Ral·li Sanremo 1984

El divendres 5 d’octubre de 1984 es donava per finalitzada la desena prova del calendari en el campionat del món de ral·lis, el 26è Ral·li Sanremo a la mateixa ciutat de la Riviera italiana que li donava nom. La prova que era puntuable per als campionats de pilots i constructors, comptava amb 104 equips inscrits en la seva llista, dels que 100 prengueren la sortida des de la rampa ubicada a Sanremo el diumenge 30 de setembre per tal d’afrontar un recorregut mixt asfalt-terra de 56 proves especials cronometrades de 807,69 km de distància que 35 participants aconseguirien superar.

El diumenge a les 14h del migdia es donava el tret de sortida al ral·li amb la celebració de la primera jornada de competició, la qual estava composada per 6 proves especials cronometrades sobre asfalt en les muntanyes del voltant de Sanremo amb una corda de 84,62 km de distància. En elles s’esperava que els pilots de Lancia traiessin a la llum les virtuts dels seus respectius 037, lleugers i potents, i on el handicap de ser vehicles de propulsió, no suposava cap problema, i així va ser. Massimo Biasion i Tiziano Siviero, campions europeus la temporada anterior i pilots de l’equip semi-oficial Jolly Club, s’adjudicaven el primer escratx del ral·li el que lògicament els portava a liderar la prova, però la creu pels italians venia quan Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que es jugaven bona part de les seves opcions al títol de pilots, punxaven una roda del seu 037 oficial.

Els oficials de Lancia Attilio Bettega i Maurizio Perissinot s’imposaven en la segona prova cronometrada, en la que s’hi enregistraria un altre incident quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una sortida de pista que els feia perdre 1 minut i 35 segons i en la que s’emportaven per endavant diversos expectadors. L’incident va obligar als organitzadors a aturar la competició durant força estona i fins i tot planava la opció de cancelar el tram, opció que finalment es va descartar.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki recuperaven part del temps perdut en la primera especial guanyant el tercer tram cronometrat del dia, mentre que Attilio Bettega i Maurizio Perissinot s’imposaven en la quarta per passar llavors a comandar la taula provisional de temps rellevant als seus compatriotes Miki Biasion i Tiziano Siviero. El quart dels Lancia 037, el semioficial del Jolly Club pilotat per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo guanyava la cinquena prova especial empatant a l’escratx amb el Peugeot 205 T16 d’Ari Vatanen i Terry Harryman, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki recollien la seva segona punxada de la jornada que els suposava deixar-se en total 1 minut i 40 segons.

Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven la sisena i última especial cronometrada, el que suposava que els italians passessin a liderar la prova per 1 segon de diferència vers els seus compatriotes de l’equip oficial Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, mentre que Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo es situaven en tercera posició fent bons els pronòstics de l’avantatge dels Lancia 037 sobre les proves d’asfalt. Després d’un llarg enllaç per autopista, 86 dels equips participants arribaven a Tirrenia la mitjanit del dilluns, on els oficials de Peugeot Ari Vatanen i Terry Harryman hi arribaven enganxats darrera dels Lancia 037 amb dues etapes de terra per davant.

Sense massa temps per al descans, el dilluns a les 6 del matí s’iniciava la segona jornada de competició, la més llarga de totes amb 18 proves especials cronometrades per davant i una distància total de 257,53 km i la qual per afegir més dificultats pels cotxes de dues rodes motrius, arrancava amb un clima plujós que convertia les pistes en un fangar. En aquestes condicions la lleugeresa del Peugeot 205 T16 unida a la seva tracció integral va ser clau per a que Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposessin consecutivament en les 6 primeres especials del dia i la parella finlandeso-britànica passés a liderar el ral·li al terme de la segona prova cronometrada celebrada.

