Onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dijous 17 d’octubre de 1991 finalitzava el 33è Ral·li de Sanremo a la ciutat italiana que li donava nom. Puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, la prova comptava amb 31 proves especials que elevaven la distància a recòrrer fins als 572,57 km cronometrats en el seu recorregut, el qual va ser superat per 40 dels 87 equips participants i inscrits que prenien la sortida a la cita el diumenge 13 d’octubre des de Sanremo també.
Una curta especial espectacle celebrada el diumenge 13 d’octubre obria l’edició del ral·li, en la que els pilots francesos Didier Auriol i Bernard Occelli imposaven el seu Lancia Dleta Integrale 16V semi-oficial del Jolly Club per només 1 segon de diferència vers l’oficial de Juha Kankkunen i Juha Piironen i per 2 segons en relació als espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els italians Piero Liatti i Luciano Tedeschini de l’escuderia ART.
Neutralitzats durant tota la tarda a Sanremo, al cap-vespre es donava inici als trams de ral·li pròpiament dits, amb un primer grup de 7 proves especials d’asfalt de 122,61 km per arribar fins a Il Ciocco, on 3 especials més sobre grava esperava als participants amb 44,66 km de distància. Ja en la primera prova especial cronometrada es produia una baixa d’importància, quan un dels màxims candidats a la corona mundial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, impactaven contra una pedra oculta en el voral i acabaven el tram sobre tres rodes, cedint 40 minuts i amb el cotxe molt malmés, tan que la reparació era impossible dins els plaços de temps permessos i el seu abandonament era obligat.
A més a més, aquest incident de la parella finlandesa va afectar notablement a bona part dels participants; tot i que es va produir a manca de 8 quilòmetres de completar l’especial de 32,17 km de distància, superar al Lancia que duia el dorsal número 4 no va ser tasca fàcil per aquells que venien pel darrera que veien així com a les primeres de canvi tenien un demèrit extra vers Didier Auriol i Bernard Occelli, pilots que marcaven el millor temps de l’especial traient partit del seu dorsal número 1.
Els líders es tornaven a adjudicar el millor crono en la tercera especial cronometrada, si bé en aquest cas el coixí de segons que aconseguien la parella francesa amb la resta del parc tancat era molt més moderat. Els pilots de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya i els de Ford François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, trencaven la ratxa dels líders en aconseguir l’escratx ex-aequo en la tercera prova cronometrada de l’etapa, quarta del ral·li, aprofitant que l’especial tenia 12,60 km de distància i les seves gomes Pirelli no es patien tant com en les especials més llargues.
L’excés de públic va portar a la organització a cancelar la cinquena prova especial del programa, deixant pas a la sisena en la que Didier Auriol i Bernard Occelli veurien truncat el seu avanç a pas ferm al ral·li en patir una punxada que els faria cedir 37 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya, de nou els pilots més ràpids de l’especial individual, i la primera posició de la taula general en favor del Lancia Delta Integrale 16V oficial de Miki Biasion i Tiziano Siviero. Els italians en trobar-se en primera posició, es van esperonar i s’acomiadaven de l’asfalt guanyant les dues cronometrades que restaven sobre aquesta superficie, el segon d’ells empatats a temps amb Didier Auriol i Bernard Occelli.
Només arribar les especials de grava, en la primera especial que s’hi celebrava, Miki Biasion i Tiziano Siviero patien dues virolles successives que els feien perdre tota la mínima avantatge que havien aconseguit, i si bé el millor temps era de la parella espanyola de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, quies situava com a lídera de la provisional era de nou el Lancia Delta Integrale 16V del Jolly Club en mans de Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals tancaven la primera etapa del ral·li adjudicant-se les dues especials cronometrades que restaven per disputar-se amb Carlos Sainz i Luis Moya enganxats darrera seu.
Així doncs s’arribava a la neutralització d’Arezzo el dilluns al migdia, amb Didier Auriol i Bernard Occelli com a líders provisionals per 22 segons de marge sobre Carlos Sainz i Luis Moya, els quals celebraven l’arribada de la terra doncs en aquesta superficie el seu Toyota Celica GT-4 podia plantar cara als Lancia Delta Integrale 16V. Miki Biasion i Tiziano Siviero tancaven el podi provisional a 39 segons dels líders, mentre que els companys d’equip dels líders, els italians Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien arribar en quarta posició provisional al parc tancat a 1 minut i 10 segons dels primers classificats gràcies a que en la penúltima especial cronometrada els pilots de Toyota Armin Schwarz i Arne Hertz havien de lamentar un palier trencat, mentre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, els millors entre els pilots de Ford, recollien una punxada en la mateixa especial, cedint tots dos un temps que deixava el segon del Jolly Club per davant seu.
