per davant de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que els seus companys d’equip, el francesos Alain Coppier i Josepha Laloz pujaven per primera vegada en un podi mundialista en completar el recorregut amb un retard de 25 minuts i 38 segons.

En el campionat per pilots, Walter Röhrl sumava 15 punts més en el seu compte particular gràcies a la segona posició aconseguida, el que permetia al pilot alemany engruixar encara més el seu ja definitiu liderat en el campionat. Per darrera d’ell, cap dels seus rivals prenia part en la prova tret de Timo Salonen, el qual sumava un zero pel que la general es mostrava pràcticament inalterada.

En el campionat de constructors de nou l’abanondament del Datsun 160 J de Salonen-Harjanne donava un títol, en aquesta ocasió el de constructors a FIAT, els quals en les dues proves que restaven ja no podien ser desbancats de la posició d’honor que ocupaven, tot i els 13 punts que Datsun arribava a sumar gràcies a la victòria de Dawson-Gormley en Grup 2.