El diumenge 30 d’agost de 1992 es donava per finalitzat a Jyväskylä el 42è Ral·li dels 1000 Llacs, novena prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, que amb puntuabilitat pels certàmens reservats a pilots, constructors i mundial de producció, al que s’hi unia una gran popularitat, permetia presentar als organitzadors una llista oficial de 132 equips inscrits. D’aquests, 127 van ser presents a la rampa de sortida, per a partir del dijous 27 d’agost començar a afrontar un recorregut programat a 37 proves especials de 524,82 km cronometrats. Distància que seria completada per 61 equips participants.
La primera etapa del ral·li, celebrada el dijous 27 al vespre, era pràcticament una presa de contacte amb el terreny, doncs aquesta estava formada per tan sols 5 proves especials, una d’elles mixta, de 68,52 km de distància, els quals s’iniciaven i finalitzaven a la població limitrofa a Jyväskylä de Laajavuori. Un dels màxims favorits a la victòria, els finlandesos amb Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, inciaven el ral·li amb mal peu, doncs en trencar un palier del seu Delta HF Integrale, cedien 5 segons en els 2,72 km de la primera especial, la mixta, el que els suposava acabar en la tretzena posició; mentre que els seus companys d’equip, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, malgrat que van sortir a l’atac des d’un primer instant, aquests cometien una errada en el darrer revolt de l’especial, cedint 4 segons i permetent que els locals de Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki ocupessin el primer lloc provisional empatats a temps amb els campions nacionals en Grup N, el també finlandesos Marcus Grönholm i Ilkka Riipinen.
Didier Auriol i Bernard Occelli empataven a l’escratx amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la segona prova cronometrada, el que per una banda permetia a la parella de Toyota conservar el liderat provisional, mentre que la parella francesa grimpava fins la segona posició, just per davant del Subaru Legacy RS d’Ari Vatanen i Bruno Berglund.
Novament la parella francesa de Martini Racing tornava a empatar a l’escratx en la tercera especial cronometrada de l’etapa, la més llarga de la jornada, si bé en aquesta ocasió l’honor era compartit amb els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen. Aquest escratx ex-aequo deixava dos empats a temps en les posicions altes de la general provisional, per una banda Didier Auriol i Bernard Occelli passaven a co-liderar el ral·li amb el Celica Turbo 4WD de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que els finlandesos dotats amb un Lancia compartien la tercera plaça provisional amb Ari Vatanen i Bruno Berglund.
En la penúltima especial cronometrada del dia va ser quan finalment Didier Auriol i Bernard Occelli accedien al liderat en solitari, en marcar el seu tercer escratx consecutiu, al que se l’hi afegiria un quart en la darrera especial cronometrada de 20,94 km de distància, i en la que la parella francesa assoliria el major diferencial de tota la jornada per tal d’entrar al parc tancat de Laajavuori amb un coixí de 12 segons vers els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals en la darrera especial de la breu jornada superaven als seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki per 3 segons de diferència.
Ari Vatanen i Bruno Berglund fitxaven en la quarta posició a 16 segons dels líders, és a dir, només 1 segon per darrera de la parella finlandesa de Toyota, mentre que els dos Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficials, pilotats per François Delecour i Daniel Grataloup i per Miki Biasion i Tiziano Siviero, començaven a despenjar-se una mica en trobar-se a 44 segons i 1 minut i 4 segons dels líders respectivament.
La celebració de la segona jornada del ral·li suposava afegir 146,81 km cronometrats al recorregut al llarg de 13 proves especials, les quals s’iniciaven a partir de les 9 del matí per anar-se acabant just 12 hores després. Una pluja fina acompanyava als 111 equips participants que restaven en actiu, el que tornava les pistes en molt lliscants alhora que minimitzava el fet d’anar obrint pista. Els locals Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne sorprenien obtenint el millor temps en la primera especial cronometrada del dia a bord del seu modest Nissan Sunny GTi-R, mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund perdien el contacte amb el trio capdaventer en patir una punxada i cedir-hi una vintena de segons vers aquests.
Juha Kankkunen i Juha Piironen s’adjudicaven l’escratx en la segona especial del divendres, retallant per segon tram consecutiu 1 segon als seus companys d’equip i líders provisionals, els quals reaccionaven en la tercera cronometrada per retornar 4 segons als 2 que els finlandesos havien aconseguit retallar. Novament en la quarta i sisena prova especial de la jornada, la parella local de Martini Racing marcava el registre més baix, mentre que en la cinquena l’honor era per al Toyota de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.