A part de l’abandonament registrat de Juha Kankkunen i Juha Piironen en la segona especial cronometrada del ral·li, els joves pilots italians de l’equip Astra Piergiorgio Deila i Pierangelo Scalvini havien de pendre el camí cap al parc tancat abans d’hora en volcar el seu Lancia Delta Integrale 16V en la penúltima prova especial cronometrada de la primera etapa.
Des d’Arezzo el dimarts a les 6 del matí, els 60 equips participants que seguien en actiu afrontarien l’etapa més llarga del ral·li, un grup de 9 proves especials de terra amb 217,53 km de corda. Miki Biasion i Tiziano Siviero aconseguien imposar-se en la primera prova cronometrada de la jornada, la dotzena en el comput global del ral·li, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli treien profit del clima plujós, i que per tant el fet d’obrir pista no era un handicap afegit, per tal de guanyar consecutivament les 8 proves especials cronometrades que restaven, si bé en la sisena especial del dia, aquest escratx era ex-aequo amb Miki Biasion i Tiziano Siviero.
Aquest domini dels pilots de Lancia es va traduir en la pèrdua de la segona posició per part de Carlos Sainz i Luis Moya en favor de la parella italiana de la marca de Turí, mentre que els de Toyota optaven per un pilotatge ràpid peró segur doncs volien aconseguir un bon resultat ja que els seus màxims rivals en la cursa del títol, Juha Kankkunen i Juha Piironen, eren fora de la competició. Malgrat no castigar en excés la mecànica, a manca de tres especials per completar la jornada, la parella espanyola notava una forta olor a oli, en un primer moment es va pensar que seria la caixa de canvis, pel que abans d’iniciar l’avantpenúltima prova especial cronometrada del dia, els pilots decidien penalitzar 1 minut per tal de poder canviar-la, peró aquest no era el focus de l’averia, pel que els de Toyota cedien uns 25 segons en els seus 12,80 km de distància.
Completada l’especial els mecànics van poder veure que l’averia residia en el diferencial central, una averia que mai abans s’havia produit, peró sense temps per fer la pertinent reparació el pilot madrileny i el copilot gallec afrontaven la penúltima cronometrada sense el diferencial central, és a dir a propulsió, i a més a més sense direcció assistida el que els feia perdre 3 minuts més i que fossin avançats en l’especial per Dario Cerrato i Guiseppe Cerri que sortien per darrera seu.
Afortunadament per la parella espanyola, els mecànics de Toyota aconseguien reparar el diferencial central en 37 minuts, quan aquesta reparació normalment comporta uns 45 minuts, el que els portava arribar 13 minuts tard al següent control horari i per tant penalitzar 6 minut i mig més. Sense més incidents per lamentar en el seu cotxe en la última cronometrada de la segona etapa, Carlos Sainz i Luis Moya completaven la segona etapa en desena posició provisional a 13 minuts i 46 segons dels líders indiscutibles, Didier Auriol i Bernard Occelli.
L’altra cara de la moneda en l’equip Toyota era Armin Schwarz i Arne Hertz, la parella germano-sueca aconseguia superar el Lancia de Dario Cerrato i Guiseppe Cerri al llarg de l’etapa i amb l’averia dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya, aquests situaven el seu Celica GT-4 en la última posició de podi a gairebé 2 minuts de Miki Biasion i Tiziano Siviero i a 4 minuts i 25 segons dels líders.
Tot i la brevetat de la tercera etapa, en la que els participants finalment aconseguien veure la llum del soli que era celebrada el dimecres al matí amb només 3 especials de terra d’apenes 36,49 km cronometrats, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien guanyar dues posicions en la general provisional. Els de Toyota aconseguien eixugar els 5 segons de demèrit amb els que partien del parc tancat vers el Ford Sierra RS Cosworth 4×4 dels italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo gràcies a marcar el millor registre en les dues primeres especials cronometrades, mentre que en la tercera i última cronometrada, on l’escratx era d’Armin Schwarz i Arne Hertz, els britànics de Ford Malcolm Wilson i Nicky Grist rebien una penalització de 3 minuts i mig que els enviava a la desena posició per darrera dels seus companys Alex Fiorio i Luigi Pirollo.
Per davant els pilots de Lancia es van dedicar a controlar la situació i procurar fer entrar el cotxe de cara a la quarta i última etapa d’asfalt el més sencer possible. En aquest context Didier Auriol i Bernard Occelli incrementaven en 12 segons el seu marge sobre Miki Biasion i Tiziano Siviero, situant la diferència en 2 minuts i 37 segons, mentre que l’actitud més agoserada d’Armin Schwarz i Arne Hertz, permetia als de Toyota retallar gairebé mig minut la distància vers el 2n calaix del podi i arribar a Sanremo el dimecres al migdia a 4 minuts i 8 segons de la primera posició.