El recital d’Ari Vatanen i Terry Harryman va proseguir al llarg de la segona etapa, guanyant en total 15 de les 17 cronometrades que es celebraven, el que els afiançava al capdavant de la general a l’arribada a Siena, ciutat escollida per al regarupament de la segona jornada. Només els Audi Sport Quattro de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i de Stig Blomqvist i Björn Cederberg van ser capaços d’evitar un monopoli dels líders. Els alemanys eren els qui trencaven la ratxa dels del lleó en imposar-se en la vuitena especial programada, setena en celebrar-se doncs la primera era anulada, mentre que la parella sueca ho feia en la onzena, empatant a temps amb Ari Vatanen i Terry Harryman, i dotzena prova especial.

Amb tot Walter Röhrl i Christian Geistdörfer acumulaven un retard de 2 minuts i 50 segons vers Ari Vatanen i Terry Harryman a l’entrada del parc tancat de Siena, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’instalaven en la tercera posició a 56 segons dels seus companys i a 3 minuts i 46 segons dels líders provisionals. Així doncs tots els Lancia quedaven fora de les posicions de podi, però els qui van poder seguir millor el ritme foren Markku Alén i Ilkka Kivimäki, restant en quarta posició a 4 minuts i 31 segons d’Ari Vatanen i Terry Harryman i mantenint encara les opcions de superar a Stig Blomqvist i Björn Cederberg de cara a la última etapa d’asfalt en vistes a la seva lluita particular per a la consecució del campionat de pilots.

Entre les baixes enregistrades en aquesta segona etapa, destacava la del Lancia 037 del Jolly Club pilotat per Adartico Vudafieri i Luigi Pirollo, quan aquests patien una sortida de pista en la tretzena prova del dia que els impedia continuar la competició.

La tercera etapa del ral·li portava als 62 equips participants arribats a Siena la nit anterior fins a Pisa a través de 17 proves especials cronometrades de 212,14 km de distància, on els participants deixarien descansar els seus cotxes als peus de la mítica torre del campanar inclinada a partir de quarts d’onze de la nit després de més de 14 hores d’acció. Ari Vatanen i Terry Harryman iniciaven l’etapa com havien acabat l’anterior, marcant el millor registre mentre que la segona especial programada era cancelada per la crescuda d’un torrent d’aigua.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s’imposaven en la tercera cronometrada, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg ho feien en la quarta, on les seves opcions al títol mundial cobraven molts enters en conèixer-se l’abandonament per trencament del motor de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella alemanya d’Audi es tornarien a imposar en la sisena i setena cronometrada del dimarts, mentre el que restava de jornada es trobava sota el domini d’Ari Vatanen i Terry Harryman que seguien incrementant les diferències al capdavant de la taula provisional, per situar-les a l’entrada del parc tancat de Pisa en 3 minuts i 55 segons en relació a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i en 4 minuts i 51 segons vers l’altra parella d’Audi, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cedeberg.

L’abandonament de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, situava a Massimo Biasion i Tiziano Siviero com el millor dels Lancia a 8 minuts i 25 segons dels líders, seguits dels oficials Attilio Bettega i Maurizio Perissinot a 1 minut just darrera seu. Fabrizio Tabaton i Luciano Tedeschini, amb la unitat privada del Grifone es trobava ja fora de tota lluita a 17 minuts i 10 segons de la parella finlandeso-britànica líder.

Dimecres a primera hora de la tarda, un llarg enllaç per autopista conduia als participants des de Pisa fins a les montanyes dels voltants de Sanremo, on un bucle de 7 proves especials cronometrades sobre asfalt que composaven la quarta jornada aguardava als 51 equips arribats. L’etapa arrancava amb pluja, el que beneficiava als pilots de tracció integral per desesperació dels pilots de Lancia. Ari Vatanen i Terry Harryman s’imposaven en la primera i segona prova cronometrada, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer empataven a l’escratx amb els pilots de Peugeot en la segona especial i s’adjudicaven en solitari la tercera i quarta.

