Ral·li Gal·les 2012

El 68è Ral·li de Gales figurava com la desena prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, i malgrat tenir puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors així com el S-WRC, el reservat als vehicles amb homologació S-2000, només aconseguia copçar l’interés de 31 equips per a formalitzar la seva inscripcióp oficial. El recorregut de la cita britànica estava composat per 19 proves especials d’una corda de 324,92 km cronometrats, les quals tots els equips inscrits les començarien a afrontar a partir del divendres 14 de setembre. Dos dies més tard, diumenge 16 de setembre, 29 equips participants aconseguirien completar la prova amb major o menor èxit.

Tres trams diferents a doble passada formaven la primera jornada del ral·li, la qual a més a més, resultava ser la més llarga de totes les etapes programades amb gairebé el 45% del recorregut. Les pluges que s’havien manifestat en la vigilia de la sortida, van deixar el sól molt variant, amb zones molt enfangades i zones molt seques, una combinació de condicions que semblaven afavorir als Ford, doncs els seus pilots s’acabaven imposant en les 6 proves especials de la jornada.

El norueg Petter Solberg i el seu navegant britànic Chris Patterson s’imposaven consecutivament en les dues primeres epecials cronometrades del dia, amb el que la parella de Ford esdevenia la primera líder de la cita, si bé el seu marge davant els seus més immediats rivals era curt, de poc més de 2 segons. Els seus companys d’equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, marcaven el millor temps en la tercera especial del bucle matinal, amb el que els nòrdics rellevaven del liderat a Petter Solberg i Chris Patterson, que a més a més també eren superats per Sébastien Loeb i Daniel Elena fent entrada al reagrupament per a les assistències en tercera posició provisional.

Per la tarda, en fer les segones passades pels trams del bucle matinal, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no deixaven lloc a dubtes, en quan els líders marcaven el millor temps en totes i cadascuna de les especials que es celebraven, si bé com anteriorment els hi havia passat als seus companys d’equip, el coixí de segons que aquests aconseguien no era massa gran. Per darrera d’ells, Petter Solberg i Chris Patterson, gràcies a dos segons temps escratx, es situaven en la segona posició provisional, a 12,1 segons de l’altre Fiesta RS WRC oficial, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb un segon temps escratx, baixaven a la darrera posició de podi a 21,3 segons dels líders.

Els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson restaven en la quarta posició a 32,6 segons de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que en la cinquena posició s’hi trobaven els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb el segon Citroën DS3 WRC oficial, una mica ja despenjats de la lluita per les primeres posicions a gairebé 1 minut dels líders.

La jornada sabatina es presentava amb 7 proves especials cronometrades de 95,36 km de distància, les quals s’iniciaven amb un clima 100% britànic, és a dir boira i fang. El norueg Mads Østberg i el suec Jonas Andersson s’imposaven en el primer dels trams cronometrats del dia, si bé en la general no es produia cap canvi, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena miraven de collar una mica als Ford imposant-se en la segona.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el bucle matinal marcant el millor registre en la tercera cronometrada, just per davant dels campions mundials en vigència Sébastien Loeb i Daniel Elena. Els francòfons, gràcies a classificar-se sistemàticament per davant de Petter Solberg i Chris Patterson, aconseguien fer entrada al reagrupament de mitja jornada a només 3,9 segons de la seva posició, posant en perill el doblet dels Ford.

Petter Solberg i Chris Patterson responien perfectament a la pressió que els de Citroën intentaven exercir, imposant-se en les dues especials més llargues del bucle, la primera i la tercera, amb el que el pilot norueg i el copilot britànic aconseguien doblar el marge de confiança que tenien per a la segona posició provisional. D’altra banda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien el mateix en les dues especials que restaven, les quals amb prou feines sumaven una desena de quilòmetres cronometrats, amb el que els líders finlandesos se n’anaven a dormir amb un marge de 24,5 segons vers els seus companys Petter Solberg i Chris Patterson, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien tancant les posicions de podi a 30,9 segons dels primers classificats.

Per darrera les posicions no canviaven, si bé les distàncies s’eixamplaven u ara Mads Østberg i Jonas Andersson calia anar-los a buscar a 49,9 segons dels líders, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen queien a gairebé minut i mig dels seus compatriotes de Ford.

La tercera i última jornada del ral·li, amb 6 proves especials de 83,10 km cronometrats, va estar focalitzada per la lluita per la segona plaça entre Sébastien Loeb i Daniel Elena i Petter Solberg i Chris Patterson. Els de Citroën s’imposaven consecutivament en les dues primeres proves dominicals, aconseguint rellevar de la segona posició als homes de Ford, mentre que en la tercera especial i darrera del bucle matinal, el millor temps era per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, precisament just per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena que afiançaven així la seva segona posició provisional per 2,9 segons de marge vers els altres pretendents a la posició, el Ford Fiesta RS WRC pilotat per Petter Solberg i Chris Patterson.

