Ral·li Sanremo 1997

El dimecres 15 d’octubre de 1997 finalitzava a Sanremo la dotzena ronda en el calendari del Campionat del Món de Ral·lis, el 39è Ral·li de Sanremo. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-Litres, recuperava després de molts anys un recorregut íntegrament sobre asfalt dividit en 25 especials cronometrades de 396,21 km de distància a les que tots els 125 equips inscrits presents a la cerimònia de sortida havien de fer front. El recorregut només va ser completat per 67 equips.

L’inici de la prova estava previst segons el llibre de ruta el diumenge per la tarda amb una especial curta, la qual la FIA va desestimar per temor a possibles problemes que es poguessin produir amb el públic, problemes que es van traslladar a la primera especial cronometrada del dilluns al matí, el que va suposar la cancel·lació de la mateixa i un retard en el programa d’uns 30 minuts.

Així doncs la primera especial en disputar-se va ser la tercera programada, en la que Paolo Andreucci i Simona Fedeli van sorprendre a tothom marcant el millor registre a bord del seu Renault MaxiMègane, això si, pagant un peatge molt car, ja que en l’esforç van deixar els pneumàtics molt compromesos de cara a la següent especial cronometrada, la més llarga del dia en la que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne esdevenien els homes més ràpids de la especial cronometrada si bé el liderat passava a ser pels belgues de Toyota Freddy Loix i Sven Smeets.

A partir de llavors el Subaru Impreza WRC de Piero Liatti i Fabrizia Pons es van endinsar en un duel amb el Toyota Corolla WRC de Freddy Loix i Sven Smeets, marcant tots dos en el que restava de jornada uns cronos molt parells que finalment portaria a la parella italiana a liderar la prova en la última especial cronometrada de l’etapa per tan sols 2 segons de diferència vers la belga a la neutralització del primer dia.

Per darrera d’ells un nombrós grup format pels Ford Escort WRC de Carlos Sainz i Luis Moya, Juha Kankkunen i Juha Repo, el Mitsubishi Lancer Evo IV de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne,el Subaru Impreza WRC de Colin McRae i Nicky Grist, el Toyota Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet i el Toyota Celica GT-Four d’Andrea Aghini i Loris Roggia es barallaven per les següents posicions, de les que progressivament es van anar caient equips.

McRae-Grist van perdre de l’ordre de mig minut en desllandar una roda en la quarta especial programada del dia, mentre que Kankkunen-Repo i Aghini-Roggia primer i Auriol-Giraudet després, s’anaven despenjant mica en mica de la lluita en anar-lis caient els segons, deixant a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i Carlos Sainz i Luis Moya separats per tan sols 2 segons de diferencia al terme de l’etapa i a gairebé mig minut dels líders provisionals.

La segona etapa, disputada als voltants del Piamonte, va viure el domini quasi aclaparador dels britànics de Subaru Colin McRae i Nicky Grist, els quals van aconseguir acumular 6 escratxs en les 8 especials cronometrades celebrades, deixant els dos trams restants pels belgues Freddy Loix i Sven Smeets, els quals prèviament un palier trencat en la primera especial cronometrada del dia, així com el fet d’haver de disputar la segona amb només dues rodes motrius, els va deixar fora de la lluita per la victòria.

Piero Liatti i Fabrizia Pons per la seva banda, eren els encarregats d’obrir pista en la segona jornada, pel que es trobaven amb els trams més bruts i la seva tracció pitjor, a més a més, les sensacions amb les frenades no eren tan bones com en la jornada anterior, pel que els italians van veure com els seus companys d’equip els hi retallaven 34 segons i es situaven a només 6 a la neutralització de la segona jornada.

En la lluita per la tercera posició, el duel entre Mäkinen-Harjanne i Sainz-Moya seguia vigent, ja que en el còmput total de la mateixa, la parella de Ford només va perdre un segon en relació a la de Mitsubishi, tot i que en la primera especial cronometrada del dia, els espanyols van protagonitzar una recepció d’un salt un pèl violenta que va provocar que la suspensió toqués màxim i la direcció s’obrís lleugerament.

