Ral·li Finlàndia 1982

El diumenge 29 d’agost de 1982, Jyväskylä era escenari de la conclusió del 32è Ral·li 1000 Llacs, desena ronda en el calendari del campionat del mòn de ral·lis que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots i constructors, així com un gran prestigi, compatava amb 171 equips inscrits oficialment en la seva llista. D’aquests, 153 iniciaven el divendres 27 d’agost des de la rampa de sortida a celebrar les primeres proves especials de les 47 programades amb una distància total de 470,82 km i que només 68 aconseguirien completar.

Divendres a mitja tarda arrancava la primera etapa del ral·li, la qual tenia prevista la seva finalització passada la mitjanit del dissabte després de celebrar-se 11 proves especials cronometrades de 105,45 km de distància total. La pluja que havia caigut els dies previs a la celebració del ral·li, va deixar el terreny una mica menys dur del que era habitual en la cita finlandesa, el que en certa manera beneficiava la tracció integral dels Audi.

Tanmateix entre els Audi exisitien diferencies també, Hannu Mikkola i Arne Hertz així com les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons estaven contractualment vinculats a emprar pneumàtics Klèber, mentre que els tercers integrants de l’equip, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg no, poguent emprar els Michelin TRX que en els tests previs s’havien mostrat molt més ràpids. Així doncs la parella sueca aconseguia imposar-se en la primera especial cronometrada del ral·li i situar-se en el liderat de la prova, aquest liderat però va tocar final en el tram d’Urria, un dels més tècnics i el tercer en el recorregut, i en el que Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien el seu primer escratx del ral·li i situar-se com a líders provisionals.

Les distàncies però que exisitien entre els dos equips d’Audi eren curtes, ja que les distàncies als trams així ho eren, pel que amb un altre escratx per part de Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la quarta prova cronometrada, última diurna de la jornada, suecs i Hannu Mikkola i Arne Hertz passaven a compartir la primera posició provisional, la qual passaria a estar ocupada en solitari per la parella sueca després de celebrar-se el mític Ouninpohja que era guanyat per Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Amb la caiguda de la nit el coneixement del terreny cobrava molt més valor del que per si ja tenia afrontar els constants canvis de rasants cecs, aquest context donava un cert avantatge a Hannu Mikkola i Arne Hertz, més quan per un suposat malentès a la parella escandinava se li muntaven pneumàtics Michelin i als suecs els Kleber oficials el que va molestar molt als responsables de la marca francesa. Amb tot la parella finlandeso-sueca recuperava la primera posició del ral·li després de la sisena prova especial de l’etapa per no abandonar-lo ja fins a l’arribada al parc tancat. Tot i aixó, en fer-se de nit, els homes del moment van ser Henri Toivonen i Fred Gallagher, els quals també equipaven pneumàtics Michelin TRX en el seu Opel Ascona 400. La parella finlandeso-britànica aconseguia encadenar tres escratxs consecutius en les cinc especials de la segona meitat de la primera etapa, el que permetia als pilots d’Opel intercalar-se entre els dos Audi en segona posició.

Els qui es veien fora de la lluita per les primeres posicions i del ral·li en general, eren els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals en els primers compassos de la prova ja havien demostrat el potencial que tenia la darrera evolució del seu Lancia 037 Rally, molt més lleugera i més potent que l’anterior, en marcar el millor registre en la segona especial cronometrada i figurar durant força estona en tercera posició provisional just per darrera dels dos Audi oficials, malhauradament per la parella guanyadora en quatre ocasions del ral·li, una averia en el seu motor mentre disputaven la sisena prova especial del divendres, els obligava a abandonar la competició.