Completades les sis primeres especials del dia s’arribava al reagrupament de Pieksamaki, on els dos Delta HF Integrale es trobaven separats per 17 segons, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki aguantaven el ritme a 22 segons dels primers classificats, mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund es mostraven incapaços de recuperar el temps perdut en la punxada a 50 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli. Per darrera, els suecs de Nissan Stig Blomqvist i Benny Melander superaven els dos Ford Sierra RS Cosworth 4×4 oficials assolint la cinquena posició provisional, si bé aquests ja estaven a 2 minuts i 1 segon de la parella francesa; mentre que els companys d’equip dels suecs, els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, es veien obligats a abandonar la prova en trencar la caixa de canvis en la quarta prova especial.
Per la tarda la pluja seguia acompanyant als pilots, i després de que Juha Kankkunen i Juha Piironen compartissin l’escratx amb Didier Auriol i Bernard Occelli en la setena prova especial, els francesos l’aconseguien en solitari a la vuitena, ampliant en 2 segons més el gap que separava els dos cotxes turinesos. Un moment delicat va arribar en la novena prova cronometrada de la jornada, quan el neteja para-brises del Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli va deixar de funcionar; amb la visibilitat reduida, la parella francesa cedia 7 segons en els 6,67 km del tram vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, el que permetia als locals recuperar la distància amb la que arrancaven pel matí.
Afortunadament, els mecànics del Jolly Club, encarregats del manteniment dels autos de Martini Racing, reparaven l’averia en el cotxe dels líders, els quals en imposar-se consecutivament en les quatre cronometrades que restaven de la jornada, pràcticament duplicaven la distància que els separava dels seus companys d’equip, fent entrada així altre cop a Laajavuori amb 23 segons de coixí vers aquests, d’altra banda Markku Alén i Ilkka Kivimäki cedien una mica més per la tarda que no pas pel matí, i el seu retard acumulat vers els els líders provisionals era ja de 39 segons, si bé a diferència del dijous al vespre, el seu gap vers Ari Vatanen i Bruno Berglund superava el mig minut. Ja molt despenjat, a pràcticament 4 minuts dels líders, es trobaven els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero en la cinquena plaça, després que Stig Blomqvist i Benny Melander es veiessin obligats a abandonar la prova en patir un conat d’incendi en el motor del seu Sunny GTi-R.
La tercera etapa del ral·li era la més llarga de totes en quan a distància cronometrada, amb 227,94 km repartits al llarg de 12 trams de terra i un tretzè tram mixte, el que suposava una mica més del 43 % del recorregut de l’event finlandès. L’etapa cobrava encara més importància quan Claudio Bortolotteo, màxim responsable de l’equip Martini Racing, anunciava que els seus pilots tenien carta blanca per batre’s fins a la conclusió de la tercera etapa, per a partir de llavors respectar les posicions assolides.
Amb aquestes premisses els dos equips de Martini Racing sortien amb les espases en alt des de la primera especial sabatina, i tan francesos com finlandesos empataven a l’escratx en l’especial de Leustu, a Ouninpohja, segona especial cronometrada del dia, Juha Kankkunen i Juha Piironen esdevenien 1 segon més ràpids que els seus colegues francesos, a qui els hi arribava l’hora de guanyar el tram en solitari a la tercera especial, retornant 3 segons els segons classificats.
L’estira i arronsa d’uns i altres es va anar perllongant al llarg del bucle matinal, per tal d’arribar al reagrupament de mitja jornada, després de la celebració de les 6 primeres especials cronometrades, amb 5 segons més de diferència favorables als líders Didier Auriol i Bernard Occelli.
Per la tarda, la parella francesa de Martini Racing va imprimir un ritme molt fort, guanyant 5 especials de les 7 que restaven, dues d’elles ex-aequo amb els seus companys d’equip Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que uns altres finlandesos, els de Toyota Markku Alén i Ilkka Kivimäki, aconseguien el millor temps en les altres dues proves especials que restaven al bucle. Tot plegat deixava el ral·li força encarat per a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals entraven al parc tancat de Laajavuori a quarts de deu del vespre, amb 39 segons de marge vers els seus companys finlandesos, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki estaven ja a més d’1 minut, concretament 1 minut i 17 segons de la parella lider, peró amb la tranquilitat d’haver elevat el coixí vers Ari Vatanen i Bruno Berglund fins las 52 segons.
