Ral·li Sanremo 1985

Desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, i per tant penúltima cita de la temporada, el 27è Ral·li de Sanremo finalitzava a la ciutat que li donava nom el divendres 4 d’octubre de 1985. El ral·li s’inicava amb els 98 equips inscrits presents a la rampa de sortida, ubicada a Sanremo també, el diumenge 29 de setembre per tal de fer front a un recorregut dividit en 4 jornades i amb un total de 45 proves especials cronometrades de 687,78 km de distància, que 33 equips aconseguirien superar. La cita italiana era puntuable per als campionats de pilots i constructors.

Atenent les queixes dels pilots participants en anteriors edicions, la prova per excelència de caràcter mixte en la present edició no tindria més especials nocturnes sobre terra, deixant les especials de nit per la quarta i última etapa integrament celebrada sobre asfalt.

La primera jornada del ral·li, celebrada el dilluns 30 de setembre, era tanmateix mixta també, amb 4 primeres proves cronometrades sobre asfalt i quatre més que completaven les vuit programades sobre terra. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el primer escratx del ral·li ex-aequo amb els recentment proclamats campions mundials Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixant doncs la parella d’Audi i de Peugeot com a líders.

En la segona especial cronometrada del ral·li els pilots francesos de Peugeot Bruno Saby i Jean-François Fauchille, desfeien la igualada en aconseguir el millor registre i situar-se provisionalment al capdavant de la general provisional, reclamant així el seu protagonisme i un seient oficial de cara la següent temporada. Novament un empat en el millor temps entre Walter Röhrl i Christian Geistdörfer amb Timo Salonen i Seppo Harjanne en la tercera cronometrada, situava als primers altre cop al capdavant de la taula, situació que es revertiria en la quarta prova cronometrada i última d’asfalt fins la quarta jornada amb el segon escratx del dia de Bruno Saby i Jean-François Fauchille.

Amb l’arribada de la terra apareixia una averia electrònica en el Peugeot 205 T16 E2 de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, els quals mica en mica anirien cedint segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer i Timo Salonen i Seppo Harjanne, els quals es repertirien a parts iguals els 4 trams que restaven per arribar a Tirrenia a quarts de deu del vespre amb els alemanys d’Audi al capdavant de la provisional per 12 segons de marge vers Timo Salonen i Seppo Harjanne. Bruno Saby i Jean-François Fauchille, disgustats per l’averia, es situaven en tercera posició provisional a 1 minut i 28 segons de la parella germànica a la neutralització de l’etapa, deixant darrera seu els quatre Lancia 037 presents a la prova que manifestaven tenir problemes de pilotatge, tant els dos oficials en mans dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Henri Toivonen i Juha Piironen, com els dos del Jolly Club confiats als italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero i Dario Cerrato i Giuseppe Cerri.

Des de Tirrenia a les 6 del matí, per tal d’evitar la nit, els 69 equips supervivents de la primera jornada es disposaven a enfilar camí cap a la Toscana, on 15 proves especials cronometrades de 190,17 km de distància els aguardaven. Els líders provisionals del ral·li, Walter Röhrl i Chrstian Geistdörfer, aconseguien imposar-se consecutivament en les 12 primeres cronometrades. Timo Salonen i Seppo Harjanne, que pagaven cara la seva absència al Sanremo des del 1981, trencaven la ratxa triomfant dels pilots d’Audi en marcar el millor temps en la tretzena cronometrada del dimarts, deixant les distàncies entre els dos equips en 1 minut i 25 segons, no massa distància tenint en compte la ratxa dels germànics.

Malhauradament pels finlandesos de Peugeot, quan només mancaven dues cronometrades per completar la jornada, punxaven una roda del seu Peugeot 205 T16 E2, la qual s’acabaria desllandant, fent-los perdre en l’incident més de 3 minuts i pràcticament tota opció a victòria ja que a la neutralització de la segona etapa hi arribaven a 4 minuts i 37 segons dels líders. Tanmateix Walter Röhrl i Christian Geistdörfer també punxaven una roda en aquesta recta final de la jornada, però la parella líder amb prou feines cedia uns segons doncs aquesta es produia cap al final de l’especial.

Per darrera 3 dels 4 Lancia 037 presents a la cita aprofitaven els dos minuts que es deixaven Bruno Saby i Jean-François Fauchille en patir una sortida de pista per guanyar una posició, baixant els francesos fins a la sisena posició provisional, mentre que el cotxe oficial de Markku Alén i Ilkka Kivimäki s’instalava en posicions de podi a 5 minuts i 51 segons dels primers classificats, per darrera d’ells vindrien els seus companys d’equip Henri Toivonen i Juha Piironen i els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb la unitat semioficial del Jolly Club.

Si bé no es van registrar baixes importants al llarg de l’etapa, els campions europeus Dario Cerrato i Guiseppe Cerri, si que varen protagonitzar un incident força rellevant que va obligar a neutralitzar la penúltima prova especial al seu pas. La parella italiana derrapava massa en entrar en un revolt, provocant que la part posterior del seu Lancia 037 impactés contra un mur en el que un espectador s’hi trobava apoiat, si bé els pilots del Jolly Club van continuar el seu camí fins a la línia de fi de tram, l’espectador va haver de ser evacuat fins a l’hopistal de Siena i per tant en conseqüència el tram neutralitzat.