En sortir de les assistències Petter Solberg i Chris Patterson retornaven el cop imposant-se en la quarta prova especial, repetició de la primera, amb el que la parella noruego-britànica recuperava la segona plaça en la taula general de temps per 3 dècimes de segon. Sébastien Loeb i Daniel Elena feien el mateix en la cinquena cronometrada i en superar per 2 dècimes a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i per 4 dècimes a Petter Solberg i Chris Patterson, els campions mundials es situaven de nou en la segona posició per tan sols 1 dècima de segon.

Tot estava per decidir en la darrera prova cronometrada del ral·li, la qual a més a més era el Power Stage, amb l’alicient afegit dels punts extra. Aquí els de Citroën responien a la perfecció i els desaparescuts Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen hi marcaven el seu primer i únic escratx a la prova britànica, mentre que per darrera seu s’hi classificaven Sébastien Loeb i Daniel Elena que aturaven el cronòmetre 1,2 segons més tard que els seus companys d’equip finlandesos. Per la seva banda, Petter Solberg i Chris Patterson perdien tota opció a aconseguir la segona posició final aixi com d’obtenir punts extra en la prova en derrapar excessivament en un revolt i atiar un cop al seu cotxe.

Amb l’entrada al parc tancat de Cardiff el diumenge al migdia, es donava per finalitzada la cita britànica, un ral·li que es resolia amb la victòria dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals invertien un temps total de 3 hores 3 minuts i 40,3 segons per recòrrer els 324,92 km cronometrats del recorregut. Sébastien Loeb i Daniel Elena els escortaven dalt del podi galès en precissar de 27,8 segons més que els finlandesos per a completar el recorregut, mentre que Petter Solberg i Chris Patterson tancaven el podi a 28,7 segons dels seus companys d’equip.

En la classificació reservada als cotxes amb homologació S2000, el ral·li esdevenia una prova d’eliminació a les primeres de canvi, quan després de que la primera especial cronometrada tan els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, com els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, autors del millor i segon millor temps en l’especial inagural, s’endarrerien per problemes de diferenta índole. Els oceànics es deixaven 12 minuts i mig en quedar-se sense segona velocitat en la segona prova especial, mentre que els escandinaus de Proton es veien abocats a abandonar en la tercera a causa dels danys soferts en el seu cotxe en l’especial anterior, especial que malgrat tot aconseguien finalitzar perdent una mica menys d’un minut.

Els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle prenien llavors el relleu en el liderat així com en el protagonisme, i en imposar-se en les 5 especials que restaven, aquests feien entrada al parc tancat amb una mica més d’1 minut de marge en la primera posició.

Dissabte pel matí, Hayden Paddon i John Kennard sortien a lluir-se guanyant les tres proves especials del bucle, ja que poc més podien fer en trobar-se molt despenjats en la classificació provisional, mentre que els líders després d’anar administrant l’avantatge al llarg del bucle matinal, tenien un moment per a la tensió en fer entrada al reagrupament amb el motor del seu Fiesta S2000 fumejant oli cremat.

Afortunadament l’incident es va salvar canviant la caixa de canvis i amb una penalització d’1 minut i 20 segons per retard al control horari, el que facilitava que el saudita Yazeed Al-Rahji i el britànic Michael Orr es tiressin literalment a sobre de la parella irlandesa. Tan que en imposar-se en la cinquena especial sabatina, la parella arabo-britànica prenia el liderat provisional a Craig Breen i Paul Nagle per 3,1 segons. La resposta d’aquests no es va fer esperar massa, i en imposar-se en la següent prova cronometrada, la penúltima de la jornada, els irlandesos recuperaven el liderat provisional, un liderat que es va veure afiançat en quan els comissaris aplicaven una sanció de 5 minuts a Yazeed Al-Rahji i Michael Orr.

Al llarg de la jornada dominical, Craig Breen i Paul Nagle es van inclinar per la prudència, un conservadorisme que els va permetre assegurar-se la victòria a Gales; victòria que a més a més de permetre a Craig Breen situar-se a només 8 punts en la taula general del líder provisional, el suec Per-Gunnar Andersson, servia al pilot irlandès per homenetjar al seu copilot galès Gareth Roberts mort uns mesos abans en un accident quan disputaven el Targa Florio italià.

En el campionat de pilots, Sébastien Loeb veia truncada la seva ratxa de 5 victòries consecutives amb una segona plaça a les illes britàniques més una segona plaça al Power Stage, el que permetia al campió alsacià sumar 20 punts i distanciar-se una mica més dels seus més immediats rivals, el seu company Mikko Hirvonen i el norueg Petter Solberg. D’altra banda la segona victòria de la temporada que aconseguia Jari-Matti Latvala en la temporada, permetia al pilot finlandès recuperar-se del mal inici de temporada i situar-se a 1 punt de Mads Østberg, 4t provisional i a 6 del seu company Petter Solberg.

En el certamen reservat a constructors, Citroën perdia a Gales 12 punts en relació als seus rivals de Ford, els quals situaven els seus dos cotxes dalt del podi, si bé el gran coixí de punts que disposaven els dels dos galons, feia que aquesta pèrdua fos pràcticament insignificant. M-Sport, el segon equip de Ford, es mantenia com la tercera estructura en discòrdia, sumant 8 punts amb el sisè lloc d’Evgeniy Novikov i Ilka Minor.