Amb tota la tarda del dimecres per al descans, la mitjanit del dijous s’iniciava la quarta i última etapa amb els 43 equips que havien retornat a Sanremo. Un conjunt de 8 proves especials cronometrades de 162,40 km de distància sobre asfalt conformaven l’etapa. Carlos Sainz i Luis Moya imposaven el seu Celica GT-4 en la primera cronometrada nocturna, mentre que en la segona el millor temps era pels líders Didier Auriol i Bernard Occelli. Dario Cerrato i Guiseppe Cerri aconseguien el seu primer escratx del ral·li en la següent, la tercera, mentre que en la quarta François Delecour i Anne-Chantal Pauwels aconseguien marcar el seu segon escratx.
A partir de llavors el ral·li només va tenir un dominador, els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya, que es llençaven a l’atac per intyentar donar caça als Lancia Delta Integrale 16V dels privats Piero Liatti i Luciano Tedeschini, campions europeus de ral·lis, i d’Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, que estaven tenint un fantàstic debut amb el cotxe italià després d’haver pilotat els darrers anys un Peugeot. Tot i els 4 escratxs que marcaven consecutivament la parella espanyola, aquests només aconseguien superar a Piero Liatti i Luciano Tedeschini quan en la última prova especial cronometrada del ral·li se’ls hi averiava el turbo i un diferencial.
La victòria consumada de Didier Auriol i Bernard Occelli en el ral·li suposava el títol de constructors per a Lancia, pel que a Toyota només li quedava el de pilots, motiu pel qual Ove Andersson, màxim responsable del Toyota Team Europe va demanar als seus pilots Armin Schwarz i Arne Hertz que es privessin d’aconseguir el seu segon podi consecutiu en el campionat i que penalitzessin per avanç en el darrera control horari per tal de permetre a Carlos Sainz i Luis Moya guanyar una altra posició i completar el ral·li en sisena posició final. Fent gala d’una gran disciplina i treball d’equip, la parella germano-sueca entrava tres minuts abans al control horari i eren penalitzats amb 9 minuts permetent que la seva posició merescuda al podi fos per a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, mentre que els seus companys d’equip acabaven el ral·li en sisena posició.
Didier Aurio i Bernard Occelli doncs acosneguien finalment treure’s de sobre la mala estrugança que els havia acompanyat al llarg de tota la temporada aconseguint la primera victòria de la temporada, gràcies a completar les 31 proves especials cronometrades en un temps de 6 hores 34 minuts i 26 segons, 2 minuts i 50 segons per davant de Miki Biasion i Tiziano Siviero que d’aquesta manera marcaven el seu últim podi amb Lancia doncs el seu fitxatge per Ford havia estat ja anunciat de cara la temporada següent. El regal de Toyota, situava a Dario Cerrato i Guiseppe Cerri en la última posició de podi, a 6 minuts i 41 segons dels seus companys d’equip.
Entre els cotxes amb homologació de producció, el domini dels italians Giovanni Manfrinato i Andrea Nicoli va ser total i ja des de la primera etapa els pilots ocupaven la primera posició provisional, si bé a la neutralització de la primera etapa el seu marge vers els seus compatriotes Bruno Bentivogli i Nicola Gullino no era massa ampli. En la segona etapa peró, aquests accidentaven el seu Ford Sierra RS Cosworth 4×4 quan mancava una cronometrada per completar la jornada, deixant el camí planer als seus compatriotes que s’acabarien imposant amb 15 minuts i 5 segons de marge vers la parella de Mazda Gregoire de Mevius i Hervé Sauvage.
En clau de campionat, la victòria dels italians no deixava de ser anecdòtica com en tantes altres proves del calendari, mentre que la segona posició del pilot belga Gregoire De Mevius, deixava al pilot amb una clara avantatge en la cursa del campionat vers el suec Stig-Olov Walfridsson que comptava amb 23 punts pels 46 del líder.
En el campionat per a pilots, els 6 punts que li suposaven a Carlos Sainz la seva sisena posició, units a l’abandonament, i per tant zero, de Juha Kankkunen, permetia al pilot madrileny obrir fins als 8 punts el seu marge al capdavant de la taula provisional del certamen, mentre que Didier Auriol amb la seva primera victòria de la temporada arribava fins al centenar de punts.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz |
131 |
|
Juha Kankkunen
|
123
|
|
Didier Auriol |
101 |
En el certamen reservat als constructors, la victòria que aconseguia Didier Auriol i Bernard Occelli donava ja el títol a Lancia, el seu cinquè consecutiu, mentre que Toyota s’hauria de conformar un any més amb el sub-campionat. D’altra banda les ordres d’equip a can Toyota, van permetre que François Delecour i Anne-Chantal Pauwels completessin el ral·li en quarta posició i que per tant la marca de l’oval superès per un sol punt a Mitsubishi en la seva cursa per la darrera plaça de podi.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
134 |
|
Toyota |
128 |
|
Ford |
46 |