Amb un descans de gairebé 6 hores a Jyväskylä, el dissabte a primera hora del matí s’iniciava la segona etapa del ral·li, que com la primera tenia una distància relativament curta, 81,85 km cronometrats al llarg de 8 proves especials que finalitzaven el migdia del mateix dissabte. Stig Blomqvist i Björn Cederberg que s’havien endarrerit força en la nit anterior a causa d’una punxada, van sortir a l’atac el dissabte pel matí,no només per recuperar la segona plaça que els hi havia llevat Henri Toivonen i Fred Gallagher, sino també la primera que gaudien els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz. Els suecs, aconseguien la primera fita, superar l’Ascona 400 que els precedia al terme de la tercera prova especial del bucle, i més endavant amb 5 escratxs en les 6 primeres proves cronometrades del matí, la parella aconseguia recuperar la condició de líder després de l’especial reina del ral·li, Myhinpaa de 25,21 km.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg refermaven la seva consició de líders amb un altre escratx en la següent especial cronometrada el que esperonava a Hannu Mikkola i Arne Hertz que amb l’últim escratx de l’etapa, tornaven a situar-se en primera posició provisional. Tanmateix en aquesta segona etapa del ral·li, aquest va quedar bastant vist per sentència, quan a Myhinpaa, en un canvi de rasant les terceres integrants de l’equip Audi, la francesa Michèle Mouton i la italiana Fabrizia Pons, patien un espectacular accident que les obligava a abandonar la competició, quan aquestes havien aconseguit grimpar fins la cinquena posició provisional.

També eren víctimes d’aquesta segona etapa Ari Vatanen i Terry Harryman, si bé el pilot finlandès no va mostrar-se en cap moment tan combatiu com havia estat en el passat, aquests marxaven en quarta posició provisional quan el motor del seu Ford Escort RS1800 va dir prou. Els suecs Björn Johansson i Sven-Erik Andersson amb l’Opel Ascona 400 de l’importador suec de la marca, també s’acomiadaven de la competició en malmetre’s la junta de culata quan havien heretat les places dels altres pilots que havien abandonat prèviament. En les acaballes d’aquesta segona etapa, Henri Toivonen i Fred Gallagher patien un accident per culpa d’una punxada, si bé la parella oficial de la marca aconseguien completar el recorregut, ho feien amb el cotxe en unes condicions molt deplorables, amb els suports de suspensió trencats, el capó abonyegat i el més important, el radiador trencat.

Si bé la parella d’Opel aconseguia prendre la sortida a la tercera etapa, la més llarga de totes amb 126,70 km cronometrats i que s’iniciava després d’una hora de reagrupament a Jyväskylä en acabar-se la segona etapa, aquests es veien obligats a abandonar després de la primera prova especial del bucle amb el motor del seu Ascona 400 exhaust després de l’averia en el seu radiador.

En pràcticament mig dia del dissabte, els dos equips Audi passaven d’estar liderant sota l’assetjament de diversos equips que no distaven més d’1 minut de la seva posició, o fins i tot amb l’Opel Ascona 400 de Henri Toivonen i Fred Gallagher interposant-se entre ells dos, a gaudir d’un marge de prop de 4 minuts vers el Mitsubishi Lancer Turbo que reapareixia en el mundial de ral·lis després d’uns intensos treballs per part de la marca dels tres diamants vermells per fer-lo més competitiu i fiable i que era confiat en les mans de Pentti Airikkala i Juha Piironen, els quals amb tot l’enrenou heredaven la tercera plaça del podi pressionats pels seus compatriotes Timo Salonen i Seppo Harjanne al volant d’un Nissan Silvia Turbo.

En aquest context els responsables de la marca d’Ingolstadt van ordenar abaixar la pressió dels turbo dels seus Quattro, per tal d’incrementar les possiblitats d’èxit, així com respectar les posicions que hi havien en aquells instants, tal i com va passar a Suècia i que va beneficiar a Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Mentrestant uns expectaculars Pentti Airikkala i Juha Piironen feien les delicies de l’afició a peu de tram alhora que encadenaven 4 escratxs per mirar de desempellegar-se del Nissan que els trepitajava els talons. Aquests es negaven a tirar la tovallola marcant un millor temps que trencava la dinàmica dels de Mitsubishi, però això va ser flor d’un dia, doncs acte seguit les excelents sensacions amb 3 dels 4 escratxs possibles fins a la conclusió de la jornada, 2 d’ells ex-aequo amb les dues parelles d’Audi.

