Fidel a la tradició, Jyväskylä era un any més l’escenari del Ral·li dels 1000 Llacs, que en el diumenge 26 d’agost de 1990 posava punt i final a la seva 40ena edició. El ral·li era la novena prova en el calendari del campionat del món, i amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, constructors i producció, en la seva llista oficial d’inscrits hi constaven fins a 192 equips. D’aquests 186 iniciaven els 527,61 km del recorregut repartits al llarg de 42 proves especials cronometrades el dijous 23 d’agost, mentre que 92 eren els equips capaços de completar la distància cronometrada.
La primera etapa del ral·li era la més curta de totes, celebrada en dijous i formada per només 6 trams cronometrats els quals amb prou feines superaven els 60 km de distància, aquesta servia en certa manera com una presa de contacte amb les ràpides especials finlandeses. El terreny es caracteritzava per estar molt lliscant degut a una pluja fina que no cesava de caure, fet pel qual un dels equips favorits a aconseguir un bon resultat, els francesos de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli, patien una colisió contra un arbre en la primera prova especial cronometrada del ral·li, danyant seriosament la seva porta posterior així com el montant central, si bé mecànicament no calia lamentar més danys, si que els francesos s’hi deixaven un bon grapat de segons.
En aquesta primera prova especial, una especial espectacle celebrada a Jyväskylä, Carlos Sainz i Luis Moya també perdien uns quants segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, els homes més ràpids en la cronometrada, en quedar-se trabat el seu fre de mà i patir una virolla. A partir de llavors es va produir una reacció per part dels homes de Toyota, tan Carlos Sainz i Luis Moya, com els seus companys d’equip suecs i guanyadors de la darrera edició del ral·li finlandès, Mikael Ericsson i Claes Billstam. Tots dos equips empataven a l’escratx en la segona prova especial cronometrada el que situava a la parella sueca de Toyota al capdavant de la provisional, mentre que en la tercera especial del dia, el millor temps era per a Carlos Sainz i Luis Moya en solitari que rellevaven així als seus companys d’equip de la primera posició.
En la quarta especial cronometrada de la primera etapa, Carlos Sainz i Luis Moya patien una punxada lenta en l’equador del tram, si bé per sort la roda no es va mostrar especialment baixa de pressió fins als 2 últims quilòmetres, obligant llavors al pilot madrileny a aixecar una mica el peu de l’accelerador i cedir uns 27 segons vers a Juha Kankkunen i Juha Piironen que amb el seu segon escratx del dia, tornaven a liderar el ral·li de casa seva, ja que el pilot residia a una vintena de quilòmetres de Jyväskylä.
Aquest segon contra-temps va tornar a fer reaccionar a la parella espanyola de Toyota que amb dos escratxs consecutius, tots dos aconseguits ex-aequo, el primer amb els seus companys d’equip Mikael Ericsson i Claes Billstam i el darrer amb els líders de la prova, els locals Juha Kankkunen i Juha Piironen, el que situava a la neutralització de la primera etapa als finlandesos de Lancia en primera posició seguits a només 6 segons dels espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya. Tancant el podi provisional s’hi trobaven Mikael Ericsson i Claes Billstam a 11 segons dels primers classificats.
En quan a les baixes la poca distància cronometrada no va donar massa oportunitats als incidents, havent de lamentar només la del cotxe debutant al mundial, el Ford Sierra Cosworth 4×4, pilotat pel finlandès Pentti Airikkala i l’irlandès Ronan McNamee quan després d’haver demostrat uns interessants cronos en les tres primeres proves cronometrades, havia de retirar-se en la quarta amb la caixa de canvis bloquejada en quarta velocitat.