Des de la Plaça del Palio de Siena, els 44 equips que hi havien arribat el vespre anterior emprenien a partir de les 6 del matí del dimecres 2 d’octubre el camí cap a les 11 proves cronometrades de terra per la Toscana que la organització els hi havia programat, i que després amb un llarg enllaç per autopista els retornaria a Sanremo la mitjanit del dijous. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, van seguir extenent el seu marge al capdavant de la provisional en impsar-se en 10 d’elles, és a dir tots els escratxs llevat d’un en el que el millor temps era novament per a un cotxe de tracció integral, el Peugeot 205 T16 E2 de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Tot plegat permetia als alemanys afrontar la quarta i última etapa amb 5 minuts i 52 segons de marge vers Timo Salonen i Seppo Harjanne, una jornada que era integrament nocturna i el més important sobre asfalt, terreny en el que l’Audi Sport Quattro E2 dels líders es movia amb més dificultat donat el seu gran pes malgrat tenir una potència que fregava els 500 CV. Per darrera Miki Biasion i Tiziano Siviero pressionaven a Henri Toivonen i Juha Piironen, els quals es trobaven separats per només 8 segons, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki semblaven estar en una còmode tercera posició a 3 minuts i 25 segons dels seus compatriotes de Peugeot i amb 1 minut i 39 segons d’avantatge vers els seus companys d’equip.

Amb gairebé tot un dia de descans, el dijous a les 21h es donava la sortida des de Sanremo als 39 equips que seguien actius en el ral·li per tal d’afrontar les últimes 10 proves especials cronometrades d’asfalt amb una corda de 247,12 km de distància. La jornada començava malament, quan un incendi obligava a cancelar la primera passada pel tram de Ronde, primera especial en el programa. La consequent evacuació del públic i el fet que la segona i tercera especial programada fossin novament dues passades adicionals per Ronde, va endarrerir el programa.

Tot i que no partien com a favorits, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el seu 29è i últim escratx en l’especial Ronde 2, primera especial cronometrada que es celebrava, mentre que en la següent passada pel tram, Timo Salonen i Seppo Harjanne eren capaços de reduir el seu temps de la passada anterior per Ronde i s’adjudicaven l’escratx. A partir de llavors el ral·li va tenir només un dominador, el Lancia 037 número 1 de Henri Toivonen i Juha Piironen. En un terreny més adequat per al seu cotxe de propulsió com era l’asfalt, els finlandesos sorprenien a fins i tot als seus companys d’equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki a qui els rellevaven de la última posició de podi en aconseguir consecutivament els 7 últims escratxs del ral·li.

Miki Biasion i Tiziano Siviero es van veure privats de qualsevol protagonisme quan penalitzaven 13 minuts per averia, el que els suposava caure per darrera dels seus companys d’equip Dario Cerrato i Guiseppe Cerri. Pitjor fortuna van tenir la parella francesa de Peugeot, Bruno Saby i Jean-François Fauchille, que es van veure obligats a abandonar el ral·li en la tercera especial programada en trencar el motor del seu cotxe, aquest va ser pràcticament l’únic abandonament rellevant del ral·li i va esmorteir la caiguda de Miki Biasion i Tiziano Siviero que aconseguien completar la cita italiana en sisena posició final.

Sense més, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer completaven el divendres a quarts de 9 del matí les 43 especials cronometrades que s’arribaven a celebrar en primera posició, amb un temps total de 7 hores 10 minuts i 10 segons, Timo Salonen i Seppo Harjanne, que a l’arribada declarava irònicament que era terrible per a un campió mundial acabar un ral·li en segona posició, ho feia amb un retard acumulat de 6 minuts i 29 segons vers la parella d’Audi. Henri Toivonen i Juha Piironen completaven el podi a 7 minuts i 52 segons dels guanyadors, en la que seria la última aparició oficial del Lancia 037, doncs el debut del nou Lancia Delta S4 de tracció integral, que s’esperava per la cita local, estava al caure.

La segona plaça aconseguida per Timo Salonen, permetia al ja proclamat campió mundial descartar un dels seus tercers llocs aconseguits a l’inici de temporada com un dels seus pitjors resultats, amb el que el seu lideratge es feia encara més patent donada l’absència de Stig Blomqvist, màxim perseguidor del finlandès en la taula. Walter Röhrl, que no guanyava un ral·li mundialista des del Monte-Carlo’84, feia una important escalada de posicions per situar-se en tercer lloc superant al lesionat Ari Vatanen.

Peugeot arribava a Itàlia amb el títol de constructors amb un domini inqüestionable, com demostra que la seva segona posició suposava no guanyar un ral·li per tercera vegada en la temporada i igualaven el que per llavors era el seu pitjor resultat acumulat, el segon lloc del Tour de Corse. Audi per la seva banda, maquillava una temporada plena de podis amb la seva primera victòria, que els acostava a Peugeot si bé el títol ja estava decidit. Lancia, amb el seu tercer podi de la temporada i segon consecutiu, superava a Nissan en la última plaça del podi per només 2 punts.