Com la primera etapa, la quarta i última era pràcticament protocolària, més quan les distàncies assolides eren prou considerables i per davant només restaven 81,55 km cronometrats al llarg de 6 especials de terra. Malgrat que el ral·li semblava estar ja decidit, el cert és que les dues parelles de Martini Racing van seguir marcant el ritme, i aquestes es repartien tots els escratxs del dia. Tal i com havia passat en l’etapa anterior, ambdós equips empataven a l’escratx en la primera especial de la jornada, mentre que en la segona el millor temps era en exclusiva per a Juha Kankkunen i Juha Piironen. Didier Auriol i Bernard Occelli guanyaven el tercer tram del dia, el més llarg de la darrera jornada, on els francesos aconseguien incrementar en 7 segons el seu gap vers els seus companys d’equip.
En la quarta especial dominical, francesos i finlandesos aturaven el cronómetre novament en el mateix minut i segon, pel que ara ja si, amb només 2 trams per endavant, els líders afluixaven una mica el seu ritme deixant que els seus companys d’equip tinguessin l’honor de guanyar les dues últimes cronometrades.
Completat doncs tot el recorregut programat del 42è Ral·li dels 1000 Llacs, per segona vegada en la història de la cita finlandesa es produia una profanació llatina, en quan els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien aturar el cronòmetre en un temps total de 4 hores 32 minuts i 45 segons, 40 segons menys que els herois locals i vigents campions mundials, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, es van dedicar més assegurar la seva plaça de podi al llarg de la quarta jornada, fita que aconseguien cedint una vintena de segons vers els dos equips que els precedien així com el que li venia per darrera, completant així el ral·li a 1 minut i 19 segons dels guanyadors.
Entre els cotxes de producció, la lluita per les places d’honor sempre va tenir color nòrdic, i així després de la divagació inicial en la que fins a tres equips van anar ocupant la primera posició provisional, els locals Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen aconseguien el liderat en l’equador del dijous i posteriorment fer entrada al parc tancat de Laajavuori amb un marge superior al mig minut vers els suecs Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, dotats d’un Mitsubishi Galant VR-4 com la parella finlandesa líder.
Divendres, els finlandesos Mikael Sundström i Jakke Honkanen, es recuperaven del minut que havien perdut per un problema amb l’electrònica del seu Sunny GTi-R en la tercera prova del programa guanyant 8 de les 13 especials del dia, el que els permetia anar llimant distàncies vers els suecs que els precedien, per ja i a les acaballes de la jornada acabar-los superant i fer entrada així al parc tancat en la segona posició provisional a 48 segons de Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen, els quals pràcticament no havien cedit terreny vers l’impuls dels seus compatriotes.
Al llarg del bucle matinal, Mikael Sundström i Jakke Honkanen seguiren llimant distàncies vers els líders fins arribar al reagrupament de mitja jornada a només 1 segon d’aquests. A la represa, la dinàmica es va mantenir i finalment la parella que pilotava el Nissan aconseguia la primera plaça provisional, si bé una punxada primer i el fet de quedar-se només amb la quarta velocitat, els feia perdre el liderat primer i abandonar més tard, quan el temps que els seus mecànics invertien per canviar la caixa de velocitats era excessiu i aquests fitxaven fora de plaç. Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen retornaven així al liderat, un liderat molt més reforçat que en les especials prèvies, doncs paral·lelament a l’abandonament de Mikael Sundström i Jakke Honkanen, es recollia també el de Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth amb el motor del seu Galant exhaust.
Amb gairebé 5 minuts i mig de marge al capdavant de la provisional, Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen no es van haver d’esforçar massa al llarg del diumenge, tot i així la parella local encara seria a temps d’imposar-se en tres proves de les sis del programa per tal d’incrementar en 5 segons més el seu liderat.
En el campionat de pilots, Didier Auriol no només aconseguia una victòria de prestigi a Finlàndia, ja que gràcies a ella el pilot de Montpeller sumava cinc victòries en sis proves i accedia a liderar la taula provisional davant l’absència del madrileny Carlos Sainz, el qual baixava fins la segona posició, amb l’inconvenient afegit d’haver participat en un ral·li més que el seu rival i per tant amb menys marge per a la millora de cara als punts nets. Juha Kankkunen per la seva banda sumava el seu cinquè podi de la temporada i romania en la tercera posició provisional.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Didier Auriol |
100 |
|
Carlos Sainz |
74 |
|
Juha Kankkunen |
48 |
En l’apartat de constructors, Lancia aconseguia de la mà de Martini Racing la seva sisena victòria de la temporada, gràcies a la qual, la marca que ja no competia de manera oficial, aconseguia la seva desena i última corona mundial. Toyota sumava 14 punts gràcies al podi dels seus veterans pilots locals, amb el que la marca nipona marcava les distàncies amb l’equip Ford, tercera marca en discòrdia.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
137 |
|
Toyota |
98 |
|
Ford |
70 |