La segona jornada de competició s’iniciava el divendres pel matí amb Juha Kankkunen i Juha Piironen obrint pista, i la parella ho feia precisament en l’especial que passava per la finca on residia el pilot, Laukaa, i on els homes de Lancia aconseguien marcar el millor temps, obrint en 4 segons més les distàncies que els separaven de Carlos Sainz i Luis Moya. A continuació Ari Vatanen i Bruno Berglund reivindicaven la seva quota de protagonisme en aconseguir l’escratx en la segona especial cronometrada, marcant un registre 5 segons inferior al que marcaven Juha Kankkunen i Juha Piironen i Carlos Sainz i Luis Moya que empataven a temps.
La parella espanyola de Toyota responia l’ofensiva finlandesa marcant el millor temps en la tercera i quarta especial cronometrada, sent en aquesta última especial quan el ral·li va patir un cop de teatre, Juha Kankkunen i Juha Piironen veien com de cop al seu Lancia Delta Integrale 16V se li trencava el cable de l’accelerador, obligant-los a improvisar un comandament fet de filferro que el pilot dues vegades campió mundial accionava assegut a sobre del capó del motor mentre que Juha Piironen s’asseia al volant del cotxe doncs era un bon coneixedor de l’especial. Si bé aquest incident es registrava a manca de 3 km per a completar l’especial, el temps que perdia la parella finlandesa s’elevava fins als 6 minuts i aquests s’enfonsaven en la general alhora que Carlos Sainz i Luis Moya passaven a liderar la prova seguits d’Ari Vatanen i Bruno Berglund.
Ari Vatanen i Bruno Berglund veient la possibilitat de tornar a guanyar el ral·li sis anys després que el pilot ho aconseguís amb el Peugeot 205 T16, s’esperonaven llavors i aconseguien marcar tres escratxs consecutius que els permetien escurçar en sis segons les diferències que tenien amb els nous líders, Carlos Sainz i Luis Moya. Els de Toyota donaven la seva rèplica amb dos millors temps consecutius, recuperant 5 dels 6 segons que havien perdut, mentre que els dels tres diamants vermells tornaven a marcar l’escratx en l’avant-penúltim tram per escurçar dos segons més.
En les dues últimes cronometrades del ral·li, Carlos Sainz i Luis Moya marcaven els dos temps escratx, l’últim d’ells ex-aequo amb els seus companys d’equip Mikael Ericsson i Claes Billstam, els quals s’havien quedat una mica despenjats de la lluita per la victòria que estaven mantenint els espanyols amb Ari Vatanen i Bruno Berglund, havent de passar llavors els suecs a controlar al debutant Mazda 323 GT-X dels finlandesos Timo Salonen i Voitto Silander per mantenir la seva tercera posició provisional.
Tot aquesta lluita que van mantenir Carlos Sainz i Luis Moya amb Ari Vatanen i Bruno Berglund al llarg del divendres, només va permetre als dels tres diamants vermells escurçar en 1 segon la distància que tenien vers els de Toyota, situant el seu avantatge al retorn a Jyväskylä en 16 segons, Mikael Ericsson i Claes Billstam es trobaven ja a 49 segons dels líders.
Dissabte el terreny estava més sec que en les dues jornades anteriors mercè a que el sol era més present al cor de Finlàndia, tot i això Carlos Sainz i Luis Moya no agreujaven el fet d’obrir pista quan en les 4 primeres especials cronometrades aconseguien obrir forat amb Ari Vatanen i Bruno Berglund en 10 segons més gràcies a que els espanyols marcaven dos temps escratx i dos segons temps escratx sempre per darrera dels seus companys d’equip Mikael Ericsson i Claes Billstam i també sobretot a causa d’una punxada que afectava als de Mitsubishi en l’especial inaugural i que els endarreria en 6 segons vers els líders. La cinquena especial cronometrada del dissabte va ser clau pel devenir del ral·li, quan Ari Vatanen i Bruno Berglund s’envirollaven amb tan mala fortuna que el motor del seu Galant VR-4 es calava, perdent un temps suplementari per reempendre la marxa que a final de tram es traduia en 15 segons perduts vers Carlos Sainz i Luis Moya, els més ràpids en l’especial.
