Ral·li Finlàndia 1975

Setena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis entre un total de 10 rondes, el 25è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 31 d’agost de 1975 a Jyväskylä, al centre de Finlàndia. La prova, llur recorregut estava composat per 42 especials cronometrades de 287,50 km de distància, comptava amb 103 equips en la seva llista d’inscrits, dels que 98 emprendrien des de la línia de sortida, ubicada a la mateixa ciutat, el rumb cap als trams, 60 dels quals aconseguirien completar-los amb èxit.

Després de 4 temporades d’haver-se desplaçat a principis d’agost per tal d’evitar coincidir amb l’Olympia Rally alemany del Campionat Europeu de Ral·lis, el «Jyväskylän Suurajot» retornava aquell precis any a les seves dates tradicionals, és a dir, el darrer cap de setmana d’agost. Un canvi de data que, com era d’esperar, comportava un increment de les precipitacions de pluja en el territori, si bé precisament en les dates en les que es disputava l’esdeveniment, aquestes s’interrumpien, deixant lloc a un estrany clima assoleiat.

Amb la tradició per bandera, la cerimònia de sortida de la prova tenia lloc a les 6 en punt de la tarda a Laajavuori, a les afores de Jyväskylä, per 1 minut més tard, trobar-se disputant la primera de les 19 proves especials de 135,70 km cronometrats que conformaven la primera etapa i que conduïen a la caravana del ral·li fins al parc tancat de Savonlinna, a l’est de l’epicentre de l’edició. 

Un jove local, Ari Vatanen, navegat pel copilot britànic Geraint Philips, s’imposaven en 4 de les 5 primeres proves especials del programa a bord d’un Ford Escort RS1600, amb el què la parella assolia el lideratge de la prova des d’un primer moment i obria un cert forat al capdavant de la taula, doncs les 3 primeres s’aconseguien de manera consecutiva. 

Només els suecs de Saab Stig Blomqvist i Hans Sylvan, pilot que ja havia resultat vencedor de la prova en l’edició de 1971, aconseguien trencar l’hegemonia de la parella del cotxe de la firma anglosaxona de l’oval blau, un cop aquests resolien els seus problemes inicials elèctrics i de suspensions. En igualar el registre dels líders en la tercera prova especial, així com en imposar-se en la quarta i sisena prova especial, aquests es feien amb la segona plaça de la classificació, alhora que pressionaven als líders. 

L’emocionant duel però trobaria el seu punt final en el transcurs de la setena prova especial, quan arran d’anar massa de cantó en un revolt ràpid, els líders ficaven una de les seves rodes en el voral de la pista i aquests patien una forta sortida de pista, deixant el seu Escort RS1600 inoperatiu amb l’eix posterior doblegat i el de transmissió trencat.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan es feien així amb l’anhelada primera posició per davant del Toyota Corolla de Hannu Mikkola i Atso Aho i del Datsun 160J de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui després de la negativa de FIAT a concórrer en la prova domèstica, es van veure empesos a buscar un volant entre la formació japonesa. Dues formacions que es trobaven lluitant aferrissadament per la segona posició, alhora que precedien un grup de 3 aspirants a la quarta plaça, entre els que s’hi trobava el Ford Escort RS1800 de Timo Mäkinen i Henry Liddon, així com els Saab 96 V4 de Simo Lampinen i Juhani Markkanen i de Per Eklund i Björn Cederberg, el primer corresponent a l’equip de l’importador local de la marca, el segon a l’oficial.

Els líders dominaven clarament els 2 últims terços de la primera etapa, i amb 8 victòries parcials sobre 12 cronometrades, els suecs semblaven estar en disposició de revalidar la gesta de 1971, el que els convertiria així en els primers estrangers en vèncer la prova finlandesa dins del campionat del món de ral·lis. 

