Ral·li Finlàndia 1985

El diumenge 25 d’agost de 1985 finalitzava a Jyväskylä el 35è Ral·li dels 1000 Llacs, novena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. Edició que en entregar punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com Grup A, aconseguia aplegar fins a 175 equips en el seu parc tancat inicial, dels 188 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, en la cerimònia de sortida de la prova, celebrada a les afores de la capital. El recorregut estava composat per 50 proves especials cronometrades de 453,44 km de corda, distància curta per als estàndards de l’època, però d’una intensitat màxima, provocant que tan sols 83 formacions participants arribessin a completar-los.

La 35ena edició del cèlebre ral·li finlandès, arrancava en passar 1 minut de les 6 de la tarda del divendres 23 d’agost amb la protocolària cerimònia de sortida, celebrada en les instal·lacions de l’Spa de Laajavuori, emplaçat a 5 km del centre de Jyväskylä, i des d’on els participants afrontaven ja la primera prova especial de l’itinerari. En total 11 proves especials de 115,85 km cronometrats constaven en el programa, si bé el desè tram era cancel·lat abans de celebrar-se la sortida, reduint la corda competitiva fins als 94,74 km, distància que conduïa als participants fins a Jämsä, per tal de retornar al parc tancat de la capital en quan passés 1 minut de la 1 de la matinada de l’endemà dissabte.

La pluja acompanyava als participants en els compassos inicials del ral·li, amb el què els trams esdevenien especialment lliscants. Unes condicions en les que el tàndem format per Timo Salonen i Seppo Harjanne i el debutant Peugeot 205 T16 Evo 2 sobre grava s’hi desenvolupaven molt bé, endossant en tal sols 4,28 km cronometrats, 6 segons als segons classificats, els seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki o 7 segons als suecs d’Audi Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Malgrat que el traçat no era especialment selectiu, Hannu Mikkola i Arne Hertz picaven contra un arbre i danyaven el flanc posterior esquerra del seu Audi Sport Quattro Evo2, deixant-s’hi 17 segons en vers als líders provisionals del ral·li, uns danys menors si es mirava des de la perspectiva del pilot suec Kalle Grundel i el copilot alemany Peter Diekmann, parella que era la líder del campionat germànic de ral·lis amb Peugeot i que participava a la cita nòrdica en substitució del lesionat Ari Vatanen, amb la pressió extra de rebre-hi el dorsal número 1. El pilots de la firma borgonyona doncs, patien una sortida de pista en un salt ubicat en un revolt d’esquerres, danyant greument la part frontal del seu 205 T16 E2 i deixant una roda torta. Tot i que la parella arribava a completar el tram amb una demora d’un minut, en el següent control horari rebien 4 minuts de penalització, a causa dels necessaris treballs d’arranjament. 

Uns altres favorits en començar el ral·li amb mal peu eren Henri Toivonen i Juha Piironen, el pilot finlandès retornava a la competició després de l’accident que havia patit a la prova sarda del Costa Esmeralda, si bé en un estat de forma que no era l’òptim per fer front a una prova a l’esprint com era la ronda domèstica. Els de Lancia patien una sortida de pista en el mateix punt que els seus rivals de Peugeot, i malgrat destrossar el morro del seu 037 Evo, doblegant-hi el xassís, aquests aconseguien retornar a pista amb un retard de minut i mig gràcies a l’ajuda del públic que treia el cotxe del voral. Una pèrdua de temps que aniria “in crescendo”, a mesura que els retards sobre el control horari s’anessin acumulant amb els pertinents treballs de reparació. 

Conscients de que Peugeot s’hi jugava el títol de constructors, així com del contra temps dels seus companys d’equip ocasionals, Timo Salonen i Seppo Harjanne se centraven en controlar els temps d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg en les següents proves especials, màxims rivals dels finlandesos de la marca francesaa en la cursa pel títol, deixant el rol de llebrers als seus oponents de les firmes torinesa i bavaresa. 

Segon amunt, segon avall, en uns trams de poca corda cronometrada, els suecs d’Audi arrabassaven la segona posició a Markku Alén i Ilkka Kivimäki al terme de la quarta prova especial de la jornada i per 2 segons de marge, després de 2 victòries de tram consecutives en el moment d’arribar al primer reagrupament de Jämsä. 

