Amb la regió de Huairou com escenari de cerimònies, al nord de Pequín, el diumenge 19 de setembre de 1999 finalitzava, a literalment peus de la Gran Muralla Xinesa, el 3r Ral·li de Xina, onzena cita en el calendari del campionat del món. Ronda que en entregar punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el campionat de producció i FIA 2L , copçava l’interès de fins a 71 equips per tal de figurar en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 67 emprendrien la sortida a la primera de les 22 proves especials cronometrades que conformaven l’itinerari, doncs la cerimònia de sortida havia de ser cancel·lada arran d’unes inundacions, el divendres 17 de setembre. Un recorregut que suposava 385,72 km de distància competitiva, corda que 25 formacions serien capaces de completar.
La prova arrancava divendres amb 4 trams a doble passada en el seu programa, els quals suposaven els primers 151,12 km cronometrats de l’itinerari, una activitat a la que se li donava inici en sortir del primer parc d’assistències a manca de 5 minuts per a les 8 del matí i que finalitzaria en el mateix parc en passar 5 minuts de les 5 de la tarda. Una competició que, davant el desconeixement general del territori, doncs només l’equip Subaru hi havia competit anteriorment però en unes dates i condicions radicalment diferents, amb els 3 pilots que l’havien afrontat, fora de l’equip; s’iniciava amb el handicap afegit d’haver realitzat els reconeixements en sec, mentre que la competició es duria a terme sobre un autèntic fangar, després de l’abundant pluja que s’havia precipitat la nit de dijous a divendres. Un condicionant que en certa manera era doble per als més endarrerits en el campionat, doncs sortir en posicions davanteres era un avantatge en trobar les pistes menys malmeses pel pas dels diferents participants.
El ral·li arrancava amb molt mal peu per als membres de l’equip Ford, doncs al cap d’un parell de quilòmetres d’haver pres la sortida al primer tram de l’itinerari, tant Colin McRae i Nicky Grist, com Thomas Rådström i Fred Gallagher hi picaven contra la mateixa pedra amagada en un revolt, trencant les suspensions de respectius Ford Focus RS WRC’99 i obligan-los a abandonar la competició.
En positiu, Didier Auriol i Denis Giraudet s’imposaven en aquesta primera prova especial del programa per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i dels seus companys de formació espanyols, Carlos Sainz i Luis Moya, tothora que, amb una mala elecció de les seves Pirelli, els pilots de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo i Richard Burns i Robert Reid, quarts i cinquens, s’hi deixaven una mica més de 10 segons en vers la parella francesa de Toyota i en tan sols 9,03 km cronometrats.
La crescuda d’un riu, obligava als organitzadors a cancel·lar la següent prova especial de l’itinerari, tanmateix la cronometrada més llarga de la jornada i del recorregut, amb el què la competició perdia sobtadament 66,14 km cronometrats, però donava més marge als enginyers per avaluar la situació.
Després d’un nou pas pel parc d’assistències, els pilots afrontaven el 3r tram del dia, en el què Tommi Mäkinen i Risto Manninsenmäki aprofitaven la seva condició de ser els encarregats d’obrir-hi pista, per tal d’aconseguir una velocitat i un registre que esdevenia impossible per a la resta de participants i fer-se així amb el lideratge de la classificació provisional per davant de Richard Burns i Robert Reid, segons també a final de tram, així com dels anteriors líders, Didier Auriol i Denis Giraudet, tercers.
Finlandesos, britànics i francesos completaven el 4t tram en el mateix ordre en el qual havien finalitzat la cronometrada anterior, així com en el que duien en la general provisional, amb el què les posicions es ratificaven. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki accedien a les assistències de l’equador de l’etapa amb 28,8 segons de marge en vers a Richard Burns i Robert Reid, mentre que si la lectura es feia en vers a Didier Auriol i Denis Giraudet, aquesta distància esdevenia de 33,8 segons. Batuts regularment per Juha Kankkunen i Juha Repo, Carlos Sainz i Luis Moya completaven la primera passada pel bucle de 4 trams a 51,0 segons dels líders i amb tan sols 4 dècimes de segon de marge amb els finlandesos de Subaru.
La competició es reprenia a 1 quart d’1 del migdia amb la segona passada per les 3 especials que eren transitables del bucle de 4 trams, una represa que esdevenia traumàtica per als líders, doncs aquests relliscaven lateralment i picaven contra un arbre, deixant les seves suspensions posteriors força malmeses. Tot i el notable contratemps, el marge del què gaudien els vigents campions mundials, encara els permetia conservar la primera posició per 6,6 segons de distància en vers a Richard Burns i Robert Reid i per 7,5 segons en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet, si bé els treballs que els seus mecànics hi haurien de dur a terme, presumptament els faria caure en la classificació en haver de precisar més minuts dels establerts en el programa.
