Coffs Harbour es retrobava un any més amb la família del mundial de ral·lis i el diumenge 14 de setembre de 2014, la ciutat era escenari de la cerimònia de clausura del 23è Ral·li d’Austràlia, desena prova en el calendari del certamen mundial de l’especialitat. Malgrat que la prova entregava punts en els campionats de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, aquesta només copçava l’interès de 30 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que finalment 27 emprenien des de la rampa de sortida el camí cap a les 20 proves especials cronometrades programades que tenien per endavant amb una corda total de 304,34 km, distància que finalment 23 formacions participants aconseguirien completar.
Malgrat que al llarg de les jornades prèvies a l’inici de l’edició, les pluges s’havien precipitat sobre el territori pel qual es celebrava el ral·li, el cert era que a mesura que s’anava acostant la data d’inici del mateix, les pistes s’anaven assecant progressivament, pel que l’ordre de sortida en les cronometrades tornaria a ser un factor rellevant. Ja en el tram de proves, celebrat el dijous pel matí i prenent la secció central de la cronometrada inaugural del programa, els dos Citroën oficials anunciaven les seves intencions amb el millor temps de Kris Meeke i Paul Nagle, i el segon millor registre de Mads Østberg i Jonas Andersson.
A 2 quarts de 9 en punt del matí del divendres 12 de setembre, les 27 formacions participants de l’edició començaven a sortir del parc tancat, el qual un any més s’emplaçava a Coffs Harbour, per tal d’afrontar les 8 proves especials cronometrades que els organitzadors disposaven sobre l’itinerari, amb una corda total competitiva de 95,84 km de distància. 3 trams forestals es disputaven pel matí i a primera hora de la tarda cap al sud de l’epicentre del ral·li, mentre que en les immediacions del parc tancat, s’hi disputava una doble passada per una especial espectacle de dubtós interès i amb canvis constants de superfície, les quals donarien pas al retorn de règim de parc tancat a partir de 2 quarts i mig de 8 del vespre, havent-hi d’estar tots els participants que volguessin reprendre la competició l’endemà, abans de les 11 de la nit.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven en la primera prova especial del programa, per la qual ja s’hi havia disputat el tram de proves, per 4,4 segons de marge amb els seus companys d’equip noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene i per 5,6 segons amb els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle.
Ja amb la pista més bruta, a la segona i tercera prova especial de la jornada el millor registre era el de la parella irlandesa de la marca francesa, amb el què Kris Meeke i Paul Nagle, prenien en un primer instant el segon lloc a la taula, per posteriorment retornar a les assistències de mitja etapa liderant la classificació per 2,4 segons de marge amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene i 3,3 segons en vers el Ford Fiesta RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Amb 24,91 km cronometrats en la tercera prova especial, més que no pas les 2 anteriors juntes, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia concedien prou temps com per descendre fins a la quarta posició a 8,4 segons dels líders i per 6 dècimes de segon de marge amb els seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.
En les segones passades per les 3 cronometrades forestals del bucle, el factor pista perdia una part del seu pes i així Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s’imposaven de nou en la primera especial, tal i com havien fet anteriorment, si bé en aquest cas, la victòria de tram només els acostava als registres de les 3 parelles capdaventeres sense tan sols guanyar cap plaça en la general, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien igualar el seu registre a la general amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene.
Els seus companys d’equip a Volkswagen, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, privaven per partida doble als campions en vigència Sébastien Ogier i Julien Ingrassia d’aconseguir el ple de victòries de tram en les cronometrades post-meridionals forestals australianes i els nòrdics saltaven amb el millor temps en la cronometrada llarga de la jornada, des de la cinquena fins a la segona posició a 2,1 segons del temps de Kris Meeke i Paul Nagle, mentre que els seus companys de formació francesos, guanyaven una plaça per tal de fitxar en tercera posició a només 5 dècimes de segon del temps dels finlandesos.