Només arrancar la jornada es coneixia una baixa important, la de Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els suecs que pilotaven en una còmode tercera posició provisional, prenien un salt amb massa alegria, el que provocava que en la recepció d’aquest una connexió d’oli es malmetès generant una fuita que deixaria el seu propulsor sec de lubricant i en conseqüència, trencat.

En eixugar-se l’asfalt, els Lancia 037 van poder lluir el seu potencial sobre l’element negre i així Massimo Biasion i Tiziano Siviero, autors del millor temps en la cinquena cronometrada com Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, amb el millor registre en la sisena i setena especial cronometrada escurçaven tímidament les distàncies vers els pilots que tenien per davant en arribar a Sanremo a quarts de tres de la matinada del dijous, si bé aquests ja tenien assegurada una plaça al podi després de la baixa de Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Amb gairebé un dia de descans, el dijous a dos quarts d’onze de la nit els 45 equips que havien superat les quatre jornades prèvies de competició es dirgien des de Sanremo cap a la cinquena i última jornada, composada de 8 proves especials cronometrades sobre asfalt de 156,90 km de distància. Els Lancia van sortir disposats a demostrar que l’asfalt era el seu terreny i així ho feien Massimo Biasion i Tiziano Siviero imposant-se en la primera especial cronometrada, mentre que en la segona l’honor era per l’oficial Attilio Bettega i Maurizio Perissinot. Tanmateix en aquesta segona especial cronometrada es varen produir dos incidents que van marcar la recta final de la prova. Ari Vatanen i Terry Harryman s’envirollaven a alta velocitat malmetent la part frontal del seu cotxe, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una sortida de pista en el mateix punt en el que s’envirollaven els líders, a una velocitat aproximada de 160 km/h, la violència de la sortida va ser tal que el seu Sport Quattro va quedar inoperatiu.

Tot i l’ensurt, Ari Vatanen i Terry Harryman encara van ser capaços d’adjudicar-se un últim escratx en la tercera prova especial cronometrada deixant llavors el que restava de ral·li sota el domini dels Lancia. Massimo Biasion i Tiziano Siviero aconseguien el millor temps en la quarta i cinquena especial cronometrada de la matinada del divendres, mentre que en la següent cronometrada els pilots del Jolly Club s’envirollaven i cedien prop de 2 minuts, el que els suposava perdre la segona plaça en favor del cotxe oficial d’Attilio Bettega i Maurizio Perissinot, els quals responien a la oferta dels seus compatriotes guanyant les tres últimes proves especials del ral·li de forma consecutiva.

Completades les 56 especials cronometrades sense més ensurts, Ari Vatanen i Terry Harryman aconseguien guanyar el ral·li amb un temps total de 8 hores 44 minuts i 34 segons, el que suposava la seva segona victòria de la temporada. En segona posició completaven el recorregut Attilio Bettega i Maurizio Perissinot amb un retard acumulat de 5 minuts i 27 segons, mentre que el podi italià el tancaven Massimo Biasion i Tiziano Siviero a 9 minuts 24 segons dels guanyadors.

Les baixes de Markku Alén i sobretot de Stig Blomqvist aplaçaven el veredicte del campionat del món de pilots per una altra ocasió, restant tots dos pilots separats per 23 punts a manca de dues proves en el calendari, si bé Lancia no estava disposada a viatjar al Ral·li Costa d’Ivori on es celebrava la següent ronda. Ral·li al que en principi si que hi aniria Hannu Mikkola, en vistes de superar al seu compatriota de Lancia i situar així Audi a dos pilots dels seus pilots en les dues primeres posicions.

En el campionat de constructors, la segona victòria consecutiva de la temporada per a Peugeot, permetia als del lleó situar-se en posicions provisionals de podi superant per un punt a Renault. Per davant la lluita entre Lancia i Audi per la corona mundial es mantenia viva amb un cert avantatge encara per Audi que contenia la pujada dels transalpins a l’espera del que pogués passar al RAC Rally final.