Amb 52 equips participants en la seva cerimònia de clausura, el diumenge 2 d’octubre de 2016 es donava per conclòs a Bastia el 59è Tour de Corse, onzena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda francesa, que donava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el WRC-2, WRC-3 i el R-GT, copçava l’interès de fins a 77 equips per tal de formalitzar la seva inscripció a la prova, dels que 70 van iniciar des de la pertinent rampa de sortida el camí cap a les 10 proves especials cronometrades de 390,92 km de distància que l’organització els hi programava.
La primera jornada tenia en el seu recorregut 2 trams cronometrats que es celebraven matí i tarda, el que conseqüentment generava un total 4 proves especials de 157,68 km de corda, les quals tenien el handicap afegit de celebrar-se sense assistències intermèdies. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia demostraven que havien arribat a l’illa del Mediterrani per deixar encaminat el seu quart títol mundial, i amb 4 escratxs sobre 4 possibles, la parella campiona mundial aconseguia un marge de 44,0 segons vers els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, autors de dos segons millors registres en la segona i tercera prova especial del dia.
Per darrera dels homes de Hyundai, a 58,0 segons dels líders, es disputaven la tercera plaça les dues altres parelles del constructor alemany, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, amb un marge de només 1,3 segons favorables als primers que acumulaven en el seu compte particular 3 tercers millors registres.
D’altra banda els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle també atresoraven en el seu haver 2 segons millors registres com Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul al llarg del divendres, però una punxada soferta als inicis de la tercera prova especial del ral·li, els suposava perdre més de 2 minuts en haver d’aturar-se a canviar la roda afectada, i els pilots queien fins la tretzena posició provisional; sort que també corrien Dani Sordo i Marc Martí a la darrera especial del dia, moment en el que els espanyols de Hyundai ocupaven la tercera plaça provisional.
El programa de la jornada sabatina tenia en el seu haver 4 proves especials cronometrades més, novament repartides al llarg de 2 trams que es celebraven matí i tarda, i que permetien que llur distància competitiva s’elevès fins als 169,04 km, esdevenint així en la jornada més llarga de tota l’edició.
Kris Meeke i Paul Nagle marcaven un temps estratosfèric en la primera cronometrada del dia, retallant més de 17 segons als segons classificats a final de tram, que no eren altres que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals a la seva vegada guanyaven la posició a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila; però fidels als seu joc de llums i ombres, els irlandesos de Citroën s’accidentaven en l’especial següent i en arrancar una roda, aquests es veien forçats a abandonar la jornada.
D’altra banda, en la part alta de la classificació, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien un escratx ex-aequo amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, però malgrat tot les dues parelles de Volkswagen només aconseguien llevar 1 segon a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul els quals entraven així a la neutralització del migdia a 53,6 segons dels líders i a 5,4 segons dels tercers classificats.
Per la tarda, en tornar a passar pels trams del matí, un millor temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul just darrera seu i Andreas Mikkelsen i Anders Jæger en tercera posició a final de tram, i un últim escratx per part de la parella belga de Hyundai, no feia més que confirmar les posicions assolides pels integrants provisionals del podi, que tornaven al parc tancat de Bastia separats en 46,5 segons i 1 minut i 8 segons de la parella líder, i per tranquil·litat de la parella noruega, amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 33,3 segons de la seva darrera plaça de podi.
Cara la tercera i última jornada del ral·li, els organitzadors de l’esdeveniment programaven dues proves especials de 64,20 km de distància competitiva, sent la primera d’elles amb 53,78 km, la més llarga de tota l’edició. Malgrat tot, les distàncies assolides fins aquell moment en la part més alta de la classificació, no feien témer gaires canvis de no passar cap infortuni.
Kris Meeke i Paul Nagle, que corrien sota l’empara del Rally 2, tornaven a mostrar la seva millor versió anotant-se el millor temps a l’especial més llarga de la cita, on a més a més endossaven una mica més de mig minut a la resta de participants, una posició que els irlandesos repetien al Power Stage i que els hi suposava emportar-se els 3 punts extra. D’altra banda, en la part més alta de la classificació, els participants pràcticament es marcaven al segon, amb el què les distàncies al final del recorregut eren pràcticament les mateixes amb les que aquests sortien de Bastia a trenc d’alba.
Així doncs, un cop completats els 390,92 km cronometrats que els organitzadors disposaven sobre el programa, es donava per finalitzat el 59è Tour de Corse amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals invertien un total de 4 hores 7 minuts i 17,0 segons per recórrer les 10 proves especials, emportant-se a més a més la seva primera victòria a l’illa. A 46,4 segons del seu temps s’hi trobaven els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, mentre que en la tercera i última plaça de podi s’hi classificaven els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb una diferència total d’1 minut i 10 segons.
Entre els cotxes de 4 rodes motrius, però d’un grau de preparació inferior als World Rally Car, els WRC-2, la primera jornada estava protagonitzada per l’estira i arronsa particular entre els dos principals favorits de la categoria, per una banda els britànics d’M-Sport Elfyn Evans i Craig Parry i d’una altra els txecs d’koda Jan Kopecký i Pavel Dresler.
