El 24è Ral·li de Sanremo, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, finalitzava a la població costanera italiana el divendres 8 d’octubre de 1982. La prova, que era puntuable per als certàmens reservats a pilots i constructors, comptava amb 56 proves especials cronometrades de 735,44 km de distància, que els 90 equips inscrits a la prova començarien a afrontar des del diumenge 3 d’octubre. 27 dels equips participants aconseguirien completar el recorregut amb èxit.
El ral·li, a diferencia d’edicions anteriors, arrancava un dia abans, és a dir en diumenge, el que suposava que el públic es bolqués més a veure el pas dels participants per les montanyes dels voltants de Sanremo i que d’altra banda la organització estigués una mica més enfeinada. Tanmateix la prova s’iniciava amb un fet insòlit, doncs Audi, tot i mantenir els adhesius del seu proveïdor habitual de pneumàtics, Kleber, a la ronda italiana muntava les mateixes Pirelli que els Lancia davant la impossibilitat de portar Michelin TRX, inclús per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, per a qui el seu contracte amb la marca de «Bibendum» només era aplicable a Escandinavia.
Cinc proves especials cronometrades d’asfalt de 67,15 km formaven la primera etapa del ral·li, en les que el Ferrari 308 GTB preparat pel Jolly Club dels italians Antonio Tognana i Massimo de Antoni es bellugava com peix a l’aigua. Els locals s’imposaven en les tres primeres especials cronometrades del ral·li el que els permetia arribar a la neutralització de la primera etapa com a líders de la prova seguits del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki els quals aconseguien l’escratx ex-aequo amb Antonio Tognana i Massimo de Antoni en la segona especial cronometrada i en solitari en la cinquena i última especial.
Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, amb el segon dels Lancia 037 oficials marcaven el millor temps en la quarta cronometrada, si bé pels oficials de la marca turinesa el ral·li s’havia acabat en la primera cronometrada on arribarien a meta amb la suspensió frontal colapsada i una gran quantitat de temps perdut, tan que els italians van ser exclosos per arribar per sobre de l’interval màxim permès en el reglament particular.
Així doncs per darrera del Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki retornaven a Sanremo els tres Opel Ascona 400 tancant les cinc primeres posicions, capitanejats pel del preparador Conrero en mans de Dario Cerrato i Giuseppe Cerri i amb els màxims aspirants a corona mundial, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, com els pitjors classificats del grup.
Amb poc més de 2 hores de descans en el reagrupament de Sanremo, els participants es dirigien mitjançant un enllaç per autopista cap a la Toscana, on un bucle de 19 proves conometrades de 218,87 km sobre terra els esperava l’endemà amb els primers raigs solars. En tan bon punt es van posar a correr els cotxes per les pistes de grava toscanes, es va poder comprovar que el Ferrari 308 GTB d’Antonio Tognana i Massimo de Antoni no estava gens adaptat a aquesta superficie, i en envirollar-se en la primera especial del dia, els italians cedien el liderat al Lancia 037 oficial dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki es van mantenir al capdavant de la taula general provisional de temps durant 5 proves cronometrades, temps per a que els Audi recuperessin el temps cedit en l’etapa d’asfalt i s’anessin situant en les primeres posicions. Sobretot els suecs Stig Blomqvist i Björn Cedeberg que amb 5 temps escratxs en les sis primeres especials cronometrades del dia, ratxa només interrumpuda per l’Audi Quattro de Sutton Cars en mans dels italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli, en la quarta cronometrada del dilluns, aconseguien situar-se en primera posició al terme de la sisena especial.
Els Audis van marcar el ritme al llarg de tota la etapa, i quan l’escratx no era per a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, aquest ho era per Hannu Mikkola i Arne Hertz o bé Michèle Mouton i Fabrizia Pons, si bé aquests dos últims van endarrerir-se a causa d’averies menors en els seus respectius cotxes que els allunyaven de les primeres posicions, permetent que en entrar al parc tancat de Siena, Markku Alén i Ilkka Kivimäki figuressin en segona posició provisional a 1 minut i 51 segons de l’Audi Quattro dels líders, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, pràcticament l’únic capaç d’esquivar les averies. Els italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli eren tercers a 2 minuts i 43 segons, mentre que un altre Audi Quattro, el pilotat pels alemanys Harald Demuth i Arwed Fischer, eren quarts a 10 segons del cotxe dels italians. Henri Toivonen i Fred Gallagher amb el seu Opel Ascona 400 oficial, tancaven les 5 primeres places a 3 minuts i 46 segons de la parella sueca.
