Ral·li Sanremo 1988

El 30è Ral·li de Sanremo, dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d’un total de tretze, finalitzava el divendres 14 d’octubre de 1988 a la mateixa ciutat que li donava nom. La prova, puntuable per als campionats de pilots i marques atreia fins a 124 equips a formalitzar la seva inscripció, estant tots ells presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el dilluns 10 d’octubre, per tal de fer front a un recorregut composat per 43 especials cronometrades de 564,96 km de distància que només 55 dels participants aconseguirien superar.

La primera etapa, composada per tan sols 5 especials cronometrades d’uns 56 km de distància disputats íntegrament sobre asfalt va donar opcions als cotxes de dues rodes motrius, i si bé el primer líder de la prova va ser el Lancia Delta Integrale dels italians Dario Cerrato i Giuseppe Cerri, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguirien compartir l’escratx amb el seu Ford Sierra RS Cosworth en el segon i tercer tram el que els permetria liderar la prova a la conclusió ja del mateix segon tram cronometrat.

En arribar a Turí però, una superespecial espectacle incloïa una fracció de terra, en la qual Sainz-Moya van perdre els efímers 3 i 5 segons d’avantatge vers el Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen i el Lancia Delta Integrale de Dario Cerrato i Giuseppe Cerri respectivament, veient com tots tres equips empataven a temps al capdavant de la general provisional. Per darrera d’ells, a només 5 segons s’hi situava Massimo Biasion i Tiziano Siviero, màxims candidats al títol mundial que en aquests primers compassos es mostraven força cautelosos.

Tot i haver-se celebrat només 5 especials cronometrades, ja es van produir les primeres baixes d’entitat, com és el cas del Lancia Delta Integrale d’Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu els quals van patir una sortida de pista en la segona especial cronometrada. Mentre que Stig Blomqvist i Benny Melander, amb un altre Ford Sierra RS Cosworth oficial, va patir problemes de motor que el demoraren uns 2 minuts i mig.

La segona etapa arrancava i finalitzava a Turí, amb 9 especials cronometrades novament d’asfalt, però la pluja i l’espessa boira en principi no eren condicions idònies per als dos rodes motrius, ja que la tracció en sòl lliscant era factor clau. Tot i això Carlos Sainz i Luis Moya recuperarien el liderat en la tercera especial cronometrada, segona de facto ja que la primera superespecial espectacle era cancel·lada, aprofitant les especials en baixada i corrent riscs en aquelles en les que la visibilitat era reduïda, el que va permetre a la parella espanyola de Ford sumar fins a dos escratxs més i tornar a Turí amb 24 segons d’avantatge vers Dario Cerrato i Giuseppe Cerri i 48 segons vers Alex Fiorio i Luigi Pirollo. Mentrestant Miki Biasion i Tiziano Siviero seguien sense voler córrer riscs innecessaris, esperant tanmateix l’arribada de la terra on el Ford Sierra RS Cosworth no seria tan competitiu i unes condicions menys arriscades per saltar a l’atac.

En l’apartat de baixes destacava la sortida de pista en la primera especial cronometrada del Toyota Celica GT-4 de Juha Kankkunen i Juha Piironen els quals es veien obligats a abandonar la prova italiana, en el mateix punt es varen produir dues sortides de pista més, sent la segona d’elles mortal per als pilots francesos Jean-Marc Dubois i Robert Moynier, els quals després d’impactar fortament contra el guarda-rail el sobresaltaven i morien a l’acte presumptament en trencar-se el coll.

Una altra baixa de la prova va ser la parella francesa formada per Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals culpaven d’uns frens massa grans que els portaren a blocar les rodes davanteres i perdre el control del seu Ford Sierra RS Cosworth oficial que va acabar fora de la carretera.

Amb la tercera etapa finalment arribava la terra que la intensa pluja havia convertit en un fangar, en aquestes condicions els Lancia Delta Integrale van brillar excepcionalment obtenint tots els millors registres en tots els trams disputats. Els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren els pilots que més

escratxs aconseguien sumar al llarg de la jornada, els quals després de substituir el canvi de velocitats al terme de la primera especial cronometrada, van aconseguir encadenar 4 millors cronos, per sumar-ne tres més a la tarda d’onze possibles. Però una averia en el seu motor per la tarda, que es va solucionar canviant la vàlvula de descàrrega del turbo, i una virolla els van deixar com a últims dels Lancia en quarta posició, si bé a només 2 segons de Alex Fiorio i Luigi Pirollo que eren tercers provisionals, mentre que per darrera seu, Carlos Sainz i Luis Moya es trobaven ja a 1 minut i 40 segons d’ells.