Els suecs entraven en el parc tancat de Savonlinna amb clar avantatge vers el Datsun de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i el Toyota de Hannu Mikkola i Atso Aho, però com si la competició fos una novel·la de ficció, un gir de guió esperava als líders en aquella pausa de la competició. La formació resultava ser desqualificada de la prova en haver estat caçats per un radar a 73 km/h en un tram d’enllaç, el que unia la desena amb l’onzena prova especial, secció que s’havia de cobrir a 60 km/h. Si bé els participants no havien estat prèviament informats de la presència d’aquest radar i existien certes divergències sobre quin Saab havia estat trobat excedint en més de 10 km/h el límit de velocitat, infracció que suposava l’exclusió de la prova segons el seu reglament intern, els comissaris es mantenien ferms en la seva decisió i per tant oficialment els líders eren Markku Alén i Ilkka Kivimäki per molta poca distància vers el Toyota de Hannu Mikkola i Atso Aho. Timo Mäkinen i Henry Liddon no semblaven acabar de trobar la posada a punt del seu nou Ford Escort RS1800, però aquests es mantenien en posicions de podi per davant dels Saab 96 V4 de Simo Lampinen i Juhani Markkanen i de Per Eklund i Björn Cedeberg.

Després de descansar durant unes 6 hores a Savonlinna, la competició es reprenia a primera hora de la tarda del dissabte 30 d’agost amb 151,80 km cronometrats per davant al llarg de 23 proves especials, les quals retornarien als participants fins al punt de sortida, a tocar de Jyväskylä.

Hannu Mikkola i Atso Aho ràpidament es mostraven com els pilots més ràpids del parc tancat i aquests encadenaven 7 victòries de tram, al terme de la segona de les quals, els finlandesos que també s’havien quedat a l’estacada arran de la negativa de FIAT de participar a la ronda nòrdica i que en aquest cas havien trobat acollida en l’equip semi oficial de Toyota dirigit per Ove Andersson, es feien amb el lideratge de la classificació provisional.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki miraven de forçar el seu ritme per tal d’impedir que els líders es destaquessin al capdavant de la taula, però en una corva complicada de dretes de la cinquena prova especial de la segona etapa, Niitykumpu, el pilot clavava els frens del seu 160J, provocant que el cotxe se-n’anès cap a l’esquerra i colisionés violentament contra una roca del voral. Amb la part frontal del Datsun destrossada i una lesió en les cames del pilot d’Hèlsinki, l’abandonament era condició sine qua non.

Amb més d’1 minut de marge al capdavant de la classificació, la victòria de Hannu Mikkola i Atso Aho es donava com un fet i l’interès mediàtic de la prova es centrava en la renyida lluita per la segona posició. Resolts els problemes d’encès que havien afligit a Simo Lampinen i Juhani Markkanen en els compassos inicials de la prova, aquests prenien el relleu als seus compatriotes de Toyota en el rol de llebrers. En mostrar-se de manera regular com els pilots més ràpids del parc tancat, aquests acabaven prenent la segona posició al Ford Escort RS1800 de Timo Mäkinen i Henry Liddon.

Ja en la recta final del programa, Per Eklund i Björn Cederberg trobaven el “sisu” finlandès i aquests aconseguien establir el registre més baix en 5 de les 6 últimes cronometrades de l’edició, un rendiment però que no els permetia immiscir-se en les places d’honor per només 5 segons de distància vers Timo Mäkinen i Henry Liddon.

Arribats a les afores de Jyväskylä el diumenge 31 d’agost de 1975 a primera hora del matí, el 25è Ral·li dels 1000 Llacs es donava oficialment per conclòs amb la victòria dels locals Hannu Mikkola i Atso Aho, segona consecutiva per al pilot de Joensuu que ja acumulava 5 guardons de vencedor en les vitrines de casa seva. La parella cobria els 287,50 km cronometrats en un temps de 2 hores 52 minuts i 33 segons, el que suposava una velocitat promig de 100 km/h així com un marge final d’1 minut i 14 segons en vers els seus compatriotes de l’importador finlandès de Saab Simo Lampinen i Juhani Markkanen. Timo Mäkinen i Henry Liddon tancaven el podi a 2 minuts i 2 segons dels primers classificats.

La victòria de Hannu Mikkola i Atso Aho suposava 20 punts a Toyota, amb els quals el constructor japonès que s’havia establert a Bèlgica i que es trobava dirigit per un equip de suecs, escalava forces posicions en la general provisional assolint un total de 32 punts, una mica lluny encara dels equips capdavanters. Opel entrava en posicions de podi, tot superant a Peugeot per un sol punt, gràcies al cinquè lloc dels suecs Anders Kulläng i Claes-Göran Andersson, mentre que Lancia i FIAT, clars dominadors del campionat, no van fer acte de presència a la prova finlandesa, pel que les seves puntuacions i posicions restaven inalterades.