A partir de llavors els dos primers equips classificats van proseguir el seu estira i arronsa que havien mantingut al llarg de la segona jornada en forma d’escratxs, amb el permís de Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals es trobaven en plena remontada de posicions. Tot plegat deixava als líders separats d’Ari Vatanen i Bruno Berglund per 48 segons en arribar a la neutralització de la tercera etapa, mentre que en la lluita per la tercera posició hi havien canvis força significatius.
Mikael Ericsson i Claes Billstam patien una sortida de pista en la quarta especial cronometrada del dissabte quan intentaven donar caça a la segona posició d’Ari Vatanen i Bruno Berglund, la sortida va ser de tal violència que el seu Celica GT-4 va quedar per la ferralla i la parella sueca fora de competició. Timo Salonen i Voitto Silander, pilots que s’havien anat a la neutralització de la segona etapa en quarta posició, no podien aprofitar l’abandonament de la parella sueca per escalar fins a posicions de podi, doncs en la primera especial cronometrada del dia trencaven un palier del seu Mazda 323 GT-X i cedien uns quants llocs en la general en penalitzar posteriorment tres minuts i mig en arribar 21 minuts tard al control horari. Poc després Timo Salonen i Voitto Silander trencaven el diferencial central del seu cotxe i es veien superats en la general provisional per Juha Kankkunen i Juha Piironen.
D’altra banda en aquesta mateixa quarta especial cronometrada es registrava també l’abandonament de l’altre Mazda 323 GT-X oficial, el pilotat pels veterans Hannu Mikkola i Arne Hertz en quedar-se sense pressió d’oli en el seu motor, pel que la última plaça de podi passava a estar ocupada pel segon dels Mitsubishi Galant VR-4, el pilotat per Kenneth Eriksson i Staffan Parmander sota la pressió del Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Eventualment els de la Constelació de les Plèiades, que pilotaven el Legacy RS per segona vegada en la seva carrera, van arribar a contactar i fins i tot superar a la parella sueca dels tres diamants vermells, però un problema de transmissió, provocava que la parella finlandesa perdés temps i la plaça de podi que recalava de nou en Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Aquests problemes de transmissió, els paliers de fet, es van reproduir en el Subaru dels finlandesos, el que va permetre que la parella sueca s’escapès en 44 segons a la neutralització de la tercera etapa, mentre que el segon equip de Mitsubishi figurava a 4 minuts i 8 segons de Carlos Sainz i Luis Moya en la provisional.
A part de les baixes abans comentades, altres equips de renom van engruixar la llista d’absències al parc tancat de Jyväskylä, entre elles destaca la dels francesos oficials de Lancia Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals després de patir un important impacte en el seu Delta Integrale 16V, es veien abocats a deixar la competició amb la suspensió posterior malmesa just abans d’arribar al reagrupament de Tampere. Una altra baixa en el cantó de Lancia venia de la mà dels italians Alex Fiorio i Luigi Pirollo, quan aquests trencaven la caixa de canvis del seu cotxe del Jolly Club.
Abandonaments i velocitat van permetre que Juha Kankkunen i Juha Piironen recuperessin vuit posicions en la taula provisional de temps, passant del tretzè lloc que ocupaven a primera hora del matí, fins al cinquè al vespre en la que era la jornada més llarga i per tant important del ral·li.
El diumenge 26 d’agost tenia lloc la quarta i última etapa del ral·li, composada per vuit proves especials cronometrades amb una corda de 93,44 km de distància als que els 101 equips arribats al parc tancat havien de fer front. Tot i les distàncies força marcades i els pocs quilòmetres cronometrats per endavant, Ari Vatanen i Bruno Berglund van sortir amb el ganivet entre les dents, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya optaven per una opció més a la expectactiva. Això va permetre als de Mitsubishi marcar tres escratxs consecutius i retallar en 25 segons la distància que els separava dels líders provisionals, una mica més del coixí que hi havia en iniciar la jornada.