La tercera etapa del ral·li, amb 18 proves especials cronometrades de 221,07 km de distància, va ser pràcticament una còpia de l’etapa anterior, no només perque diversos trams celebraven per segona vegada, sino perque novament el domini dels pilots d’Audi va ser gairebé total i només en 1 especial de les 18 programades, el millor temps no va ser per a un pilot de la marca germànica.
L’etapa arrancava des de Siena el dimarts a primera hora del matí, per arribar a la neutralització de Pisa a quarts d’onze de la nit, sent doncs les últimes quatre especials de la jornada nocturnes. Hannu Mikkola i Arne Hertz i les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons, inciaven l’etapa conscients d’haver de recuperar el temps cedit en la jornada anterior i aquests es repartien 5 a 3 els 6 primers escratx del dia, és a dir en dues especials els dos equips aconseguien l’escratx ex-aequo aprofitant una pluja intensa. No va ser fins la setena quan Stig Blomqvist i Björn Cederberg imposaven el seu ritme en una especial trencant la ratxa dels seus companys i en la següent Markku Alén i Ilkka Kivimäki empataven al millor temps amb Hannu Mikkola i Arne Hertz i Stig Blomqvist i Björn Cederberg.
Aquesta arrancada va permetre a Michèle Mouton i Fabrizia Pons superar l’Audi Quattro de Michele Cinotto i Emilio Radaelli al terme de la vuitena cronometrada, fent-se un lloc en el podi, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz superaven la parella italiana privada cinc cronometrades més tard.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’imposaven en solitari en la onzena especial cronometrada del dimarts, sent aquest l’unic tram en el que un Audi no constava com el cotxe més ràpid, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en la desena i Michèle Mouton i Fabrizia Pons en la dotzena. La resta de la segona meitat de la jornada va ser un domini aclaparador dels líders de la provisional, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que d’aquesta manera eixamplaven distàncies al capdavant de la general; taula general de la que a manca de tres cronometrades per completar l’etapa, es queia el Lancia 037 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en trencar-se el seu motor.
Amb la baixa del Lancia, 4 dels cotxes d’Ingolstadt es trobaven classificats en les quatre primeres posicions, amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg com a líders indiscutibles, seguits de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, Hannu Mikkola i Arne Hertz tancaven el podi provisional a només 2 segons de les seves companyes mentre que els italians Michele Cinotto i Emilio Radaelli es trobaven en quarta posició a 1 minut i 3 segons de la darrera plaça de podi.
Per trobar un cotxe diferent a l’Audi Quattro en la general provisional calia baixar fins la cinquena plaça, on es trobava l’Opel Ascona 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher, que si bé no havien de lamentar cap incidència, els cotxes de Hessen no eren tan efectius com els d’Ingolstadt sobre la grava italiana, amb l’excepció del pilotat pels alemanys Harald Demuth i Arwed Fischer a qui la parella finlandeso-britànica d’Opel aconseguien superar en 15 segons a l’arribada a Pisa. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, setens, es trobaven a 52 segons dels seus companys d’equip i per tant a 2 minuts i 38 segons de la última posició de podi.
Des de Pisa els pilots prenien la sortida de la quarta etapa a quarts de tres de la tarda del dimecres, per mitjançant un llarg enllaç per autopista, arribar fins un àrea més próxima a Sanremo, on 7 proves especials cronometrades d’asfalt de 75,65 km i programades de nit els esperaven per poder entrar al parc tancat de Sanremo a partir de les 2 de la matinada del dijous. Al llarg d’aquestes proves cronometrades gairebé no es va temps per a canvis massa importants, només Hannu Mikkola i Arne Hertz esbaien els dubtes de si en l’equip Audi es donarien ordres d’equip per afavorir les opcions al títol mundial de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, quan la parella escandinava superava a les seves companyes en la segona posició provisional per 15 segons.
