Ral·li Finlàndia 1989

Novena cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el 39è Ral·li dels 1000 Llacs finalitzava el diumenge 27 d’agost de 1989 a Jyväskylä, fidels a la tradició de quantes edicions celebrades fins llavors. El ral·li comptava amb 43 proves especials cronometrades en el seu recorregut que totalitzaven 507,83 km de distància i als que els 189 equips participants dels 200 que havien formalitzat la seva inscripció, començaven a fer front el divendres 25 d’agost. 69 equips aconseguirien completar el popularment conegut com Gran Premi dels boscos, el qual era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i producció.

Divendres a primera hora del matí arrancava la primera etapa del ral·li, formada per 14 trams cronometrats d’una corda de 134,93 km de distància. La parella finlandesa de Toyota formada per Juha Kankkunen i Juha Piironen encadenaven els quatre primers escratx del ral·li aprofitant el gran coneixement que tenien del terreny, doncs el pilot dues vegades campió mundial era natural i tenia la seva residència a Laukaa, lloc de pas de la segona prova cronometrada, si bé en tres d’ells el millor temps era compartit, en el primer tram ho feia amb el Lancia Delta Integrale dels seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que en el segon i quart ho feia amb els seus companys d’equip espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

Per fer encara més gran la sorpresa de veure una parella llatina compartint escratxs al Ral·li 1000 Llacs, feu dels pilots escandinaus, Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el millor temps en la cinquena especial del dia en solitari, el que situava provisionalment a la parella en segona posició provisional per davant de molts dels favorits locals. En la recta final de l’etapa els endèmics problemes amb la transmissió del seu Toyota Celica GT-4 van tornar a fer acte de presència i la parella espanyola del fabricant japonès va anar perdent posicions fins a caure en quarta posició a la neutralització de la primera etapa.

D’altra banda Juha Kankkunen i Juha Piironen amb el seu cinquè escratx en la sisena prova especial, certificaven així el seu domini en la primera meitat de l’etapa, però a partir de llavors les pistes van anar tornant-se més i més humides, al que la parella finlandesa va reaccionar tard a l’hora de canviar els compostos dels seus pneumàtics, permetent que Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb sis escratxs de vuit possibles retallessin considerablement les distàncies per situar-se a només 5 segons de la primera posició a la neutralització de la primera etapa. Ari Vatanen i Bruno Berglund al volant d’un Mitsubishi Galant VR-4 retallaven també distàncies vers els líders, si bé en menor mesura que la parella de Lancia, escalant fins la tercera posició provisional a 26 segons dels líders provisionals. Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts a 49 segons precedint el segon Mitsubishi Galant VR-4 que era pilotat pels suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, guanyadors de l’anterior cita al mundial, el Ral·li d’Argentina, al volant d’un Lancia Delta Integrale oficial.

Aquesta primera etapa va deixar també dues baixes importants, per una banda els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals convé recordar que esdevingueren els primers pilots llatins capaços de pujar al podi del 1000 Llacs l’any anterior, quan els homes de Lancia colpejaven violentament contra una pedra en la cinquena prova cronometrada que els causava un accident alhora que trencava les suspensions del seu Delta Integrale. Una especial més tard es recollia l’abandonament del Mazda 323 4WD del finès Hannu Mikkola, home record del ral·li capaç de guanyar-lo en set ocasions diferents, i l’alemany Christian Geistdörfer, quan l’embragatge cedia a l’esforç realitzat.

El dissabte a trenc d’alba, els 150 equips arribats al parc tancat es disposaven a afrontar la segona jornada del ral·li, la més llarga i important de totes tres que es celebraven, amb 17 trams cronometrats, 1 d’ells sobre asfalt, que afegien 254,14 km de distància al rutòmetre. Les ansies de victòria de Juha Kankkunen i Juha Piironen en la prova de casa i el poc marge que tenien d’avantatge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, llur futur a Lancia semblava estar en l’aire, va portar als pilots de Toyota a rendir al màxim, aconseguint així de manera consecutiva els 5 primers escratxs del dia, el primer d’ells ex-aequo amb Ari Vatanen i Bruno Berglund.

La sisena prova especial però el curs del ral·li va fer un gir sobtat, quan de cop els tres primers equips classificats es veien abocats a l’abandonament per causes relacionades amb els seus respectius propulsors. Juha Kankkunen i Juha Piironen veien com una fallada elèctrica provocava un incendi en el seu Celica GT-4, aquesta averia no només va encendre el motor del Toyota, sino també els ànims del pilot que assegurava abandonar l’equip de cara l’any vinent. En el cas de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, la font del seu abandonament cal buscar-la en la junta de culata del motor del seu Lancia mentre que Ari Vatanen i Bruno Berglund clavaven el motor del seu Mitsubishi.