La tercera i última etapa, una repetició de la primera en els trams dels voltants de Sanremo, es va mostrar molt interessant en quan al duel que van protagonitzar els dos Subaru Impreza WRC oficials, si bé Carlos Sainz i Luis Moya aprofitaven les humitats de primera hora del matí per situar al seu Escort WRC com el cotxe més ràpid de la primera especial cronometrada el que li permetia situar-se en posició de podi provisionalment.

La cancel·lació de la segona especial cronometrada va donar una petita treva als dos equips de Subaru, recuperant en la tercera especial el duel fratricida, que en aquesta especial s’inclinava en favor dels britànics gràcies al millor temps en tram d’aquests, els italians responien amb l’escratx en la següent especial cronometrada el que els permetria recuperar la primera posició novament, la qual mantindrien fins a la conclusió dels trams, que no del ral·li, ja que Fabrizia Pons va admetre entre llàgrimes per ràdio interna d’equip que penalitzarien en entrar al parc tancat per facilitar la victòria de Colin McRae i Nicky Grist.

Així doncs, Colin McRae i Nicky Grist guanyaven la prova amb un crono total de 4 hores 8 minuts i 25 segons, mentre que els seus companys d’equip transalpins, incloient la penalització, feien un crono 6 segons pitjor al dels guanyadors, el que els duia a ocupar la segona posició de podi.

D’altra banda la lluita que estaven protagonitzant Carlos Sainz i Luis Moya amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne per la tercera posició, en les primeres especials es va inclinar en favor dels espanyols de Ford, aconseguint un avantatge provisional de 7 segons, que a mesura que avançava la jornada els finlandesos de Mitsubishi van anar eixugant fins arribar a estar a empatats a temps quan mancaven dues especials per finalitzar el ral·li, per a més emoció tots dos calcaven el crono en la penúltima especial pel que es jugarien el podi en la última cronometrada, on Mäkinen-Harjanne cvan aconseguir completar el tram amb el millor temps i 2 segons per davant de Sainz-Moya, marge que els va donar el tercer lloc definitiu i a només 12 segons dels guanyadors de la prova.

En la categoria de producció, Gustavo Trelles i Jorge del Buono amb 8 escratxs en els 10 primers trams van aconseguir un avantatge proper al minut fins que un accident va esgarrar el seu ral·li quan faltava un tram per completar la segona jornada deixant llavors en solitari als italians amb Mitsubishi Lancer Evo IV Mario Stagni i Enrico Brazzoli, pràcticament els únics pilots que van inquietar als sudamericans en els primers compassos de la prova. A efectes de campionat la victòria dels locals era intrascendent, ja que en la general provisional el domini de Gustavo Trelles era aclaparador.

Dins l’apartat reservat als cotxes FIA 2-L, en les primeres especials els Renault MaxiMègane de Paolo Andreucci i Simona Fedeli, així com de Rafael Sperrer i Per Carlsson van dominar les primeres especials cronometrades, fins que ambdós cotxes del rombe es van veure fora del ral·li, els italians en trencar la direcció, l’equip austro-suec per averia; deixant el camí planer als finlandesos de SEAT Harri Rovanperä i Voitto Silander cap a la victòria. Per a SEAT-Sport el resultat era ideal, guanyaven la prova i els tres Škoda desplaçats fins al ral·li italià abandonaven, amb el que SEAT esdevenia campió del món, i l’equip, aprofitant la vinentesa anunciava el llançament d’un Córdoba WRC de cara al 1000 Llacs 1998.

Gràcies al regal que li brindava Piero Liatti a Colin McRae, l’escocès s’acostava a la posició de Carlos Sainz en la provisional del campionat reservat a pilots, mentre que el pilot madrileny se li escapava l’opció d’escurçar distàncies amb el líder provisional en un prova que ja d’entrada no era gaire favorable al seu Ford Escort WRC.

En el campionat de constructors, el doblet que aconseguia la marca de la constelació de les Plèiades era perfecte, ja que el doblet permetia a Subaru distanciar-se de Mitsubishi i Ford alhora, ja que totes dues marques sortien amb només 4 punts de la prova italiana per 16 dels nipons gestionats per Prodrive.