Després de descansar prop de 20 hores a Sanremo, els participants afrontaven a partir de les 10 i mitja de la nit la última etapa del ral·li, novament composada per 7 proves especials sobre asfalt i programades a la llum de les estrelles, però ara per les muntanyes del voltant de la ciutat italiana de la Riviera i amb una corda de 152,70 km de distància.
Aquesta última etapa va tenir color Opel, doncs els seus dos equips van guanyar totes les cronometrades. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyaven la primera cronometrada, el mític tram de Ronde que a més a més era el més llarg de tot el programa de la cita. L’escratx i l’abandonament dels seus compatriotes Harald Demuth i Arwed Fischer, permetia als pilots alemanys d’Opel guanyar una plaça a la general.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tornaven a marcar el millor registre en la segona prova cronometrada, el que permetia als pilots superar als seus companys d’equip Henri Toivonen i Fred Gallagher en la cinquena posició. Aquests van reaccionar i amb 2 temps escratx consecutius no només superaven als seus companys, sino que es situaven en tercera posició aprofitant una averia elèctrica en l’Audi Quattro de Michele Cinotto i Emilio Radaelli així com una resolució pitjor sobre l’asfalt per part de Michèle Mouton i Fabrizia Pons.
Henri Toivonen i Fred Gallagher aconseguirien sumar dos temps escratx més, el que permetia a la parella finlandeso-britànica d’Opel situar-se a només 5 segons de Hannu Mikkola i Arne Hertz quan només mancava una especial cronometrada per concloure el ral·li, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que en les 4 especials guanyades pel seus companys sempre marcaven el segon temps escratx, superaven a Michèle Mouton i Fabrizia Pons quan encara mancaven dues cronometrades per finalitzar el ral·li, impossibilitant de totes maneres qualsevol opció a les estratègies per part dels bavaresos.
En la última cronometrada però Henri Toivonen i Fred Gallagher punxaven una roda del seu Ascona 400, el que no només els impossibilitava d’assaltar la segona plaça, sino que a més els feia perdre dues posicions en la general baixant fins la cinquena just per darrera de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, l’altra cara de la moneda eren Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, autors de l’últim escratx del ral·li i els quals es trobaven dalt del podi gairebé per sorpresa doncs de Sanremo havien sortit en setena posició.
Stig Bloqmvist i Björn Cederberg que afrontaven la cinquena i última etapa amb un coixí de 5 minuts i 40 segons vers els segons classificats, afrontaven les últimes 7 cronometrades amb un pilotatge segur, el que els va portar a perdre un bon grapat de segons en cada especial que completaven, peró que en cap cas va posar en perill la seva victòria, arribant a Sanremo com a guanyadors de la cita amb un temps total de 8 hores 37 minuts i 47 segons, 2 minuts i 16 segons menys que els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi a 11 segons de la segona posició i per tant a 2 minuts i 27 segons de la parella sueca guanyadora.
En el campionat de pilots, l’alemany federal Walter Röhrl guanyava enters de cara a la cursa per la corona mundial en classificar-se per setena vegada en la temporada en posicions de podi i el que era més important, per davant de la seva màxima rival, la francesa Michèle Mouton. Stig Bloqmvist, amb la seva segona victòria de la temporada, escalava fins la tercera posició provisional desfent la igualada que tenien en la provisional fins a l’arribada a la cita italiana amb Hannu Mikkola.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Walter Röhrl
|
101
|
|
Michèle Mouton
|
82
|
|
Stig Blomqvist
|
55
|
En la classificació reservada a constructors, la victòria que aconseguia Stig Blomqvist i Björn Cederberg, permetia a Audi passar a encapçalar la taula provisional del certàmen amb 2 punts d’avantatge vers Opel, que cedien així el testimoni. Nissan que a la prova no sumava cap punt en el seu compte particular, seguia tancant el podi provisional ja força lluny de les dues primeres posicions.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Audi |
104 |
|
Opel |
102 |
|
NIssan |
57 |