Aquest peculiar triple incident deixava en primera posició compartida als suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam juntament amb els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya compartint el liderat, posició que passaria a estar ocupada en solitari pels pilots de Toyota després de marcar el millor temps en la setena especial del dia, vint-i-unena del ral·li, el que suposava una fita històrica pel ral·li, doncs mai fins aquell moment el ral·li havia estat liderat per un pilot llatí. A partir d’aquell moment però els espanyols encadenarien una sèrie d’errors en l’elecció de les seves Pirelli, el que es traduia en sis escratxs consecutius de Mikael Ericsson i Claes Billstam que s’escapaven al capdavant de la taula de temps. Tanmateix, en el sisè escratx del dia dels homes de Mitsubishi, Carlos Sainz i Luis Moya patien un incident que acabarien de dinamitar les seves opcions a victòria, quan després d’haver patit una virolla o haver golpejat contra un pont, deixaven el seu Toyota Celica GT-4 rodes amunt en el voral de la pista. Tot i tornar a posar el cotxe sobre les quatre rodes amb no massa demora, aquest quedava força marcat i la parella ibèrica queia fins la quarta posició just per darrera dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, per llavors els únics pilots de Lancia després dels abandonaments dels seus companys d’equip. Precisament la parella transalpina marcava el seu primer escratx al ral·li en la següent especial cronometrada, posant les coses encara més dificils a Carlos Sainz i Luis Moya.

Els de Toyota no van llençar la tovallola i en un últim esforç van marcar els tres últims escratxs de la jornada que els permetia tornar a ocupar posicions de podi però a 4 minuts i 8 segons dels líders, que no eren altres que els suecs Mikael Ericsson i Claes Billtsam. En segona posició restaven Timo Salonen i Voitto Silander a la neutralització del dissate al vespre, els quals compensaven la menor potència del seu Mazda 323 4WD, quelcom vital en unes especials tan ràpides com son les finlandeses, amb el seu coneixement del terreny i de com traçar correctament els nombrosos salts cecs que es succeïen, tot plegat deixava als finesos a 1 minut i 58 segons de la primera posició, una distància dificilment recuperable de no passar cap infortuni en el Mitsubishi dels suecs.

En el programa de la tercera i última etapa dominical hi constaven fins a 12 especials cronometrades de 118,76 km de distància, en les que el principal focus d’interès residia en veure si Carlos Sainz i Luis Moya eren capaços de donar caça al Mazda 323 4WD de Timo Salonen i Voitto Silander, ja que Mikael Ericsson i Claes Billstam havien optat per un pilotatge lluny dels riscs innecessaris. En aquest context la parella de Toyota va marcar fins a 10 escratxs de 12 possibles, 3 d’ells compartits amb diferents cotxes, com el Lancia de Miki Biasion i Tiziano Siviero, el Mazda de Timo Salonen i Voitto Silander o el Toyota dels seus companys d’equip suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, el que permetia als espanyols esdevenir com els pilots amb més escratxs al llarg de tot el ral·li, 17. Tot i el gran esforç realitzat, els de Toyota es van quedar 54 segons del seu objectiu i per tant sense el premi de pujar un graó més alt podi de Jyväskylä.

Mikael Ericsson i Claes Billstam doncs no patien cap incident en les 12 proves especials cronometrades que tancaven el recorregut, el que permetia a la parella sueca guanyar el ral·li amb un temps total de 4 hores 42 minuts i 3 segons. Aquesta victòria suposava diverses fites, en la història del Ral·li 1000 Llacs com a prova del mundial, era la primera vegada que un pilot extranger el guanyava, mentre que la victòria era la segona de Mikael Ericsson i Claes Billstam en el mes d’agost així com la seva segona victòria en el mundial de ral·lis amb dues marques diferents, doncs a principis d’agost havia guanyat a l’Argentina amb Lancia.

Timo Salonen i Voitto Silander, pràcticament aliens a totes les contingències més enllà d’intentar no ser caçats per Carlos Sainz i Luis Moya, completaven el recorregut a 1 minut i 41 segons dels guanyadors, mentre que la parella espanyola de Toyota debutava en un podi del mundial a 2 minuts i 35 segons del millor temps.

La pecularietat del 39è Ral·li 1000 Llacs s’extenia també entre els cotxes de producció o de grup N, on des d’un bon principi els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio van saber tenir sota control a la legió de pilots locals que partien amb l’avantatge de conèixer millor els secrets que amagaven les pistes finlandeses. Tot i aixó, els sud-americans acabarien aconseguint una important victòria, segona de la temporada després de la sumada a l’Argentina, que els permetiria passar a liderar la provisional del campionat en solitari amb 39 punts, 12 més que el belga Gregoire de Mevius que a Finlàndia es veia obligat a abandonar.

En el campionat per a pilots, tot i el mal ral·li que va tenir Miki Biasion, a qui uns problemes amb el turbo en la última etapa el van fer descendre fins la sisena plaça, els resultats dels seus perseguidors, sobretot en la figura de Didier Auriol, van ser igualment pitjors. El francès veia com el suec Mikael Ericsson gràcies a la segona victòria de la temporada li empatava a punts en la provisional, mentre que per darrera d’ells es mantenia la igualada entre Alessandro Fiorio i Ingvar Carlsson.

En quan a marques, tot i el desastrós ral·li de Lancia, la marca turinesa ja tenia assegurat el títol des de l’anterior cita, Argentina, pel que aquest va ser intrascendent. Toyota per la seva banda treia molt profit de la seva visita a Finlàndia, i el tercer lloc brindat per Carlos Sainz i Luis Moya, permetia als nipons superar a Audi en la segona posició de la provisional, si bé els cotxes bavaresos conservaven una plaça al podi provisional, aquesta només era per 2 punts d’avantatge amb Mazda.