A la represa, era el torn del mític tram d’Ouninpohja, que amb 24,58 km cronometrats era el de major entitat de l’etapa. Markku Alén i Ilkka Kivimäki feien una molt bona elecció de les seves Pirelli, gràcies a la qual hi aconseguien establir el registre de referència per a la resta de participants. Un temps que situava als homes de Lancia en la primera posició provisional 1 segon per davant d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg i 7 segons per sobre de Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Arribava l’hora de l’ocàs sobre les latituds finlandeses i les següents proves especials s’afrontarien a fosques. Unes condicions en les que Markku Alén i Ilkka Kivimäki tiraven de veterania, per malgrat pilotar un cotxe de propulsió, sorprendre a bona part del parc tancat perllongant el seu lideratge a la taula provisional amb 3 segons millors temps i 2 victòries de tram en les 5 proves cronometrades de la segona meitat d’etapa.

Amb 3 victòries parcials, la darrera d’elles ex-aequo amb els seus compatriotes de la firma torinesa, i un segon millor temps al llarg d’aquesta mateixa segona meitat d’etapa, Timo Salonen i Seppo Harjanne desplaçaven als suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg al darrer calaix de les posicions d’honor, entrant així al parc tancat de Jyväskylä la matinada del dissabte a 7 segons del lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i amb 12 segons de coixí amb la parella d’Audi. Els companys d’equip d’aquests últims, Hannu Mikkola i Arne Hertz, tancaven un grup compacte d’aspirants a podi, fitxant a 30 segons dels líders, mentre que rere seu Juha Kankkunen i Fred Gallagher eren cinquens a bord del Toyota Celica TCT a la considerable distància de 2 minuts i 19 segons dels líders. Tot i pilotar un cotxe repercutit per l’accident de la primera prova especial, Henri Toivonen i Juha Piironen remuntaven fins a la novena posició, 6 segons per darrera del FIAT Ritmo Abarth 130 TC dels líders del Grup A, els també locals Mikael Sundström i Voitto Silander.

Passats 5 minuts d’1 quart de 8 del matí del dissabte 24 d’agost, arrancava la segona etapa del ral·li, la qual en el seu programa hi constaven fins a 8 proves especials de 72,17 km cronometrats, que trobarien el seu punt final a manca de 5 minuts per a la 1 del migdia del mateix dia. 148 equips participants afrontarien aquest segon escull cronometrat, tanmateix el segon més curt del programa, el qual conduïa a la caravana del ral·li en direcció totalment contrària a l’etapa anterior, és a dir cap al nord-est de l’epicentre establert a Jyväskylä.

Per a Hannu Mikkola i Arne Hertz aquesta represa no era gens fàcil, doncs els nòrdics hagueren d’empènyer el seu pesant Audi Sport Quattro Evo2 vers la sortida del parc tancat per tal de poder prosseguir amb la competició. Alhora, la pluja que havia acompanyat als participants al llarg de la tarda i nit anterior, havia cesat, el que posava una mica més contra les cordes aquells prototips que no gaudien de tracció integral, com era el cas dels lleugers Lancia 037 Evo.

Timo Salonen i Seppo Harjanne s’imposaven en l’altre imprescindible en la història de l’esdeveniment finlandès, la muntanya russa de Ruuhimäki, amb el què els finlandesos de la marca francesa del lleó grimpaven fins a la primera posició provisional. Alhora, Stig Blomqvist i Björn Cederberg s’envirollaven en aquest primer tram diürn del dissabte, un contra-temps que feia perdre una vintena de segons a la parella sueca i amb ells la tercera posició de la taula, una plaça que recollien els seus companys d’equip Hannu Mikkola i Arne Hertz.

La parella retornada en el lideratge, s’imposava també en les dues següents cronometrades del programa i aquesta eixamplava lleugerament el seu marge al capdavant de la taula fins als 16 segons amb els de Lancia, 36 i 38 segons en el cas dels dos Audi Sport Quattro Evo2 que els seguien una mica més avall a la taula. 

Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien l’alternativa a continuació i amb 2 victòries de tram consecutives, els nòrdics d’Audi es feien amb la segona posició del Lancia 037 Evo de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui sobre la grava seca, poc més podien fer, veient-se sistemàticament superats en la lluita vers el cronòmetre pels pilots amb tracció integral. Paral·lelament, Juha Kankkunen i Fred Gallagher patien un accident en el transcurs de la quarta prova especial en trencar-se un coixinet del seu Toyota Celica TCT i la parella es veia en l’obligació d’abandonar, amb el què el forat entre el grup capdavanter i els nous cinquens classificats, l’Audi Quattro A2 pilotat pels suecs Per Eklund i Bruno Berglund, era ja de 4 minuts i mig.

La dinàmica per als de la firma transalpina trobava continuïtat en les 3 següents proves especials de l’etapa i ja en la penúltima cronometrada de l’itinerari, Stig Blomqvist i Björn Cederberg es feien amb la tercera posició dels finlandesos de Lancia, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne tornaven a marcar els millors temps, seguits de molt a prop per Hannu Mikkola i Arne Hertz.

Només una sanció de 30 segons aplicada a Hannu Mikkola i Arne Hertz en el moment de retornar a Jyväskylä i a causa de l’incident patit en la sortida del parc tancat, situava de nou a Markku Alén i Ilkka Kivimäki en les posicions d’honor, qui fitxaven en tercera posició a 56 segons de Timo Salonen i Seppo Harjanne, 9 segons per darrera d’Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els nòrdics de la marca bavaresa de les 4 anelles doncs, restaven a les portes de les posicions de podi a només 10 segons dels finlandesos de Lancia.

Després d’un breu descans d’unes 2 hores, concretament a les 3 en punt de la tarda del dissabte, la primera de les 120 parelles participants que restaven en competició iniciava la tercera etapa del ral·li, la qual finalitzava amb l’entrada al reagrupament de Hämeelina en passar 10 minuts de les 10 de la nit. L’etapa comptava amb 13 proves especials de 112,23 km de corda en el seu rutòmetre, la primera de les quals era asfaltada en celebrar-se pel centre de Jyväskylä.

Kalle Grundel i Pieter Diekmann, llur Peugeot 205 T16 Evo2 ja es trobava treballant a ple rendiment un cop que els seus mecànics l’haguessin anat adequant en els compassos que el programa així ho permetia, aconseguien la seva primera victòria de tram a la represa, un resultat significatiu però del tot anecdòtic donada la corda de l’especial de Harju.

En la següent prova especial, Hannu Mikkola i Arne Hertz patien una sortida de pista, a conseqüència de la qual els pilots perdien una roda posterior del seu Audi Sport Quattro Evo2. Malgrat l’incident, els nòrdics completaven l’especial cedint mig minut amb Timo Salonen i Seppo Harjanne, els més ràpids en aquesta segona cronometrada post-meridional, però els nòrdics veurien com les necessàries accions sobre el seu cotxe per tal de poder proseguir en competició, els hi suposaria un increment de les seves penalitzacions per retard en 2 minuts i mig. Només el gran coixí que la parella oficial gaudia vers l’Audi Quattro A2 del suecs Per Eklund i Bruno Berglund, els prevenia de caure gaire més avall en la taula provisional. 

De fet la victòria de tram seria la primera de les 7 que els finlandesos de Peugeot aconseguirien al llarg de l’etapa, les quals juntament amb els 4 segons millors temps acumulats en les restants 6 proves de l’escull, permetien als líders llaurar-se un marge de confort en la taula que superava el minut, així com els respectes entre els seus vilatans en un esdeveniment que des de feia gairebé dos lustres no hi aconseguien brindar des de dalt del podi.

Tot i que els inputs negatius es començaven a apilar, Hannu Mikkola i Arne Hertz no abaixaven els braços i la parella aconseguia aturar en fins a 3 ocasions el cronòmetre abans que ningú, malauradament, una fuita d’oli posava final al seu concurs a l’edició, doncs aquesta provocava un conat d’incendi en el compartiment del motor, quan la parella estava afrontant la darrera prova especial de la tercera etapa. 