Al capdavant de la general provisional s’hi situava Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els quals si bé només sumaven quatre escratxs al llarg del dia, aconseguien la posició d’honor al terme de la quarta cronometrada de l’etapa traient-lis l’honor de liderar als seus compatriotes del Jolly Club Dario Cerrato i Giuseppe Cerri.

El sol va regnar la jornada matinal de la quarta etapa, en la que en les primeres especials cronometrades va seguir el domini dels pilots de Lancia, per deixar pas a un recital del Toyota Celica GT-4 del suec Kenneth Eriksson i de l’alemany Peter Diekmann, els quals van aconseguir sumar fins a 6 escratxs, 5 d’ells consecutius, en unes condicions novament plujoses per la tarda, però tot i així, la parella de Toyota, va precisar una important reparació en el seu cotxe el que els va suposar una penalització de 4 minuts i mig situant-los en sisena posició, just per darrera dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya els quals una averia en el seu alternador que els havia deixat sense bateria, també els havia també endarrerit.

Per davant d’ells els dos Lancia Delta Integrale oficials, en mans de Massimo Biasion i Tiziano Siviero i Markku Alén i Ilkka Kivimäki van mantenir pràcticament neutres les distàncies entre ells, mentre que els dos Lancia del Jolly Club perdien de l’entorn d’1 minut vers els líders situant els dos cotxes en plena lluita per la tercera posició sent aquesta momentàniament favorable a Alex Fiorio i Luigi Pirollo.

En la cinquena i última jornada els pilots de Lancia van dominar novament la jornada, alhora que van ser els clars protagonistes pels cops de teatre que aquests van protagonitzar si bé aquesta només estava composada per cinc especials.

Quan faltaven tres especials cronometrades per a la conclusió de la prova, Massimo Biasion i Tiziano Siviero impactaven contra una pedra que arrancava una canalització de refrigeració del sistema de frens el que els va fer cedir de l’entorn de 45 segons, afortunadament per als italians els seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki erraven en la seva elecció de pneumàtics perdent pràcticament la mateixa quantitat de temps vers Dario Cerrato i Giuseppe Cerri, els homes més ràpids en l’especial, i el que era pitjor per als finlandesos, eren superats per tots dos Lancia del Jolly Club en la general provisional els quals mantenien el seu duel particular.

En la penúltima especial cronometrada el duel Fiorio-Pirollo i Cerrato-Cerri va tocar fi quan als segons se’ls hi quedava blocat el canvi de marxes en cinquena velocitat i perdien de l’entorn d’un minut en l’especial, afortunadament per a ells, que es jugaven el títol de campions d’Itàlia en la última especial cronometrada Alén-Kivimäki perdien dos minuts i guanyaven una posició.

Sense més lloc a les sorpreses finalment Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven la seva novena prova en el mundial de ral·lis amb un temps total de 6 hores 6 minuts i 41 segons el que proclamava a la parella italiana com a campions del món, trencant així el domini que els pilots nòrdics havien mantingut des d’un inici del campionat. Per darrera d’ells, amb 53 segons de demora es classificaven els italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo i tancant el podi a 1 minut i 54 segons s’hi classificaven Dario Cerrato i Giuseppe Cerri el que els servia per alçar-se com a campions italians de ral·lis.

En la categoria de Grup N, Andrea Aghini i Sauro Farnocchia van aigualir la festa de Lancia en imposar el seu Peugeot 309 GTi al Lancia de Piergiorgio Deila i Luisa Zamelli després que dos dels principals favorits de la marca, els italians Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini i els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono haguessin abandonat amb problemes de suspensió. A més a més, el zero dels argentins combinat amb el quart lloc dels belgues Pascal Gaban i Willy Lux, situava als pilots de Mazda al capdavant de la general provisional del campionat.

En el campionat reservat a pilots, Massimo Biasion aconseguia la seva cinquena victòria de la temporada, el que permetia al pilot vicentí esdevenir campió del món de ral·lis en elevar les distàncies vers Alex Fiorio fins als 39 punts amb tan sols una prova, el RAC, en joc i a la que el pilot italià no hi aniria. Markku Alén per la seva banda, tancava el podi provisional, posició que no veia perillar doncs Stig Blomqvist es trobava massa lluny per treure-li la plaça.

En la general reservada per a marques, Lancia aconseguia sumar la que seria la seva vuitena victòria de la temporada, si bé els punts aconseguits no s’afegirien en el compte del campionat ja que només es retenien els 7 millors resultats, per la seva banda Ford sumava 10 punts al seu compte gràcies al cinquè lloc de Carlos Sainz i Luis Moya, herois en l’etapa d’asfalt, superant així a Audi en la segona posició del campionat.