Kris Meeke i Paul Nagle erraven en la munta de pneumàtics de cara a l’especial espectacle, doncs els irlandesos optaven per uns compostos massa durs que provocaven que el seu Citroën DS3 WRC llisquès en excès. L’altra cara de la moneda eren els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui en establir el millor temps en respectives disputes, assaltaven el lideratge de la classificació provisional i per davant dels seus 4 companys de formació, donat el desencert de la parella de les illes britàniques de la firma parisina.
Amb escassos metres de distància entre el parc de Coffs Harbour i la línia de meta de l’especial espectacle, i superades les protocolàries assistències mecàniques de final d’etapa, a gairebé 3 quarts de 8 del vespre els primers equips participants començaven a ingressar-hi en règim de parc tancat amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la primera posició per 4 dècimes de segon de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per 3,5 segons de marge amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Kris Meeke i Paul Nagle restaven a les portes de les posicions de podi a 4,1 segons dels líders i després d’haver estat liderant bona part de l’etapa, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 7,9 segons dels francesos de Volkswagen.
La segona jornada de competició tenia un programa similar al de la primera, amb 6 proves especials cronometrades en el seu itinerari de 118,88 km competitius, de les quals les 2 últimes corresponien a una nova doble disputa de l’especial espectacle, i que per tant deixaven lloc a 2 trams campestres que es celebraven en 2 ocasions i novament cap al sud de Coffs Harbour. Entre aquests, destacava especialment la presència d’un clàssic modern de l’esdeveniment, d’ençà que aquest va focalitzar la seva activitat a Nova Gales del Sud, Nambucca, el qual amb els seus 48,92 km de distància, era el tram més llarg de tot el programa, així com l’especial inaugural de les hostilitats vers el cronòmetre. Una activitat que s’iniciava a 3 quarts de 7 del matí i i que conclouria a partir de quan manquessin de 5 minuts per a 3 quarts de 8 del vespre, havent d’estar tots els participants en règim de parc tancat abans de les 11 de la nit.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s’imposaven en la primera passada per Nambucca per 3,0 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, i els finlandesos prenien el relleu en el lideratge als seus companys d’equip francesos, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle, amb el tercer millor temps en el seu haver, prenien la darrera posició de podi a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene per la mínima distància mesurable, és a dir 1 dècima de segon.
De menor entitat cronometrada, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila consolidaven tímidament la seva primera posició amb una nova victòria parcial a Valla i novament per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene recuperaven la tercera posició en aconseguir-hi també el tercer millor temps, accedint aquestes dues últimes formacions a les assistències de mitja etapa a 4,1 segons i 16,1 segons respectivament del seus companys finlandesos.
En arribar a les assistències però, el cel es va omplir de núvols negres, el que feia témer pluges de certa consideració, motiu pel qual els líders optaven per muntar 4 rodes toves, mentre que els seus companys s’inclinaven per 2 toves i 2 dures. Finalment la pluja no es va arribar a precipitar sobre el terreny i amb unes rodes més aptes per a la llarga distància de Nambucca, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el millor temps i recuperaven el lideratge de la prova per 9,3 segons de marge, resultat que es repetia en l’últim tram genuí del dia.
Paral·lelament, Kris Meeke i Paul Nagle superaven a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en aquestes 2 especials forestals de primera hora de la tarda i els irlandesos de Citroën tornaven a rellevar als noruecs de Volkswagen en les posicions de podi, afrontant aquestes dues formacions la doble disputa de l’especial espectacle de Coffs Harbour a 23,9 segons dels líders i per 1,3 segons de marge entre ells.
Els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven una tarda perfecta amb 2 victòries de tram més pels carrers de Coffs Harbour, un honor que seria compartit amb els seus companys Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en la primera disputa i que permetia als escandinaus recuperar la plaça de podi abans perduda. Tanmateix en aquells instants es feia saber que la parella de Citroën seria sancionada amb 1 minut i 1 segon de penalització en haver tallat massa un revolt, una pràctica que en l’anterior ral·li ja s’havia advertit que seria perseguida, i que per tant deixava els noms dels inquilins de les posicions amb dret a dutxa dominical de vi escumós força definits, tret d’avaries o accidents, si bé no el seu ordre.
Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven la jornada sabatina amb 11,8 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i amb 25,3 segons en relació a Andreas Mikkelsen i Ola Fløene. Aplicada la sanció, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen esdevenien quarts a 1 minut i 27,2 segons dels líders i per 6 dècimes de segon de marge amb Kris Meeke i Paul Nagle.
La tercera i última etapa del ral·li s’iniciava en passar 5 minuts de 3 quarts de 7 del matí del diumenge 14 de setembre de 2014, i aquesta comptava amb 6 proves especials cronometrades en el seu programa, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, els quals discorrien cap al nord de la ciutat que acollia el parc tancat. Una activitat que suposava 89,62 km de lluita contra el temps i que finalitzaria amb la cerimònia del podi a les 5 en punt de la tarda.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no llençaven la tovallola i aquests s’imposaven en la primera prova especial del dia per tal de retallar en 2,0 segons les distàncies amb els seus companys d’equip líders, qui reaccionaven immediatament per tal de recuperar 1,4 segons dels que prèviament s’havien perdut. Si bé Kris Meeke i Paul Nagle eren els qui tancaven el primer bucle de l’etapa amb una nova victòria parcial de tram, la tercera particular, els finlandesos de Volkswagen tornaven a escurçar distàncies en ser els segons més ràpids a final de tram i aquests retornaven a Coffs Harbour, per tal d’adequar la seva mecànica, a 8,7 segons del temps de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.
Sense cap mena de pressió ni al·licient, Andreas Mikkelsen i Ola Fløene es limitaven a completar els quilòmetres cronometrats de la jornada dominical i aquests completaven el primer escull dominical a 48,2 segons dels seus companys de carpa francesos i per 44,4 segons de marge amb els seus rivals irlandesos de Citroën.
En el moment de la represa de la competició a primera hora de la tarda per tal de tornar a passar per les 3 cronometrades matinals, les hostilitats entre els companys de Volkswagen seguien vigents. En aconseguir cadascun 1 victòria de tram en les 2 primeres proves del bucle, pràcticament hi havia un empat tècnic a temps en la classificació, afrontant aquestes 2 formacions els 9,23 km cronometrats del Power Stage amb 8,0 segons de marge favorables als campions mundials francesos.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila establien el millor temps en la cronometrada del premi extra, si bé per només 1,2 segons de marge amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, insuficients com per fer virar el signe de la parella vencedora, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle no podien repetir la victòria aconseguida hores abans i s’havien de conformar amb el tercer millor registre i 1 punt extra.
Sense sancions ni avaries aparegudes entre la línia de meta del Power Stage fins al parc tancat de Coffs Harbour, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyaven la 23ena edició del ral·li australià en completar el recorregut en un temps total de 2 hores 53 minuts i 18 segons, és a dir, en 6,8 segons menys que els seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, tancaven el programa a 1 minut i 18 segons del temps dels seus companys d’equip i guanyadors de la prova, permetent així a Volkswagen aconseguir el seu primer triplet en la història del mundial, en el mateix dia que els germànics revalidaven el títol de campions.
En categoria WRC2, Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini establien el millor temps en la cronometrada inaugural del programa i en bona lògica el qatarià i l’italià prenien el lideratge de la classe. Tot i no aconseguir el registre més baix en la prova següent, la parella conservava l’anhelada primera posició, fins que en la cronometrada més longeva de la jornada que tancava el bucle, el saudita Yazeed Al-Rahji i el britànic Michael Orr els hi prenien en aconseguir el temps de referència de la classe i per un marge de 7,3 segons, enviant tanmateix als segons classificats fins aquells instants, els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström, fins al tercer lloc en la general provisional.