L’esforç realitzat per Pentti Airikkala i Juha Piironen els permetia arribar a la conclusió de la tercera etapa, el dissabte a quarts d’onze de la nit, amb gairebé mig minut de diferència vers el Nissan Silvia Turbo de Timo Salonen i Seppo Harjanne, mentre que els dos Audi Quattro marxaven al capdavant de la provisional distanciats en mig minut entre ells i a 4 minuts del Mitsubishi Lancer dels tercers classificats.

Novament un reagrupament de només 1 hora servia per posar el límit entre la tercera i quarta etapa, si bé en aquesta ocasió tenia lloc a Saaksmaki. 8 proves cronometrades nocturnes composven aquesta etapa, en la que les dues parelles d’Audi es van deixar anar una mica més que al llarg de la tarda del dissabte per aconseguir 3 escratxs de la mà de Stig Blomqvist i Björn Cederberg i 2 millors temps per part de Hannu Mikkola i Arne Hertz, un d’ells empatant amb Pentti Airikkala i Juha Piironen que completava el compte amb els 2 escratxs que restaven tenint en compte la cancelació de la última especial cronometrada.

Sense lamentar baixes d’importància, ja que sobretot des de la tarda anterior aquest apartat estava afectant especialment a pilots locals privats, la caravana del ral·li arribava a Jamsa on un altre reagrupament de 1 hora posava el límit entre una i altra etapa, iniciant-se així la cinquena i última etapa als volts de les 5 de la matinada amb la tercera passada per l’especial d’Ouninpohja, on Timo Salonen i Seppo Harjanne empataven a l’escratx amb Pentti Airikkala i Juha Piironen. A partir de llavors el que restava de ral·li va ser domini dels pilots d’Audi, especialment de Stig Blomqvist i Björn Cederberg que amb 5 escratxs per 2 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, escurçaven distàncies vers els seus companys d’equip i líders de la prova, però no suficientment com per rellevar-los en la primera posició.

Completades doncs les 47 proves especials cronometrades, Hannu Mikkola i Arne Hertz es treien de sobre la mala estrugança que arrossegaven al llarg de la temporada, ja que des del Monte-Carlo inaugural no aconseguien puntuar, amb la seva primera victòria, la qual tenia més valor en tractar-se del ral·li de casa del pilot i la sisena vegada que aconseguia inscriure el seu nom en el palmarés, per a Arne Hertz aquesta era la seva segona victòria al 1000 Llacs després de l’aconseguida l’any 1971 quan s’asseia a la dreta de Stig Blomqvist i que va suposar la primera i única victòria d’un pilot extranger al ral·li finlandès.

Hannu Mikkola i Arne Hertz completaven el recorregut programat en 4 hores 19 minuts i 5 segons, és a dir, amb 28 segons per davant dels seus companys d’equip Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que segellaven així el primer doblet de la marca bavaresa. Els espectaculars Pentti Airikkala i Juha Piironen tancaven el podi a 4 minuts i 17 segons dels guanyadors de la prova, en el que era el primer podi integrament composat per cotxes turbo.

En el certamen reservat a pilots, les primeres posicions de la general provisional es veien inalterades vers l’arribada a Jyväskylä, d’entrada el líder destacat del campionat, l’alemany Walter Röhrl no acudia a la prova donat el caràcter tan especialista d’aquesta i que ja comptava amb 7 resultats acumulats, mentre que Michèle Mouton veia com el seu abandonament li posava més trabes en el seu intent de donar caça al pilot alemany. Per últim, el tercer classificat, el suec Per Eklund, abandonava la prova a les primeres de canvi en trencar un braç de suspensió.

En el campionat de marques Audi aconseguia el seu primer doblet de la temporada, el qual cobrava més volada quan els seus rivals, Opel, se n’anaven de la prova de buit, el que permetia els d’Ingolstadt escurçar molt les distàncies i deixar-les en 11 punts. Nissan per la seva banda treia bona renda del quart lloc de Timo Salonen i Seppo Harjanne en superar a Ford per només 2 punts en la cursa per entrar en posicions de podi.