Richard Burns i Robert Reid vencien en la penúltima prova especial per davant dels seus companys d’equip finlandesos i els britànics feien el salt a la primera posició tot traient renda d’una punxada dels seus rivals francesos, mentre que per 1 dècima de segon, Juha Kannkunen i Juha Repo arrabassaven la quarta posició a uns descontents Carlos Sainz i Luis Moya. Alhora, Freddy Loix i Sven Smeets, companys d’equip de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, veien com el seu miserable avenir per l’esdeveniment xinès, trobava el seu final precipitat en aquesta setena prova especial, en patir un accident després d’impactar contra una roca.
Els pilots britànics de Subaru aconseguien una nova victòria de parcial de tram en la darrera cronometrada del dia per davant de l’empat a temps entre Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i Didier Auriol i Denis Giraudet, amb el que la parella anglesa de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, s’assegurava el lideratge, completant la jornada amb 19,8 segons de marge en vers als francesos de Toyota i per 22,4 segons en relació als campions mundials de Mitsubishi. Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven l’etapa en quarta posició a 39,2 segons del registre dels seus companys d’equip i per l’estret marge de 5 dècimes de segon en vers a Carlos Sainz i Luis Moya.
Per darrera dels espanyols de Toyota el ral·li es trencava, amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen en sisena posició a 2 minuts i 11,7 segons dels primers classificats, qui a la seva vegada havien perdut als seus companys d’equip, els italians Piero Liatti i Carlo Cassina, en la darrera especial d’aquesta primera etapa, després d’intentar creuar un pas d’aigua amb massa ímpetu i veure com els hi entrava aigua en el propulsor, el qual deixava de ser operatiu.
La jornada sabatina era idèntica, en quan a format, a l’anterior, amb 8 proves especials cronometrades resultants de passar matí i tarda per 2 bucles de 2 trams. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat a 2 quarts de 7 del matí per part de la primera parella participant, de les 42 que encara quedaven en competició, i que esdevenia de 148,14 km de lluita contra les manetes dels rellotges.
Els tres primers classificats aturaven els cronòmetres en el mateix ordre que duien en la general, amb el què les distàncies entre aquestes 3 formacions s’eixamplaven lleugerament, tothora que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien arrabassar la quarta plaça a Juha Kankkunen i Juha Repo.
En la següent prova especial, la més curta de quantes es programaven al llarg de l’etapa, els francesos de Toyota reduïen considerablement les distàncies en vers els líders britànics de Subaru, mentre que gràcies a una petita sortida de pista per part dels finlandesos de Mitsubishi, els seus companys d’equip espanyols es situaven en la darrera de les posicions de podi, accedint a les assistències de Nian Zi amb 8,4 segons de distància entre els dos primers classificats, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es situaven a 48,1 segons dels líders i per 8 dècimes de segon de marge en vers als vigents campions mundials.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki reaccionaven ràpidament, i en aconseguir 2 victòries de tram en el següent bucle del programa, aquests recuperaven la tercera posició. Paral·lelament, Richard Burns i Robert Reid aconseguien batre sempre a Didier Auriol i Denis Giraudet, i per tant les diferències entre els dos primers classificats es tornava a eixamplar, retornant al parc d’assistències amb 12,5 segons de marge entre britànics i francesos, mentre que els finlandesos de Mitsubishi fitxaven el seu carnet de ruta a 32,2 segons dels líders i havent establert un marge de 15,1 segons amb el pilot madrileny i el navegant gallec, català d’adopció.
Els campions mundials en vigència restablien la competició tal i com l’havien deixada, és a dir establint el registre més baix del parc tancat, si bé els finlandesos de Mitsubishi només hi aconseguien retallar 3 dècimes de segon als seus primers rivals, els francesos de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet, qui hi optaven per uns reglatges de suspensions més baixos, similars als que s’empraven a Finlàndia, i que semblaven estar donant un bon rendiment sobre les pistes xineses escapçant de cop 7,5 segons als líders.
L’occità i el del Loira certificaven l’encert de la seva aposta personal en imposar-se en la sisena prova especial sabatina per davant de la parella de Mitsubishi i els de Toyota arrabassaven la primera posició als britànics de Subaru per un marge de 7,3 segons.
Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tornaven a esdevenir els pilots més ràpids de quants restaven en competició, i novament per davant de Didier Auriol i Denis Giraudet, en la penúltima prova especial del dia i la parella nòrdica de la firma dels tres diamants vermells aconseguia situar-se a 16,5 segons dels líders francesos i a només 3,7 segons del segon lloc de Richard Burns i Robert Reid.
Paral·lelament, una mica més avall en la classificació, Juha Kankkunen i Juha Repo s’hi deixaven gairebé 3 minuts en vers el registre dels seus compatriotes de Mitsubishi en esclatar-lis una de les seves Pirelli. Si bé els pilots de Subaru no hi perdien plaça, si que aquests s’acomiadaven de qualsevol opció a disputar la posició amb Carlos Sainz i Luis Moya.
Amb la taula roent, arribava la segona galleda d’aigua freda en el transcurs de la darrera prova especial cronometrada del dia, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki impactaven malauradament contra una roca, sobrepassant els límits de la resistència dels materials, un impacte que els obligava a abandonar, doncs les suspensions del seu Lancer Evo VI restaven inoperatives.
Després d’aquestes 2 sacsejades tardanes, Didier Auriol i Denis Giraudet entraven en el parc tancat de Hongda a 3 quarts i mig de 8 del vespre amb 10,7 segons de marge en vers a Richard Burns i Robert Reid i 59,3 segons en relació als seus companys d’equip a Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya, qui en la vuitena prova especial de la jornada, hi aconseguien la seva primera victòria parcial de tram a l’edició. Juha Kankkunen i Juha Repo restaven a l’expectactiva de qualsevol incidència per tal de poder-se immiscir en les posicions de podi, fitxant en quarta posició a 3 minuts i 50,2 segons dels francesos, mentre que els pilots de SEAT Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 5 minuts i 20,8 segons del temps dels líders provisionals.
La tercera i última etapa del programa arrancava motors a 2 quarts de 7 del matí del diumenge 19 de setembre, amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant, d’entre les 25 que encara restaven en actiu. Per davant aquests tenien els darrers 86,46 km cronometrats de l’itinerari, distribuïts al llarg d’un bucle de 3 trams que es disputava matí i migdia, una activitat que finalitzaria a peus de la Gran Muralla Xinesa, en el seu pas pel terme municipal de Jin Shan Ling, en mancar 6 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda.
Les condicions en pista eren força més suaus del que s’havia viscut fins llavors, però aquesta encara es mostrava lliscant, Richard Burns i Robert Reid optaven per muntar en el seu Impreza S5 WRC unes Pirelli convencionals, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet optaven per unes Michelin dissenyades per al fang, l’elecció dels francesos esdevenia l’encertada i aquests eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació amb 3 victòries de tram consecutives per tal de portar el seu marge amb britànics i espanyols fins als 31,7 segons i 1 minut i 37,8 segons respectivament, alhora que es mantenien les distàncies entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Repo.
En retornar al parc d’assistències, Richard Burns i Robert Reid copiaven l’estratègia als líders i aquests trencaven la ratxa dels francesos en imposar-se en la primera curta especial de l’escull de 3 trams, si bé Didier Auriol i Denis Giraudet només hi concedirien 4,9 segons en marcar-hi el segon millor registre, qui tancarien la seva participació en la ronda xinesa amb 2 victòries de tram més, assolint la xifra total de 9, tothora que endossava de l’ordre de mig minut als seus rivals.
Així doncs, i després d’una tercera etapa pràcticament perfecta, Didier Auriol i Denis Guiraudet aconseguien guanyar la tercera edició del Ral·li de Xina en aturar el cronòmetre amb un temps total de 3 hores 38 minuts i 36,6 segons, donant així a Toyota la seva primera victòria de la temporada i la primera des de que Carlos Sainz i Luis Moya l’havien aconseguit a Nova Zelanda el juliol de l’any anterior, un bagatge pobre per a una marca que aspirava a molt. Tanmateix, i després de que Juha Kankkunen i Juha Repo haguessin vençut en l’anterior Ral·li dels 1000 Llacs a finals d’agost, era la segona victòria consecutiva d’un pilot de més de 40 anys en el mundial. Richard Burns i Robert Reid completaven els 319,58 km cronometrats disputats del programa a 55,8 segons dels guanyadors, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 2 minuts i 19,4 segons dels seus companys d’equip.