Elfyn Evans i Craig Parry marcaven el primer escratx del ral·li per davant de Jan Kopecký i Pavel Dresler per tal d’esdevenir els primers líders de la classe, si bé els txecs reaccionaven immediatament amb dos millors temps consecutius per tal d’escurçar les distàncies amb els britànics, els quals s’esperonaven en la darrera especial del dia, i en tornar a marcar el millor temps de la categoria, feien entrada al parc tancat de Bastia amb 15,7 segons de marge vers els homes d’koda. Keving Abbring i Sebastian Marshall, a bord del debutant Hyundai i20 R5, es trobaven en la tercera posició a una mica més d’1 minut de la parella d’M-Sport.
Al llarg de la segona jornada, Elfyn Evans i Craig Parry s’imposaven en tres de les quatre cronometrades del programa, mentre que Jan Kopecký i Pavel Dresler només aconseguien aturar abans que ningú altre de la classe en una sola ocasió, amb el què els líders britànics aconseguien ampliaven el gap vers els seus rivals fins arribar als 37,8 segons. D’altra banda una fuita d’aigua deixava fora de combat a Keving Abbring i Sebastian Marshall, amb el que per darrera de Jan Kopecký i Pavel Dresler s’establia un forat de més de 2 minuts i mig vers els francesos Yoann Bonato i Benjamin Boulloud.
En general doncs les distàncies eren prou importants de cara els 64,20 km cronometrats de la darrera jornada, pel que de no succeir-se cap incident, els canvis en les posicions més altes es preveien com a poc probables. D’incidents no n’hi van haver, i Jan Kopecký i Pavel Dresler tancaven el seu concurs al ral·li amb dos escratxs consecutius si bé amb Elfyn Evans i Craig Parry enganxats als seus talons, amb el que la parella britànica s’emportava finalment la victòria, la tercera de la temporada i la qual permetia al pilot gal·lès tenir un marge de 27 punts el finlandès Teemu Suninen i 40 en relació al compatriota d’aquest darrer, Esapekka Lappi.
En la classificació reservada als vehicles de 2 rodes motrius, el WRC-3, la primera jornada del ral·li oferia una bonica lluita entre els dos convidats per l’organització, els francesos Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot, amb els seus companys a l’equip de la FFSA, Yohan Rossel i Benoît Fulcrand. Els primers s’imposaven en les dues passades pel primer tram del bucle, i en ambdues ocasions es classificaven com a líders provisionals, mentre que els segons ho feien en les dues passades del tram restant i copiaven el moviment per tal de fer entrada a les dues neutralitzacions de la jornada com a líders provisionals.
Dissabte, si bé cap de les dues formacions es mostraven com les més ràpides de la classe al llarg del bucle matinal, si que Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot rellevaven als seus compatriotes al capdavant de la taula provisional de temps per un estret marge. En sortir de les assistències intermèdies, Yohan Rossel i Benoît Fulcrand mostraven un major encert i amb dos escratxs consecutius, els pilots recuperaven de nou el liderat provisional per un marge de 14,9 segons.
Les distàncies eren curtes i les ganes de guanyar elevades, pel que tots dos equips sortien amb les espases en alt a afrontar les dues últimes proves especials del diumenge; malauradament una averia de frens arruïnava el ral·li a Yohan Rossel i Benoît Fulcrand, els quals en cedir 1 minut en el tram més llarg del recorregut, s’acomiadaven de la primera posició de manera definitiva, pel que finalment la victòria era per a Laurent Pellier i Benoît Neyret Gigot.
En clau de campionat els dos pilots de la FFSA tenien el seu compte a zero, i per tant el seu doblet a la cita nacional era totalment irrellevant, d’altra banda el líder de la provisional, l’italià d’origen romanès Simone Tempestini, completava el recorregut en la quarta posició final i esdevenia campió del món júnior, el que li donava dret a sis proves de cara l’any següent a bord d’un Citroën DS3 R5.
Sébastien Ogier feia la feina que havia de fer a Còrsega per tal d’esdevenir campió del món sobre sòl sobirà francès, però per desgràcia seva, la tercera posició que finalment aconseguia el seu company de formació Andreas Mikkelsen, impedia que el títol es consumés. D’altra banda, la segona posició que aconseguia Thierry Neuville a la prova, situava al belga en la tercera posició provisional en solitari per 10 punts de marge vers Hayden Paddon.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier |
195 |
|
Andreas Mikkelsen
|
127
|
|
Thierry Neuville |
112 |
En el campionat de constructors, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven amb la seva quarta posició final la victòria que els seus companys hi aconseguien, amb el que Volkswagen tornava a ser la marca en sumar més punts, un fet que no succeïa des de Sardenya. Hyundai, tot i perdre 11 punts amb els alemanys a Còrsega, mantenia remotes opcions al títol en situar-se a 66 punts d’aquests, mentre que per darrera seu el segon equip de Volkswagen superava M-Sport per 4 punts i es classificava en la tercera posició.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
293 |
|
Hyundai |
227 |
|
Volkswagen II |
136 |