La baixa dels campions mundials de l’any 1983, suposava un glop d’aire per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, alhora que deixava a Per Eklund i Bruno Berglund a les portes de pescar un lloc en el podi, d’acumular-se més contingències en la part alta de la taula. Els suecs de l’Audi privat, fitxaven a l’entrada al reagrupament de Hämeenlinna 9 minuts i 23 segons per darrera del registre acumulat per Timo Salonen i Seppo Harjanne, mentre que Henri Toivonen i Juha Piironen passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats 32 segons més avall. Gràcies a les bondats de la tracció a les 4 rodes, Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren segons a 1 minut i 5 segons dels líders i per 1 minut i 19 segons de marge amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

30 minuts abans de la mitjanit es reprenia la competició amb la sortida del reagrupament de Hämennlinna, moment que marcava l’inici de la quarta etapa del ral·li, la més llarga de quantes es programaven amb 149,20 km cronometrats al llarg de 15 proves especials. L’etapa conduïa a les 101 formacions participants que restaven en el parc tancat fins a Mänttä, a tocar de Jyväskylä, on els primers equips participants hi tenien programada l’entrada en passar 10 minuts de les 8 del matí.

Timo Salonen i Seppo Harjanne es prenien la represa nocturna amb calma, una oportunitat que tan Markku Alén i Ilkka Kivimäki com Stig Blomqvist i Björn Cederberg no deixaven escapar per aconseguir 2 respectives victòries de tram al llarg de les 4 primeres proves especials. Alhora, en aquest impàs de l’etapa, Henri Toivonen i Juha Piironen superaven sistemàticament en la lluita vers el cronòmetre l’Audi de Per Eklund i Bruno Berglund, aconseguint-hi un segon i un tercer millor temps com a resultats individuals més rellevants, un rendiment que permetia als finlandesos de Lancia superar als suecs en la quarta posició, si bé encara lluny, a més de 7 minuts i mig, del fanalet en el podi que marcaven els seus companys d’equip.

Però tan d’hora els pilots es feien amb la quarta posició com la perdien, doncs en la següent prova especial de l’etapa, la cinquena, apareixia una avaria en la seva caixa de velocitats, la qual els endarreria en 51 segons vers el temps de Timo Salonen i Seppo Harjanne, novament els més ràpids en una especial, i aquests baixaven a la cinquena posició que ocupaven instants previs amb només 10 segons de marge vers Kalle Grundel i Peter Diekmann, 19 segons per darrera de Per Eklund i Bruno Berglund.

Decidits, i amb el cotxe reparat gràcies a la rapidesa dels tècnics de la marca torinesa, Henri Toivonen i Juha Piironen compartien la victòria de tram amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la següent prova especial i les dues parelles de Lancia tornaven a classificar-se en posicions contigües, si bé amb 8 minuts i 21 segons de distància entre elles.

De fet el resultat no seria flor d’un sol dia, doncs Henri Toivonen i Juha Piironen aconseguirien 3 victòries de tram més al llarg de l’etapa nocturna en les cronometrades de menor entitat, mentre que Timo Salonen i Seppo Harjanne controlaven la classificació imposant-se en les 3 proves especials més llargues de l’etapa, tot esperant prendre el relleu als campions del món en vigència, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui feien mans i mànigues per tal de contenir la fuita de segons amb 5 millors temps com a resultats més destacats. 

Tanmateix, sobre l’equador de l’etapa i havent acumulat 4 tercers millors temps i un segon millor registre, Kalle Grundel i Peter Diekmann enviaven a la sisena posició l’antic Audi de Per Eklund i Bruno Berglund, alhora que els líders destacats en el campionat alemany de ral·lis, escurçaven també distàncies amb Henri Toivonen i Juha Piironen en aquells compassos de l’etapa, si bé la consecució de les victòries de tram dels locals en la recta final de la quarta etapa, els permetia tornar a eixamplar distàncies amb la segona parella de Peugeot.