En la categoria reservada als cotxes de producció, el jove pilot japonès sortit de la pedrera de Subaru, Toshi Arai, i el copilot britànic Roger Freeman, lideraven la classificació particular a partir del tercer tram del programa, segon de facto, arribant al parc tancat del divendres al vespre amb 1 minut i 25,3 segons de marge en vers l’omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandès Tony Sircombe, després d’haver aconseguit anotar 4 victòries de tram, entre les 6 possibles. Shigeyuki Konishi i Glenn MacNeall tancaven les places de podi a 2 minuts i 3,0 segons dels líders i per quelcom més d’1 minut de marge en vers Gustavo Trelles i Martin Christie, després de que les punxades i les errades haguessin martiritzat a bona part dels participants.
Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe sortien disposats a presentar batalla als líders el dissabte, qui en punxar en el transcurs de la tercera prova especial, veien com el seu marge al capdavant de la taula es desplomava fins als 17,8 segons. A partir d’aquest punt de reinici de la prova, la lluita entre els pilots del Subaru número 21 i els del Mitsubishi amb dorsal 16 esdevenia aferrissada, i finalment ambdues formacions completaven la segona jornada de competició amb 29,7 segons de diferència entre els seus registres, amb Toshi Arai i Roger Freeman sempre al capdavant de la taula provisional, mentre que Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien fer-se amb la tercera posició, emperò a 5 minuts i 11,9 segons dels líders.
Al llarg del diumenge, les Bridgestone dissenyades per al campionat Àsia-Pacífic que muntaven els líders, s’adaptaven molt millor al terreny que no pas les Pirelli amb injerts de mousse de les que disposaven l’omanita i el neozelandès, i per tant la parella sota la tutela dels de la Constel·lació de les Plèiades, anava eixamplant distàncies en imposar-se en totes i cadascuna de les 6 proves especials de l’etapa, un increment que esdevenia sobtat quan en la penúltima prova especial del programa, Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe s’havien de retirar per una avaria de motor en el seu Lancer Evo V.
Un altre Mitsubishi Lancer Evo V, el de Gustavo Trelles i Martin Christie heretava llavors la segona plaça, completant l’itinerari a 8 minuts i 1,1 segons del registre de Toshi Arai i Roger Freeman, i per un marge de 3 minuts i 13,2 segons amb Katsuhiko Taguchi i Ron Teoh.
En clau de campionat, Gustavo Trelles treia petroli de la seva distant segona posició, així com de l’abandonament de Hammed Al-Wahaibi, incrementant les distàncies en relació al pilot omanita al capdavant de la general del campionat fins als 17 punts.
La contesa en el certamen FIA 2L resultava inexistent, doncs fins a la Xina només s’hi desplaçaven les 2 unitats oficials de la formació coreana de Hyundai. Alister McRae i David Senior s’imposaven en totes i cadascuna de les especials del divendres tret d’una, per tal de fer cap al parc tancat de Hongda amb 54,6 segons de marge en vers els seus companys d’equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
Amb una primera meitat de l’etapa sabatina per als britànics i una segona meitat per als suecs, les distàncies entre ambdues formacions només es reduïen en 1 dècima de segon, per ja en l’etapa final, seguir un relat pràcticament igual al redactat al llarg del divendres i completar-se els 319,58 km cronometrats disputats de l’itinerari amb 1 minut i 4,4 segons de diferència entre ambdues formacions.
L’inqüestionable doblet dels coreans, permetia a l’estructura regentada pels britànics de MSD retallar distàncies en vers a Renault fins als 3 punts, a l’espera del que pogués succeir en les 3 últimes cites del calendari.
La victòria que aconseguia Didier Auriol, permetia al pilot de Montpeller empatar al capdavant de la taula provisional del campionat de pilots amb el triple campió mundial, Tommi Mäkinen, qui sortia de Xina amb el seu compte a zero en trinxar les suspensions. Carlos Sainz per la seva banda, trencava per un punt la igualada amb la que arribava amb Juha Kankkunen gràcies a finalitzar la prova just per davant del pilot finlandès, mentre que Richard Burns, arrel del seu segon lloc, es situava un punt per darrera del seu company d’equip.
|
Pilot
|
Punts
|
|---|---|
|
Tommi Mäkinen Didier Auriol |
48 48 |
|
Carlos Sainz
|
38
|
|
Juha Kankkunen |
37 |
En l’apartat reservat als constructors, Toyota situava els seus dos cotxes en el podi, el que permetia als nipons establerts a Colònia incrementar el seu marge en vers els japonesos afincats a Prodrive, al capdavant de la general provisional del campionat, mentre que un tercer fabricant del país del sol naixent, els dels tres diamants vermells, seguia tancant el podi en sumar els mateixos punts, zero, que el seu primer oponent, Ford.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Toyota
|
99
|
|
Subaru
|
77
|
|
Mitsubishi
|
61
|