Això va esperonar a Carlos Sainz i Luis Moya, els quals reconeixien no haver entrenat tant les últimes jornades com havien fet a les primeres seguint el seu mètode personal, i en empatar amb el millor temps amb Ari Vatanen i Bruno Berglund en la quarta especial cronometrada, els líders aconseguien tallar una mica la sangria. En la següent els espanyols marcaven l’escratx en solitari i afegien 2 segons més al forat entre els dos equips mentre que en la sisena especial cronometrada, tots dos equips tornaven a marcar l’escratx ex-aequo. Amb dues especials cronometrades per endavant les distàncies semblaven irrecuperables de no aparèixer una averia, tot i així cap d’ells va abaixar la guàrdia i Carlos Sainz i Luis Moya juntament amb Ari Vatanen i Bruno Berglund així com Juha Kankkunen i Juha Piironen que intentaven pressionar a Markku Alén i Ilkka Kivimäki per llevar-lis la quarta posició, feien un triple empat al millor temps.
Amb tot pràcticament decidit, Ari Vatanen i Bruno Berglund s’adjudicaven l’últim escratx del ral·li juntament amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya acabaven l’especial a 6 segons dels més ràpids en un gest clar de voler assegurar la victòria que permetia a la parella espanyola de Toyota esdevenir part viva de la història dels ral·lis doncs eren els primers pilots no nòrdics capaços de guanyar el Ral·li dels 1000 Llacs.
Carlos Sainz i Luis Moya completaven els 527,61 km cronometrats en un temps final de 4 hores 40 minuts i 55 segons, o el que és el mateix, amb 19 segons d’avantatge vers els segons classificats que no eren altres que Ari Vatanen i Bruno Berglund. Alié a totes les contingències viscudes en la última jornada, els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi finlandès a 4 minuts i 58 segons dels guanyadors del ral·li.
En el campionat reservat a cotxes de producció, la victòria recalava en mans de la jove promesa finlandesa Tommi Mäkinen i el seu veterà copilot, campió mundial absolut l’any 1985, Seppo Harjanne. Els finlandesos esdevenien sòlids líders de la prova des de la primera etapa a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4, conservant aquesta posició fins a la conclusió del ral·li on superaven per més de 4 minuts als segons classificats, els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio. Per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aquesta suposava la seva segona victòria de la temporada, el que permetia als pilots finlandesos situar-se en tercera posició del campionat a 17 punts del líder, Alain Oreille i a 11 de Gustavo Trelles, segon classificat provisional.
En el campionat reservat a pilots el madrileny Carlos Sainz feia una gran passa endavant de cara a conseguir la corona mundial, ja que a la seva victòria se li afegia l’abandonament de Didier Auriol, el seu més immediat perseguidor, així com l’absència en la prova del campió en vigència, l’italià Miki Biasion, el qual patia una hèrnia discal.
|
Pilot |
Punts
|
|---|---|
|
Carlos Sainz
|
115 |
|
Didier Auriol |
67 |
|
Miki Biasion |
64 |
En el campionat de constructors Lancia sumava amb el cinquè lloc de Juha Kankkunen i Juha Piironen el seu pitjor resultat de la temporada, mentre que la victòria que aconseguia Toyota, tercera de la temporada, permetia als nipons establerts a Colònia retallar en 10 punts les distàncies entre els dos principals animadors per deixar-les en 13 punts a favor dels transalpins. El quart lloc que aconseguia Subaru al ral·li, permetia als de la Constelació de les Plèiades conservar la seva tercera posició en el campionat per tan sols 4 punts vers Mitsubishi.
|
Constructor
|
Punts
|
|---|---|
|
Lancia |
124 |
|
Toyota |
111 |
|
Subaru |
31 |