Només la victòria de tram de Kalle Grundel i Peter Diekmann en la darrera prova especial de l’etapa, compartida amb Stig Blomqvist i Björn Cederberg, unida a l’entrada en escena d’una penalització de 30 segons a Henri Toivonen i Juha Piironen pels retards en els treballs realitzats en la seva caixa de canvis, permetien a la parella de Peugeot arrabassar la quarta posició a la parella de Lancia en el precís moment d’entrar al reagrupament de Mänttä.

Quarts de 9 del matí del diumenge 25 d’agost era l’hora d’entrar en el reagrupament emplaçat a Mänttä, on els 84 equips participants que restaven en cursa hi romandrien només una mitja hora llarga, si bé sobre les seves esquenes reposava haver completat l’etapa més llarga de tot el programa. Sense fer gaire cúmul de riscos, Timo Salonen i Seppo Harjanne accedien a Mänttä havent incrementat el seu marge al capdavant de la classificació fins a 1 minut i 23 segons en vers a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki acumulaven un retard de 3 minuts i 36 segons amb els seus compatriotes de Peugeot, si bé per tranquilitat seva, Kalle Grundel i Peter Diekmann es trobaven a 8 minuts i 5 segons del seu temps i per un marge de només 6 segons amb Henri Toivonen i Juha Piironen.

A 3 quarts de 9 del matí arrancava la cinquena i última etapa, la qual amb 29,67 km competitius en el seu programa al llarg de 4 proves especials cronometrades, esdevenia un mer tràmit per als primers classificats, tret d’aquells que estaven lluitant per la quarta posició. Un escull i una edició que finalitzaria amb el retorn a Jyväskylä en passar 5 minuts de les 11 del matí.

Stig Bloqmvist i Björn Cederberg s’imposaven en les 3 primeres proves especials del diumenge al matí per davant de Henri Toivonen i Juha Piironen, amb el què els suecs maquillaven una mica el resultat escurçant les distàncies vers els líders per sota del minut, mentre que els pilots de Lancia aconseguien igualar el temps total de Kalle Grundel i Peter Diekmann.

Empatats a temps doncs, el quart lloc es jugaria a una única carta en la darrera cronometrada del programa. En ella Kalle Grundel i Peter Diekmann ho donaven tot per aconseguir-hi el segon millor temps, emperò per darrera de Henri Toivonen i Juha Piironen, qui hi marcaven el registre de referència per a la resta de participants i els hi prenien la posició per l’estret marge de 2 segons.

Cuidant la mecànica i sense assumir riscos, en passar 5 minuts de les 11 del diumenge 25 d’agost de 1985, Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien pujar en el graó més alt del podi d’un Ral·li dels 1000 Llacs, quelcom de tanta o més rellevància per a un finlandès com la consecució del mundial de ral·lis. Els finlandesos de Peugeot completaven els 458,01 km cronometrats disputats del programa en un temps de 4 hores 10 minuts i 35 segons, un registre que rebaixava en 48 segons l’aconseguit pels campions mundials Stig Blomqvist i Björn Cederberg, qui d’aquesta manera feien el traspàs de la corona mundial en el mateix podi. Markku Alén i Ilkka Kivimäki tancaven les places d’honor de l’esdeveniment finlandès amb el seu Lancia 037 Evo a 3 minuts i 39 segons del temps dels seus compatriotes.

Entre els turismes millorats, o sigui el Grup A, els compassos inicials del ral·li donaven un autèntic ball de posicions entre els principals candidats a victòria, doncs sense diferències establertes i amb poca entitat cronometrada en els primers reptes cronometrats de l’edició, així ho facilitava. No va ser fins arribar sobre l’equador de la primera etapa, que els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander aconseguirien un cert marge al capdavant de la classe, retornant a Jyväskylä liderant la categoria amb 6 victòries parcials de tram acumulades i 26 segons de marge amb el Volkswagen Golf GTi dels suecs Lars-Erik Torph i Jan Svanström i 29 segons amb l’Audi 80 Quattro dels també suec Mikael Ericsson i l’alemany Reinhard Michel.