A la represa, els companys de formació a l’equip DMack dels darrers inquilins de les posicions d’honor, els estonians Ott Tänak i Raigo Mõlder, aconseguien la victòria de tram en les 2 primeres proves especials del bucle i maquillaven una mica la gran quantitat de temps que havien perdut al llarg del matí arran dels problemes de diferencial, mentre que les distàncies entre les dues formacions arabo-europees dotades d’un superior Ford Fiesta RRC, s’estrenyien per sota del segon sense que el signe del líder de la classe mostrés cap variació.
Novament a Newry, la cronometrada llarga del divendres, Yazeed Al-Rahji i Michael Orr es tornaven a imposar i aquests recuperaven distàncies al capdavant de la classe fins als 9,4 segons, emperò, la manca de millora en la segona passada per l’especial espectacle de Coffs Harbour, els suposava entrar en règim de parc tancat amb 7,1 segons en vers a Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini i 23,1 segons amb el més modest Ford Fiesta R5 de Jari Ketomaa i Kaj Lindström.
Els líders s’imposaven en la primera passada pels 48,92 km cronometrats de Nambucca i eixamplaven el marge, però a partir de llavors els seus rivals els hi anaven escurçant paulatinament les distàncies, fins al punt de presentar-se a la sortida de l’especial espectacle de Coffs Harbour a 3,0 segons i 10,3 segons del seu registre respectivament.
Jari Ketomaa i Kaj Lindström patien una revolcada en la tercera disputa de la cronometrada urbana i si bé els gairebé 3 minuts que s’hi deixaven per tornar a posar el seu Ford sobre les seves 4 rodes els allunyava de qualsevol possibilitat de liderar la classe, no els suposava perdre posició. En la posterior quarta passada, Yazeed Al-Rahji i Michael Orr cometien una errada de pilotatge i en entregar-hi quelcom menys de mig minut, també concedien la primera posició a Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini per un marge de 27,0 segons.
Ja en la jornada dominical final, una avaria en el radiador deixava a l’estacada a Yazeed Al-Rahji i Michael Orr en el transcurs de la segona prova especial del dia i per tant Nasser Al-Attiyah i Giovanni Bernacchini passaven a liderar la classificació pel considerable marge de 2 minuts i 44,9 segons en vers a Jari Ketomaa i Kaj Lindström. Sense necessitat d’assumir riscos, els líders van anar completant els quilòmetres cronometrats que els hi restaven fins al punt d’assegurar-se la victòria final per 1 minut i 50,4 segons amb els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström i per 2 minuts i 37,0 segons en vers els ucraïnesos Yuri Protasov i Pavlo Cherepin.
Les posicions entre els 4 primers classificats en la provisional del campionat s’invertien en vers les del final del ral·li, amb el què les distàncies entre ells s’estrenyien intensament. A la sortida de la ronda austral doncs, l’italià Lorenzo Bertelli es mantenia al capdavant de la taula, però per un marge de tan sols 3 punts amb Yuriy Protasov i Jari Ketomaa, mentre que en relació a Nasser Al-Attiyah, aquest era de 8 punts.
En el campionat de pilots, Sébastien Ogier feia una passa més cap a la revàlida del seu títol mundial, en incrementar en 6 punts més la diferència que tenia amb el seu company Jari-Matti Latvala, assolint els 50 punts de distància. Per la seva banda, Andreas Mikkelsen era ferm tercer classificat amb el seu quart podi de la temporada.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Sébastien Ogier
|
214 |
|
Jari-Matti Latvala |
164 |
|
Andreas Mikkelsen |
125 |
En quan a marques Volkswagen aconseguia revalidar el seu títol de campions de constructors en sumar el seu quart doblet de la temporada, en un entorn quasi bé perfecte, amb els seus tres cotxes dalt del podi, només fallava que això no hagués passat a casa, Alemanya. Per darrera del gegant alemany, Citroën, M-Sport i Hyundai es seguien repartint les engrunes i els preparadors de Ford en resultaven els més afortunats amb 18 punts que els permetien superar a Hyundai per la tercera plaça i acostar-se als seus vells rivals de Citroën.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Volkswagen |
348 |
|
Citroën |
154 |
|
M-Sport |
146 |