La disputa de la segona etapa pràcticament no alterava la classificació de la classe, doncs el trio capdavanter marcava registres individuals molt similars. Un ball de segons que reduïa en 2 segons el marge de Mikael Sundström i Voitto Silander en vers Lars-Erik Torph i Jan Svanström al terme de l’escull, alhora que ampliava en 4 segons el forat vers l’Audi 80 Quattro que tancava les posicions d’honor.

Poc després d’iniciar-se la tercera etapa però, en el transcurs de la tercera prova especial de l’escull, una avaria en la transmissió suposava el comiat del FIAT Ritmo Abarth 130 TC de Mikael Sundtröm i Voitto Silander, deixant al capdavant de la taula al Volkswagen Golf GTi de Lars-Erik Torph i Jan Svanström, alhora que una altra parella sueca, Gunnar Peterson i Benny Melander, s’immiscia en el podi provisional a bord d’un altre Audi 80 Quattro.

Tot i les diferències mecàniques, els registres de les 3 formacions sueques resultaven molt similars però, amb el què les distàncies a la taula patien pocs canvis. Lars-Erik Torph i Jan Svanström completaven així l’etapa amb 13 i 55 segons de marge en relació als respectius Audi 80 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel i de Gunnar Peterson i Benny Melander.

La represa nocturna oferia una mica més del mateix, si bé els segons que Lars-Erik Torph i Jan Svanström aconseguien endosar a Mikael Ericsson i Reinhard Michel, eren menors a aquells que els pilots de l’Audi aconseguien escurçar als del Volkswagen, amb el què al terme de la cinquena prova especial de la quarta etapa es produïa el relleu al capdavant de la classe.

La ràpida reacció dels desposseïts del lideratge els permetia recuperar l’anhelada primera plaça, alhora que una avaria de motor, noquejava l’Audi 80 Quattro de Gunnar Petterson i Benny Melander, qui en contra dels seus anhels, cedien la tercera posició que fins llavors ocupaven al cotxe homòleg pilotat pels locals Sebastian Lindholm i Staffan Pettersson. 

A manca de 5 proves especials per a completar l’etapa però, Lars-Erik Torph i Jan Svanström patien un problema amb les seves suspensions anteriors i aquest els feia perdre una mica més de mig minut amb els seus principals rivals en la cursa pel guardó, un contra-temps que els condemnava a la segona plaça de la taula a 29 segons de Mikael Ericsson i Reinhard Michel, forat que en el context de ball de segons, s’eixamplava en 5 segons en el moment d’entrar al reagrupament de Mänttä.

Amb dues victòries de tram per a cadascun dels dos equips aspirants a guanyar la categoria en les 4 últimes proves especials del programa, Mikael Ericsson i Reinhard Michel aconseguien imposar-se per un marge de 35 segons amb Lars-Erik Torph i Jan Svanström, mentre que Sebastian Lindholm i Staffan Pettersson tancaven el podi de la categoria a 9 minuts exactes dels vencedors.

Timo Salonen aconseguia amb aquesta la seva quarta victòria consecutiva de la temporada, quelcom que el proclamava automàticament, a manca de celebrar-se tres proves, com a campió del món. Stig Blomqvist, defensor del títol, res va poder fer novament en una temporada en la que les victòries se li estaven negant. Ari Vatanen per la seva banda, tot i estar hospitalitzat arrel de l’accident d’Argentina, seguia figurant en tercera posició de la provisional gràcies sobretot a les victòries marcades en les dues rondes incials del campionat.

Pilot	Punts
Timo Salonen	124
Stig Blomqvist	75
Ari Vatanen	55

En el campionat de constructors, la victòria de Timo Salonen i Seppo Harjanne era la setena de Peugeot sobre 9 ral·lis disputats, un rendiment clarament dominant que donava automàticament als homes del lleó, gestionats per Jean Todt, el títol de campions del món. A 34 punts d’ells s’hi trobava Audi en segona posició, mentre que Nissan seguia encara per davant de Lancia, els quals esperaven haber fet debutar aquí el nou Lancia Delta Turbo de tracció integral, i evidentment motor turbo, amb el que esperaven ser capaços de lluitar novament per les victòries.

Constructor	Punts
Peugeot	142
Audi	108
Nissan	50